Breu biografia de Gregori Mayans i Ciscar, destacat intel·lectual valencià del segle XVIII, orientada a destacar les seues aportacions a l'estudi del món clàssic

Arasa i Gil, Ferran

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

La nissaga catalana del món clàssic Edició a cura de MONTSERRAT T UDELA I P ENYA I P ERE IZQUIERDO I TUGAS Barcelona 2011 , AURIGA Biblioteca de Catalunya - Dades CIP La Nissaga catalana del món clàssic Bibliografia. [ndexs [SBN 978846[509928 l. Tudela i Penya, Montserrat, ed. Il. Izquierdo Tugas, Pere, ed. 1. Cultu ra catalana - Influència clàssica 2. In tel·lectuals - Catalunya - Biografia 3. Escriptors catalans - Biografia 008( 467.[:37 /38) Publicat per: Revista Auriga Ronda Universitat) 7 08007 Barcelona auriga@ccc.cat www.auriga.cat Primera edició: maig 201 1 Tiratge: [.000 exemplars Text original revisat lingüísticament per Elisenda Siguan i Josep M. Mestres} Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans © d'aquesta edició: Revista Auriga © dels texts: els auto rs esmentats Producció: Revista Auriga Disseny gràfic i maquetació: Miquel Fernàndez i Barta Disseny de la coberta: Pere Izquierdo i Tugas i Montserrat Tudela i Penya Amb la col·laboració de, Institut Català d'Arqueologia Clàssica Serveis T erri torials a Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Impressió: Imprimeix SL Polígon industrial Les Guixeres. Carrer de l'Acer, 9~ 1 1. 08915 Badalona [SBN,978-84-615-0992-8 Dipòsit Legal, B. 24087-2011 No és permesa, sense l'autorització escrita prèvia de ls titulars del copyright, la reproducció ni l'emmagatze matge de cap part d'aquesta publicació, ni tampoc la transmissió de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic) mecànic, òp ti c, de gravació o bé de fotocòpia. -La nissaga catalana del món clàssic Francesc Marès (segle xvu), per Miquel Sitjar i Serra Antoni Cortès i Gelabert ( 1 690~1757), per EIlric Querol Coll Gregori Mayans i Siscar ( 1699-1781 ), per Ferran Arasa i Gil Ramon Foguet i Foraster ( 1729-1794), per jaume Massó Carballido Cir Valls i Geli (1741 ~ca. 1818), per Lluís ¡Ilclall Joan Ramis i Ramis (1746-1819), per Xavier Patiño García Pere Bes i Labet ( 1747-?), per Dolors Condom Gratacòs Antoni Ramis i Ramis (177 1-1840), per Xavier Patiiio Carda FrancescJ aumeJaubert de Paçà ( 1 785~ 1856), per Marc Delclòs Antoni Bergnes de las Casas ( 1801- 1879), per Eulàlia Vintró i Castells Manuel de Cabanyes i Ballester ( 1808-1833), per Xavier Solà de Andrés Bonaventura Hernandez i Sanahuja (1810-1854), per jaume Massó Carballido Lluís de Bonnefoy ( 1816-1887), per Mariona Aragay Marín Víctor Balaguer i C irera ( 1824-1901 ), per Montserrat Comas Güelf Ramon Manuel Garriga i N ogués ( 1835- 1900), per Joan Albericlt i Mariné Fidel Fita i Colomer ( 1 835~ 1918 ), per Hug Palou i Miquel Manuel Sales i Ferré (l843~191O), per Salvador Giller Josep Balari iJovany ( 1844- 1904), per Dolors Condom Gratacòs Roc Chabàs i L10rens ( 1 844~1912) , per LorellzoAbad Casal Jacint Verdaguer i Santaló ( 1845-1902), per Ca rmen J¡¡lià i Pere Tresserras Antoni Chabret i Fraga ( 1846-1907), per Ca rmen Aranegui Gascó Frederic Pastor i Lluís ( 1846- 1923), per Emigdi Subirats i Sebastià Joan Roman i Calbet ( 1849-1910), per Jordi H. Ferndndez Gómez Josep Pella i Forgas ( 1852-19 18), per Joaquim Tremoleda Trilla i Pere Castanyer Masoliver Miquel Costa i Llobera ( 1 854~ 1922), per Carles Miralles i Solà Eduard Toda i Güell ( 1 855~ 1941 ), per josep Padró i Parcerisa Antoni Rubió i Lluch ( 1 856~1937 ), per j ordi Malé Gabriel L1abrés i Quintana (1858-1928), per David Javaloyas Moli"a Antonio Vives y Escudero ( 1859-1925), per Jordi H . Ferndndez Gómez Joan Maragall i Gorina ( 1860- 1911 ), per Carles Miralles i Solà Artur Masriera i Colomer (1860- 1929), per Joan Alberic/¡ i Mariné Manuel Cazurro y Ruiz ( 1 865~ 1935) , per Jordi Cortadella Emili Gandia i Ortega ( 1866-1939), per Pere Izquierdo i Tugas Joaquim Garcia i Girona ( 1867 -1928 ), per Emigdi Subirats i Sebastià Josep Puig i CadafaIch (1867- 1956), per Francesc Xavier Henzàl1dez Ca rdona Artur Pérez-Cabrera i Tur ( 1870-1916), per jordi H. Fenuil1dez Gómez Pere Coromines i Montanya ( 1870- 1939), per Josep Ferrer i Costa i Joall Pujadas i Marquès Josep Gudiol i Cunill (1872-1 931 ), per Marc Sureda j Juba"y i Miquel dels Sants Gros i Pujol Lluís Segalà i Estalella ( 1 873~ 1938), per Josep Alltolli Clua i Seretta Tomàs Bellpuig iJ oy ( 1 876~ 1936), per Emigdi Subirats i Sebastià Isidre Ballester i Tormo ( 1 876~ 1950), per M. jesús de Pedra Micl,ó Salvador Galmés i Sanxo (1876- 1951 ), per Maria Rosa L/abrés Ripoll Camil Visedo i Mol tó ( 1 876~1958), per Josep Maria Segura Martí Bonaventura Ubach i Medir ( 1879-1960), per Damià Roure Josep Pijoan i Soteras ( 1879-1963), per Pol Pijoall Rotgé j Pere Maragall Mira Joan Serra Vilaró ( 1 879~ 1 969), per Josep Maria Macias 8 95 Eugeni d'Ors i Rovira (i881 ~ 99 Llorenç Riber i Campins ( 181 103 Joan Cabré i Aguiló ( 1 882~ I S 105 Francesc Pujols i Morgades ( 107 J osep Colominas Roca (1883 III Carles Cardó i Sanjoan ( 1884 115 Joan Baptista Manyà i Alcove 11 9 Carles Roman i Ferrer ( 1887-121 Agustí Duran i Sanpere (188: 124 Jordi Rubió i Balaguer ( 1 887~ 130 Lluís Nicolau d'Olwer ( 1 888~ 134 Joaquim Balcells i Pinto (189 139 Pere Bosch Gimpera (1891 ~ 1 140 Carles Riba i Bracons ( 1893-: 143 Josep Maria Casas i H oms ( I: 144 Pere Giró i Romeu ( 1 894~191 148 Joan Crexells i Vallhonrat ( IE 150 Joan Estelrich i Artigues ( 189 154 Salvador Vilaseca Anguera ( 1 156 Lluís Pericot Garcia (1899-1 S 160 Joan Mínguez Defis ( 1 900~ I S 161 Marçal Olivar i Daydí ( 1 900~ 162 Eduard Junyent i Subirà (190 167 Josep de Calassanç Serra i Ràl 170 Ma ri à R.ibas i Bertran ( 1902-1 173 Ma rià Bassols de Climent ( 19 176 Josep Vergés i Fàbregas (190: 180 Joan Petit i Montserrat ( 1904 183 Josep Maria Cuyàs i Tolosa (: 187 Adela Maria T repat i Massó ( 189 Lluís Amorós i Amorós (190~ 191 Joan Coromines i Vigneaux (. 194 Anna Maria de Saavedra i Ma 197 Alejandro Ramos Folqués (1 S 199 Lluís Esteva i Cruafi.as ( 1906-205 Ramon Roca~Puig ( 1906~200 209 J aume Olives i Canals ( 1 907~ 2 12 Francesc Esteve i Gàlvez ( 19C 21 6 Agustí Bartra i L1eonart ( 1901 220 Joaquim Font i Cussó (1909-222 Miquel Batllori i Munné (190 227 Josep Maria Pons i Guri ( 1 90~ 229 Eduard Valentí Fiol (191 o~ 19 233 Rosa Leveroni i Valls ( 1910-1 236 Georges Claustres ( 19 1 0~ 199 240 Maria Lluïsa Serra i Belabre (: ;sic .ta i el programa plantejat, amb una le les servituds a la tradició i a les ització sistemàtica de l'arqueologia, 'esoldre la qüestió, aquest cul de sac Semblances Gregori Mayans i Sis car 1699-1781 Ferran Arasa i Gil Nascut a Oliva (València) en el si d'una família benestant i austracista,l'any 1706 es va traslladar a Barcelona¡ on va completar els seus estudis al coHegi dels jesuïtes de Cordelles, etapa de la qualli va quedar l'amistat amb Josep Finestres. Des de ben jove va mostrar una gran inquietud inteHectual i un viu interès per la llengua llatina. E11713} va tornar a València i va començar a estudiar filosofia i dret a la Univers itat, on va entrar en contacte amb els representants més des-tacats del moviment dels novadors valencians com Joan Baptista Coratjà i Tomàs V. Tosca, que van influir en el seu plantejament científic i reformista. L'any 1719 es va traslladar a Salamanca per completar la seua formació, on va establir una estreta relació amb el també valencià Josep Borrull. Prompte es va començar a relacionar amb destacats inteHectuals de l'època com Manuel Martí, aleshores degà d'Alacant. Obtinguts els títols de dret canònic i civil el 1722, va tornar a València} on va defensar el seu doctorat en dret civil aquell mateix any. El 1723¡ va guanyar la càtedra de Codi de Justinià a la Universitat de València} on va romandre fins al 1733. Després de perdre les oposicions a la pavordia de lleis d'aquesta universitat, va ser nomenat bibliotecari reial el 1733, càrrec que va exercir fins al 1739. Diversos enfrontaments i polèmiques a Madrid, com ara la publicació de l'obra Censura a la España primitiva, i la frustració per no haver estat promocionat a responsabilitats més preuades, van portar Mayans a tornar a Oliva. En aquesta nova etapa, Mayans va reprendre l'edició d'obres de crítica històrica, com ara la Censura de historias fabulosas de Nicohis Antonio, iniciativa que li va valdre una greu per-secució. Per iniciativa seua} l'any 1742 es va fundar, a València¡ l'Acadèmia Valenciana, amb activitat fins al 1751, que tenia per finalitat fomentar la recerca en els camps de les ciències i la literatura. En aquests anys va es tablir correspondència amb nombrosos inteHectuals espanyols i estrangers, i va començar a ser reconegut en països com Itàlia, Anglaterra¡ Holanda, Suïssa i} especialment} Alemanya, on va editar obres i va arribar a tenir un gran prestigi, fins al punt que s'hi van publicar dues biografies seues en vida ( 1746 i 1756). En aquest context de reconeixe-ment dels seus mèrits a Europa, l'any 1754 va ser nomenat membre de la prestigiosa Societat Llatina de Jena. Les relacions amb la Cort van millorar amb el regnat de Carles III, i el 1766, va veure reconeguda la seua trajectòria amb el nomenament d'un càrrec honorífic i la concessió d'una pensió vitalícia. Aleshores es va traslladar a València, on va continuar una intensa activitat en el camp de les humanitats que es va veure culminada amb l'edició de l'obra completa de Joan Lluís Vives. L'obra de Mayans suposa una aportació fonamental en la introducció del reformisme iliustrat a Espanya. La seua activitat es va desenvolupar tant en el camp de la jurisprudència} com en els de la crítica històrica i literària, sobre el quals va publicar un gran nombre d'obres. Com alguns intel:lectuals de l'època, va considerar la història com un instrument de reforma cultural. L'edició de treballs de crí tica històrica, la denúncia de la utilització de fonts espúries i l'interès pels documents originals marquen el treball de recerca de Mayans en aquest camp. Al mateix temps} és el primer iliustrat espanyol que va redactar un veritable programa de reformes amb les quals pretenia avançar en la modernització de la nació. En aquesta Unia, hi destaca l'encàrrec de redacció d'un pla de reforma dels estudis universitaris el 1767: Idea de un nuevo método que se puede practicar en la enseñanza de las universidades de España. 103 La nissaga catalana del món clàssic Mayans va emprar el llatí per a redactar la correspondència amb un gran nombre d 'estudiosos espanyols i europeus, i per a publicar bona part de les seues obres. Juntament amb M. Martí, és un dels autors espanyols de l'època més reconeguts pels inteUectuals europeus pel seu domini delllatíl del qual va arribar a preparar una extensa gramàtica. Les seues aproximacions al món anticse centren fonamentalment en el camp de l'epigrafial en el qual va mostrar la seua erudició a través de les epístoles amb què responia a la petició d'informació sobre l'estat d'aquesta discipli -na a Espanya. Hi destaca la coHaboració amb Ludovico Muratori en el NOIILIS tl¡cscwrus vetcnml ¡ns-criptiol!fl/1l (1739-1742)j Johannes Alfred H ultmann, a qui va enviar una recapitulació de les inscripcions falses que va ser publicada íntegra en el seu llibre Miscellaneorwl1 epigraplúconmr liber sillgularis ( 1758); Peter Burmannl per a qui va reunir informació sobre les inscripcions mètriquesl que van aparéixer en el segon volum de la seua obra Al1thologia veterWJl /atil1onmr epigraml'llatulIl et poel'llCltw'll ( 1773) i i l sobretotl la Illtroductio ad veterum il1scriptiollWI1 historiam litteraril1l1l1 un informe redactat perJohann Ernst Immanuel Walch (1761-1764), sens dubte una de les fites bibliogràfiques de la història de l'epigrafia en el segle XVIII. Per a Mayansl les ins-cripcions constitueixen una font bàsica de la història, i s'han d'estudiar i editar segons un rigorós mètode científic i crític que nota a faltar en alguns dels estudiosos anteriors. També va aprofundir en el estudis toponímics en el llibre Tractatus de Hisp(mia progel'lie vocis Url on analitza els topò-nims hispànics amb aquesta arrel i mostra un ampli coneixement de les fonts clàssiques. Bibliografia MAYANS J SJ SCAR) Gregorio¡ Illtroductio ad lJetenllll inscriptiollll/l'l historiam litterariam. Edició a cura de LOt'enzo Abad iJaume Ivlanuel Abascal. Madrid: Real Academia de la Historia) 1999. MESTRE, Antonio. EllIl!llldo ¡,¡telectual de Mayans. València: Ayuntamiento de Oliva, 1978. - PClfil biogrdjico de dOll Gregorio MayCllls y Siscar. València: Ayuntamiento de Oliva, 198 1. PES ET, Vicente. Gregori !vIClyallS i la Cl/ftl/ra de la Wustració. Barcelona: Curial, 1975. 104 Va néixer a Sant Martí de Maldà Foguetl pagèsl i de Caterina For cionista, Ramon Foguet va mor Entrà molt aviat al Seminari de Cervera, en la qual es va grac va ensenyar a la càtedra correspc del Capítol de la catedral de Tan la dignitat d'ardiaca de Vila-seG moríl i exercí diversos càrrecs 4 « Santa Cruzada», el d 'arxiver comissionat provincial a la Co d'atendre l'alienació dels béns d Bon coneixedor del llatí i de gona meitat del segle XVIII i l'erw peninsulars. Si llegim els elogis <; Finestresl Flórezl Pons (castella a la Gauta de Madrid (e12 de de cà el frare i historiador Josep Riu intel:lectual. Entre 1759 ¡1760, Foguet v eclesiàstic i coHaborador de Fil1€ que dissortadament no van arrib de guia i d'informador, per a d aquests els que van publicar els nenses. Fou, evidentment, un ef de Finestres i de l'Espai1a sagra e gestions, d'entre les quals podet autor d'uns quants dels magnífi, com demostren les vint-i-nou ca: i remeses el 1833 a la Real Acade que ha pubhcat el professor F. J. ( el jesuïta Joan Francesc de Masd (pubhcada a partir del 1784 ) un i materials tarraconenses (tom XI.: Foguet dictà testament el Ió després, uns documents aleshon l'Arxiu Històric de Tarragona. DI de la seva important biblioteca, ; (ceràmiques de vernís negre i tel mil monedes, diverses antigitats i 

Gregori Mayans i Siscar (1699-1781)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura