Des que es constitueix la ciència moderna, la filosofia, en
la seua branca epistemològica, s'ha preocupat de fonamentar
aquest coneixement i explicar-ne la naturalesa, però és
al segle XX quan la Teoria de la Ciència, amb l'ajut de la
lògica, enceta l'anàlisi de l'estructura formal de les teories
científiques. Aquesta anàlisi conté dues línies fonamentals:
l'una sintàctica: l'estructura de les teories, els tipus d'enunciats
que intervenen, el raonament, els principis del mètode
... ; l'altra semàntica: el significat dels termes que intervenen
en les teories, llur base empírica i llur traducció teòrica
