Si durant la primera meitat del nostre segle la filosofia
científica es caracteritzà per un recel envers l'especulació
filosòfica, recel emparat en la concepció de la filosofia com
a «sintaxi lògica» i en el dogma del principi de verificació,
a la segona meitat del segle es pot observar un major
classicisme en la investigació filosòfica d'aquest corrent:
vells temes de la tradició recobren interès i criden l'atenció
dels filòsofs del nostre temps; la intricada qüestió dels universals,
la determinació ontològica del que hi ha, la naturalesa
de les entitats abstractes, el problema de l'innatisme ...
són, entre d'altres, velles qüestions a què la filosofia analítica
i científica actual ret un ben merescut tribut
