Un aura de permanent 'en construcció' envolta l'activitat intel·lectual de Giacomo Marramao (Catanzaro, 1946). Les contínues reedicions revisades i ampliades de les seves obres n'ofereixen bona mostra. La seva irrupció en el món acadèmic a través de l'estudi del marxisme no ha sigut obstacle contra un decantament progressiu cap a la teoria del temps, on la reivindicació d'una nova genealogia de la forma tempus opera la reunió sota pal·li de textos clàssics de la tradició filosòfica i controvertides hipòtesis de la ciència contemporània. Una reflexió que corre en paral·lel però no aliena a la preocupació pel fenomen de la globalització i el seu impacte semàntic i simbòlic sobre la noció de poder. Sobre totes aquestes qüestions, així com sobre el paper de la filosofia en un marc aital, hem volgut preguntar-li amb ocasió d'aquesta trobada
