El concepte del mental s'ha anat configurant i desenvolupant al llarg de la
historia de la cultura occidental en connexió amb diferents grups de problemes.
Abans que no prenguera una forma especulativa, la idea de l'ànima va aparèixer
entre els grecs vinculada a la vaga imatge religiosa i poètica d'una ombra capaç
de sobreviure al cos; la qual imatge responia, potser, a la pretensió d'acostar
l'home al diví, a través de l'aspiració a la immortalitat. Però Plató es va encarregar
de donar a aquesta dimensió mítica del tema del més enllà un caire estrictament
filosòfic, des del moment que va associar l'ànsia d'immortalitat a la capacitat de
l'ànima per conèixer les formes immutables i eternes. Amb això, va establir les
bases d'una concepió de l'ànima com a seu de la raó, que s'hauria de prolongar
tot al llarg de la tradició filosòfica grega i medieval, segons la qual la facultat de
conèixer constitueix la funció superior de l'ànima i, alhora, el tret específic que
distingeix l'home dels altres animals
