Agulló Díaz, María del Carmen

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

114 Educació i HistòriaParlar de l’estima a la pròpia llengua ide la necessitat intel·lectual i afectivadel seu aprenentatge, són fets que noes poden abordar des d’una perspecti-va sols intel·lectual, perquè la llenguaés part de l’esperit de la persona, almateix temps que ho és del poble dela qual és vehicle d’expressió i senyad’identitat, de tal manera que, engran manera, la llengua fa el país.Parlar de l’estima a la seua pròpiallengua i del compromís intel·lectual ivital de Jordi Monés amb el català i laseua defensa i difusió, tampoc es potfer d’una manera distant i freda, pre-cisament perquè la implicació deMonés amb la llengua ha estat unacontribució rigorosa, oportuna i pro-longada en el temps, necessària i pio-JORDI MONÉS I LA RENOVACIÓDE LA HISTORIOGRAFIAEDUCATIVALlengua, educació, vida:Jordi Monés i el catalàa l’escolaPer Carmen Agulló DíazUniversitat de Valèncianera a la història de l’educació delsPaïsos Catalans, però, perquè, per da-munt de tot, s’ha convertit en unallarga i autèntica història d’estima aun país, a una cultura i a una llengua.La trajectòria escolar de Jordi Mo-nés és tot un exemple de les comple-xes relacions entre llengua i escolaque s’han desenvolupat al Principat.Tal com ell mateix ens relata, la seuaescolarització es va realitzar a ungrup escolar de Badalona força tradi-cional on va aprendre a llegir i escriu-re en castellà. Quan l’any 1936 es tras-llada a l’Escola Catalana de la mateixapoblació, adscrita a la Protectora del’Ensenyança Catalana i depenent delConsell de l’Escola Nova Unificada(CENU), el seu aprenentatge és total-ment diferent: el dibuix, els treballsmanuals, la dansa, les excursions pelsvoltants de Badalona que li perme-trien aprendre a estimar les plantes,els monuments... tot allò que confor-mava el seu entorn natural i social; lameteorologia... i tot això en règim decoeducació i en català.Tot plegat formava part d’un climade convivència en llibertat que es veu-ria trencat de soca-rel l’any 1939,quan es va interrompre, a més, de ma-nera sobtada el compromís entre llen-gua, escola i país. Ell, encara un xi-quet, igual que la resta dels seus com-panys i companyes, va haver de rea-prendre a anomenar la vida en unaaltra llengua, aquesta vegada imposa-da pel «just dret de conquesta» delfranquisme, igual que havia ocorre-gut quan Felip V l’havia prohibit en elDecret de Nova Planta. El mateix JordiMonés ens relata com va viure aques-ta nova experiència a l’anar a escola elfebrer de 1939:El xoc va ser tan gran que no sem’ha oblidat mai. Eren massa cosesperquè no m’impactessin profunda-ment. Allò que em va sobtar més ésque al meu costat no hi havia la Mont-serrat [...]. Potser en segon lloc, cal si-tuar l’obligació d’escolaritzar en llen-gua castellana, tot i que el catalàcontinuava sent la llengua que fèiemservir a l’hora del pati i en molts altresmoments.1Un nou aprenentatge començava aimposar-se, un reaprenentatge que nosols afectava els continguts de lesmatèries escolars, la manera d’ano-menar i relacionar-se amb el propimón i de comunicar-se amb el mestre;obligava, a més, a relegar el català a laintimitat, a amagar de l’espai escolarLlengua, educació, vida: Jordi Monés i el català a l’escola 1151. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, «Records d’infància i d’adolescència (1936-1945)», Educació i Història,núm. 1 (1994), p. 119-122.oficial els sons més naturals, aquellsque ixen d’allò més profund de cadas-cú de nosaltres i que el franquismeobligava a destruir:Do máis aló da gorxa,dun profundo e misterioso fol,saíannos sons que debiamos matar.2El conflicte entre la vivència d’unaescolarització en la pròpia llengua i larealitzada en una altra imposada, almateix temps que l’augment de laconsciència de la desfeta de la culturacatalana a mans del franquisme, vacristal·litzar en el compromís que, apartir dels anys cinquanta, Monéscontrauria amb el redreçament cultu-ral de Catalunya, interessant-se per laseua cultura, fet que el va conduir aencetar una línia de treball personal iautodidacta encaminada al coneixe-ment d’aquella història que ja no s’en-senyava a les escoles ni a la resta decentres educatius.És en aquest marc on hem d’ubi-car la seua preocupació per l’ús i en-senyament del català, des d’una pers-pectiva teòrica i pràctica, que el duria,anys més tard, a intentar la tasca de laseua recuperació a diferents àmbits,entre els quals es trobava el de lahistòria de l’educació: ell seria unsdels pioners a l’hora d’encetar la líniad’investigació de les relacions entrellengua i educació des d’una perspec-tiva històrica, tasca a la qual, a més amés, afegiria el compromís de difon-dre els seus resultats utilitzant el ca-talà.Des d’aquesta perspectiva perso-nal, s’implica en un munt d’activitatsi associacions que intenten fer paísdes de diferents indrets: música, edu-cació física, excursionisme, i la inter-venció, l’any 1964, al Congrés de Cul-tura Catalana, amb una ponènciaprecisament sobre història de l’educa-ció.És també als anys seixanta quancomença un treball, sovint fosc imenyspreat, però d’indubtable im-portància a l’hora de la difusió d’unallengua, tal com és la traducció al ca-talà d’obres de disciplines tan varia-des com la física, la cibernètica, la psi-cologia, la sociologia. D’entre totes endestacaria dues, per a mi molt signifi-catives, perquè crec que estan forçarelacionades amb el seu tarannà, comsón L’art d’estimar, d’Erich Fromm, iSummerhill, de Neill,3 dues obres em-marcades en la preocupació per l’edu-116 Educació i Història2. M. RIVAS BARROS, O pobo da noite, Vigo, Xerais, 1996, p. 135.3. La traducció de L’art d’estimar d’Erich Fromm realitzada per Jordi Monés va ser publicada perEdicions 62 (Barcelona, 1966), mentre que la de Summerhill de Neill ho seria per Eumo i la Diputacióde Barcelona, dins de la col·lecció «Textos Pedagògics», l’agost de 1986.cació dels sentiments i de l’intel·lecte,dels caps i cors, que deia Neill, educa-ció que ha de fer-se a l’àmbit escolar,però també en el dia a dia, ideal que,pense, també comparteix Monés.Caldria remarcar, però, el que defructífera té aquesta tasca de traduc-ció que permet posar a l’abast de lespersones catalanoparlants algunes deles obres bàsiques de diferents matè-ries. Per als professionals de l’educa-ció representa no sols un pas enda-vant força important per a la seuanormalització lingüística, sinó, sobre-tot, permetre’ns utilitzar i oferir bi-bliografia en català dins del camp del’ensenyament, que encara presentauna greu mancança d’obres clàssi-ques de l’educació traduïdes a aques-ta llengua. No podem obviar fer es-ment ací que, quan l’editorial Eumo,en col·laboració amb la Diputació deBarcelona, enceta la seua col·lecció«Textos Pedagògics», seria Jordi Monésun dels components del seu consellassessor.Ara bé, com a historiadors de l’e-ducació creiem que una de les seuesaportacions més significatives a la re-cuperació de la història de les rela-cions entre el català i l’educació va serl’organització, el 1982, en una èpocade ple redreçament cultural i polític deCatalunya, de les Cinquenes Jornadesd’Història de l’Educació als Països Catalans que, sota el lema «Llengua ieducació en una perspectiva històri-ca», tingueren lloc a Vic entre el 31 demarç i el 2 d’abril de 1982. Membre dela comissió organitzadora del Con-grés, posava de manifest la necessitatde la seua convocatòria, per l’escassabibliografia existent i la importànciade tractar, des de diversos angles ter-ritorials i disciplinaris, la complexarelació que entre llengua i educaciós’havia establert, per raons polítiques,als Països Catalans. En les seues pa-raules:[…] el coneixement del tema és mésaviat limitat per mor de l’escassíssimabibliografia […]. Si tenim en compte laimportància del tema, sobretot des dela perspectiva actual, i pensem a mésen la limitació dels estudis sobre laqüestió, comprendrem perfectamentl’actitud dels organitzadors de les Jor-nades a l’hora de decantar-se per laproblemàtica llengua-educació.4La nombrosa participació i la di-versitat de les comunicacions, proce-Llengua, educació, vida: Jordi Monés i el català a l’escola 1174. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, «Presentació», a cura de Jordi Monés i Pere Solà [ed.], Llengua i educa-ció en una perspectiva històrica, Actes de les Cinquenes Jornades d’Història de l’Educació als Països Ca-talans, Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982, vol. II, Vic, Eumo, 1984, p 5.dents tant del Principat com del PaísValencià, les Illes i la Catalunya delNord, confirmaren la preocupació quehi havia pel tema proposat per l’orga-nització. Jordi Monés va contribuir-hino sols des d’aquesta perspectiva or-ganitzativa sinó, a més, amb l’aporta-ció de dues comunicacions, «Aspecteshistòrics de la llengua de l’educació alPrincipat» i «La llengua a l’escola. Elscanvis del període 1916-1923»,5 aixícom amb la redacció de la presentacióde les actes d’aquestes jornades, edi-ció a cura d’ell mateix en companyiade Pere Solà, una obra que, actual-ment, s’ha convertit en una de lesfonts imprescindibles per als historia-dors educatius catalans.Dos anys més tard, el 1984, veia lallum el seu llibre La llengua a l’escola(1714-1939),6 que ha estat i encara ésfonamental per al coneixement de lesvicissituds que el català ha conegut al’ensenyament dins del seu propi país.Una obra de les pioneres a l’àmbit lin-güístic català on se n’havien publicatalgunes sobre la història de la llen-gua, però sense la perspectiva clara idefinida de posar en relleu la seuapresència o absència del marc escolar,els entrebancs o les facilitats que elmarc sociopolític havia configurat. Laseua intencionalitat a l’hora d’escriu-re’l no pot ser més clara i comprome-sa amb la seua llengua i el seu país.L’autor ens confessa:Al llarg del temps els homes hanparlat i encara parlen multitud dellengües, malgrat l’oblit que mostrenles històries que corren per aquestmón de Déu, on els homes i les donesfan de tot, s’exploten els uns als altres,s’odien, s’estimen, però quasi mai notenen problemes lingüístics. El fet quepoder econòmic i polític i penetraciólingüística siguin dues coses que so-vint s’entrecreuen explica que la histò-ria pensada i escrita, generalment enfunció dels interessos dels poderosos,passi per alt els conflictes de llengües.Segons sembla, convé amagar l’abastdels genocidis culturals i lingüístics,una de les formes més subtils d’opres-sió. Omplir, doncs, un buit en aquestsentit, concretament pel que fa al meupaís, heus aquí un dels motius podero-sos que m’impulsaren a escriureaquest treball.7118 Educació i Història5. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, «Aspectes històrics de la llengua de l’educació al Principat» i «La llen-gua a l’escola. Els canvis del període 1916-1923», a cura de Jordi Monés i Pere Solà [ed.], Llengua i edu-cació en una perspectiva històrica, Actes de les Cinquenes Jornades d’Història de l’Educació als Països Ca-talans, Vic, 31 de març-2 d’abril de 1982, vol. II, Vic, Eumo, 1984, p. 19-38 i p. 270-291.6. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, La llengua a l’escola (1714-1939), Barcelona, Barcanova, 1984.7. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, La llengua a l’escola (1714-1939), p. 241.Prohibicions oficials, resistènciesmés o menys actives del conjunt de lapoblació, reductes d’ensenyança mal-grat les prohibicions, el redreçamentcultural de l’etapa republicana, els in-teressos polítics i econòmics dels dife-rents governs que s’han succeït alllarg dels segles, tot això ens ho narral’autor, amb el seu estil alhora rigorósi divulgatiu, en una obra que s’ha con-vertit, en gran manera, en llibre decapçalera i imprescindible consultaper a totes les persones que treballemla història de l’educació a l’àmbitdels Països Catalans, malgrat que esredueixi a l’àmbit territorial del Prin-cipat, limitació que també ens ha en-coratjat per tal que als diferents ter-ritoris de parla catalana recuperem lahistòria de la llengua a les escoles.8No era, però, la primera obra queJordi Monés publicava al voltant d’undels seus eixos de preocupació: lahistòria de l’educació catalana. Gaire-bé en totes les publicacions que fanreferència a problemes polítics del’ensenyament, a la situació de l’edu-cació durant la II República i durant elfranquisme, es desgranen referències,més o menys extenses, més o menysexplícites, a les relaciones entre llen-gua i educació des d’una perspectivahistòrica. Recordem, a manera d’e-xemple, La cultura bajo el franquismo, Elpensament escolar i la renovació pedagògi-ca a Catalunya 1833-1938, L’escola a Ca-talunya sota el franquisme, L’Escola Nor-mal de Barcelona 1845-1972,9 la seuacol·laboració en revistes i publicacionsperiòdiques, entre les quals, a manerad’exemple, podríem esmentar l’arti-cle publicat a La Vanguardia que duiael significatiu títol «La campaña “Ca-talà a l’escola”» a Cataluña durante elFranquismo,10 els articles sobre l’educa-ció durant el franquisme, l’escolanova i l’educació a Espanya al segle XX,publicats a Cuadernos de Pedagogía,11 iLlengua, educació, vida: Jordi Monés i el català a l’escola 1198. Al País Valencià, en concret, després de l’obra pionera El valencià a l’escola, no n’ha eixit cap al-tra que estudie de forma preferent les relacions entre llengua i educació al País Valencià. Desitgemque la tesi sobre aquest tema del benvolgut amic Joan Pellicer ompliga prompte aquest buit.9. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, La cultura bajo el franquismo, Barcelona, Ediciones de Bolsillo, 1977; Elpensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya 1833-1938, Barcelona, La Magrana, 1977; L’escolaa Catalunya sota el franquisme, Barcelona, Edicions 62, 1981; L’Escola Normal de Barcelona 1845-1972, Bar-celona, Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000.10. Capítol XV del col·leccionable de La Vanguardia, Barcelona, 1985.11. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, «Cuatro décadas de educación franquista. Aspectos ideológicos»,Cuadernos de Pedagogía, suplement núm. 3; «La educación en este país», monogràfic de Cuadernos de Pedagogía, núm. 100 (1983), «La cuestión sociopedagógica»; «La Escuela Nueva», Cuadernos de Pedago-gía, núm. 163 (octubre 1988); «La educación en España en el siglo XX», Cuadernos de Pedagogía, «La edu-cación entre dos siglos». Número monogràfic (desembre 1999).els de la revista Educació i Història, comara l’homenatge a Frederic Godàs iVila, els seus apunts autobiogràfics oles seues reflexions sobre el batxille-rat durant la II República a Catalunya:en tots tres es fa referència explícita alcatalà dins del sistema educatiu, bérecordant un dels seus introductors idefensors, Frederic Godàs, bé des de laperspectiva de la seua presència, ambmatisos, durant l’etapa republicana ila seua imposada absència durant elfranquisme.12La seua preocupació pel tracta-ment de la problemàtica llengua-educació no es redueix, però, a la in-vestigació. Fundador de la Societatd’Història de l’Educació dels Països deLlengua Catalana, de la qual és, a ho-res d’ara, president, ha estat organit-zador i participant actiu en les activi-tats més importants de la Societat:dinamitzador des del seu inici de lesJornades d’Història de l’Educació alsPaïsos Catalans, que han celebratl’any 2003 la seua setzena edició i a lesquals ha contribuït moltes vegadesamb aportacions originals en formade ponències o comunicacions sem-pre sobre temes historicoeducatius lo-calitzats a l’àmbit espacial dels PaïsosCatalans, unes jornades que, com ellmateix ens ha dit, sorgiren en bonapart amb la motivació d’ajudar a la re-cuperació de la memòria de l’escolarepublicana, aquella escola que a elll’havia ensenyat a viure; el seu suporta la publicació de les actes de les Jor-nades; la seua tasca com a coordina-dor i redactor del Full Informatiu de laSocietat i dels tres primers númerosde la posterior revista Educació i Histò-ria, revista d’història de l’educació im-pulsada per la Societat. Tot un seguitd’activitats que reflecteixen la seuacol·laboració a la construcció d’unanova història de l’educació catalana.Altres companys tracten amb dete-niment als seus articles respectius al-guns dels àmbits que completen elmarc d’intensa contribució de Monésa la historiografia educativa dels i alsPaïsos Catalans. Des de la nostra pers-pectiva d’anàlisi de la seua contribu-ció a la recuperació de la memòria deles conflictives relacions que, per ra-ons d’interessos polítics estranys aCatalunya, s’han establert entre el ca-talà i les institucions educatives, no-més voldríem agrair-li a Jordi Monés120 Educació i Història12. J. MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, «Records d’infància i d’adolescència (1936-1945)», Educació i Història,núm. 1 (1994), p. 119-122; «Quatre pinzellades sobre el batxillerat durant la II República espanyola:el cas català», Educació i Història, núm. 2 (1995), p. 63-74; «Homenatge al primer president de la So-cietat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, senyor Frederic Godàs i Vila», Educa-ció i Història, núm. 4 (1997-1998), p. 7-9.Llengua, educació, vida: Jordi Monés i el català a l’escola 121que a la seua trajectòria professional,com a historiador i com a persona,haja defensat i, per damunt de tot, hajaestimat la seua llengua, el seu país i laseua cultura, intentant sempre com-paginar el rigor que s’exigeix a tot es-tudi científic amb el seu compromísafectiu. L’entusiasme que ha posat enla construcció de la història de l’edu-cació catalana ens anima a continuarendavant seguint les seues petjades.Perquè, com diuen els nostres esti-mats amics mallorquins:No hi ha amor com s’amorque saps d’on ve i coneixesque mira com tu mires i anomena ses coses amb els noms que tu saps.No hi ha amorcom aquell que parla de paraula i d’esperitamb tu, una mateixa llengua.

Llengua, educació, vida : Jordi Monés i el català a l’escola

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

Secretaría de Estado de Cultura