[email protected] del concepte d’exili interior i de la literatura autobiogràfica com a font privilegiada
per a l’estudi de l’exili interior dels mestres i les mestres depurats, l’article
s’endinsa en el que va suposar qualitativament i quantitativament la repressió franquista
empresa contra el magisteri. D’altra banda, entenent que l’estudi de l’exili interior
connecta amb la recuperació de la memòria històrica, es fa una valoració de l’exigència
ètica i de la restitució moral que comporta. Després d’aquesta introducció, s’examinen
les diverses formes en què es va manifestar l’exili interior: la presó, l’autoexili
preventiu, l’exili professional (acompliment de treballs impropis a la preparació professional
del magisteri, el desànim pedagògic i el trasllat forçós de destinació professional
amb la seva conseqüència de desvertebración social), la marginació a l’escola,
l’assetjament professional, la fustigació social, l’exili familiar, el bandejament de l’ideal
professional i el nou aprenentatge polític i pedagògic a què es veuen obligats els mestres.
L’article acaba reprenent la importància de la memòria i l’obligació moral que hi
establim, així com una última valoració del que va suposar per a les noves generacions
aquest nou aprenentatge per a la supervivència.Partiendo del concepto de exilio interior y de la literatura autobiográfica como
fuente privilegiada para el estudio del exilio interior de los maestros y maestras depurados,
el artículo se adentra en lo que supuso cualitativa y cuantitativamente la represión
franquista emprendida contra el Magisterio. Por otra parte, entendiendo que el
estudio del exilio interior conecta con la recuperación de la memoria histórica, se hace
una valoración de la exigencia ética y de la restitución moral que comporta.
Tras esta introducción, se examinan las diversas formas que reviste el exilio interior:
la cárcel, el autoexilio preventivo, el exilio profesional (desempeño de trabajos
impropios a la preparación profesional del Magisterio, el desaliento pedagógico y el
traslado forzoso de destino profesional con su consecuencia de desvertebración social),
la marginación en la escuela, el acoso profesional, el hostigamiento social, el exilio
familiar, el destierro del ideal profesional y el nuevo aprendizaje político y pedagógico
al que se ven obligados los maestros y maestras. Termina el artículo retomando la importancia de la memoria y la obligación moral que contraemos con ella, así como
una última valoración de lo que supuso para las nuevas generaciones ese nuevo aprendizaje
para la supervivencia.Starting with the concept of interior exile and with the autobiographical literature
as source privileged source for the study of the purge teacher’s interior exile, the article
penetrates into what qualitatively and quantitatively the pro-Franco repression
undertaken against the Teaching, supposed. On the other hand, understanding that
the study of the interior exile connects with the recovery of historical memory, an evaluation
of the ethical exigency and of the moral restitution that it endures, is done.
After this introduction, the diverse forms under which the interior exile can appear are
examined: jail, preventive autoexile, professional exile (discharge of improper works
for the professional preparation that the Teaching had received, professional destination
with the consequent social fragmentation, marginalization in school, professional
and social harassment, familiar exile, the exile of professional ideals, and the new
political and pedagogical learning to which the teachers are obliged. The article finishes
recapturing the importance of memory and the moral obligation that we contract
with it, as well as with a last evaluation of what this new learning supposed for
the survival of new [email protected]
