Harley, J. B.

Harley, John Brian

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N o 45 - vol. XII
El mapa com a biografia: ref1exions entorn del
full «Newton Abbot, Devonshire CIX, SE» del
mapa a sis polzades de I'Ordnance Survey*
J.B. Harley
Professor de Geografia;
University ofWisonsin at Milwakee, USA
No sóc pas un col-leccionista en el sentit habitual que se li dóna al terme, sino
que més aviat compro i atresoro mapes per raons personals. El full de l'Ordnance
Survey a sis polzades per milla que descriuré n'és un exemple.' Semblant a un lli-
bre de família o a un álbum de fotografies familiars, m'és possible llegir-Io com
un text la imatge del qual pren significació en recordar-me paisatges, esdeveni-
ments i persones del meu propi passat. La meya identitat es veu sempre impli-
cada en els mapes que arreplego. Sovint el seu valor és més emocional que mone-
tari i, si el col-leccionisme també és un plaer estetic i intel-lectual, cal buscar-ne
la raó en el fet que els mapes poden dibuixar a partir de les arrels de la nostra
propia experiencia. EIs llegeixo com a transcripcions de nosaltres mateixos.
El meu mapa, com qualsevol mapa, és biografia en quatre sentits. Primer, el
full del mapa en ell mateix té una biografia com a objecte tangible que ha estat
compilat, imprés i usat en una altra epoca. Segon, el mapa serveix per a con-
nectar-nos a les biografies dels seus creadors: dibuixants, obrers, impressors i
topografs que varen treballar per a reproduir la seva imatge. Tercer, el mapa es
una biografia del paisatge que presenta; una biografia, tanmateix -com F.W
* Article aparegut a TheMap Collector, (1987), núm. 41, págs, 18-20. Traducció de PauAlegre i Nadal.
1 L'escala de sis polzades per milla expressada en fracció numérica seria de 1/10 560
247
Maitland va remarcar- «més eloqüent del que podrien ser-ho molts paragrafs
de discursos escrits», En quart lloc, i del més gran valor per a mi com a col-lec-
cioriista, el mapa em revela la meya propia biografia. És un preciós enfilall de
tites personals i m' ofereix una xarxa de coordinades per al mapa de la memo-
ria. Parlem un xic d' aquestes quatre personae' del meu mapa.
El full «Devonshire CIX, SE» és un mapa ordinari i no pretenc pas justificar-lo
com una obra d'art, ponderar-ne la seva estética ni donar-li un preu indicatiu per
estimar-ne la seva raresa o valor. Certament, només és un dels centenars de milers de
fulls en paper i a gran escala de la Gran Bretanya produíts durant la revolució indus-
trial. Amb unes mides de dotze per divuit polzades," va ser impres en blanc i negre
als tallers de I'Ordnance Surveya Southampton mitjancant la técnica coneguda com
heliozincografia. En podem coneixer algunes dades genealogiques a través de les notí-
cies curosament retolades a peu de mapa. Ens adverteixen que va ser topografiat els
anys 1885-6 a la escala més gran de vint-i-quatre polzades per milla' per a ser pos-
teriorment reduú i que, més endavant, va ser revisat l'any 1904. Sovint em demano
per que els cartobibliograís filen tan prim a proposit de mapes aparentment iguals
pero, per fer honor a la seva escrupolositat diré que va ser reimpressa set vegades en
els anys vints i trentes, en lots de cinquanta, setanta-cinc i cent-cinquanta.
No cal dir que la meya copia no pot pas passar per l'únic exemplar d' aquest full
que ha sobreviscut. Avui, moltes de les copies reimpresses ja han estat destruídes.
D'altres hauran trobat refugi en una cartoteca nacional, provincial o local, en una
oficina immobiliaria o una notaria o, tal vegada, en una col-leccióprivada. La pecu-
liaritat del meu full particular rau no pas en la seva raresa sinó en la seva trajecto-
ria d'ús, de la seva interpretació i comprensió. Donat el seu bon estat de conserva-
ció no deu pas haver estat efectivament utilitzada fins fa ben pOCo Pot haver passat
en algun magatzem de I'Ordnance Survey la major part del mig segle transcorre-
gut des de la seva impressió el 1935 en pacient espera del moment en que algú el
manipulés, elllegís, el guixés i l'interpretés. Possiblement era doblat i atrapat al fons
d'una oila. Finalment es va convertir en obsolet de igu~l manera corn moIts deIs
homes.Li les dones que havien executat els mapes originals, Ladequació dels mapes
a gran escala a les escales d' equivalencia métrica i, més tard, la seva conversió a la
forma més indigna de coordinades digitals, va conduir a I'Ordnance Survey a cedir
bona part dels remanents a beneficiaris més honorables. Va ser després del trauma
d' aquesta diáspora cartográfica que vaig adquirir el full CIX, SE. Ara que ha estat
alliberat de la presó d'acer d'algun bagul, orna la paret d'una cambra amb el seu
marc daurat. És ben a prop del rebost espirituós en que l'únic membre de la Charles
Close Society' que viu a Milwaukee pot celebrar-hi el centenari del seu naixement.
Deu n'hi do la biografia del mapa mateix. És la biografia col-lectiva de molts
d' aquests mapes que, convenientment generalitzada, dóna contingut a la historia de
2 En llatí a l'original, és a dir, «mascares».
3 12" x 18" = 30 x 46 cm.
4 Vint-i-quatre polzades per milla o bé a ~ 534
5 La Charles Close Society té com a objectiu l'estudi deis mapes produíts per 1'0rdnance Survey de la Gran
Bretanya des del seu establiment l'any 1792. Charles Close va ser un deis primers directors de 1'05.
248
la cartografia. En canvi, poca cosa podem dir de les biografies dels artífexs d'aquest
full en particular. Contrariament a molts altres mapes antics de 1'Ordnance Survey;
el full CIX, SE no presenta autoria. DeIs trets personals dels dibuixants, dels foto-
grafs, i dels impressors que varen traslladar rutináriament els esborranys de treball
de camp a aquest mapa de presentació tan elegant, poc en sabem. Igualmenr, no
podem dir gran cosa dels topograís que varen registrar meticulosament els detalls
del paisatge de Devon en els seus quaderns de camp juntament amb els toponims
i les divisions administratives. En el mateix fuII no hi figuren indicacions que ens
permetin identificar els homes, un petit destacament d'enginyers militars i dels seus
auxiliars civilsl'arribada dels quals a una ciutat del Devonshire a lesacaballesdel reg-
nat de la reina Victoria hauria mogut la curiositat local. Podem especular de quina
manera van observar aquells «íorasters» els habitants del Devonshire, mentre esta-
cionaven els teodolits als creuaments de carrers, arrossegant la cadena d'agrimensor
alllarg de les avingudes pavimentades o llambordades, anivellant el relleu dels dos
turons que dominen la vista de la petita ciutat i fixant senyals d'anivellació altitudi-
nal a les cantonades massisses dels edificis o en els murs de pedra. També podem
imaginar-nos com al camp, i malgrat els documents impressos que donaven dret als
topografs a entrar en les propietats privades, l'enfrontament amb algun pages empi-
pat hauria estat provocat més aviat pels rumors generals sobre la creixent amenaca
burocrática de Whitehall6 que no pas per 1'intrusisme dels mapistes de 1'Estat.
Tanmateix, el full CIX, SE és molt menys mut en tant que biograf de prop
de sis milles quadrades de verals del Devonshire on he viscut entre 1969 i 1986.
El mapa esdevé aleshores la transcripció d'una cultura i d'una trajectoria indi-
vidual així com d'una fita datada en la historia d'un paisatge bastit per homes
i dones anonims, La seva escala i la seva modesta dimensió transmeten ade-
cuadament el carácter íntim del món del segle XIX. Per casualitat en l'atzar
dels talls dels fulls ha resultat que la petita ciutat de Newton Abbot ha quedat
situada al bell mig del quadrangle del meu mapa. Fundat com a mercadal al
segle XIII i ernplacat entre les parroquies més antigues de Highweek i
Wolborough, el centre medieval de Newton Abbot es pot delimitar per la dis-
posició dels seus carrers. A les zones rurals circumdants hi són representats tots
els camps, tanques, camins, granges, bordes, boscos i topants aperduats, de
manera que el mapa revela les traces d' una Anglaterra encara més antiga. Pero,
el 1886, el paisatge era cada vegada més l'ostatge dels valors victorians. Ben bé
com una fotografia, el full CIX, SE reproduYa imatges del treball, de l'epoca
del ferrocarril, de la doctrina dellaissez faire i de les conseqüencies territorials
de la divisió de la societat en classes. EIs edificis públics més grans del mapa,
representats en negre, són l'estació de la línia del Great Western de Brunel," en
la,que Bradshaw" hi feia de guia, i la Union Workhouse,9 els interns del qual
no tenien cap necessitat d'un mapa de sis polzades. Pero malgrat que al mapa
6 Whitehall, el centre geograficde decisions polítiques al Regne Unit.
7 Isambard Brunel, l'agosarat enginyer vuitcentista de tracats ferroviaris, ponts, túnels i navilis.
8 Sense les guies Bradshaw, Phileas Fogg no hauria donat la volta al món en vuitanta diese
9 Union Wokhouse, locals en que s'obligava a hostatjar-se i treballar els pobres de la contrada.
249
aquestes divisions socials resulten atenuades, amb el seu ajut podem reviure la
rapidesa dels canvis que transformaven la ciutat victoriana. Els arrengleraments
de cases «decents» en filades espartanes, les cases barates que servien d' aixopluc
d' empleats del ferrocarril que hi aíluien, i la disseminació de gracioses torres
voltades de jardins en que residia una classe mitjana puixant, es distingeixen
clarament en la seva geografia social. Tanmateix, fixem-nos-hi, la cartografia
resulta igualment desorientadora. La monotonia del mapa, amb la seva apa-
renca de fals igualitarisme, dóna el mateix pes als rics i als pobres, a la indús-
tria i als llocs d' esbarjo. No oblidem que a les fabriques, a les foneries, als tallers
i als forns del vidre i a les pedreres, els obrers i artesans de Newton Abbot crea-
ven riqueses per a una minoria. Potser també s'hi trasllueix una imatge menys
cantelluda. Un camp de cricket amb al seu xalet, uns parcs, uns passejos, un
riu i el seu estuari evoquen lleures col-lectius durant les llargues tardes dels diu-
menges d' estiu, aleshores que l'Índia encara era el joiell de la corona i que
Newton Abbot gairebé feia part integrant de la fabrica del món.
Finalment cal parlar de la biografia personal que s'amaga darrera el mapa. El
full CIX, SE evoca per al seu actual detentor el record d' esdeveniments viscuts
en aquest indret. Les experiencies personals i llurs associacions mentals donen
a les seves línies austeres i als seus alfabets xifrats un altre conjunt de significa-
cions úniques. Fins i tot els seus buits s'omplen de pensaments que la meya fan-
tasia otorga als seus silencis. Penjat en una cambra farcida de novel-les, de poe-
sia i de música, el mapa ja no és només un document de distinció social o un
producte utilitari de l'administració pública: és allá perqué elllegeixo com una
historia personal, una afirmació de que hi pertanyo. Per tustar les arrels angle-
ses sobre el meu mapa, no tinc pas necessitat de recorrer a les xarxes matemati-
ques, als canemassos o a fraccions numeriques, ni a curvímetres per a resseguir
el camí que travessa el turó. El full CIX, SE es transforma alhora en símbol sub-
jectiu d' un lloc, escrutat sense l'artifici de la geometria, mesurat per l' ull sense
recanca de la seva precisió, compres sense recolzament en el seu pédigrée tecnic.
El mapa s'interpreta a través del codi privat de la memoria.
El fet d'haver viscut molt de temps en una ciutat petita com aquesta em per-
met perdre els passos en una bona part de l'espai del mapa. Cada polzada qua-
drada del seu paisatge de paper m' és tan familiar que es pot llegir sense pen-
sar-hi i gairebé sentir en dormir. Els noms de les localitats que hi figuren no
són pas solament un record de veinatge geografic sinó també de persones, algu-
nes dels quals ja traspassades, mentre altres passen i tornen a passar sobre carrers
i places de la ciutat o pels camps del voltant, Així, el mapa esdevé una auto-
biografia gráfica, Restableix el ritme del record i recrea per a l'ull interior el
tragí i les epoques d'una vida anterior.
Les associacions són molt precises. Els meus fills anaven a les dues escoles
del mapa. Els carrers no són només les animades vies públiques dels dies de
mercat, sino que també hi ha tavernes en que hom pot preguntar-se si la cer-
vesa de l'epoca victoriana era més forta que la d'avui, Allá si troba el paratge,
el mateix que el 1886, amb una font i una vella pedrera, en la que un gos bor-
250
dava mentre els infants jugaven. Alla també s'hi situa el carreró on, no fa pas
gaire temps, vaig creuar-me amb una dona una tarda d' estiu: el mur molsós
del seu jardí esta present al mapa. Més enlla hi ha el camí que mena a l'esgle-
sia de Tots Sants al poble de Highweek i que encara em porta el record del casa-
ment de la meya filla. Pero també és un lloc per a la tristesa. Les cendres de la
meya dona i del meu fill són colgades contra el mur nord del cementiri:
«AiXÍ, el mapa fa reviure les seves paraules, ellloc, el temps,
1 l'esdeveniment que haviem d'encarar abans de l'any proper.»
En aquestes línies de Thomas Hardy, hi he retrobat les perdues en la meya
propia família, i el mapa me les remet a la memoria.
Es així possible comunicar-nos amb els mapes que col-leccionern. M'he endut
amb mí a les ribes delllac Michigan alguns quilometres quadrats de vida i de
terra anglesa. Amb aquest talisma puc recorrer la superfície del Devonshire
amagat darrera el full CIX, SE cada vegada que em ve a tomb de fer-ho. El
mapa ha esdevingut més aviat una autobiografia que no pas una topografia.
Aquesta imatge d'un paisatge familiar i la del devessall de vida que s'hi escola
són impagables. Tanmateix, retrobar els meus passos en el mapa va més enlla
d'un viatge sentimental. Redescobrir-se un mateix en el seu passat és també
coneixer-se millor. Al capdavall, comenco a comprendre com T.S. Eliot podia
escnure:
«••.i al final de tota la nostra exploració,
Arribarem a l'indret d'on varem partir,
1 el descobrirem per primera vegada.»
A l'espera que altres paisatges i els seus mapes l'arraconin, aquest mapa resta
com el meu preferit.
251
252
253


El Mapa com a biografia: reflexions entorn del full "Newton Abbot, Devonshire CIX, SE" del mapa a sis polzades de l'Ordnance Survey

Diposit Digital de Documents de la UAB

Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N o 45 - vol. XIIEl mapa com a biografia: ref1exions entorn delfull «Newton Abbot, Devonshire CIX, SE» delmapa a sis polzades de I'Ordnance Survey*J.B. HarleyProfessor de Geografia;University ofWisonsin at Milwakee, USANo sóc pas un col-leccionista en el sentit habitual que se li dóna al terme, sinoque més aviat compro i atresoro mapes per raons personals. El full de l'OrdnanceSurvey a sis polzades per milla que descriuré n'és un exemple.' Semblant a un lli-bre de família o a un álbum de fotografies familiars, m'és possible llegir-Io comun text la imatge del qual pren significació en recordar-me paisatges, esdeveni-ments i persones del meu propi passat. La meya identitat es veu sempre impli-cada en els mapes que arreplego. Sovint el seu valor és més emocional que mone-tari i, si el col-leccionisme també és un plaer estetic i intel-lectual, cal buscar-nela raó en el fet que els mapes poden dibuixar a partir de les arrels de la nostrapropia experiencia. EIs llegeixo com a transcripcions de nosaltres mateixos.El meu mapa, com qualsevol mapa, és biografia en quatre sentits. Primer, elfull del mapa en ell mateix té una biografia com a objecte tangible que ha estatcompilat, imprés i usat en una altra epoca. Segon, el mapa serveix per a con-nectar-nos a les biografies dels seus creadors: dibuixants, obrers, impressors itopografs que varen treballar per a reproduir la seva imatge. Tercer, el mapa esuna biografia del paisatge que presenta; una biografia, tanmateix -com F.W* Article aparegut a TheMap Collector, (1987), núm. 41, págs, 18-20. Traducció de PauAlegre i Nadal.1 L'escala de sis polzades per milla expressada en fracció numérica seria de 1/10 560247Maitland va remarcar- «més eloqüent del que podrien ser-ho molts paragrafsde discursos escrits», En quart lloc, i del més gran valor per a mi com a col-lec-cioriista, el mapa em revela la meya propia biografia. És un preciós enfilall detites personals i m' ofereix una xarxa de coordinades per al mapa de la memo-ria. Parlem un xic d' aquestes quatre personae' del meu mapa.El full «Devonshire CIX, SE» és un mapa ordinari i no pretenc pas justificar-locom una obra d'art, ponderar-ne la seva estética ni donar-li un preu indicatiu perestimar-ne la seva raresa o valor. Certament, només és un dels centenars de milers defulls en paper i a gran escala de la Gran Bretanya produíts durant la revolució indus-trial. Amb unes mides de dotze per divuit polzades," va ser impres en blanc i negreals tallers de I'Ordnance Surveya Southampton mitjancant la técnica coneguda comheliozincografia. En podem coneixer algunes dades genealogiques a través de les notí-cies curosament retolades a peu de mapa. Ens adverteixen que va ser topografiat elsanys 1885-6 a la escala més gran de vint-i-quatre polzades per milla' per a ser pos-teriorment reduú i que, més endavant, va ser revisat l'any 1904. Sovint em demanoper que els cartobibliograís filen tan prim a proposit de mapes aparentment igualspero, per fer honor a la seva escrupolositat diré que va ser reimpressa set vegades enels anys vints i trentes, en lots de cinquanta, setanta-cinc i cent-cinquanta.No cal dir que la meya copia no pot pas passar per l'únic exemplar d' aquest fullque ha sobreviscut. Avui, moltes de les copies reimpresses ja han estat destruídes.D'altres hauran trobat refugi en una cartoteca nacional, provincial o local, en unaoficina immobiliaria o una notaria o, tal vegada, en una col-leccióprivada. La pecu-liaritat del meu full particular rau no pas en la seva raresa sinó en la seva trajecto-ria d'ús, de la seva interpretació i comprensió. Donat el seu bon estat de conserva-ció no deu pas haver estat efectivament utilitzada fins fa ben pOCo Pot haver passaten algun magatzem de I'Ordnance Survey la major part del mig segle transcorre-gut des de la seva impressió el 1935 en pacient espera del moment en que algú elmanipulés, elllegís, el guixés i l'interpretés. Possiblement era doblat i atrapat al fonsd'una oila. Finalment es va convertir en obsolet de igu~l manera corn moIts deIshomes.Li les dones que havien executat els mapes originals, Ladequació dels mapesa gran escala a les escales d' equivalencia métrica i, més tard, la seva conversió a laforma més indigna de coordinades digitals, va conduir a I'Ordnance Survey a cedirbona part dels remanents a beneficiaris més honorables. Va ser després del traumad' aquesta diáspora cartográfica que vaig adquirir el full CIX, SE. Ara que ha estatalliberat de la presó d'acer d'algun bagul, orna la paret d'una cambra amb el seumarc daurat. És ben a prop del rebost espirituós en que l'únic membre de la CharlesClose Society' que viu a Milwaukee pot celebrar-hi el centenari del seu naixement.Deu n'hi do la biografia del mapa mateix. És la biografia col-lectiva de moltsd' aquests mapes que, convenientment generalitzada, dóna contingut a la historia de2 En llatí a l'original, és a dir, «mascares».3 12" x 18" = 30 x 46 cm.4 Vint-i-quatre polzades per milla o bé a ~ 5345 La Charles Close Society té com a objectiu l'estudi deis mapes produíts per 1'0rdnance Survey de la GranBretanya des del seu establiment l'any 1792. Charles Close va ser un deis primers directors de 1'05.248la cartografia. En canvi, poca cosa podem dir de les biografies dels artífexs d'aquestfull en particular. Contrariament a molts altres mapes antics de 1'Ordnance Survey;el full CIX, SE no presenta autoria. DeIs trets personals dels dibuixants, dels foto-grafs, i dels impressors que varen traslladar rutináriament els esborranys de treballde camp a aquest mapa de presentació tan elegant, poc en sabem. Igualmenr, nopodem dir gran cosa dels topograís que varen registrar meticulosament els detallsdel paisatge de Devon en els seus quaderns de camp juntament amb els toponimsi les divisions administratives. En el mateix fuII no hi figuren indicacions que enspermetin identificar els homes, un petit destacament d'enginyers militars i dels seusauxiliars civilsl'arribada dels quals a una ciutat del Devonshire a lesacaballesdel reg-nat de la reina Victoria hauria mogut la curiositat local. Podem especular de quinamanera van observar aquells «íorasters» els habitants del Devonshire, mentre esta-cionaven els teodolits als creuaments de carrers, arrossegant la cadena d'agrimensoralllarg de les avingudes pavimentades o llambordades, anivellant el relleu dels dosturons que dominen la vista de la petita ciutat i fixant senyals d'anivellació altitudi-nal a les cantonades massisses dels edificis o en els murs de pedra. També podemimaginar-nos com al camp, i malgrat els documents impressos que donaven dret alstopografs a entrar en les propietats privades, l'enfrontament amb algun pages empi-pat hauria estat provocat més aviat pels rumors generals sobre la creixent amenacaburocrática de Whitehall6 que no pas per 1'intrusisme dels mapistes de 1'Estat.Tanmateix, el full CIX, SE és molt menys mut en tant que biograf de propde sis milles quadrades de verals del Devonshire on he viscut entre 1969 i 1986.El mapa esdevé aleshores la transcripció d'una cultura i d'una trajectoria indi-vidual així com d'una fita datada en la historia d'un paisatge bastit per homesi dones anonims, La seva escala i la seva modesta dimensió transmeten ade-cuadament el carácter íntim del món del segle XIX. Per casualitat en l'atzardels talls dels fulls ha resultat que la petita ciutat de Newton Abbot ha quedatsituada al bell mig del quadrangle del meu mapa. Fundat com a mercadal alsegle XIII i ernplacat entre les parroquies més antigues de Highweek iWolborough, el centre medieval de Newton Abbot es pot delimitar per la dis-posició dels seus carrers. A les zones rurals circumdants hi són representats totsels camps, tanques, camins, granges, bordes, boscos i topants aperduats, demanera que el mapa revela les traces d' una Anglaterra encara més antiga. Pero,el 1886, el paisatge era cada vegada més l'ostatge dels valors victorians. Ben bécom una fotografia, el full CIX, SE reproduYa imatges del treball, de l'epocadel ferrocarril, de la doctrina dellaissez faire i de les conseqüencies territorialsde la divisió de la societat en classes. EIs edificis públics més grans del mapa,representats en negre, són l'estació de la línia del Great Western de Brunel," enla,que Bradshaw" hi feia de guia, i la Union Workhouse,9 els interns del qualno tenien cap necessitat d'un mapa de sis polzades. Pero malgrat que al mapa6 Whitehall, el centre geograficde decisions polítiques al Regne Unit.7 Isambard Brunel, l'agosarat enginyer vuitcentista de tracats ferroviaris, ponts, túnels i navilis.8 Sense les guies Bradshaw, Phileas Fogg no hauria donat la volta al món en vuitanta diese9 Union Wokhouse, locals en que s'obligava a hostatjar-se i treballar els pobres de la contrada.249aquestes divisions socials resulten atenuades, amb el seu ajut podem reviure larapidesa dels canvis que transformaven la ciutat victoriana. Els arrengleramentsde cases «decents» en filades espartanes, les cases barates que servien d' aixoplucd' empleats del ferrocarril que hi aíluien, i la disseminació de gracioses torresvoltades de jardins en que residia una classe mitjana puixant, es distingeixenclarament en la seva geografia social. Tanmateix, fixem-nos-hi, la cartografiaresulta igualment desorientadora. La monotonia del mapa, amb la seva apa-renca de fals igualitarisme, dóna el mateix pes als rics i als pobres, a la indús-tria i als llocs d' esbarjo. No oblidem que a les fabriques, a les foneries, als tallersi als forns del vidre i a les pedreres, els obrers i artesans de Newton Abbot crea-ven riqueses per a una minoria. Potser també s'hi trasllueix una imatge menyscantelluda. Un camp de cricket amb al seu xalet, uns parcs, uns passejos, unriu i el seu estuari evoquen lleures col-lectius durant les llargues tardes dels diu-menges d' estiu, aleshores que l'Índia encara era el joiell de la corona i queNewton Abbot gairebé feia part integrant de la fabrica del món.Finalment cal parlar de la biografia personal que s'amaga darrera el mapa. Elfull CIX, SE evoca per al seu actual detentor el record d' esdeveniments viscutsen aquest indret. Les experiencies personals i llurs associacions mentals donena les seves línies austeres i als seus alfabets xifrats un altre conjunt de significa-cions úniques. Fins i tot els seus buits s'omplen de pensaments que la meya fan-tasia otorga als seus silencis. Penjat en una cambra farcida de novel-les, de poe-sia i de música, el mapa ja no és només un document de distinció social o unproducte utilitari de l'administració pública: és allá perqué elllegeixo com unahistoria personal, una afirmació de que hi pertanyo. Per tustar les arrels angle-ses sobre el meu mapa, no tinc pas necessitat de recorrer a les xarxes matemati-ques, als canemassos o a fraccions numeriques, ni a curvímetres per a resseguirel camí que travessa el turó. El full CIX, SE es transforma alhora en símbol sub-jectiu d' un lloc, escrutat sense l'artifici de la geometria, mesurat per l' ull senserecanca de la seva precisió, compres sense recolzament en el seu pédigrée tecnic.El mapa s'interpreta a través del codi privat de la memoria.El fet d'haver viscut molt de temps en una ciutat petita com aquesta em per-met perdre els passos en una bona part de l'espai del mapa. Cada polzada qua-drada del seu paisatge de paper m' és tan familiar que es pot llegir sense pen-sar-hi i gairebé sentir en dormir. Els noms de les localitats que hi figuren nosón pas solament un record de veinatge geografic sinó també de persones, algu-nes dels quals ja traspassades, mentre altres passen i tornen a passar sobre carrersi places de la ciutat o pels camps del voltant, Així, el mapa esdevé una auto-biografia gráfica, Restableix el ritme del record i recrea per a l'ull interior eltragí i les epoques d'una vida anterior.Les associacions són molt precises. Els meus fills anaven a les dues escolesdel mapa. Els carrers no són només les animades vies públiques dels dies demercat, sino que també hi ha tavernes en que hom pot preguntar-se si la cer-vesa de l'epoca victoriana era més forta que la d'avui, Allá si troba el paratge,el mateix que el 1886, amb una font i una vella pedrera, en la que un gos bor-250dava mentre els infants jugaven. Alla també s'hi situa el carreró on, no fa pasgaire temps, vaig creuar-me amb una dona una tarda d' estiu: el mur molsósdel seu jardí esta present al mapa. Més enlla hi ha el camí que mena a l'esgle-sia de Tots Sants al poble de Highweek i que encara em porta el record del casa-ment de la meya filla. Pero també és un lloc per a la tristesa. Les cendres de lameya dona i del meu fill són colgades contra el mur nord del cementiri:«AiXÍ, el mapa fa reviure les seves paraules, ellloc, el temps,1 l'esdeveniment que haviem d'encarar abans de l'any proper.»En aquestes línies de Thomas Hardy, hi he retrobat les perdues en la meyapropia família, i el mapa me les remet a la memoria.Es així possible comunicar-nos amb els mapes que col-leccionern. M'he endutamb mí a les ribes delllac Michigan alguns quilometres quadrats de vida i deterra anglesa. Amb aquest talisma puc recorrer la superfície del Devonshireamagat darrera el full CIX, SE cada vegada que em ve a tomb de fer-ho. Elmapa ha esdevingut més aviat una autobiografia que no pas una topografia.Aquesta imatge d'un paisatge familiar i la del devessall de vida que s'hi escolasón impagables. Tanmateix, retrobar els meus passos en el mapa va més enllad'un viatge sentimental. Redescobrir-se un mateix en el seu passat és tambéconeixer-se millor. Al capdavall, comenco a comprendre com T.S. Eliot podiaescnure:«••.i al final de tota la nostra exploració,Arribarem a l'indret d'on varem partir,1 el descobrirem per primera vegada.»A l'espera que altres paisatges i els seus mapes l'arraconin, aquest mapa restacom el meu preferit.251252253

El mapa com a biografia : reflexions entorn del full "Newton Abbot, Devonshire CIX, SE" del mapa a sis polzades de l'Ordnance Survey

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB