INTRODUCCIÓ: Les proves d’Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada (ACOE) estant reconegudes com un format eficaç d’avaluació en l’àmbit de la salut i han estat implementades per un important sector d’institucions educatives com les Escoles/Facultats d’Infermeria. Durant els anys 2001-2011 es va portar terme a Catalunya un projecte conjunt entre l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) i les Escoles/Facultats d’Infermeria catalanes per a la implementació de les citades proves. L’ACOE es considera un escenari on l’estudiant pot demostrar de forma vàlida i fiable la competència adquirida en el seu període de formació en un entorn molt similar al real. Funciona com un instrument avaluatiu que mesura la competència de forma controlada i objectiva. OBJECTIU GENERAL: Analitzar les proves ACOE com a instrument formatiu i/o avaluatiu en els estudis d’infermeria de pregrau. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Valorar, a partir de la concurrència de professorat i alumnes, una proposta formativa-avaluativa en els estudis d’infermeria de pregrau: l’ACOE. Identificar, des de la visió dels implicats (estudiants i professorat), el valor i el que aporten les proves ACOE com a entorn facilitador de l’aprenentatge en els estudis universitaris d’infermeria. Comparar els valors identificats respecte a la prova ACOE amb els descrits a la literatura científica. Elaborar conceptes teòrics inductius a partir dels textos generats pels participants, delimitant algunes orientacions educatives. Fer una proposta per implementar les proves ACOE en els estudis de grau. METODOLOGIA: Tenint en compte els objectius de la present tesi, s’ha optat per una metodologia d’investigació qualitativa i el mètode de la Teoria fonamentada. Per analitzar la visió del implicats en les proves ACOE es va recollir informació tant de l’alumnat participant com del professorat organitzador. Les tècniques utilitzades per recollir les dades van ser diverses. En total, es van entrevistar 15 informants (incloent les entrevistes individuals als docents i els alumnes participants del grup focal) i es van administrar qüestionaris de preguntes obertes a 70 alumnes. Per realitzar l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per buscar el significat de les dades categorizant–les. S’ha emprat el suport informàtic del programa Atlas.ti versió 5.0. RESULTATS: Respecte a l’organització i contingut de la prova, els informants valoren les simulacions de les situacions clíniques que s’utilitzen a la prova com creïbles, rellevants i representatives. D’altra banda, destaquen la importància de que la informació abans de realitzar la prova sigui exhaustiva i acurada, aspecte que es relaciona directament amb el nerviosisme que els hi ha generat als alumnes la seva participació en la prova. El valor i les aportacions de la prova ACOE per l’alumnat són: l’autoavaluació, l’autoconeixement, rebre feedback, la possibilitat d’aprendre, ser un repte per posar-se a prova, refermar la confiança, experimentar en situacions noves o representar un assaig de la vida real. En general, la consideren una experiència recomanable. El professorat destaca la seva capacitat per integrar i avaluar competències, l’objectivitat en l’avaluació i la possibilitat d’avaluar la metodologia docent utilitzada. Els professorat unànimement i una part considerable de l’alumnat es mostra favorable a implementar la prova amb una finalitat formativa-avaluativa integrada com una avaluació continua dins dels estudis universitaris d’infermeria de pregrau. CONCLUSIONS: Per tal de millorar l’aprenentatge i l’avaluació de les competències clíniques dels estudis d’infermeria, incloure una prova ACOE com a part d’estratègia d’avaluació continua amb un enfocament multimètode. S’ha de potenciar l’autoavaluació dels alumnes com a element fonamental de la capacitat autònoma d’aprenentatge i millorar el feedback que reben fent-lo més qualitatiu. Per potenciar la viabilitat de la prova ACOE, cal millorar el seu cost-efectivitat implementant una prova d’unes dues hores de durada i buscant totes les estratègies de col•laboració a l’abast.INTRODUCTION: The Objective Structured Clinical Evaluation (OSCE) has been recognized as an effective evaluation tool in the health field and has been implemented by a large sector of educational institutions, like Schools/Faculties of Nursing. During the years 2001 to 2011, a project between the Institute of Health Studies and the Schools/Faculties of Catalan Nursing took place in Catalonia for the implementation of the OSCE, where the students’ performance was evaluated by a direct observation while they had a clinical encounter with a simulated patient. AIM: To analyze OSCE as a training and/or assessment tool in undergraduate nursing education. SECONDARY OBJECTIVES: (1) Identify, from the view of people involved in the evaluation (students and teachers), the value of the evidence OSCE as a facilitator of the learning environment in a Nursing School. (2) Compare the values identified with the OSCE results described in the scientific literature. (3) Develop inductive theoretical concepts from the texts generated by the participants, outlining some educational guidance. (4) Make an approach to implement the OSCE tests in undergraduate nursing. METHODOLOGY: A qualitative research and Grounded Theory Methodology was applied. The information was collected from the students and the faculty involved. Fifteen informants were interviewed (including interviews with teachers and students participating in the focus group) and questionnaires with open-ended questions were administered to seventy students. A constant comparison method was used to perform the data analysis in order to find the meaning of the data, and a computerized program (Atlas.ti) was used to analyze it. RESULTS: With regard to the organization and content of the test, the informants valuated the clinical situations used as credible, relevant and representative. The value and contribution of the OSCE test for the students was: Self-assessment, self-awareness, feedback, the learning and challenge involved. It strengthened confidence and represented a real clinical encounter. In general the OSCE test was considered a recommended experience. The faculty highlighted its ability to integrate and evaluate competence objectively in the evaluation and the ability to assess the teaching methods used. The faculty, as well as an important part of the students, unanimously agreed to develop the OSCE with an educational/assessment purpose within undergraduate nursing Schools/Faculties. CONCLUSIONS: Including an OSCE test with a multi-method approach as part of the evaluation strategy improves the learning and assessment of nursing studies clinical skills. It promotes student self-assessment as a fundamental element of self-learning and improves feedback, making it more qualitative. To enhance the viability of the OSCE test, however, its cost-effectiveness must improve
