La present tesi doctoral ha estat plantejada amb l'objectiu general de poder valorar l'efecte de l'estimulació multisensorial en les persones amb greu discapacitat intel·lectual. En particular, aquest objectiu se centra en analitzar l'efecte que pot tenir el fet de participar en un programa snoezelen en persones amb greu discapacitat intel·lectual.Esmentar que el treball empíric es desenvolupa en un espai snoezelen. Aquests són espais especialment dissenyats per a poder proporcionar estimulació sensorial a diferents nivells a persones amb greus afectacions. Aquests espais es van crear als anys setanta a Holanda i, la paraula snoezelen és una contracció de dues paraules holandeses "dozzelen" i "snufelen", que significarien quelcom semblant a dormitar o relaxar-se i olorar. En definitiva, és un espai agradable a la persona i que li ha de produir sensacions de benestar emocional i relaxació, entre altres. Destacar com a novetat d'aquest treball el fet d'haver dissenyat un instrument per a poder mesurar objectivament l'efecte que sobre l'estat de la persona provoca el fet d'haver participat en una sessió d'estimulació en un espai snoezelen. I, alhora un software que analitza les valoracions i en treu resultats.La investigació ha estat dissenyada per obtenir dades que ens confirmin o rebutgen la hipòtesi general plantejada que ha estat la següent: "El fet de participar en un espai snoezelen contribueix a augmentar la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual". Per a comprovar aquesta hipòtesi la investigació empírica s'ha plantejat de la següent manera. En primer lloc, s'ha elaborat després d'un llarg procés, un full de valoració de l'efecte de les sessions snoezelen en les persones amb discapacitat intel·lectual greu. Aquest full de valoració de les sessions analitza variables de resposta conductual per part del subjecte (conductes disruptives, nivell de motivació, nivell d'activitat, benestar emocional i nivell de relaxació) en tres moments diferents (en començar la sessió snoezelen, en finalitzar-la i mitja hora després). El fet d'analitzar les variables esmentades comparant els seus valors en els diferents moments establerts, ens ha de permetre veure l'efecte de la sessió snoezelen i també si aquest efecte dura o no en el temps. A banda d'aquestes variables s'han analitzat també respostes del subjecte com puguin ser somriures, fixació visual i vocalitzacions de plaer o displaer. Aquestes respostes ens han d'indicar si la persona gaudeix o no de la sessió i si presenta o no respostes de conducta adaptades durant les sessions. Hem valorat important també, analitzar una variable psicofisiològica com és la freqüència cardíaca de la persona, en començar i en acabar la sessió; aquesta serà una dada clarament objectiva a l'hora de poder valorar l'efecte de la sessió snoezelen en l'estat del subjecte.S'han analitzat un total de mil sis-cents divuit fulls de valoració de les sessions i amb aquest full s'ha realitzat un estudi estadístic emprant la prova no paramètrica de Wilcoxon. Amb aquest estudi analitzem de manera detallada la significació o no en el valor de les variables analitzades en els tres moments diferents en què hi ha dades. A més s'analitza també per a cadascun dels individus de la mostra, com cada variable augmenta o disminueix segons sigui en començar la sessió , en acabar-la o mitja hora després.Després d'analitzar i discutir amb detall tots els resultats, podem dir que, de manera molt clara es confirmaria la hipòtesi que plantegem. És a dir, el fet de participar en una sessió snoezelen augmenta la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual. Si considerem que una millora en el nivell de les variables analitzades després de participar en una sessió snoezelen, ha d'implicar una millora en la qualitat de vida, és molt clar el fet que sobretot la variable benestar emocional i nivell de relaxació augmenten de manera significativa després de dur a terme les sessions snoezelen en el 100% dels casos.The main goal of the thesis is to assess the effect of multisensory stimulation on adult people with profound mental disabilities. The work includes an in-depth review of the scientific literature concerning the effects of multisensory stimulation and an experimental study with 23 individuals. The literature review showed that there is little work aiming to quantify the effects of multisensory stimulation in a systematic and objective way. The experimental work was carried out in a Snoezelen room, where stimuli can be programmed and controlled. This is a space specifically designed to produce basic multisensory stimulation to disabled people, through vestibular, tactile, visual, auditory, olfactory and other sensations, in order to increase the quality of life (defined through several quantifiable variables).A new methodology to quantify the effect of the Snoezelen sessions on individuals has been developed by defining and measuring several variables before and after the session. The general hypothesis is that the participation of profound mentally disabled people in Snoezelen sessions increases his quality of life. This global variable is measured through several response behavioural variables such as disruptive behaviour, motivation level, activity level, emotional wellbeing and relaxation level. Other measured variables were heart rate, smiles, visual attention and pleasure vocalizations. These variables were measured before starting the session, at the end of it and 30 minutes after. A total of 1618 individual sessions were analyzed in order to determine statistically significant differences in the measured variables using the non-parametric Wilcoxon test.Results showed a significant increase of the quality of life of most of the individuals after the Snoezelen sessions. The variables related to emotional wellbeing and relaxation level increased significantly in a major portion of individuals, and the effect lasted at least 30 minutes after the sessions. The disruptive behaviour decreased significantly in 65 % of individuals 30 minutes after the sessions; the motivation level increase significantly in 69% of individuals; the activity level changed significantly (increased or decreased) in 43% of individuals; the emotional wellbeing increased significantly in 87% of individuals; the relaxation level increased significantly in 74% of individuals. In three particular individuals a significant amount of sessions (up to 30%) resulted in negative or non-significant effects. These cases are related to the cyclical behavioural alteration of the individuals, so they were less sensitive to stimuli during some periods.The results of this work stress the importance of developing and improving quantitative methods to asses the effect of multisensory stimulation, using a significant number of individuals and sessions. The correct definition of quantitative variables and the determination of the effect of the observer on the results of the sessions are two aspects to be improved in future works in order to obtain more conclusive results
