La tecnologia radiofònica, que s'havia anat consolidant com un dels grans mitjans de comunicació durant els anys trenta, va rebre una forta empenta amb l'esclat de la Guerra Civil

Franquet, Rosa,

Diposit Digital de Documents de la UAB

46 ...1 -> -o <t a: a: w :J <!) Tarifas de publicidad de las emisoras barcelonesas, editado por la Comissaria de Radiodifusió de la Generalitat (1936) La tecnologia radiofònica, que s'havia anat consolidant com un dels grans mitjans de comunica· ció durant els anys trenta, va rebre una forta empenta amb l'esclat de la Guerra Civil. La tecnologia radiofònica al servei de la guerra La ràdio s'havia consolidat com a mitjà de comunicació de masses arreu del món, en la dècada dels anys trenta. La tecnologia radiofònica havia millorat força, aquest coneixement tecnològic permetria augmentar l'eficàcia del missatge radiofònic i en conseqüència emprar totes les potenciabilitats de la radiodifusió. Les estacions emissores havien incrementat les seves potències i per tant les cobertures, a més, els aparells receptors proporcionaren una escolta deslligada dels antics auriculars i les pèrdues del senyal, tan característiques de la primera època es tornaren infreqüents per a aquells que podien gaudir dels millors aparells del mercat. Fruit dels avenços tecnològics i de les preocupacions professionals el producte radiofònic va assolint uns estàndards de qualitat força important. En general, es pot parlar d'un millorament de la programació tant quantitatiu com qualitatiu. Les tècniques expressives s'han 47 ..J > () ~ IX IX w :;:) ~ adequat a les caracteristiques específ iques del mitjà i així s'està en condicions d'aprofitar els avantatges i superar les limitacions del canal. En justícia, doncs, ens trobem en l'època daurada de la radiodifusió. A l'Estat espanyol la normativa democràtica, un cop ha caigut la dictadura del general Primo de Rivera, permet el desenvolupament de la ràdio informativa. A partir d'aquest moment, la informació estarà present com a argument central de la programació. Per il.lustrar aquesta afirmació sols esmentarem que "La Paraula" el primer diari parlat de Ràdio Barcelona, emès per primer cop l'octubre de 1930, comptarà cinc anys després amb deu edicions diàries, començant la primera a les 7,15 del matí i acabant l'última a les 12 de la nit. Les emissores tenen e ls seus serveis pendents de l'actualitat i retransmeten en directe els esdeveniments més significatius en emi~sions especials. L'evolució natural de la radiodifusió es veu de sobte truncada pels esdeveniments polítics el juliol de 1936. La ràdio havia deixat ben palesa en els anys precedents "la seva capacitat mobilitzadora, el seu poder com a instrument de normalització lingüística i cultural, a part de la seva qualitat artística". (Franquet: 1986, 155). La ràdio testimoni excepcional La població té constància de l'alçament militar mitjançant la ràdio. Les ones són testimonis d'excepció d'una pugna ideològica que duraria prop de tres anys. Els militars insurrectes empren la ràdio per potenciar i estendre el moviment sediciós i per guanyar-se la confiança de la població civil. Des del pdmer moment, Franco utilitza la ràdio i així, el mateix dia 18 de juliol, es dirigeix als espanyols amb una al. locució des de Tenerife. Paral.lelament, el general Queipo de Llano fa un ús sistemàtic del mitjà radiofònic un cop queda controlada la situació de la capital sevillana el dia 19. Les xerrades del militar estaran en antena a les 1 0,30 de la nit després del" Part e de guerra", durant divuit mesos sense interrupció des de l'EAJ-S "Unión Radio Sevillana". Les arengues de Queipo de Llano s'escolten a molts indrets de la Península, ja que era l'estació emissora més potent en mans del nacionals. D'aquesta manera explica la revista "Radio Nacional" les poques dificultats del rebels per fer-se amb l'estació sevillana: "La emisora de radiodifusión de Unión Radio Sevilla, dirigida por el tenien te coronel de ingenieros don Antonio Fontan, se adhirió al Movimiento Nacional en el instante mismo de producirse éste. Gracias a /as medidas adoptadas por la dirección, secundada s por el lngeniero de Telecomunicaciones jefe de /os Servicios Técnicos, pudo evitarse que /as horda marxistas inutilizaran /os equipos, pasando la estación el mismo 18 de julio a prestar importantes servicios de todos conocidos" (R.N. 22 gener 1939,p.11). A la zona lleial a la República, les autoritats fan servir la ràdio, en un primer moment, per informar de la situació tot traient-li importància, i per explicar el sentit de la revolta contra la República legalment constituïda. Les grans emissores EAJ-1 Ràdio Barcelona, EAF-2 "Radio España de Madrid", EAJ-3 "Radio Valencia", EAJ-7 "Unión Radio Madrid", EAJ-8 "Radio San Sebastian" i EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya han quedat en mans republicanes. Els nacionals només controlen "Unión Radio Sevilla", i aquesta superioritat dóna un avantatge al govern republicà, que en el decurs dels fets es veu superada per l'ús centralitzat del mitjà que es fa des de la "zona nacional". El govern republ icà difon durant els dies 18 i 19 notes destinades a contrarestar les informacions emeses per les estacions en poder dels facciosos. L'impacte dels missatges radiofònics es pot copsar a Catalunya el mateix dia 19, quan el president Companys, un cop ha detingut el general Godet, el convida a dirigir·se a la població mitjançant la ràdio, com a testimoniatge del fracàs de la insurrecció a Catalunya. "La suerte me ha sido adversa y he sido hecho prisionero. Por lo tan to, si quereis evitar que continúe el derramamiento de sangre, declaro que los soldados que me acompañan quedan libres de todo compromiso". Aquestas paraules radiades per totes tes emissores catalanes són decisives. Els insurrectes sense el cap que havia d'encapçalar la seva activitat sediciosa en terres catalanes assumeixen el fracàs de l'operació. Fet determinant aquest per acabar amb les hostilitats a Barcelona. Els canvis en la programació radiofònica Els efectes de la guerra es reflecteixen en la programació rad iofònica que s'ha d'adequar a les noves circumstàncies socials i polítiques. En els primers dies de la contesa la ràdio ha jugat un paper cabdal per a ambdós bàndols i, a més, ha demostrat, sobrerament, les seves possibilitats com a mitjà instàntani i àgi l capaç d'arribar a tothom, sense respectar ni les barreres geogràfiques ni les creençes polítiques. El govern republicà dóna la informació del desenvolupament del moviment subversiu des dels Ministeris de Governació i de la Guerra. A Catalunya, la Generalitat, per garantir el control de les emissions, s'apropia de les dues emissores barcelonines: Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya i crea la Comissaria de Radiodifusió, organisme encarregat de donar les directrius en matèria de programació. Poc a poc, les autoritats van adaptant els mecanismes oficials a les necessitats de la guerra i així la censura prèvia començarà a funcionar de manera regular l'octubre de 1986. A partir d'aquest moment, totes les notes han de passar el control del departament de Censura adscrit a la conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat abans de ser radiades. La mesura és eficaç per evitar que les informacions difoses per les edicions de ràdio d'ona mitjana puguin ser útils als "nacionals" encara que no solventa un altre problema. La manca de censura de les emissions que realitzen els diferents grups polítics en ona curta des del territori republicà i que interpreten els fets des de perspectives llunyanes a les posicions oficials. És en aquest primer període que va de l'inici de la Guerra Civil fins al gener de 1987, quan les emissores del bàndol republicà es caracteritzen per la concessió d'espais dins la programació a totes les forces antifeixistes. Les veus dels d irigents sindicals de la UGT i de la CNT, dels líders. dels diferents partits PSU, POUM, ERC, FAI, etc. són habituals a les ones republicanes. Els partits i les organitzacions sindicals han entès 49 ...J > -o <t a: a: w ;:) <!' 50 ...J > o ~ a: a: w :) (!) que la ràdio esdevé el mitjà més poderós per distribu ir les ordres i consignes als seus afiliats i simpatitzants. Aquesta eufòria revolucionària dels primers moments comporta una conseqüència organitzativa a la majoria de les emissores republicanes. Les estacions de les grans ciutats es troben sota el control dels comitès obrers encara que supervisats pels delegats del govern republicà, en canvi, a les petites poblacions les ràdios patiran processos diversos en funció de quina sigui la força política dominant a la vi la. Un cop es pren consciència que la guerra serà llarga, els diferents ministeris i departaments engeguen campanyes radiofòn iques per tal de donar criteris sobre els assumptes més punyents. A Catalunya, les conselleries més actives en la uti lització del mitjà rad iofònic són la d'Agricultura i Proveïments i la de Defensa. La primera té com a funció prioritària,solucionar els problemes d'escassetat de queviures i amb aquesta finalitat la seva propaganda inc ideix sobre la necessitat de sser solidaris i sobre la urgència de canviar els hàbits i els costums anteriors. La segona conselleria entra en contacte diàriament amb l'audiència per donar la informació de la situació dels fronts. Mentre la República subministra cada dia tres comunicats oficials dels fronts, el "Parte Oficial" del ninisteri de la Guerra, el "Parte Oficial" del govern basc, i el "Parte Oficial" de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de la descentralització política i administrativa, des de la zona nacional s'emet sempre un sol comunicat que es redacta amb criteris uniformes i es radia sempre a la mateixa hora. Els "Partes" de l'exèrcit rebel aconseguiren donar una sensació de seguretat, fermesa i seriositat davant d'una disparitat de missatges provinents de les autoritats republicanes incapaces d'unificar les informacions mi litars. Un cop inic iat l'any 1937 es pot considerar que s'obre una nova etapa en un intent per central itzar tota la informació i programació radiofònica. El govern de la General itat substitueix la Comissaria de Radiodifusió per una direcció general. En aquest període " si bé existeix una major central ització, les diferents forces tenen accés al mitjà i l'utilitzen per manifestar el seu desacord amb el govern o amb altres forces, i aquest element esdevé una autèntica font d'arguments per a la contrapropaganda nacional". (Franquet: 1986, 181 ). En ambdós bàndols s'organitzen els serve is d'escolta que tenen la missió de captar les estacions enemigues i subministrar la informació a les autoritats competents. Aquests serveis resu lten de vital importància per poder articular les diferents estratèg ies propagandístiques en cadascun dels bàndols. Repetidament, els serveis d'escolta dels nacionals recullen en e l seus documents les disputes en el si de les forces republicanes i empren aquestes informacions en les al.locucions que el general Queipo de Llano cada nit fa des de Ràdio Sevilla amb l'objectiu de desprestig iar els republicans. Però, el clima d'enfrontament entre les forces republicanes culmina amb els esdeveniments del maig de 1937 a la ciutat de Barcelona. La bona imatge de la República es deteriora amb les successives confrontacions polítiques. A partir d'aquests fets la Generalitat vol evitar que les divergències s'explicitin en les emissions i per aquesta raó cal restringir l'accés als micròfons i centralitzar els serveis informatius republicans. Centralització que no s'aconsegueix fins al1938. Mentre la programació de les emissores republicanes es caracteritza, durant aquests mesos, Per la sobreabundància d'informacions, e laborades per equips diferents i provinents de fonts oficials, cosa que provoca contradiccions en els missatges que es difonen, els nacionals posen en antena emissions de caire humoristic que assoleixen gran popularitat. Programes realitzats en to irònic que tenen com a finalitat persuadir el radiooïdor del desgavell que es produeix al voltant de l'activitat militar i civil de la zona lleial a la República. La darrera etapa de la ràdio republicana s'inicia l'any 1938 amb la decisió de suspendre els diferents serveis informatius de les emissores i centralitzar tota la informació des de la Direcció General de Radiodifusió. La situació en els fronts i la pèrdua de credibilitat sobre les victòries republicanes determinen l'acció de la Generalitat encaminada a unificar els serveis informatius. La consigna present a l'hora de confeccionar les informacions de la guerra és no donar sensació de derrota i endarrerir al màxim el reconeixement de les pèrdues. La contradicció era evident, es volia transmetre una sensació d'optimisme i seguretat, però la situació militar cada cop era pitjor. La dificultat per vencer l'enemic s'intenta desdibuixar amb l'augment dels espais propagandístics realitzats tant des de la Sots-Secretaria de Propaganda del govern republicà, com amb la intervenció de la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Si bé la República dóna una gran importància a la propaganda i aquesta està present a les emissions radiofòniques, com hem constatat, no encerta a donar-li la cohesió pertinent fonamentalment, per la diversitat de fonts provinents de les distintes instàncies oficials i per la manca de coordinació. Per contra, l'organització centralitzada dels serveis propagandístics dels nacionals té poques febleses i sap aprofitar les informacions subministrades pels seus serveis d'escolta que reflecteixen un enemic dividit. L'estratègia propagandística és, en conjunt, més eficaç per als nacionals que donen una imatge cohesionada enfront de la divisió de les forces antifeixistes que provoca desorientació i desencís a la població civil de les zones lleials a la República. Una població desmoralitzada per la manca de queviures i els constants bombardeigs. La ràdio es convertí, en aquesta situació, en l'esperança d'uns i en el malson d'altres. La mateixa precarietat que viu el ciutadà afecta les estacions emissores que no obtenen recanvis, es queden sense pressupost i pateixen interrupcions del flux elèctric bastant sovint. El deteriorament dels equips emissors a la zona republicana es produeix quan els serveis radiofònics són més necessaris que mai. Totes aquestes circumstàncies fan que, en conjunt, tota l'activitat propagandística a través de la ràdio en la zona republicana no aconseguís l'eficàcia que potencialment hauria pogut tenir. El paper és l'únic mitjà c:apaç d'arribar a les dues zones que resten incomunicades durant els tres anys 51 ..J -> o et a: a: w :J CJ 52 ..J > o ~ a: a: w :J C) de lluita. Però, a més, el mitjà radiofònic s'empra com a element propagador i coordinador de l'activitat productiva, especialment en el sector dels abastaments. I paral.lelament a Catalunya la ràdio realitza una important tasca cultural i lingüística a la qual no renuncià ni en els moments més difícils. L'experiència comunicativa que viu el poble gràcies a la ràdio és seguida molt de prop des de l'exterior i representa un autèntic laboratori. La pràctica desenvolupada en cadascun dels bàndols serà emprada posteriorment en la Segona Guerra Mundial, atès que la primera guerra que es troba una radiodifusió desenrotllada com a mitjà de masses és la guerra c ivil espanyola. La primera guerra mundial trobà un mitjà en els seus inicis i si bé l'utilitzà com a arma per a la guerra, el seu ús no implicà la població. Rosa Franquet Periodista i Professora de Comunicació Audiovisual (UAB) Nota: Tot aquest període està recollit al llibre de l'autora Història de la radiodifusió a Catalunya Del naixement al franquisme. Barcelona: Edicions 62, 1986. 

La tecnologia radiofònica al servei de la guerra

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1986/116627/annpercat_a1986n10p46.pdf

La tecnologia radiofònica al servei de la guerra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB