Dellunde i Clavé, Pilar

Societat Catalana de Filosofia

Diposit Digital de Documents de la UAB

guany. Si el dialog se'ns queda curt,perque hi descobrim una manca de «in-tervencio» des de la filosofia, a la cien-cia social... podem, si volem, resseguir-lo; for-hi les nostres aportacions.Comptem amb gent, ben aprop, pertirar-ho endavant; tambe una realitatcatalana potser massa tancada per dei-xar-se <<suggerir>> per la Teoria de Siste-mes. Podria ser interessant d'intentar-ho.Pilar DellundeGERARD VILAR: ,Discurs sobre el sen-deri».A mes d'un any de la mort de M.Sacristan, en la dispersio dels mes alle-gats, apareix « Discurs sobrc el sende-ri», do Gerard Vilar. Obra breu, benescrita i volgudament discurs (comgenere que configure part importantdel que ha estat el for filosofic). A dife-rencia d'altres dels sous escrits, nos'ocupa del marxisme (la tradici6 clueI'unia Sacristan) sing que aprofundeixen el concepte ja esbossat de Rao Pra-xeologica (que per altra Banda I'uneixat mestre en el scu afany critic i en elseu intent de reflexionar la nova situa-cio actual). Un mot que no surt al Ili-bre: Postmarxisme, l'tis de la Rao queto nom de sendcri. « El postmarxismeno to cap projecte politic especific...,no to un model de socictat clar per pro-posar... cada postmarxista parla ennom de si matcix. El postmarxismcrebutja... a) la filosofia marxista clas-sica de la historia; b) I'acceptaci6 de laseparacio total d'etica i politica i, c) lasobrevaloraci6 del pensament estrate-gic i tactic... com a postmodernismed'esquerra reconeix que el sentit eman-cipador de la historia es, com a molt,nomes una hipotesi d'interpretacio dela historia entre moltes d'altres... Elfutur social no esta ni pot estar prede-terminat per cap teoria globalitzant,vertadera, fonamentadora i garanti-da...». Aqucsts fragments segueixen unbalanc fet per Vilar a la revista Super 'sobrc les idees quo no son valides avuide la tradici6 marxista. Trobant un Iloca Marx, fora d'altres aportacions, coma filosof; ara des d'una nova practica.<<En quo consisteix la moralitat?».Contestem a Kant amb una altra pre-gunta. La moralitat consisteix en posar-nos aquesta pregunta, « Perque hem deser morals?», i en donar-hi respostesprovisories. Es tracta de veure alto queha aportat I'actualitat a la moralitat.Caracteritzar les noves formes (si hison) de la Rao Practica avui. Vilar pre-senta els trets distintius de la Rao Post-moderna (provisional, Iluny de preten-sions unitaristes i fonamentalistes),pero a la vegada se'n distancia sufi-cientment per una reflexio que had'anar mcs enlla d'ella.Conceptes emprats per aquestacaracteritzaci6 son el d'hipertrofia id'entropia institucionals. S6n contra-punt de la desvaloritzaci6 de la moral«objectiva». Aixf tambe el de cosifica-cio pren sentit en relaci6 amb aquestscom a desmoralitzacio (cosificacio de laconsciencia moral). Al centre, de la made A. Gehlen, una antropologia; nosots com teoria sing com opcio per unsvalors etic-estetics que formen unadcterminada idea d'home. L'« haberd'esser» enfront el jo que es descobreixcosificat. L'home, sense una difcrcnciaespecifica, «l'entrc», el «metafisic» hei-deggeria, n'es un esser freturos. Laseva manca de determinaci6 la descar-rega en part, sobre habits i institucions,en part, sobre ell mateix, en la sevaaccio, en alto que constitueix la sevaorientaci6 envers el futur. Aqui se situala moralitat, com tasca que ell no potdefugir.L'opcio es per un home en societat,en la qual no hi hagues les lacres de laguerra, la pobresa... ni cap tipus d'en-viliment huma i que aixo no impliquipensar com seria una societat concretaen que aquestes no existissin. Es opciotambc per un discurs filosofic: la meta-fisica; el saber sempre buscat, nascut1. GERARD VrAR. > De Marx al F'ostmur-xisme'. Saber n." 14 (1987), peg. 56 s.245de I'escissio, de la neccssitat, aixi desdels origens de la filosofia, i tambe dela situacio de discordan4a en que vivim.Lluita contra els afanys sistcmatitza-dors i es constitueix cn dialeg constantamb ells (com microracionalitat). Aixicom filosofia de rebuig, d'oposicio... defutur. On no s'afirma tin mon senseescissions pero si el continu fer-se homecnvers ell. La Rao Praxcologica es cr1-tica, es conscient dels sous limits amb lairracionalitat. Tot alto que ella deter-mina en el seu discurs, ve marcat peruna experiencia previa d'allo negatiu,irracional. L'home se n'adona que lanecessitat d'actuar quc to es mes granque la seva possibilitat do coneixer i dcpensar.El proses de desmoralitzacio (objec-tiu i subjectiu), deixa una buidor queduu a I'esccpticisme i d'aqui a unabifurcacio: nihilisme o senderi. Conti-nuant pcl senderi, a mig cami, trobcmel personatge de Ia novel•la «Eumes-wil» de Ernst Jiingcr. La figura de('anarca, esser desmoralitzat i apolitic,esquin4at per les contradiccions, ambuna gran consciencia historica, entre elno prcndre's seriosament el mon i ('ha-ver de passar-hi a totes en algunescoses. Ens fa avancar un pas en I'etica,corn a consciencia de la nostra Ilibertatmoral, «Asi pues el anarca se distinguedel anarquista tambien porque posesun agudo sentido do las normas. Si lasrespeta, se siente dispcnsado de pen-sar. Asi tambien el anarca; solo quepara 61 Ia relacion siempre es cons-ciente y mientras desfilan vertiginosa-mente valles y montanas jamas pierdede vista su terra, el de Ia libertad.Puede apearse en cualquier instante,no solo del tren, sino tambien de cual-quier pretension del Estado, la socie-dad, la Iglesia; puede apearse hasta desu propia existencia. Goza siempre dela libertad de brindarsela al ser, no solopor razones convincentes, lino tambienpor simple capricho, en un instante deexaltacion o de hastio» -.2. ERNST JUNGER . Euneswil. Seix Barral.Barcclona, 1981, pag. 188.Aixi el senderi, us de Ia Rao Praxeo-logica (enfront dcls sews usos tccnic,legal i tecnologic) rccerca una integra-cio nova entre teoria i practica, mesenlla del marxisme (del seu metode dia-lectic), en el cami ja intentat per Sacris-tan (la metodica) i rues enlla de I'Escolade Frankfurt (dialcctica negativa). Aixiens es descrit, «... Pero es una conscien-cia csquincada que rebutja el seu esccp-ticisme, es resisteix, no es dona pervencuda, malda per orientar-se comsigui en aquest mon confus... hemd'observar que cl senderi, com a raopraxeologico-individual, elabora el seusaber, fa la seva teoria -I'etica-, fa laseva critica, judica i discrimina-intenta identificar el be o el mal-, fala seva practica -les seves expericnciesmorals-; aquestes tres cosec, repetim-ho un cop mes, sobrc el rcrafons o cnI'cspai-marc d'un conjunt d'hipotesisontologiques, epistemologiques i axio-logi(luesn `.Una cadena de preguntes s'encade-nen les unes a les altres en ('intent decontestar « Pcrque hem de sermorals?» , fins a l'infinit. <...no tcnimmes remei quc deturar-nos en algunaresposta provisional i mantenir la ques-tio oberta. I en aixo consisteix la mora-litat, en fer-se la pregunta... i assajarrespostes provisionals que sabem i con-siderem insatisfactories) 1. Aixi conclouel Ilibre de Vilar amb el postulatd'aquesta ctica, situada en el temps, enaquest cicle de la idea i I'acciO que nofi. Amb un final tin xic sentencial, refe-rit a la justicia, deixa aixi el cami obertper una nova Rao i pel postmarxisme.Pilar Dcllunde3. GERARD VIIAR. Discurs sobre el sende-ri. Ed. 62. Barcelona 1986. Pag. 100.4. Id. Pag. 119.246

Gerard Vilar: "Discurs sobre el senderi"

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1989/116753/anusoccatfil_a1989n3p245.pdf

Gerard Vilar: "Discurs sobre el senderi"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB