Mensa i Valls, Jaume

Societat Catalana de Filosofia

Diposit Digital de Documents de la UAB

RECENSIONS DE LLIBRESFRANCESCO SANTI. Arnau de Vilanova.L'obra espiritual. (Historia i Socie-tat / 5), Diputacio Provincial deValencia, Valencia 1987.Arnau de Vilanova, tot i esser unpersonatge importantissim en el monmedieval, es a nivell general un desco-negut o, el que es pitjor, un mal cone-gut. La historia ha colgat sota mil miteso Ilegendes diferents la correcta inter-pretacio i membria d'aquest pensadorcatala. D'uns cent anys enca, aproxi-madament, la critica historica ha anatsituant al seu Iloc historic i real la per-sona I'obra d'Arnau. Manquen, pero,encara moltissims estudis i esforcos pertal que Arnau sigui conegut com totautor de la seva importancia es mereix.Tot sovint aparcixen manuscrits nousde les seves obres, moltes de les qualsno estan editades ni, simplement,transcrites i per tant no estudiades. Elsestudis sobre Arnau son necessaria-ment parcials i provisionals. Les hist6-ries de la filosofia i els diccionaris filo-sofics en presenten generalment unaimatge mitica, encara.L'estudi de F. Santi es un pas enda-vant en el coneixement d'Arnau. Eljove historiador italic aporta en el seuIlibre una bona sintesi d'allo queactualment hom coneix d'Arnau. El lli-bre, ja presentat pel propi autor i pelDr. Pcrarnau a I'IEC el 21-4-88, estaestructurat, basicament, en tres parts idos apendixs.En la primera, Panorama dels estudisarnaldians i perspectives de recerca, pp.41-73 publicada anteriorment en italic aArxiu de Textos Catalans Antics 2(1983) 371-395, s'analitza sistematica-ment i exhaustiva la bibliografia sobreArnau apareguda entre els anys 1968-1982, sobretot. )~s un bon status quaes-tionis que supera el ja Iogicament en-darrcrit de M. Batllori Orientacioneshibliograficas para el estudio de Arnaude Vilanova dins ,Pensamientm, 10(1954) 311-323. L'autor divideix la his-toria dels estudis arnaldians en quatregeneracions: A la primera generacio,de finals del segle XIX, cncapcaladaper M. Menendez y Pelayo i B. Hau-reau, se li deu el fet « d'haver intentatelucidar-ne la fesomia historica, arren-cant-la de la Ilegenda que en el decursdel temps I'havia distorsionada» (p.41). La segona generacio, de comenca-ments del segle XX, formada per H.Finke, P. Diepgen, A. Rubio i Lluch.J. M. Pou i Marti, E. Benz, R. d'Alos-Moner... compila abundant documen-tacio de i sobre Arnau. La tercerageneracio, la de J. Carreras i M. Batllo-ri, entre d'altres, sorgida entre els anys1930-60, edita criticament algunesobres d'Arnau i elabora assaigs de sin-tesi forca complets. La quarta genera-223cio, nascuda a partir dels anys 60,aplega un conjunt d'estudiosos, d'entreels quals cal assenyalar J. Perarnau i L.Garcia Ballester. Els merits d'aquestageneracio consisteixen en descobrirmanuscrits d'obres inedites d'Arnau,esbrinar les relacions entre Arnau i elsbeguins, reinterpretar I'obra d'Arnau ala Ilum de les noves dades, considerarles relacions entre Arnau i el judaisme,comenCar a publicar criticament IesOpera Omnia Medica...A la segona part, pp. 75-160, s'ofe-reix un perfil biografic d'Arnau, en elseu context historic. Les anteriors bio-grafies d'Arnau son les de J. Carreras,Vida d'Arnau de Vilanova (Proleg aArnau de Vilanova, Obres Catalanesvol. 1: Escrits religiosos). Ed. Barcino.Barcelona 1947, 11-49 i J. A. PaniaguaVida de Arnaldo de Vilanova dinsArchivo iberoamericano de la historiade la Medicina» , III (1951), 3-83, desfa-sades pel transcurs del temps. Delsanys 50 fins ara s'han conegut moltesdades relatives a la vida i obra d'Arnau(hipotesi sobre el Iloc de naixement,clarificacio de la cronologia de les pri-meres obres, edicions critiques d'algu-nes obres importants...) que F. Santirecull per tal d'oferir una imatge actua-litzada de la vida d'Arnau. Hom tro-bara una analisi detallada de la infor-macio utilitzada per F. Santi a J. Perar-nau, «Arxiu de Textos CatalansAntics>> 6 (1987) 345-348. Malaurada-ment, despres de gairebe un segle d'es-tudis arnaldians, segueix sent valida lafrase d'Alos Moner: <<La bibliografiad'Arnau de Vilanova es pot dir queencara esta per fer>>. I es que manquenaquelles condicions objectives (recollirles dades de manuscrits d'Arnau o refe-rents a Arnau, transcriure'ls, editar, amesura que sigui possible, les severobres, estudiar-les analiticament... )que permeterien estudis mes con-cloents sobre la vida d'Arnau.La tercera part, La doctrina de l'Ex-positio super Apocalypsi, pp. 161-241,es la mes original. L'Expositio superApocalypsi considerada com l'obra mesimportant d'Arnau, no fou editada finsl'any 1971 i incomprensiblement, Ilevatd'alguns casos aillats i parcials, ninguno I'ha analitzada amb l'atencio quemereix. Santi es el primer que I'estudiade forma sistematica i metodica. Peraquest motiu, com ell mateix ens adver-teix, ha centrat la investigacio en aspec-tes de caracter general. Gracies aaquesta exposicio de F. Santi, al voltantde tres grups de problemcs, podemconeixer el contingut de I'Expositiosuper Apocalypsi: a) La revelacio deDeu i l'acolliment per part de ('home(Arnau atorga un valor absolut a laBiblia). b) Els continguts de la teologiaarnaldiana de la historia (propiamentjoaquimita) i c) El moment present enla historia de I'esglesia (sexta epocacaracteritzada per una « magna subver-sio»).Despres d'aquesta tercera part, elsdos apendixs. El primer, molt interes-sant, una Ilista de les obres anomena-des espirituals d'Arnau de Vilanova,posa al dia i completa la vella Ilista deJ. Carreras i Artau Les obres teologi-ques d'Arnau de Vilanova dins Home-natge a A. Rubio i Lluch 11 (1936) 217-236. En l'apendix segon es transcriu laSentencia condemnatoria de Tarragonade I'any 1316, partint del text de J.Villanueva Viage literario a las Iglesiasde Espana. Viage a Barcelona y Tarra-gona XIX Madrid 1851, 320-323 japublicat a <<Studi Medievali» XXVI(1985) 977-1014.A propbsit d'aquest llibre m'agrada-ria comentar breument dos aspectes del'obra d'Arnau; Primer: Arnau de Vila-nova es un pensador important en lahistoria de la filosofia, entre d'altresraons, perque es un critic del tomisme(o per ser mes exactes, els tomistesvaren ser els seus primers critics). <To-mista» o «Thomatista» segurament,segons estudis de F. Ehrle, fou unaparaula creada per ell. El pensamentd'Arnau es desenvolupa en dialeg ambla filosofia tomista i es fonamenta enpremisses contraries a les d'aquell siste-ma. Potser perque en el decurs historicla filosofia «tomista», d'alguna manera,s'ha institucionalitzat, horn ha conceditmolta mes importancia als autors <<to-224mistes» que no pas a d'altres pensadorsque, com en el cas d'Arnau, aporten unpensament tan elaborat i tan vigoroscom el de Tomas d'Aquino i els seusseguidors; impedint aixi la correctacomprensio d'aquest perfode historic.Arnau de Vilanova, situat a les antipo-des de Tomas, aporta unes pistes degran valor per «desmitificarrn la filosofiamedieval, per evidenciar un pensamentno-escolastic de gran forga original a laCatalunya del segle XIII i, tambe, perentendre, la propia historia del tomis-me. Arnau de Vilanova ds un mestrcdisposat, encara, a ensenyar.El segon: El contingut de i'ESA oferten la tercera part del llibre planteja unsdubtes quart es vol interpretar global-ment el pensament d'Arnau: A lesobres previes al 1305 hom no hi troba,ni de bon tros, aquesta filosofia de lahistoria (joaquimita) que presideixI'ESA. Davant d'aquest fet cal quehom es pregunti pets «canvis» del pen-sament d'Arnau, i,Com pot entendre'sque a la Confessio de Barcelona, resumdel pensament d'Arnau fins el 1305, nis'esmenti la divisio de la historia en tresedats i en canvi aquesta divisio siguiomnipresent, explicitament o implicita,a I'ESA, escrita molt poc temps des-pres? i,Com integrar un canvi tan brutalen I'obra d'Arnau?...*En definitiva, cal felicitar a aquestjove historiador per la seva aportacioals estudis arnaldians i desitjar-li queper molts anys es dediqui, tan seriosa-ment com ho ha fet ara, a I'estudid'aquest personatge tan simpatic ialhora tan necessitat de «comprensio».Jaume Mensa i VallsRuPRI.CH1 P,aoul . >>L'estatut parisencdels nominalistes ». BURIDA I LAINFLEXIO ESPIRITUAL DELSEGLE XIV: PERDUA 0GUANY DEL LLENGUATGE?El Ilibre que presento ds la traducciofrancesa d'Emmanuel Martineau deI'obra de Ruprecht Paqud, L'Estatutparisenc dels nominalistes '. L'originalds de Berlin, 1970, i la traduccio estroba dins la col•leccio fenomenologicaEpimethde de la PUF al 1985, per beque tal com assenyala Martineau estavatraduit des del 1977. El mateix traduc-tor celebra que per fi vegi la Ilum i cslamenta en el prbleg del poc cas fet aI'obra: le livre de M. Paqud est beau-coup trop bon pour intdresser lepublic... 2.De que va aquest llibre i perque esdigne de prendre's en consideracio? Elseu primer merit es estar estructuratcom una novella policiaca on, al final,se'ns promet de resoldre el sentit ple de1. Ruprecht Paque, Das Pariser Nomina-listenstatut . Zur Entstehung des Realitatsbe-griffs des Neuzeithchen Naturwissenschaft(Occam, Buridan and Petrus Hispanus, Niko-laus von Autrecourt and Gregor von Rimini),Walter de Gruyter & Co ., Berlin , 1970; Trad.francesa d'Emmanuel Martineau ( Charge deRecherches au CNRS), Le Statut Parisien desNominalistes . Recherches sur la formation duconcept de realite de la science moderne de lanature. Guillaume d ' Occam , Jean Buridan etPierre d'Espagne , Nicolas d'Autrecourt etGregoire de Rimini , Presses Universitaires deFrance, Paris, 1985 (I.pimethee ). Essais phi-losophiques , coll. fondee par Jean Hyppoliteet dirigee par Jean-Luc Marion). Citarem lespagines de la ed . francesa i seguides les deI'alemana entre corxets H.2. L'Avant-propos du traducteur es qualse-vol coca menys neutral : s'esplaia amb consi-deracions no cols sobre el coneixement delpensament medieval a Franga sing sobre lasituacio espiritual a Europa . Sembla especial-ment sensible al qualificatiu que posa Paquea Burida i I'actitud francesa en general dendegagement engage- ( p. 10 i n. 10: Ce quinous fournit I'ocassion de preciser que sonpropos (et le ndtre ) concerne non 1'*esprit* desnations , mais ! ' esprit des nations qui pensentet quand elles pensent). L'obra ha tingut unarecensio del propi Paque , a la Revue philo-sophique de Louvain, (agost 1975) 565-569.225

Francesco Santi, 'Arnau de Vilanova. L'obra espiritual'. (Història i Societat / 5), Diputació Provincial de València, València, 1987

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1989/116757/anusoccatfil_a1989n3p223.pdf

Francesco Santi, 'Arnau de Vilanova. L'obra espiritual'. (Història i Societat / 5), Diputació Provincial de València, València, 1987

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB