El 19 de març d'enguany es va complir el 175è aniversari de la Constitució sorgida de les Corts de Cadis. L'onomàstica de Sant Josep va popularitzar aquesta Carta Magna amb el nom de "La Pepa". Per als periodistes, aquella època té un interès prou especial, car és dins d'aquell context històric quan queda regulada per primera vegada en la història de l'Estat espanyol, la llibertat d'escriure, imprimir i publicar

Gómez Mompart, Josep Lluís

Gomez-Mompart, Josep-Lluis

Diposit Digital de Documents de la UAB

58 o() u; 0 w a: Q. )( w è s a: w ID :i _, ~ z r .... ---·-.~--~···_.,...~·-.,...--.------__, ON8TITlTCION POLTI'ICA •.alt' r · A · · · . . .AA6/1 .AtJ &. ~. El 19 de març d'enguany es va complir el 175è aniversari de la Constitució sorgida de les Corts de Cadis. L'onomàstica de Sant Josep va popularitzar aquesta Carta Magna amb el nom de "La Pepa". Per als periodistes, aquella època té un interès prou especial, car és dins d'aquell context històric quan queda regulada per primera vegada en la història de l'Estat espanyol, la llibertat d'escriure, imprimir i publicar. L'inici de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol El frare gallec Xoan de S. Anton, oblidant-se de la Inquisició (o la "Santa Chicharra" com l'anomenaven els liberals de l'època) i feligrès de La Pepa, va provocar un daltabaix el dia que va prendre's pel seu compte la · llibertat d'expressió reconeguda en l'article 371 de la Constitució de Cadis: "Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seves idees polítiques sense necessitat de cap llicència, revisió o aprovació anterior a la publicació ( ... )". Aquest frare, que feia de· rector provisional en un domini senyorial, no va tenir un altre acudit-precisament a Galícia, un dels territoris més ben controlats per les forces favorables a l'antic règim-que penjar pasquins en aquell llogarret de camperols per donar-los a conèixer l'aprovació d'un decret per les Corts, segons el qual quedaven abolides les senyories. La llibertat d'informació I 59 o üi (/) w a: 11. )( w ê s a: w m :::; ... ~ z 60 o() (ñ (/) w a: a. >< w ò s a: w ID ::¡ -J u z ("vetdader vehicle de les llums", com la considerava el discurs preliminar de la Constitució de 1812) va triomfar si més no aquell dia, però el frare Xoan va ser processat immediatament. Res d'estrany, doncs, que per als conservadors o servils, els "informadors" fossin considerats ·dolents com la pesta. I així ho demostra un "catecisme polític" de l'època: - "Cufwtos son /os enemigos del al ma? - Muchos, padre. -¿Cua/es son? - los Afrancesades, /os Masones, Materialistas, Jacobines, Jansenistas, Liberales, Habladores, Periodistas, Mundo, Demonio y Came y toda la turbamulta de que estamos rodeados". Els origens Després de dues dècades de fèrria censura -per por de la Revolució francesa-, la llibertat d'impremta, sorgida de l'aixecament popular de 1808, va fer proliferar gran quantitat de peri òdics,¡ fullets; aquesta efervescència d'escrits va ser qualificada pels coetanis de "Diarrea de las imprentas'', i aquest també va ser el nom que va triar un periòdic de l'any 11, tot i que només va publicar tres números. La presència del govern a Cadis, el fet que fos la seu de les Corts Constituents i el gran nombre de personalitats allí refugiades (tot a causa de la invasió de les tropes napoleòniques), va fer que aquesta ciutat doblés la seva població, sobrepassant els cent mils habitants, i·que hi apareguessin més de seixanta periòdics entre 1808 i 1814. Molts d'aquests periòdics, però, van ser etí mers; tot i així, Cadis va alternar una desena de periòdics durant aquell sexenni. Malauradament, la premsa de Ja resta de la península no va experimentar aleshores un impuls tan important com a Cadis; aquella embranzida periodística, però, va contribuir al nou estil de premsa que es conformaria durant anys trenta (l'època d'en Larra). Comença a ser una premsa madura molt influïda per la francesa i anglesa, amb més contingut, una mica de publicitat, certa separació de les seccions, i en la qual destaquen, a més de les notícies, articles de tota mena i el fulletó de creació. Foment del català Pel que fa a Catalunya, durant la Guerra del Francès es va estendre temporalment l'ús del català a la premsa. "La Gaseta del Corregiment de Girona", creada el 181 O, estava escrita només en català. Aquesta gaseta publicava bisetmanalment noticies de la guerra; aviat, però, es transforma en "Gazzette de Girona" i va passar a ser escrita en francès, català i castellà. Durant cinc mesos, el que en aquells moments sortia com a "Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya" també va publicar en francès i en català. Després, ho tornaria a fer en castellà. El seu propietari, Antoni Brusí, va editar en envair el francesos Barcelona el "Diario de Tarragona" i el "Diario de Palma", ambdós com a òrgans de la Junta. La precarietat de la xarxa informativa de l'època i els imponderables de la situació es manifesten, per exemple, en el fet que el "Diari de Barcelona" va trigar 59 dies a informar de la promulgació de La Pepa. La notícia, a més, estava copiada d'una gaseta de Berga, publicada Pels insurrectes. la premsa Els periòdics de 1808-14 eren de petit format, amb poques planes, d'escassa tirada, confeccionats -com els llibres- a una sola columna (llevat d'alguna excepció, com "El Redactor General", probablement un dels més moderns), sense o amb algun anunci gratuït de serveis, amb predomini de les qüestions polítiques i amb una secció d"'articles comunicats", feta pels lectors que enviaven espontàniament els seus escrits. El periodisme d'aquells anys era força doctrinal i molt polititzat, prou polèmic i sàtiric, de qualitat litèraria molt desigual; utilitzava un llenguatge molt viu i fins i tot agressiu, el qual va acabar influint sobre l'estil literari, que encara romania molt subjecte a les modes del vell règim. A més, aquest periodisme difonia un vocabulari ideològico-polític liberal (amb mots com " llibertat", "felicitat'', " nacional', " benestar", "ciutadà", "pàtria" ... ), a la vegada que va servir com a mitjà d'instrucció (durant la guerra, els periòdics van ser el principal vehicle d'educació) i com a instrument democratitzador. la llei ... En un clima de forta controvèrsia -en el qual els liberals consideraven que la premsa lliure era un bon remei contra el despotisme i la ignorància, mentre que els servils creien que aquella perjudicava l'Església i les autoritats-, les Corts de Cadis van reconèixer per primera vegada en la història de l'Estat espanyol la llibertat d'impremta, mitjançant un decret de 1 O de novembre de 1810. El projecte tenia algunes limitacions: els temes religiosòs van continuar sota el control dels eclesiàstics (ara dels ordinaris pel fet d'estar suspesa la Inquisició). A més, en la pràctica aquesta legislació va presentar algunes contraindiccions: per exemple, per publicar el text constitucional calia permís del govern; per atendre les denúncies contra les publicacions. ... lla trampa Si la llibertat de premsa va ser una embranzida per a les llibertats públiques, la qual cosa va donar peu a la creació/influència de l'opinió pública, els liberals no van ser els únics beneficiats. Els conservadors van aprofitar l'avinentesa per atacar la situació política a través de molts periòdics que estaven en les seves mans. Fins i tot la Regència -que el 1811 ja es va queixar a les Corts del perill que represent~va la llibertat d' impremta- va desviar, el 1812, diners públics per finançar el periòdic ultraconservador " El Procurador General de la Nación y del Rey''. El1814, mentre el "Times"de Londres començava a utilitzar la premsa de vapor en els seus tallers, Ferran VIl va suprimir la regulació de la llibertat d'impremta, una legislació que en matèria de llibertat de premsa va ser de les més avantguardistes d'Europa. J. L Gómez Mom part Professor d'Història de la Comunicació Social (UAB) 

L'inici de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol

L´inici   de la llibertat d´expressió a l´Estat espanyo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

58 
o() 
u; 
0 
w 
a: 
Q. 
)( 
w 
è 
s 
a: 
w 
ID 
:i 
_, 
~ 
z 
r .... ---·-.~--~···_.,...~·-.,...--.------__, 
ON8TITlTCION 
POLTI'ICA 
•.alt' r · A · · · 
. . .AA6/1 .AtJ &. ~. 
El 19 de març d'enguany es va 
complir el 175è aniversari de la 
Constitució sorgida de les Corts 
de Cadis. L'onomàstica de Sant 
Josep va popularitzar aquesta 
Carta Magna amb el nom de "La 
Pepa". Per als periodistes, aquella 
època té un interès prou especial, 
car és dins d'aquell context 
històric quan queda regulada per 
primera vegada en la història de 
l'Estat espanyol, la llibertat 
d'escriure, imprimir i publicar. 
L'inici de la 
llibertat 
d'expressió 
a l'estat 
espanyol 
El frare gallec Xoan de S. Anton, 
oblidant-se de la Inquisició (o la 
"Santa Chicharra" com 
l'anomenaven els liberals de 
l'època) i feligrès de La Pepa, va 
provocar un daltabaix el dia que va 
prendre's pel seu compte la · 
llibertat d'expressió reconeguda en 
l'article 371 de la Constitució de 
Cadis: "Tots els espanyols tenen 
llibertat d'escriure, imprimir i 
publicar les seves idees polítiques 
sense necessitat de cap llicència, 
revisió o aprovació anterior a la 
publicació ( ... )". 
Aquest frare, que feia de· rector 
provisional en un domini senyorial, 
no va tenir un altre acudit-
precisament a Galícia, un dels 
territoris més ben controlats per 
les forces favorables a l'antic 
règim-que penjar pasquins en 
aquell llogarret de camperols per 
donar-los a conèixer l'aprovació 
d'un decret per les Corts, segons 
el qual quedaven abolides les 
senyories. La llibertat d'informació 
I 
59 
o 
üi (/) 
w 
a: 
11. )( 
w 
ê 
s 
a: 
w 
m 
:::; 
... 
~ 
z 
60 
o() 
(ñ 
(/) 
w 
a: 
a. 
>< w 
ò 
s 
a: 
w 
ID 
::¡ 
-J 
u 
z 
("vetdader vehicle de les llums", 
com la considerava el discurs 
preliminar de la Constitució de 
1812) va triomfar si més no aquell 
dia, però el frare Xoan va ser 
processat immediatament. 
Res d'estrany, doncs, que per als 
conservadors o servils, els 
"informadors" fossin considerats 
·dolents com la pesta. I així ho 
demostra un "catecisme polític" de 
l'època: 
- "Cufwtos son /os enemigos del 
al ma? 
- Muchos, padre. 
-¿Cua/es son? 
- los Afrancesades, /os 
Masones, Materialistas, Jacobines, 
Jansenistas, Liberales, Habladores, 
Periodistas, Mundo, Demonio y 
Came y toda la turbamulta de que 
estamos rodeados". 
Els origens 
Després de dues dècades de 
fèrria censura -per por de la 
Revolució francesa-, la llibertat 
d'impremta, sorgida de 
l'aixecament popular de 1808, va 
fer proliferar gran quantitat de 
peri òdics,¡ fullets; aquesta 
efervescència d'escrits va ser 
qualificada pels coetanis de 
"Diarrea de las imprentas'', i aquest 
també va ser el nom que va triar 
un periòdic de l'any 11, tot i que 
només va publicar tres números. 
La presència del govern a Cadis, 
el fet que fos la seu de les Corts 
Constituents i el gran nombre de 
personalitats allí refugiades (tot a 
causa de la invasió de les tropes 
napoleòniques), va fer que aquesta 
ciutat doblés la seva població, 
sobrepassant els cent mils 
habitants, i·que hi apareguessin 
més de seixanta periòdics entre 
1808 i 1814. Molts d'aquests 
periòdics, però, van ser etí mers; tot 
i així, Cadis va alternar una desena 
de periòdics durant aquell sexenni. 
Malauradament, la premsa de Ja 
resta de la península no va 
experimentar aleshores un impuls 
tan important com a Cadis; aquella 
embranzida periodística, però, va 
contribuir al nou estil de premsa 
que es conformaria durant anys 
trenta (l'època d'en Larra). 
Comença a ser una premsa 
madura molt influïda per la 
francesa i anglesa, amb més 
contingut, una mica de publicitat, 
certa separació de les seccions, i 
en la qual destaquen, a més de les 
notícies, articles de tota mena i el 
fulletó de creació. 
Foment del català 
Pel que fa a Catalunya, durant la 
Guerra del Francès es va estendre 
temporalment l'ús del català a la 
premsa. "La Gaseta del 
Corregiment de Girona", creada el 
181 O, estava escrita només en 
català. Aquesta gaseta publicava 
bisetmanalment noticies de la 
guerra; aviat, però, es transforma 
en "Gazzette de Girona" i va 
passar a ser escrita en francès, 
català i castellà. 
Durant cinc mesos, el que en 
aquells moments sortia com a 
"Diari de Barcelona i del Govern 
de Catalunya" també va publicar 
en francès i en català. Després, ho 
tornaria a fer en castellà. El seu 
propietari, Antoni Brusí, va editar 
en envair el francesos Barcelona 
el "Diario de Tarragona" i el 
"Diario de Palma", ambdós com a 
òrgans de la Junta. 
La precarietat de la xarxa 
informativa de l'època i els 
imponderables de la situació es 
manifesten, per exemple, en el fet 
que el "Diari de Barcelona" va 
trigar 59 dies a informar de la 
promulgació de La Pepa. La 
notícia, a més, estava copiada 
d'una gaseta de Berga, publicada 
Pels insurrectes. 
la premsa 
Els periòdics de 1808-14 eren 
de petit format, amb poques 
planes, d'escassa tirada, 
confeccionats -com els llibres- a 
una sola columna (llevat d'alguna 
excepció, com "El Redactor 
General", probablement un dels 
més moderns), sense o amb algun 
anunci gratuït de serveis, amb 
predomini de les qüestions 
polítiques i amb una secció 
d"'articles comunicats", feta pels 
lectors que enviaven 
espontàniament els seus escrits. 
El periodisme d'aquells anys era 
força doctrinal i molt polititzat, 
prou polèmic i sàtiric, de qualitat 
litèraria molt desigual; utilitzava un 
llenguatge molt viu i fins i tot 
agressiu, el qual va acabar influint 
sobre l'estil literari, que encara 
romania molt subjecte a les modes 
del vell règim. 
A més, aquest periodisme difonia 
un vocabulari ideològico-polític 
liberal (amb mots com " llibertat", 
"felicitat'', " nacional', " benestar", 
"ciutadà", "pàtria" ... ), a la vegada 
que va servir com a mitjà 
d'instrucció (durant la guerra, els 
periòdics van ser el principal 
vehicle d'educació) i com a 
instrument democratitzador. 
la llei ... 
En un clima de forta controvèrsia 
-en el qual els liberals 
consideraven que la premsa lliure 
era un bon remei contra el 
despotisme i la ignorància, mentre 
que els servils creien que aquella 
perjudicava l'Església i les 
autoritats-, les Corts de Cadis van 
reconèixer per primera vegada en 
la història de l'Estat espanyol la 
llibertat d'impremta, mitjançant un 
decret de 1 O de novembre de 
1810. 
El projecte tenia algunes 
limitacions: els temes religiosòs 
van continuar sota el control dels 
eclesiàstics (ara dels ordinaris pel 
fet d'estar suspesa la Inquisició). A 
més, en la pràctica aquesta 
legislació va presentar algunes 
contraindiccions: per exemple, per 
publicar el text constitucional calia 
permís del govern; per atendre les 
denúncies contra les publicacions. 
... lla trampa 
Si la llibertat de premsa va ser 
una embranzida per a les llibertats 
públiques, la qual cosa va donar 
peu a la creació/influència de 
l'opinió pública, els liberals no van 
ser els únics beneficiats. Els 
conservadors van aprofitar 
l'avinentesa per atacar la situació 
política a través de molts periòdics 
que estaven en les seves mans. 
Fins i tot la Regència -que el 
1811 ja es va queixar a les Corts 
del perill que represent~va la 
llibertat d' impremta- va desviar, el 
1812, diners públics per finançar 
el periòdic ultraconservador " El 
Procurador General de la Nación y 
del Rey''. 
El1814, mentre el "Times"de 
Londres començava a utilitzar la 
premsa de vapor en els seus 
tallers, Ferran VIl va suprimir la 
regulació de la llibertat d'impremta, 
una legislació que en matèria de 
llibertat de premsa va ser de les 
més avantguardistes d'Europa. 
J. L Gómez Mom part 
Professor d'Història de la 
Comunicació Social (UAB) 


L´inici de la llibertat d´expressió a l´Estat espanyol

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1987/116631/annpercat_a1987n11p58.pdf

L'inici de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert