Aquest treball es centra en les Horacianes, un dels poemaris del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, i explora la manera com esdevé un exercici de reescriptura de les Sàtires i les Odes i Epodes del poeta llatí Horaci. En aquest cas, però, la intertextualitat i el joc d'identificacions, tenen un component crític en la mesura que permeten a Estellés fer front a la censura vigent i parlar, des de la quotidianitat, de temes com ara el sexe i l'erotisme, però també de les penúries de la guerra i assumptes de corrupció política.This paper focuses on Horacianes, a poetry book by Valencian poet, Vicent Andrés Estellés, and explores how it becomes an exercise of rewriting the Satires, and Odes and Epodes, by the Latin poet Horace. In this case, however, intertextuality and identifications have a critical component because they allow Estellés to bypass censorship and talk, from the point of view of the quotidian, about topics like sex and eroticism, but also about the hardships of war and issues of political corruption
