Utilitzant com a font una àmplia documentació d’arxiu, aquesta tesi és la primera que
quantifica el nivell de vida dels miners de la regió argentífera de Real del Monte (Mèxic),
entre 1766 i 1900. Ho fa a través de dos variables: un índex de salaris reals, construït a
partir de: (1) la sèrie de salaris nominals i d’una cistella de béns de consum amb els seus
preus; i (2) l’anàlisi de les condicions de treball dels miners. L’ingrés familiar s’ha calculat
incorporant als salaris del cap de família el d’un fill, amb l’objectiu de valorar el treball
infantil per les economies familiars.
La tesi reconstrueix l’activitat de les empreses mineres de Real del Monte, l’organització
del treball tant de les mines com de les hisendes de benefici, el reclutament dels
treballadors i la seva composició per origen ètnic, edat i gènere.
Es demostra que el component central de la remuneració dels barreteros no era el salari
monetari, sinó el partido, és a dir, el mineral que ells mateixos extreien i comercialitzaven
una vegada acabada la seva jornada com assalariats, cosa que explica els intents de
l’empresa per suprimir aquesta pràctica secular de remuneració i la resistència dels miners a
la seva desaparició.
En gran part degut al partido, en el período novohispano les famílies dels miners tenien un
poder de compra molt superior al nivell de subsistència, i molt per damunt de les d’altres
oficis i regions del món. Aquest alt poder adquisitiu s’anirà perdent degut a tres factors:
l’increment dels preus dels béns, l’estancament dels salaris i la disminució del partido,
arribant a nivells de subsistència a finals del segle XIX.
Si a més del poder de compra tenim en compte el nivell de vida, confluïm que les
condicions de treball i de malaltia dels miners milloren molt lentament i només a finals del
XIX.Utilizando como fuente una amplia documentación de archivo, esta tesis es la primera que
cuantifica el nivel de vida de los mineros de la región argentífera de Real del Monte
(México), entre 1766 y 1900. Lo hace a través de dos variables: un índice de salarios reales,
construido a partir de: (1) la serie de salarios nominales y de una cesta de bienes de
consumo con sus precios; y (2) el análisis de las condiciones de trabajo de los mineros. El
ingreso familiar se ha calculado incorporando a los salarios del cabeza de familia el de un
hijo, con objeto de valorar el trabajo infantil para las economías familiares.
La tesis reconstruye la actividad de las empresas mineras de Real del Monte, la
organización del trabajo tanto de las minas como de las haciendas de beneficio, el
reclutamiento de los trabajadores y su composición por origen étnico, edad y género.
Se demuestra que el componente central de la remuneración de los barreteros no era el
salario monetario, sino el partido, es decir, el mineral que ellos mismos extraían y
comercializaban una vez concluida su jornada como asalariados, lo que explica los intentos
de la empresa para suprimir esta práctica secular de remuneración y la resistencia de los
mineros a ello.
En gran parte debido al partido, en el periodo novohispano las familias de mineros tenían
un poder de compra muy superior al nivel de subsistencia, y muy por encima de la de otros
oficios y regiones del mundo, como describieron los comtemporáneos. Este alto poder
adquisitivo se irá perdiendo debido a tres factores: el incremento en los precios de los
bienes, el estancamiento de los salarios y la disminución del partido, alcanzando niveles de
subsistencia a finales del siglo XIX.
Si además del poder de compra tenemos en cuenta el nivel de vida, concluimos que las
condiciones de trabajo y enfermedad de los mineros mejoraron muy lentamente y solo a
finales del XIX.Using as a source an ample archival documentation, this is the first research that attempts to
measure the living standards of miners in the Real del Monte silver region, between 1766
and 1900. It does so by: calculating an index of real wages, starting with (1) the series of
nominal wages, (2) a basket of consumption goods, with their prices, and (3) the analysis of
the working conditions of miners. Family income has been then calculated including,
besides the income from the family ‘head’, that of a male child, working also as a helper in
the mines.
The thesis reconstructs the activity of mining companies in Real del Monte, the
organization of work inside the mines as well as in the surface haciendas de beneficio,
where silver was manufactured for export; the recruitment of workers and the composition
of the labor force by age, sex and ethnic origin.
The thesis proves that the central component of the remuneration of miners was not the
monetary wage, but the partido, or amount of mineral that they were allowed to extract and
commercialize by themselves, once their working hours done. The economic importance of
this part of their remuneration explains the repeated attempts by the company to supress the
partido, and the violent refusal of miners to accept this change in their traditional forms of
remuneration.
To a large extent due to the partido, in the colonial period miners’ households had a
purchasing power very much above the subsistence level that most workers had, as noted
by contemporaries. This high purchasing power falled however during the 19th century,
due to three factors: the high increase in the level of prices; the stabilization of nominal
wages, despite increases in productivity due to technical innovations; and the reduction, and
finally disappearance, of the partido.
The thesis includes as well in the analysis a discussion of living standards in general,
beyond purchasing power. Taking into account the high frequency of accidents, sickness,
and low life expectancy due to poor working conditions in the mining sector, the thesis
concludes that the living conditions of miners were much poorer that nominal wages
suggest