L'article forma part de la primera fase d'una recerca DGICYT, que el grup QUIT de la Universitat Autònoma de Barcelona està realitzant sobre la relació entre formació i ocupació remunerada, amb l'objectiu d'interrogar-se críticament sobre la concepció dominant de la formació, segons la qual, la formació és un factor cada dia més clau per trobar feina i/o millorar-hi. Partint de la inadequació entre formació i ocupació que s'observa en el mercat de treball, es pretén desemmascarar com l'existència d'una pluralitat d'ocupacions implica una pluralitat de formacions. Concretament, en aquestes pàgines s'introdueix, en primer lloc, un concepte multidimensional de formació (sorgit d'un procés de discussió del grup de recerca, al voltant de les diferents aportacions teòriques). En base a aquest, s'analitza, en segon lloc, el context discursiu (concepcions de la formació per part dels agents socials) en què es desenvolupen les estratègies formatives de les persones i, sobretot, les de les empreses (ja que, al capdavall, són aquestes les que defineixen els perfils formatius requerits). Finalment, s'acaben contraposant a aquest discurs unilateral-modernitzador, unes pràctiques reals quant a polítiques públiques i pel que fa a requeriments de les empreses en el procés productiu, que divergirien en funció dels usos efectius de la força de treball en el context d'un mercat laboral segmentat i de crisi estructural de l'ocupació.The article is based on a part of a research carried on by the QUIT group (from the Universitat Autònoma de Barcelona). The objective of the research is to question critically the dominant conception on the training/employment relation, which usually conceives training as a key factor in order to find and/or improve in the job. Starting from the observed inadequacy between training and employment in the labour market, the fact that a plurality of employments demands a plurality of trainings is exposed. In this pages is introduced, in short, a multidimensional concept of training -originated by the discussion of the research group on different theoretical contributions- that is subsequently used to analize the discursive context -training conceptions by the social agents - in which companies -that define the demanded training profiles- and people develop their training strategies. Finally, in the article, the above mentioned "unilateral and modernizing" discurs is contrasted with the praxis of public policies and demands of the companies, which would be different according to the efective use of the workforce in the context of a segmented labour market and structural employment crisis
