Màster de Cultures Medievals. Assignatura Codicologia de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Curs: 2013 , Directora: Gemma AvenozaEstudi codicològic del manuscrit 1859: Liber horarum [Manuscrit], https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInstitution&query=any,contains,b1952220*Abans de prosseguir l’estudi del còdex pel meu compte després de les sessions
conjuntes amb la classe, vaig voler informar-me sobre el manuscrit. Vaig dur a terme
una recerca al catàleg de la UB i allà vaig trobar força informació perquè, en tractar-se
d’un manuscrit molt preuat, està relativament estudiat. La Biblioteca Universitària de
Barcelona n’ha realitzat una fitxa, juntament amb una descripció complementària amb
notes sobre el context de producció del còdex, així com un escaneig de tots els folis, tot
accessible online per tal que l’obra pugui ser consultada amb comoditat i alhora
preservar-ne la conservació.
Tot i posseir aquesta informació, en concret la fitxa esmentada, les dades
aportades per Miquel Rossell i l’article de Planas (veure l’apartat de bibliografia), vaig
voler ratificar-ho i ampliar-ho. Per això vaig consultar diversos llibres sobre
espiritualitat a finals del s. XV i especialment entorn a la devotio moderna, així com
estudis sobre miniatura flamenca d’aquest període. Pel que fa a l’apartat de la devoció i
els llibres d’hores, a grans trets només em van servir per corroborar el que ja contenia la
bibliografia abans esmentada, ja que a causa de la limitació física del treball de
l’assignatura he considerat poc adequat inserir-hi més informació al respecte. Entorn a
les miniatures però, sí que he inclòs diverses referències a la producció d’aquestes i en
especial he pogut trobar diversos exemples de manuscrits flamencs que contenen una
decoració pràcticament idèntica a la del ms. 1859.
Un cop fet això, sí que vaig estudiar el còdex físicament a la secció de Reserva
de la biblioteca. Vaig revisar tot el que havia escrit en les sessions anteriors i vaig
continuar la tasca fins a completar la fitxa que havíem d’omplir. La part més difícil del
treball realitzat va ser alguna secció de la col·lació, ja que no sempre va ser fàcil
desxifrar la constitució dels quaderns i, tant jo com els treballadors de la biblioteca
patíem per la conservació del manuscrit amb la meva manipulació