Giménez, Mireia

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

Filogènia i pol·linització del gènere Ophrys Mireia GiménezGrau en Biologia Ambiental, Universitat Autònoma de Barcelona, 20131000 kmFigura 1. Mapa distribució del gènere Ophrys. Extret de la web eMonocotORDRE AsparagalesSUBFAMILIA OrchidoideaeTRIBU OrchideaeSUBTRIBU OrchidinaeGÈNERE OphrysFigura 2. Ophrys speculum, pol·linització cefàlica. Extret de Aldasoro & Sáez, (2005). Figura 3. Ophrys fusca, pol·linització abdominal. Extret de Aldasoro & Sáez, (2005). GENERALITATS DE LA POL·LINITZACIÓOphrys speculumEl gènere Ophrys és característic per realitzar la pol·linització per enganysexual (Soliva et al., 2001; Aldasoro & Sáez, 2005; Devey et al., 2008).Les flors recorden a les femelles d’himenòpters en el seu olor, aspecte,pilositat i color. Aquests caràcters atrauran al mascle que es situarà al label irealitzarà l’anomenada pseudocopulació.Durant aquesta pol·linització els pol·linis queden adherits al cap (pol·linitzaciócefàlica) (Figura 2) o l’abdomen (pol·linització abdominal) (Figura 3) del’insecte (Aldasoro & Sáez, 2005).El gènere Ophrys s’originà principalment al voltant de la concaMediterrània. La distribució es troba limitada al nord amb el sudd’Escandinàvia, al sud amb el desert del Sàhara, a l’oest amb les illesmacaronèsiques i a l’est amb Iran (Figura 1) (Soliva et al., 2001).El gènere Ophrys és considerat un grup monofilètic. La taxonomiad’aquest grup, però, és confusa. Es creu que els fenòmensd’hibridació, molt comuns en aquest gènere, podrien ser la causa del’augment del número d’espècies que, alhora dificulta enormement laclassificació dels tàxons (Soliva et al., 2001; Devey et al., 2008).ORIGEN DEL GÈNERE1. Especiació incipient: explicaria com una població de la mateixa espècie començaria a separar-se en dues degut al diferent espectre de pol·linitzadors. El procés s’hauria donat gràcies a la variaciófenotípica en la morfologia floral, i probablement més important, al mimetisme de feromones que atrau als diferents pol·linitzadors (Devey et al., 2008).2. Evolució reticulada explicaria com dues espècies geogràficament separades, poden tornar a intercanviar flux genètic. En un moment del passat on les poblacions d’espècies d’Ophrys estaven benaïllades reproductivament degut per exemple a refugis glacials, es van donar fenòmens d’especiació al·lopàtrica. Però a causa de la retirada d’aquest període glacial els rangs ecològics de lesespècies es superposaren (Devey et al., 2008).TEORIES SOBRE ELS MECANISMES D’ESPECIACIÓRESULTATS A continuació es mostren dues filogènies representatives obtingudes amb marcadors diferents. La figura 4 mostra els resultats de Schlüter et al., (2007)  en analitzar la secció Pseudophrys amb el gen LFY. La figura 5 mostra els resultats de Devey et al., (2008)  en analitzar la secció Ophrys amb la regió ITS de l’ADN ribosòmic nuclear. Figura 4. Reconstrucció filogenètica amb el gen LFY. Extret del treball de Schlüter et al., (2007)  Figura 5. Reconstrucció filogenètica amb la regió ITS del DNA ribosòmic nuclear. Extret del treball de Devey et al., (2008)  DISCUSSIÓ I CONCLUSIONSTradicionalment les classificacions del gènere Ophrys es basaven en caràcters morfològics, on s’obviaven els fenòmens d’homoplàsia. Molts autors han considerat que el sistema de pol·linització decadascuna de les seccions del gènere actua com una barrera biològica que impossibilita el flux de gens entre ambdues seccions.Actualment l’ús de marcadors moleculars ha permès aclarir les relacions filogenètiques entre les espècies; algunes classificacions tradicionals s’han refutat i altres han agafat suport.No obstant, la radiació recent que ha sofert el gènere i els nombrosos híbrids que presenta, dificulten les interpretacions dels arbres filogenètics degut a incongruències originades per la informacióque es transmet a la descendència dels diferents genomes estudiats. És per això que l’ús de marcadors moleculars adequats per aquest tipus d’anàlisis és molt important per tal d’obtenir unainformació correcta que ens permeti donar un major suport a la nostra classificació.BIBLIOGRAFIAAldasoro J.J. & Sáez L., 2005. Ophrys L. In: Aedo, C. & Herrero, A. (eds.), Flora Ibérica, vol. XXI. Smilacaceae-Orchidaceae: 165-195. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid; Devey D.S., Bateman R.M., Fay M.F., Hawkins J.A., 2008. Friends or Relatives? Phylogenetics and Species Delimitation in the Controversial European Orchid Genus Ophrys. Annals of Botany 101: 385–402.. Schlüter P.M., Kohl G., Stuessy T.F., Paulus H.F., 2007; A screen of low-copy nuclear genes reveals the LFY gene as phylogenetically informative in closely related species of orchids (Ophrys). Taxon, 56 (2): 493–504;Soliva M., Kocyan A., Widmer A., 2001. Molecular Phylogenetics of the Sexually Deceptive Orchid Genus Ophrys (Orchidaceae) Based on Nuclear and Chloroplast DNA Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution vol. 20 (1), 78–88. Ophrys omegaifera Ophrys bombylifloraOphrys tenthrediniferaOphrys scolopaxOphrys atlanticaOphrys bilunulataOphrys omegaifera

Filogènia i pol·linització del gènere Ophrys

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/113775/TFG_mireiagimenezmayoral.pdf

Filogènia i pol·linització del gènere Ophrys

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB