Mas Capdevila, Anna

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

Virus del Papil·loma Humà en el Càncer de Coll d’Úter Anna Mas Capdevila (Grau en Biologia)  1)  Introducció  • El càncer de coll d’úter representa el segon tipus de càncer més freqüent en dones en tot el món. • La causa majoritària és el Virus del Papil·loma Humà (VPH). • 8 de cada 10 dones sexualment actives s’infectaran amb el VPH durant la seva vida. La majoria superen la infecció gràcies a les defenses pròpies de l’organisme. No obstant, en un percentatge de dones la infecció pot convertir-se en crònica i amb els anys, acabar desenvolupant un càncer.   • A Espanya trobem una baixa incidència d’aquest tumor representant el 3,3% dels tumors femenins.  • La millor manera de combatre el càncer de coll d’úter és mitjançant la prevenció: cribratge i vacunació    2) Càncer de coll d’úter  • Es desenvolupa en  la porció baixa de l’úter.               • La principal causa d’aquest tipus de càncer és el VPH.  • Hi trobem alguns factors de risc associats com: alt nombre de parelles, inici precoç de relacions sexuals, ús de píndola anticonceptiva, tabaquisme…    3) Virus del papil·loma humà        • El mecanisme principal d’actuació del virus és la  secreció de les proteïnes E6 i E7 les quals s’uneixen a les proteïnes cel·lulars p53 i Rb respectivament. Bloquegen la seva acció i faciliten la proliferació cel·lular degut a que la p53 regula l’apoptosi i la Rb inhibeix la proliferació cel·lular.  El resultat és la proliferació incontrolada de cèl·lules que finalitza amb l’aparició de tumors.   El virus del papil·loma humà no és hereditari i la forma d’infecció més típica és mitjançant la transmissió sexual.   Figura 1: Representació de la proporció de dones afectades per VPH. Imatge extreta de: S.E.G.O • S’inclou dins la família Papillomaviridae la qual està formada per 16 gèneres patogènics alguns dels quals s’inclouen en els papil·lomavirus humans que causen processos proliferatius com les berrugues i els papil·lomes a la pell i a les mucoses, alguns dels quals poden tenir caràcter neoplàsic.  • Es caracteritza principalment per tenir una cadena d’ADN doble circular,  una  nucleocàpsida icosaèdrica de 72 capsòmers i sense envolta. • El virus introduirà el seu material genètic infectant a la cèl·lula i iniciant un procés proliferatiu que pot acabar en l’aparició de CÀNCER. • Els genotips més patogènics són el 6, 16, el 18 i l’11.xual.  4) Diagnòstic i Prevenció  • La prevenció és la principal eina contra l’aparició del càncer de coll d’úter. • Coneixem dues eines principals per a la prevenció: 1) CRIBRATGE: es basa en una combinació de citologia (Prova de Papanicolau) que pretén detectar cèl·lules anormals i tècniques de detecció de ADN víric.  2) VACUNACIÓ: La vacunació és el principal mètode de prevenció contra el càncer de coll d´úter.   5) Vacunació  • Actualment trobem al mercat dos vacunes dirigides a combatre el virus: - GARDASIL: vacuna tetravalent dirigida als tipus 6,11,16 i 18.  - CERVARIX: vacuna bivalent dirigida als tipus 16 i 18. • Són altament efectives si s’administren abans de la infecció per VPH.  • Indicades per dones de 9 a 26 anys i administrades en 3 dosis.  • A Catalunya: vacunació gratuïta per a nenes de sisè de primària.  6) Conclusions  • El càncer de coll d’úter és el segon més freqüent en dones en el món. No obstant, a Espanya té una incidència baixa degut als programes de prevenció i detecció precoç. • El càncer de coll d’úter està causat pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) i els genotips més virulents o més patogènics són el 6,11,16 i 18. • La vacunació és la principal eina per prevenir el càncer de coll d’úter però no protegeix davant tots els genotips de VPH per tant, continua sent necessari el cribratge i revisions periòdiques ginecològiques.  • La millor eina per fer front al càncer de coll d’úter és el CRIBRATGE + VACUNACIÓ, és a dir PREVENCIÓ. • Es desconeixen encara els efectes de la vacuna en homes i en dones d’una edat superior als 26 anys.  Referències - Kenneth J. Ryan, C. George Ray. Sherris, MICROBIOLGOÍA MÉDICA. Una introducción a las enfermedades infecciosas. 4a Edición. México: Ed. Mc Graw Hill, 2005. - G. Prats, MICROBIOLOGÍA Y PARASITOLOGÍA MÉDICAS. 1ª Edición. Madrid: Ed. Médica Panamericana S. A, 2012. -    Steinbrook R. The potential of human papillomavirus vaccines. New England Journal of Medicine2006; 354(11):1109–1112 - Stanley M. Pathology and epidemiology of HPV infection in females. Gynecologic Oncology 2010; 117(2 Suppl):S5–10. -    Romanowski B. Long term protection against cervical infection with the human papillomavirus: review of currently available vaccines. Human Vaccines 2011; 7(2):161–169 - Koutsky L. Epidemiology of genital human papillomavirus infection. Am J Med 1997. 102: 3-8  Figura 2: Coll d’úter. Imatge extreta de S.E.G.O Figura 3: Virus del Papil·loma Humà.  Cèl·lules normals del epiteli escamós Cèl·lules amb displàsia Cèl·lules tumorals 

Virus del papil·loma humà en el càncer de coll d'úter

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/113549/TFG_annamascapdevila.pdf

Virus del papil·loma humà en el càncer de coll d'úter

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB