Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Vallespí Garrido, Arantxa

Diposit Digital de Documents de la UAB

CONCLUSIÓ Pan troglodytes → Endangered A4cd (172,700 - 299,700 individus). Amenaces: - Destrucció i degradació de l’hàbitat (tala i crema de selves per crear zones de conreu i mineria en busca de petroli i gas).  - Caça furtiva (per menjar, pel comerç d’animals de companyia, amb fins mèdics o per trampes de protecció de cultius). - Malalties.  De manera que cal reduir l’empremta humana sobre els seus hàbits,  millorar-ne les condicions i rescatar els que no puguin ser reintroduits.  La Fundació Mona ha rescatat una quinzena de ximpanzés. MÈTODES D’ENREGISTRAMENT En l¡observació sistemàtica primerament s’han de definir les unitats de conducta, que es presenten en series al llarg de la vida de l’individu com a seqüències conductuals. Poden ser:                      Moleculars                                              Molars De cada conducta enregistrada ens interessa la durada o la freqüència en que es produeix, juntament amb l’alternança de conductes que prèviament haurem definit de manera que s’elabora un etograma, un catàleg conductual. L’etograma pot ser global, parcial o especial. Estratègies de mostreig       Focal                                                                          Multifocal Estratègies de registre  Registre activat per transició                  Registre activat per unitat de temps CONDUCTA SOCIAL El comportament social està determinat per dos tipus de conducta: - Agonístiques, són el conjunt de conductes específiques en situacions de conflicte i el resultat de la competició per uns recursos limitats. Poden ser conductes d’amenaça i d’atac (agonisme) o conductes de submissió, fugida o apaivagament (anagonisme).  Amenaça       →      Agressió       →      Pacificació - Afiliatives, són interaccions de cooperació i reciprocitat entre dos o més individus per mantindre o establir vincles, o posar fi a tensions. Un dels exemples més clars és el Grooming (foto 1) que és una funció higiènica on es desenvolupen lligams comunitaris, s’enforteixen aliances, es busquen simpaties i s’intercanvien favors.  Jerarquia: el rang social d’un individu és el grau de dominància que expressa aquests sobre els altres. La jerarquia es mesura en funció de les relacions dominància -  submissió.  Els ximpanzés en captivitat mostren comportaments anormals que es consideren indicis de salut mental alterada. Es creen entorns aprovisionats d’enriquiments destintats a reduir aquests comportaments anormals i a fomentar les capacitats cognitives i socials dels ximpanzés (foto 2).  Pan troglodytes: COGNICIÓ i CULTURA  Pan troglodytes (Blumenbach, 1799), quatre subespècies: 1. Pan troglodytes verus (Schwarz, 1934).  2. Pan troglodytes troglodytes  (Blumenbach, 1799).  3. Pan troglodytes ellioti  (Gray, 1862). 4. Pan troglodytes schweinfurthii  (Giglioli, 1872).  Els ximpanzés formen grups multi mascle - multi femella del  tipus fissió - fusió.   Els ximpanzés són animals intel·ligents, capaços de generar conductes noves per adaptar-se a situacions de  l’entorn per a les quals no existien conductes filogenèticament preestablertes. Jane Goodall a la dècada de 1960 va ser la primera que va observar als ximpanzés utilitzant diferents elements del seu entorn com a eines. Cada comunitat de ximpanzés, generació rere generació, s’estableixen unes conductes pròpies que es diferencien significativament de les conductes emprades per altres comunitats. La capacitat de transmissió de conductes mitjançant aprenentatge i no a través els gens és  el que anomenem cultura. INTRODUCCIÓ L’etologia és la ciència que aplica el mètode científic a l’estudi del comportament animal. Es realitza des d’un punt de vista biològic, tenint en compte les seves causes internes i externes, com s’ha desenvolupat en el transcurs de la vida de l’individu, quina finalitat té i com ha arribat a ser el que és en el marc de la història evolutiva de l’espècie. Presenta dos mètodes principals d’estudi: l’observació sistemàtica i l’experimentació. La gran diferència radica en la provocació intencionada o no dels fenòmens conductuals que volem estudiar.  L’estudi del comportament dels primats no humans aporta models per a entendre l’origen i el desenvolupament de la conducta humana: arrels de l’hominització, la cultura i la societat humana.  La Fundació Mona és un dels centres que aplica aquests conceptes a l’estudi de ximpanzés rescatats d’ambients inestables, particulars o inclús circs. Amb les menors pertorbacions humanes possibles pretén integrar i aconseguir una normalització del comportament d’aquests simis.  ETOLOGIA DE XIMPANZÉS EN CAPTIVITAT Arantxa Vallespí Garrido Crèdit de les fotos: Miquel Llorente - Fundació Mona Bibliografía: Meguerditchian A, Vauclair J, Hopkins WD. (2010). Captive chimpanzees use their right hand to communicate with each other: implications for the origin of the cerebral substrate for language. Cortex, 46(1):40-8. Preuschoft, S. Wang, X. Aureli, F. & Frans B. M. De Waal (2002). Reconciliation in Captive Chimpanzees: A Reevaluation with Controlled Methods. International Journal of Primatology, Vol. 23,No. 1.   Nakamura M. (2003). Gatherings’ of social grooming among wild chimpanzees: implications for evolution of sociality. Journal of Human Evolution, 44 59–71. Frans B. M. de Waal (1997). The Chimpanzee’s Service Economy: Food for Grooming. Evolution and Human Behavior, 18: 375-386.  Boyd, R. & Silk, J.B. (2001). Ecología de los primates. In: Cómo evolucionaron los humanos. Ariel Ciencia, Barcelona. Tutora: Eulàlia Subirà de Galdacano Foto 1 Foto 2 

Etologia de ximpanzés en captivitat

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/113544/TFG_arantxavallespigarrido.pdf

Etologia de ximpanzés en captivitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB