Ballarà, J.

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

LA	  DIFUSIÓ	  I	  LA	  PERCEPCIÓ	  DE	  L’ERA	  DE	  LA	  GENÒMICA	  Ballarà,	  J.	  Grau	  en	  Genè/ca,	  Facultat	  de	  Biociències,	  Universitat	  Autònoma	  de	  Barcelona.	  Barcelona,	  Espanya.	  	  	  	  1.  Analitzar	   com	   els	   mitjans	   de	   comunicació	   i	   les	   noves	   tecnologies	   (Internet,	  principalment)	  informen	  de	  la	  Genòmica,	  dels	  seus	  beneficis	  i	  dels	  seus	  riscos.	  2.  Intentar	   conèixer	   quina	   percepció	   i	   visió	   té	   la	   societat	   envers	   la	   revolució	   genòmica	  actual.	  3.  Esbrinar	  si	  existeix	  alguna	  relació	  entre	  1	  i	  2.	  	  	   Les	  ciències	  biològiques	  contemporànies	  destaquen	  l’aparició	  de	  l’Era	  Genòmica,	  és	  a	  dir,	  l’era	  del	  coneixement	  dels	  gens	  a	  nivell	  molecular	  i	  la	  seva	  manipulació.	  Té	  el	  seu	  origen	  en	  el	  descobriment	  de	  l’estructura	  de	  la	  molècula	  de	  DNA	  per	  James	  Watson	  i	  Francis	  Crick	  al	  1953.	  Però	  no	  és	  fins	  que	  s’avança	  en	  la	  tecnologia	  del	  DNA	  que	  es	  produeix	  un	  gran	  desenvolupament	  de	  la	  Genòmica	  i	  les	  seves	  aplicacions.	  Al	  2003,	  es	  va	  aconseguir	  la	  seqüenciació	  del	  genoma	  humà	  gràcies	  al	  Projecte	  del	  Genoma	  Humà,	  la	  qual	  cosa	  indicava	  que	  s’iniciava	  una	  nova	  era	  d’inves/gació	  basada	  en	  la	  Genòmica.	  	  Així	  doncs,	  actualment	  ens	  trobem	  en	  una	  revolució	  genòmica	  que	  permet	  l’avenç	  en	  tècniques	  i	  coneixements	  que	  afecten	  a	  la	  biologia,	  a	  la	  salut	  i	  a	  la	  societat.	  Aquesta	  situació	  ha	  provocat	  que	  sigui	  d’interès	  la	  difusió	  dels	  progressos	  que	  s’esdevenen	  en	  aquest	  camp,	  i	  per	  això	  regularment	  aquests	  es	  donen	  a	  conèixer	  a	  par/r	  de	  publicacions	  en	  mitjans	  de	  comunicació	  (diaris,	  ràdio,	  televisió)	  i	  de	  la	  u/lització	  de	  noves	  eines	  de	  comunicació	  (Internet,	  principalment).	  Figura	   1.	   Percentatge	   de	   publicacions	  corresponent	  a	  cada	  tema.	  Figura	   2.	   Percentatge	  de	   compar/cions	  per	  mitjà	   de	  Twi$er	  corresponent	  a	  cada	  tema	  	  Figura	  3.	  Percentatge	  de	  compar/cions	  per	  mitjà	  de	  Facebook	  corresponent	  a	  cada	  tema	  	  	  	  	  Ø 	  	  	  Lectura	  de	  les	  no`cies	  relacionades	  amb	  el	  tema	  de	  la	  Genòmica	  publicades	  en	  la	  versió	  virtual	  de	  3	  diaris	  de	  caràcter	  general:	  ABC,	  El	  País,	  La	  Vanguardia.	  Ø 	  	  	  Anotar	  el	  nombre	  de	  publicacions	  a	  cada	  diari	  durant	  els	  mesos	  de	  desembre	  de	  2012	  a	  abril	  de	  2013.	  Ø 	   	   	   Classificació	  d’aquestes	  no`cies	   segons	  quina	  branca	  abordaven:	  A-­‐	   Informació	   cien`fica,	  B-­‐	  Cien/fico-­‐clínics,	   C-­‐	   È/ca	   relacionada	   amb	   la	   Genòmica,	   D-­‐	   Relacionats	   amb	   l’alimentació,	   E-­‐	  Forenses	   (anàlisi	   de	   familiars,	   de	   morts	   i	   escenes	   criminals)	   i	   F-­‐	   temes	   històrics/arqueologia/evolució.	  	  Ø 	  	  	  Anotar	  el	  nombre	  de	  compar/cions	  en	  xarxes	  socials	  (Twi$er	  i	  Facebook)	  té	  cada	  publicació.	  Ø  	   	   	   Enquestes	   a	   persones	   de	   diferents	   àmbits	   professionals:	   personal	   hospitalari	   (metges	   i	  infermers),	  professors	  d’educació	  primària	  i	  secundària,	  conductors,	  hostaleria	  i	  administra/us:	  q 	  	  	  Secció	  1:	  Grau	  de	  Coneixement	  de	  temes	  relacionats	  amb	  la	  Genòmica	  -­‐	  escala	  de	  1	  a	  5,	  sent	  1	  el	  valor	  mínim	  i	  5	  el	  valor	  màxim.	  q 	  	  	  Secció	  2:	  Grau	  d’acceptació	  de	  diversos	  conceptes	  vinculats	  amb	  la	  Genòmica	  –	  escala	  de	  1	  a	  3,	  sent	  1	  el	  valor	  mínim	  i	  3	  el	  valor	  màxim.	  Ø 	   	   	  Anàlisi	  de	  les	  dades	   	  u/litzant	  estadís/ca	  descrip/va	  i	  el	  test	  estadís/c	  t-­‐student	  pels	  resultats	  de	  les	  enquestes.	  Ø 	   	   	   La	   temà/ca	   que	   té	  més	   difusió	   per	   part	   dels	  mitjans	   analitzats	   és	   la	   A-­‐	   Informació	   cien`fica	   ,	  ocupant	  un	  40%	  del	  total	  de	  publicacions	  vinculades	  a	  la	  Genòmica	  (Figura	  1).	  Ø 	  	  	  Dels	  temes	  en	  qües/ó,	  aquells	  més	  compar/ts	  a	  les	  xarxes	  socials,	  tant	  a	  Twi$er	  (Figura	  2)	  com	  a	  Facebook	  (Figura	  3),	  són	  els	  que	  relacionen	  la	  Genòmica	  amb	  aspectes	  clínics	  i	  	  amb	  aspectes	  è/cs.	  Ø  	   	   	   El	   Grau	   de	   Coneixement	   no	   varia	   significa/vament	   entre	   els	   professionals	   d'hostaleria,	   els	  administra/us	   i	   els	   conductors.	   El	   personal	   hospitalari	   i	   els	   professors,	   en	   canvi,	   sí	   presenten	   un	  augment	  significa/u	  respecte	  els	  altres.	  Pel	  que	  fa	  a	  aquestes	  dues	  professions,	  el	  personal	  hospitalari	  presenta	  una	  diferència	  posi/va	  significa/va	  respecte	  el	  Grau	  de	  Coneixement	  dels	  professors	  (Figura	  4).	  Ø 	   	   	   Hi	   ha	   una	   clara	   diferència	   en	   el	   Grau	   d’acceptació	   de	   diversos	   conceptes	   relacionats	   amb	   la	  Genòmica	   que	   s’observa	   en	   tots	   els	   àmbits	   professionals	   estudiats.	   S’observa	   un	   rebuig	   cap	   als	  conceptes	   Clonació	   i	   Manipulació	   GenèCca	   comparats	   amb	   Ciència	   i	   Tractament	   de	   malalCes	  genèCques	  (Figura	  5	  i	  6).	  	  Clonació	  	  Ciència	  Promig	  Grau	  d’acceptació	  1,5929	   2,4643	  P-­‐valor	  (t-­‐student)	  0,00411	  	  Manipulació	  GenèGca	  	  Tractament	  MalalGes	  GenèGques	  Promig	  Grau	  d’acceptació	  1,7571	   2,6785	  P-­‐valor	  (t-­‐student)	   0,00017	  REFERÈNCIES	  	  • 	  	  	  Shiano,	  Irene;	  et	  al.	  Percepciones	  y	  estados	  emocionales	  sobre	  el	  proyecto	  	  genoma	  humano	  en	  actores	  sociales	  seleccionados	  	  en	  la	  Región	  Metropolitana,	  Chile.	  Rev	  Chil	  Salud	  Pública,	  2005;	  Vol	  9	  (3):	  154-­‐	  161	  • 	  	  	  Suárez-­‐Obando,	  Fernando;	  et	  al.	  (2009).	  Proyecto	  genéGca,	  genómica:	  percepción	  del	  público,	  estudiantes	  y	  profesores	  universitarios	  de	  las	  nuevas	  tecnologías	  biológicas.	  Univ.	  Med.	  Bogotá	  (Colombia),	  50	  (3):	  311-­‐321	  • 	  	  	  Petersen,	  A.,	  Bunton,	  R.	  (2002)	  The	  new	  geneCcs	  and	  the	  public’s	  health.	  London:	  Routledge.	  	  	  Figura	  4.	  Grau	  de	  Coneixement	  sobre	  temes	  relacionats	  amb	  la	  Genòmica	  de	  professionals	  de	  diferents	  àmbits	  	  Figura	  5.	  Grau	  d’acceptació	  de	  Clonació	  i	  Ciència.	   Figura	   6.	   Grau	   d’acceptació	   de	   Manipulació	   genèCca	   i	  Tractament	  malalCes	  genèCques.	  Taula	   1.	   Diferència	   significa/va	   en	   el	   Grau	  d’acceptació	  entre	  Clonació	  i	  Ciència.	  Taula	  2.	  Diferència	  significa/va	  en	  el	  Grau	  d’acceptació	  entre	  Clonació	  i	  Tractament	  malalCes	  genèCques.	  OBJECTIUS	  MATERIALS	  I	  MÈTODES	  INTRODUCCIÓ	  RESULTATS	  I.  Tot	  i	  que	  es	  pot	  dir	  que	  els	  mitjans	  de	  comunicació	  busquen	  una	  difusió	  de	  la	  Genòmica	  ja	  que	  es	  publiquen	  més	  troballes	  cien`fiques	  en	  l’àmbit	  de	  la	  Genòmica	  (A-­‐	  Informació	  cien`fica)	  que	  no`cies	  relacionades	  amb	  les	  altres	  temà/ques,	  la	  societat	  s’interessa	  més	  per	  les	  no`cies	  que	  fan	  referència	  a	  millores	  en	  la	  sanitat	  gràcies	  a	  avenços	  genòmics	  (B-­‐	  CienCfico-­‐clínics)	  i	  aquelles	  que	  valoren	  l’è/ca	  de	  l’aplicació	  d’aquests	  avenços	  en	  segons	  quins	  casos	  (C-­‐	  È/ca).	  II.  La	  diferència	  en	  el	  Grau	  de	  Coneixement	  entre	  els	  diferents	  àmbits	  professionals	  indica	  que,	  tot	  i	  els	  esforços	  per	  popularitzar	  la	  Genòmica,	  aquesta	  encara	  segueix	  sent	  pròpia	  d’aquells	  als	  quals	  se	  suposa	  una	  major	  relació	  amb	  la	  ciència	  (personal	  hospitalari	  i	  professors).	  III.  L’acceptació	  d’alguns	  conceptes	  però	  el	  rebuig	  cap	  a	  uns	  altres	  indueix	  a	  pensar	  que	  la	  gent	  té	  dues	  visions	  de	  la	  Genòmica:	  una	  en	  la	  que	  es	  considera	  el	  coneixement	  genòmic	  important	  i	  necessari,	  i	  una	  altra	  en	  la	  que	  entra	  en	  joc	  la	  moralitat	  i	  l’è/ca	  i	  preocupa	  l’ús	  que	  es	  pugui	  fer	  d’aquest	  coneixement.	  	  	  CONCLUSIONS	  

La difusió i la percepció de l'era de la genòmica

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/113612/TFG_josepballarabusquets.pdf

La difusió i la percepció de l'era de la genòmica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB