Fuente, Javier de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aplicacions Industrials de SaccharomycotinaJavier de la Fuente IntroduccióEls fongs són organismes eucariotes ubics que des de sempre han estatinteraccionant amb els humans , ja sigui com a causants de malalties o formantpart de la nostre dieta. A més a més, s’han trobat evidències que des del’antiguitat han estat fets servir en processos biotecnològics com ara laproducció de vi a l’antiga Roma o altres productes fermentats a l’AntigaBabilònia i a Amèrica [6].Avui en dia, gràcies a la revolució tecnològica i l’avanç en la investigació, s’handescrit més acuradament els processos en els que hi són involucrats, sentcapaços d’optimitzar les formes de producció alimentaria tradicionals i a tambés’han descrit noves possibles aplicacions com la producció de bioetanol [7] o ala síntesis de proteïnes recombinants [9].L’objectiu d’aquest treball és abocar una mica de llum sobre els principals usosque presenta l’ordre de les Saccharomycetals, que inclou un grup monofilèticque comprèn aproximadament 1000 espècies conegudes [2], i veure si avui endia estan esteses les seves aplicacions industrials.Ashbya gossypiiAshbya gossypii és un fong que creix exclusivament de forma filamentosa i quepresenta un cicle asexual (per gemmació) i un miceli cenocític multinucleat[23].L’aplicació principal d’aquesta Saccharomicetal és la producció de la vitaminaB2 (o Riboflavina), producte que és utilitzat com a suplement alimentari, tantper humans com per la indústria ramadera. És un conegut precursor decoenzims degut a la seva capacitat redox, jugant així un paper important en larespiració mitocondrial i en el metabolisme [10].Saccharomyces cerevisiaeSaccharomyces cerevisiae (Figura 3) és el microorganismeeucariota més estudiat, i un dels que han jugat un paper mésimportant en la historia de l’ésser humà [6].El gènere Saccharomyces inclou les espècies i soques de llevatsmés utilitzades en el camp de l’alimentació (Figures 1 i 2), i ésresponsable directe en la producció de vi, cervesa, sake, sidra i pa[6].A més a més, s’estan descrivint novesaplicacions com ara la producció deImpacte de la cervesa als Estats Units d’Amèrica (2009)Sector FeinesContribució (bilions de dòlars)Cerveseries 42947 35.1Ventes al majorista 95399 16.0Venta al minorista 888433 36.0Altres 858396 66.9Feines totals / Contribució1885175 198.2Impostos - 41.42008 US Market Cervesa Vi Licors Total de ventes (milions)99.345 27.215 61.120Ventes per càpita ($) 456 125 280Figura 1: Impacte de la cervesa a USA (2009) [4]. Figura 2. Ventes de cervesa, vi i licors als Estats Units al 2008 [4]. Per aquests motius, la producció d’aquesta vitamina ha anat guanyant pes en elmercat, on fa 30 anys era de 1.25 x 106 Kg per any i principalment per síntesisquímica i avui en dia equival a 3000 tones per any, de les quals 2500 essintetitzen mitjançant la via fermentativa, que és més ecològica i rendibleenergèticament [3].bioetanol (Figura 4) o l’ús com aprobiòtic [8], que tot i no ser gaireusades avui en dia, es creu que enun poden tenir un rellevant [5].Candida rugosaCandida spp. és un gènere de llevats Saccharomicetals molt conegut per laseva rellevància clínica, ja que tot i presentar espècies comensals, és ungènere que conté moltes d’oportunistes que poden donar problemes clínics.No obstant, també s’han trobat aplicacions biotecnològiques per algunesespècies del gènere, entre les quals s’ha de destacar el paper de Candidarugosa [1].Aquesta Saccharomicetal és pseudofilamentosa, unicel·lular i presentareproducció asexual. La seva característica més distintiva, biotecnològicamentparlant, és el fet que és un dels microorganismes que posseeix una majorcapacitat per produir lipases i s’ha vist que aquestes, conegudes com CRL,poden presentar diverses isoformes amb una gran varietat de característiquescatalítiques. Les aplicacions biotecnològiques per aquests enzims són moltútils en diverses indústries com ara la indústria farmacèutica, l’alimentària i laquímica [1].ConclusionsEls objectius principals previs a aquest treball, han estat veure siaquest grup taxonòmic tenia aplicacions biotecnològiquesimportants, associar-les a cada espècie, determinar la influènciaque tenen avui en dia en la indústria i mirar quin paper podentenir en un futur.Així doncs s’ha vist que efectivament, les Saccharomicotines sónun grup de fongs que disposa d’un número significatiu d’espèciesamb capacitats biotecnològiques importants i amb un ampliventall d’aplicacions, les quals passen des de processos moltutilitzats avui en dia i al llarg de l’historia, fins a d’altres menysestesos però amb un paper important en el futur.Bibliografia[1] Alarcón Vivero MR. 2008. Producción de la Lipasa LIP2 de C.rugosa en el sistema Pichia pastoris:  Caracterización y aplicacionesen reacciones de síntesis. [doctoral dissetation]. Barcelona, Spain: Univ. Autònoma de Barcelona, Barcelona. Available on-line at: http://ddd.uab.cat/pub/tesis/2008/tdx-0323109-155527/mrav1de1.pdf[2] Blackwell M, Kurtzman CP, Lachance MA and S Sung-Oui. 2009. The Tree of Life Web Project, Saccharomycotina, Saccharomycetales. Available on-line at: http://tolweb.org/Saccharomycetales/29043/2009.01.22 [3] Han Lim S, Choi JS and EY Park. 2001. Microbial Production of Riboflavin Using Riboflavin Overproducers, A. gossypii, B. subtilis, and C. famate: An Overview. Biotechnol. Bioprocess Eng. 6: 75-88.[4] Jones L 2009. Beer Institute, Beer Industry Update 2008. Available on-line at: http://www.beerinstitute.org/br[5] Maluenda García MJ. 2011. Agrodigital, Bioetanol Perspectivas para 2012. Available on-line at: http://www.agrodigital.com/Documentos/bioetanolmz12.pdf [6] Molitoris HP. 1995. Fungi in biotechnology. Past, present, future. Czech Mycol. 48: 53-65.[7] Ortiz Marcos S. 2003. Buscando combustibles alternativos: el bioetanol. Anales de mecánica y electricidad. 4: 46-53.[8] Peralta MF, Miazzo RD and A Nilson. 2008. A Yeast (S. cerevisiae) in feed broiler. REDVET 9: 10-21.[9] Porro D, Sauer M, Branduardi P and D Mattanovich. 2005. Recombinant Protein Production in Yeasts. Molecular Biotechnology. 31: 245-246.[10] Stahmann KP, Revuelta JL and H Seulberger. 2000. Three biotechnical processes using A. gossypii, C. famata, or B. subtiliscompete with chemical riboflavin production. Appl Microbiol Biotechnol 53: 509–516.Figura 3: Cèl·lules de  S.cerevisiae.Figura 4: Costs actuals i estimats (2030) del bioetanol vs la gasolina convencional [6]. 

Aplicacions industrials de Saccharomycotina

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/113303/TFG_javierdelafuente.pdf

Aplicacions industrials de Saccharomycotina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB