Obra ressenyada: Antoni MARTÍ MONTERDE, Poética del café. Un espacio de la modernidad literaria europea. Barcelona: Anagrama, 200

Berrio, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

TRÍPODOS196L’obra d’Antoni Martí Monterdetracta, en sentit estricte, d’un temahistòric, que té però un interès actualinnegable, com ho demostra el fetque George Steiner, en una obrarecent, diu que Europa està feta decafès. És història, atès que aquestsestabliments van jugar, durant els ini-cis de la democràcia burgesa, unpaper important, aplegant els sectorspolíticament, literàriament i ideològi-cament més actius de la societat, idonant-los un àmbit de discussió lliu-re, sense el control dels poders gover-namentals. És història, perquè ensparla d’un aspecte particular de l’eclo-sió i la decadència de la Il·lustració.Però és una qüestió actual, ja que enels cafès s’hi parlava i s’hi llegia, acti-vitats que constitueixen les basesindispensables sobre les quals s’edifi-ca la democràcia, tant l’antiga com lamoderna. La violència és muda; lapolítica, en canvi, sempre demanadiàleg, idees i opinions. És història,perquè els cafès, els salons i la premsavan crear l’espai públic on es feiacomunicació literària i política, unespai públic que actualment ha que-dat diluït pels mitjans audiovisuals iper la xarxa. És actual, perquè enalgunes ciutats europees, com araParís o Viena, encara perviuen algunscafès decadents, els quals, quan elsveiem, ens fan pensar que tant de boexistissin encara en tota la seva pleni-tud! És una obra, doncs, que ens parlad’ahir i d’avui, que és l’única maneraefectiva de plantejar el futur.El text d’Antoni Martí té el to, ifins i tot l’estructura, d’un assaigsobre temes literaris, per bé que pro-porciona un gavadal d’informaciósociològica molt útil. Ens transmetdades i comentaris principalment,encara que no exclusiva, sobre elscafès britànics i francesos, aspecteinteressant, perquè els sociòlegs, o elsqui es dediquen a la ciència política,normalment fan referència exclusiva-ment a les cases de cafè londinenquesi als salons francesos. En aquestaobra, en canvi, resta molt clara la fun-ció essencial dels cafès francesos, tanten l’aspecte polític com en el literari.I aquesta doble dimensió resulta bennatural si es té en compte que, peruna banda, la florida del fenomendescrit es realitzà en una època degran ebullició política, a causa delprocés revolucionari que es vivia, ique per altra banda, la literatura, en laFrança dels segles XVIII i XIX, va asso-lir uns nivells de qualitat excepcio-nals i un interès públic remarcable.Penso que, de la informació que hi haen tota l’obra, se’n desprèn que en lescases de cafè londinenques i en elscafès francesos es parlava de tot, demanera especial en el cas de les pri-meres, però que els dos grans temesvan ser els polítics i els literaris.Probablement, les qüestions políti-ques i, en general, les d’opinió forenmés freqüents en els establimentsbritànics. Això va fer que participessinEls cafès, unainstitució europeaMARTÍ MONTERDE, Antoni.Poética del café. Un espacio de lamodernidad literaria europea. Barce-lona: Anagrama, 2007.PANORÀMICA197d’una manera remarcable en la conso-lidació del sistema democràtic decaire anglosaxó. Pel que fa als cafèsfrancesos, es pot dir que els temespolítics van ser els més freqüentsabans i durant la Revolució, mentreque després l’activitat literària guanyàuna importància decisiva, fins a con-vertir-los en llegenda. París i Londres eren ciutats quetenien unes dinàmiques diferents; peraquest motiu la desaparició dels cafèsen aquesta darrera ciutat no tinguécap mena d’influència en els pari-sencs, els quals continuaren més omenys florents, si més no, fins aldarrer terç del segle XIX i no foren engran part substituïts per les brasseriesfins després de la Segona GuerraMundial. Un dels aspectes que restenmés clars en l’obra és la relació estretaentre el cafè i la ciutat, especialment aParís, on es podria dir que el cafè era laciutat i la ciutat el cafè. La ciutat de lallum era un àmbit humà on mai noera diumenge a la tarda perquè l’acti-vitat cultural era contínua. Però l’evo-lució de les societats industrials i laseva cultura farà que els “llocs” perdinimportància. El cafè es veurà envaïtper les noves classes mitjanes, i elshabituals se sentiran desplaçats, ja queles seves taules seran ocupades perpassavolants. Alhora, la literaturaentrarà en una etapa de llargadecadència, que ha arribat fins anosaltres i que li ha fet perdre la fun-ció central que realitzava en la creacióde ficció i també en els altres gèneres.Així, doncs, l’autor fa un paral·lelismeentre els esllanguiments respectiusdels cafès i de la literatura. A més, restaben clar en tot el seu estudi que lessusdites decadències només es podenexplicar a partir del fet de ser cons-cients que el fenomen de fons del queestà succeint és el final, relatiu sivoleu, però final, de la Modernitat.La Poética del café tracta sobretot deliteratura i està escrita amb una men-talitat d’estudiós de la literatura. Aixòfa que sovint no restin del tot clarsalguns aspectes de l’evolució d’aques-tes institucions. La informació hi és,però no està estructurada d’unamanera, diguem-ne, científica. Aixòno és cap crítica, sinó que pretén seruna exposició neutral. En definitiva,conclouré afirmant que es tracta d’unmolt bon llibre, la lectura del qual ésdel tot aconsellable per a tots els quis’interessin per la història social i cul-tural d’Europa, que és la nostra pàtriagran.Jordi BerrioLa televisió és espectacle? Informa-ció? Formació? En pocs àmbits es plan-teja més obertament aquest dilemaque quan parlem d’economia. Hi hauna visió tradicionalment europea delmitjà televisiu (atribuïble al fet que, aL’economia a latelevisió-espectacleBALLARÍN, Lourdes. La informacióeconòmica a la televisió, un espectacleque costa de veure. Lleida: Universi-tat de Lleida, 2006.

Els cafès, una institució europea

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2008/111377/tripodos_a2008n22p196.pdf

Els cafès, una institució europea

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB