Inaguració de la Jornada Anual dels Periodistes Catalan

Martí, Josep Maria,

Martí i Martí, Josep Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INAUGURACIÓ DE LA JORNADA
JOSEP M. MARTÍ MARTÍ
President de la Societat Catalana de Comunicació
La Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l'Institut d'Estu-
dis Catalans, aplega més d'un centenar de persones que es dediquen a la
investigació en matèria de comunicació social; les activitats que realitza la
nostra entitat se centren a impulsar recerques especifiques en aquesta
matèria, però també a organitzar debats i jornades d'anàlisi com la que
avui us presentem.
La radio i la televisió públiques al segle XXI constitueix l'expressió
d'una convergència d'interessos i de voluntat de col•aboració entre el
Col-legi de Periodistes de Catalunya i la nostra societat, en sintonia també
amb una preocupació sentida socialment com és la problemàtica a la qual
han de fer front els mitjans de comunicació de titularitat pública al nostre
país i, en general, a la resta d'Europa.
Des dels inicis de la ràdio els anys vint, arreu del món es van configu-
rar dos models de radiodifusió: l'anomenat «liberal» i el públic; el primer,
fonamentat en la utilització privada de l'espectre radioelèctric, va arrelar
als Estats Units i, amb els anys, s'ha convertit en el paradigma d'un siste-
ma basat en un mercat d'oferta i de demanda, finançat per la publicitat, i
que té com a finalitat la producció d'audiència.
El segon model, el públic, té com a punt de partida la concepció d'al-
guns estats sobre la capacitat limitada de l'espectre, la necessitat de con-
trolar-lo i de donar una funció social al nou mitjà de comunicació que nai-
xia; per això, la major part de páisos europeus van decidir explotar l'espai
hertzià directament per mitjà de societats públiques, la finalitat de les
quals, segons els principis promulgats per la BBC, era la d'informar, for-
mar i entretenir l'audiència.
Amb el pas dels anys, es van produir un seguit de fets importants com
ara la incorporació de la televisió i el naixement de la FM, els quals van
incrementar la penetració social dels mitjans audiovisuals. Mentre el
model americà era cada cop més competitiu i l'oferta programática se
segmentava i s'especialitzava, l'europeu resistia com podia les pressions
19
de liberalització i l'entrada d'operadors privats en el mercat. Va ser final-
ment cap a la década dels vuitanta que la major part dels päisos europeus
van iniciar un procés conegut com a desregulació, el qual ha afectat de
soca-rel tot el conjunt del sistema i ha incidit de manera molt negativa en
l'estabilitat del sector públic.
Des de fa temps, el present i el futur de l 'audiovisual públic és un tema
de permanent actualitat, des d'una doble perspectiva: en primer lloc, de
la seva funcionalitat en un context de mercat més Iliure i, en segon lloc, de
la problemática del seu finançament; dit amb altres paraules, es tracta de
saber com es combina el discurs econòmic europeu imperant basat en la
competència amb la necessitat de fer una televisió i una ràdio de qualitat,
sense haver d'obeir la pressió publicitària o la incertesa del finançament.
L'objectiu d'aquestes jornades és acostar-nos a aquest tema tan com-
plex des d'una perspectiva múltiple, que combini el rigor acadèmic dels
qui han dedicat el seu esforç a estudiar-lo, amb l'experiència dels direc-
tius i professionals que hi treballen, i també amb l'opinió dels diferents
sectors polítics i socials implicats.
Confiem que aquesta collaboració entre el Collegi de Periodistes i la
Societat Catalana de Comunicad() doni els resultats que esperem, dels
quals, a més a més, intentarem deixar testimoni amb la publicad() en la
revista TREBALLS DE COMUNICACIÓ, del contingut de les diferents ponències
i debats.
Voldria donar les gràcies a la coordinadora d'aquestes Jornades i
membre de la SCC, Llúcia Oliva, i al Col•legi de Periodistes de Catalunya
per la seva col-laboració.
SALVADOR ALSIUS I CLAVERA
Degà del Collegi de Periodistes de Catalunya
Des que l'any 1992 els periodistes catalans vàrem desenvolupar el
nostre segon congrés professional, implantàrem el costum d'asseure'ns
anyalment en unes jornades de reflexió, debat i prospectiva a l'entorn d'a-
quelles qüestions que ens afecten, ens preocupen i ens interessen sobre
l'exercici del periodisme i sobre la realitat dels mitjans de comunicad();
tenint sempre molt en compte no sols la dimensió interna del col.lectiu
que conformem, sine) també, i sobretot, la transcendència social de la
20
nostra tasca. I cada any, en triar els temes objecte de les sessions de tre-
ball, tenim molt clara aquesta doble perspectiva.
Enguany, de tota manera, hem introduït alguns canvis en el format de
la Jornada Anual: un marc físic més reduït i la coorganització amb una
altra institució, la Societat Catalana de Comunicació, amb la qual ens
uneixen Ilaços fraternals i interessos de recerca professional semblants.
Pel que fa al tema, la ràdio i la televisió públiques del segle xxi, com-
pleix a bastament la doble dimensió de la qual parlava més amunt: la
pública incidència social, per raons més que òbvies, de la titularitat no pri-
vada de les ones radiofòniques i els espais televisius; i l'aportació que els
professionals de la comunicació hem de fer a l'objectiu d'una ràdio i una
televisió públiques plurals, independents, rigoroses i amb esperit de ser-
vei indiscutible. Quins mitjans públics considerem, els periodistes, que
han d'ubicar-se en el complex panorama audiovisual del segle xxi; quin
model organitzatiu, quin finançament, equilibrat entre la necessària apor-
tació dels eraris públics i els ingressos procedents d'un mercat publicita-
ri competitiu i respectuós alhora amb els criteris no estrictament mercan-
tilistes que la ràdio i la televisió de servei públic ens demanen; quina
dependència i control dels representants democràtics de la ciutadania,
etc. Però, també, quines eines de treball requerim, els periodistes, que es
posin a les nostres mans, per poder desenvolupar la tasca informativa
amb les garanties mínimes d'obtenció de productes de comunicació Iliu-
res, èticament correctes, de qualitat i interessants per al públic. I quin
marc de relacions i condicions laborals, i de drets i deures professionals
necessitem per assolir aquestes voluntats.
De tot això, se n'ha parlat en la Jornada Anual de 1998 i, de tot això,
en ve parlant un grup específic de treball constituït fa gairebé un any en el
si del Col . legi. I de tot plegat, en comencen a sortir propostes de futur.
Per acabar, voldria manifestar la satisfacció del Col . legi per aquesta
collaboració amb la Societat Catalana de Comunicació, preludi —n'es-
tem convençuts— de posteriors i fructíferes activitats conjuntes. I també
voldria agrair d'una manera especial a la coordinadora de les Jornades, la
companya Llúcia Oliva, el bon treball desenvolupat.
21


Inauguració de la jornada

Diposit Digital de Documents de la UAB

INAUGURACIÓ DE LA JORNADAJOSEP M. MARTÍ MARTÍPresident de la Societat Catalana de ComunicacióLa Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l'Institut d'Estu-dis Catalans, aplega més d'un centenar de persones que es dediquen a lainvestigació en matèria de comunicació social; les activitats que realitza lanostra entitat se centren a impulsar recerques especifiques en aquestamatèria, però també a organitzar debats i jornades d'anàlisi com la queavui us presentem.La radio i la televisió públiques al segle XXI constitueix l'expressiód'una convergència d'interessos i de voluntat de col•aboració entre elCol-legi de Periodistes de Catalunya i la nostra societat, en sintonia tambéamb una preocupació sentida socialment com és la problemàtica a la qualhan de fer front els mitjans de comunicació de titularitat pública al nostrepaís i, en general, a la resta d'Europa.Des dels inicis de la ràdio els anys vint, arreu del món es van configu-rar dos models de radiodifusió: l'anomenat «liberal» i el públic; el primer,fonamentat en la utilització privada de l'espectre radioelèctric, va arrelarals Estats Units i, amb els anys, s'ha convertit en el paradigma d'un siste-ma basat en un mercat d'oferta i de demanda, finançat per la publicitat, ique té com a finalitat la producció d'audiència.El segon model, el públic, té com a punt de partida la concepció d'al-guns estats sobre la capacitat limitada de l'espectre, la necessitat de con-trolar-lo i de donar una funció social al nou mitjà de comunicació que nai-xia; per això, la major part de páisos europeus van decidir explotar l'espaihertzià directament per mitjà de societats públiques, la finalitat de lesquals, segons els principis promulgats per la BBC, era la d'informar, for-mar i entretenir l'audiència.Amb el pas dels anys, es van produir un seguit de fets importants comara la incorporació de la televisió i el naixement de la FM, els quals vanincrementar la penetració social dels mitjans audiovisuals. Mentre elmodel americà era cada cop més competitiu i l'oferta programática sesegmentava i s'especialitzava, l'europeu resistia com podia les pressions19de liberalització i l'entrada d'operadors privats en el mercat. Va ser final-ment cap a la década dels vuitanta que la major part dels päisos europeusvan iniciar un procés conegut com a desregulació, el qual ha afectat desoca-rel tot el conjunt del sistema i ha incidit de manera molt negativa enl'estabilitat del sector públic.Des de fa temps, el present i el futur de l 'audiovisual públic és un temade permanent actualitat, des d'una doble perspectiva: en primer lloc, dela seva funcionalitat en un context de mercat més Iliure i, en segon lloc, dela problemática del seu finançament; dit amb altres paraules, es tracta desaber com es combina el discurs econòmic europeu imperant basat en lacompetència amb la necessitat de fer una televisió i una ràdio de qualitat,sense haver d'obeir la pressió publicitària o la incertesa del finançament.L'objectiu d'aquestes jornades és acostar-nos a aquest tema tan com-plex des d'una perspectiva múltiple, que combini el rigor acadèmic delsqui han dedicat el seu esforç a estudiar-lo, amb l'experiència dels direc-tius i professionals que hi treballen, i també amb l'opinió dels diferentssectors polítics i socials implicats.Confiem que aquesta collaboració entre el Collegi de Periodistes i laSocietat Catalana de Comunicad() doni els resultats que esperem, delsquals, a més a més, intentarem deixar testimoni amb la publicad() en larevista TREBALLS DE COMUNICACIÓ, del contingut de les diferents ponènciesi debats.Voldria donar les gràcies a la coordinadora d'aquestes Jornades imembre de la SCC, Llúcia Oliva, i al Col•legi de Periodistes de Catalunyaper la seva col-laboració.SALVADOR ALSIUS I CLAVERADegà del Collegi de Periodistes de CatalunyaDes que l'any 1992 els periodistes catalans vàrem desenvolupar elnostre segon congrés professional, implantàrem el costum d'asseure'nsanyalment en unes jornades de reflexió, debat i prospectiva a l'entorn d'a-quelles qüestions que ens afecten, ens preocupen i ens interessen sobrel'exercici del periodisme i sobre la realitat dels mitjans de comunicad();tenint sempre molt en compte no sols la dimensió interna del col.lectiuque conformem, sine) també, i sobretot, la transcendència social de la20nostra tasca. I cada any, en triar els temes objecte de les sessions de tre-ball, tenim molt clara aquesta doble perspectiva.Enguany, de tota manera, hem introduït alguns canvis en el format dela Jornada Anual: un marc físic més reduït i la coorganització amb unaaltra institució, la Societat Catalana de Comunicació, amb la qual ensuneixen Ilaços fraternals i interessos de recerca professional semblants.Pel que fa al tema, la ràdio i la televisió públiques del segle xxi, com-pleix a bastament la doble dimensió de la qual parlava més amunt: lapública incidència social, per raons més que òbvies, de la titularitat no pri-vada de les ones radiofòniques i els espais televisius; i l'aportació que elsprofessionals de la comunicació hem de fer a l'objectiu d'una ràdio i unatelevisió públiques plurals, independents, rigoroses i amb esperit de ser-vei indiscutible. Quins mitjans públics considerem, els periodistes, quehan d'ubicar-se en el complex panorama audiovisual del segle xxi; quinmodel organitzatiu, quin finançament, equilibrat entre la necessària apor-tació dels eraris públics i els ingressos procedents d'un mercat publicita-ri competitiu i respectuós alhora amb els criteris no estrictament mercan-tilistes que la ràdio i la televisió de servei públic ens demanen; quinadependència i control dels representants democràtics de la ciutadania,etc. Però, també, quines eines de treball requerim, els periodistes, que esposin a les nostres mans, per poder desenvolupar la tasca informativaamb les garanties mínimes d'obtenció de productes de comunicació Iliu-res, èticament correctes, de qualitat i interessants per al públic. I quinmarc de relacions i condicions laborals, i de drets i deures professionalsnecessitem per assolir aquestes voluntats.De tot això, se n'ha parlat en la Jornada Anual de 1998 i, de tot això,en ve parlant un grup específic de treball constituït fa gairebé un any en elsi del Col . legi. I de tot plegat, en comencen a sortir propostes de futur.Per acabar, voldria manifestar la satisfacció del Col . legi per aquestacollaboració amb la Societat Catalana de Comunicació, preludi —n'es-tem convençuts— de posteriors i fructíferes activitats conjuntes. I tambévoldria agrair d'una manera especial a la coordinadora de les Jornades, lacompanya Llúcia Oliva, el bon treball desenvolupat.21

Inauguració de la jornada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB