Beltrán, Joaquín

Diposit Digital de Documents de la UAB

8  EL CAMPUS Novembre 2005El passat 17 d’octubre ens va abandonar als 100 anysd’edat l’escriptor Ba Jin, etern aspirant xinès al premi Nobel,que finalment va recaure sobre Gao Xingjian l’any 2000.Malgrat que va quedar relegat de l’estrellat literari universal,la seva firma ha estat estampada al firmament batejant unasteroide.Fa un segle, el 1905, Xina va experimentar un episodi mésde la seva revolució contínua, un decret im-perial va suprimir el sistema d’exàmens tra-dicional introduint l’educació moderna. BaJin ens ha llegat en la seva obra el testimo-ni dels profunds canvis socials i culturalsde la convulsa i inquieta Xina del segle XX,que no deixa de sorprendre’ns ja entrats alnou mil·leni. Una de les seves últimes con-tribucions va ser el projecte d’un Museu de la RevolucióCultural. Aquest mateix any, Japó va vèncer Rússia, ingres-sant al club de les nacions a tenir en compte i fent el primerpas per al que actualment és la segona potència econòmi-ca mundial. Mentrestant, Corea es debatia entre lareafirmació de les seves arrels, la modernitat i la creixent de-pendència del seu veí japonès. La xinoiserie i la japonoiserie,la moda d’allò oriental, reprenia un nou impuls amb l’inicidel segle. Puccini ens regalava la seva òpera MadamaButterfly (1904) inscrivint a l’imaginari occidental una este-reotipada dona oriental, que encara cueja...Àsia ‘cult’La riquesa cultural d’Àsia Oriental un cop més es transfor-ma en moviments de culte. Àsia torna a estar de moda. Lasocietat de consum del capitalisme avançat, àvida de novesmercaderies, no para d’ingerir productes culturals exòtics,seleccionats i/o elaborats per digerir-los millor. Els festivalsinternacionals de cine a Europa constantment premien lesobres asiàtic-orientals, com per exemple és el cas de l’últimpalmarès de Sitges o l’homenatge alcoreà Kim Ki-duk, al de Sant Sebastià.La Biennal de Venècia, any rere any, in-vita a artistes xinesos convertint-los enuna de les seves màximes atraccions.Un èxit de vendes estiuenc a Cata-lunya ha estat el llibre Toquio blues deHaruki Marakami. El manga i l’animecompten amb seguidors de culte amb els seus propis festi-vals, fires, llibreries i revistes especialitzades. No només in-gerim i digerim, també inscrivim a les nostres pells tatuat-ges de caràcters xinesos que recorden les escàpoles bovinesi closques de tortuga, els oracles on va néixer l’escripturaxinesa. Àsia cada cop és més a prop, alguns la porten alseu cos a totes hores. En aquests moments només ensfalta passar del consum de modes i la creació de cultes alconeixement profund de la cultura, a la superació de l’exo-tisme, a desxifrar sense por aquests estranys símbols queens decoren.■Joaquín BeltránProfessor agregat d’Estudis d’ÀsiaOrientalLAURA RABANAQUELa riquesa culturald’Àsia Orientalun cop més estransforma enmoviments de culte.Àsia torna aestar de moda

Àsia 'cult'

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2005/112362/camuab_a2005n31p8.pdf

Àsia 'cult'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB