Pujade, Juli,

Rojo, Mariano

Torrell, Antoni

Diposit Digital de Documents de la UAB

 Orsis 27, 2013  295-301ISSN 0213-4039 (imprès), ISSN 2014-9727 (en línia)Nota entomològicaPrimeres troballes a la península Ibèrica  de Dryocosmus kuriphilus (Hym., Cynipidae),  una espècie de cinípid d’origen asiàtic  altament perillosa per al castanyer (Fagaceae)Juli Pujade-VillarUniversitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal Facultat de Biologia. Avda. Diagonal 645. 08026 Barcelona jpujade@ub.eduAntoni Torrell Mariano RojoGeneralitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Dr. Roux, 80. 08017 Barcelona atorrells@gencat.cat mariano.rojo@gencat.cat Manuscrit rebut el setembre de 2012Dryocosmus kuriphilus va ser descrita de Xina per Yasumatsu (1951), malgrat que al 1929 ja se’n coneixia la seva presència (Murakami, 1980). Es té constància que va ser introduïda accidentalment al Japó des del 1941 (Shirakami, 1951; Ya-sumatsu, 1951). Posteriorment va ser trobada a Korea al 1958 (Tamura, 1962; Cho & Lee, 1963) a partir de la introducció de poblacions japoneses (Murakami, 1997). Més tard, al 1974, es col·lectà als Estats Units (Payne, 1978, 1981; Payne et al., 1975, 1976, 1983; Rieske, 2007); al 1999, al Nepal (Ueno, 2006; Abe et al., 2007), i en aquest segle a Europa: Itàlia (Brussino et al., 2002), França (Boutte, 2009), Eslovènia (Knapicˇ et al., 2009), Hongria (Csóka et al., 2009), Croàcia (Matoševic´ et al., 2010) i Suïssa (Hellrigl & Minerbi, 2012); tot i que la seva presència en la majoria dels casos va ser detectada alguns anys abans de les pu-blicacions esmentades (Fig. 1), segons s’indica a la web oficial de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (European Food Safety Authority, EFSA) <http://www.efsa.europa.eu/fr/scdocs/doc/1619.pdf>.Ataca diferents espècies de castanyer i els seus corresponents híbrids (Backer, 2010). Al Nepal ha estat recol·lectada en 7 de les 21 espècies de castanyer pre-sents en aquest territori (Abe et al., 2007), a la Xina sobre Castanea mollissima Blume (castanyer xinès), al Japó sobre C. crenata Sieb. et Zucc. (castanyer japo-nès), als Estats Units (Geòrgia, Carolina del Nord, Alabama i Tennessee) sobre 296  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. RojoC. dentata (Marsh.) (castanyer americà), i a Europa sobre C. sativa Mill. (casta-nyer europeu).El seu desenvolupament gairebé no es pot reconèixer en la fase inicial de l’atac. Aquest comença durant els mesos d’hivern, moment en què les larves inicien el seu creixement en els borrons dels castanyers. Al maig, però, ja es poden observar de-senvolupades les deformacions característiques, les quals consisteixen en inflaments de tonalitat verd-rogenca localitzats a les branques joves (Fig. 2a-b), pecíols i nervi central de les fulles. Cada deformació pot contenir fins a 30 larves. A finals de maig o al juny apareixen els adults (Fig. 2c). Cada femella col·loca una mitjana de 100 ous. És una espècie univoltina que es reprodueix per partenogènesi telítoca, on en aquest cas l’absència de mascles és absoluta, la qual cosa encara la fa més perillosa ja que tots als adults són femelles i totes elles ponen ous que donaran lloc a larves. Aquest model de reproducció es comporta com a una agàmia indefinida, en la qual Wolbachia no és el causant de la pèrdua de mascles (Zhu, 2007).Dryocosmus kuriphilus és especialment perjudicial per al cultiu del castanyer ja que en atacs massius disminueix dràsticament el vigor de l’arbre, fet que con-diciona negativament la producció de fruit. Els valors de pèrdua de producció que s’assoleixen estan compresos entre el 70 i el 80% (Brussino et al., 2002). Per altra banda, aquest insecte associat a altres patògens pot causar la mort del castanyer, Figura 1. Distribució a la regió Paleàrtica de Castanea sativa en la que s’indica els països en els que es va detectar castanyers atacats per Dryocosmus kuriphilus (data entre parènte-sis segons http://www.efsa.europa.eu/fr/scdocs/doc/1619.pdf) i quan es va publicar la in-festació (dada sense parèntesis, referències al text). Mapa obtingut a partir de http://www.euforgen.org/fileadmin/www.euforgen.org/Documents/ Maps/JPG/Castanea_sativa.jpgPrimeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  297la qual també pot ser deguda per la pèrdua de vigor (Payne et al., 1975). Hi ha diferents espècies parasitoides que s’han obtingut a partir de les gales de D. ku-riphilus a les zones afectades no autòctones (Aebi et al. 2006, 2007; Cooper & Rieske, 2007; Quacchia et al., 2007, 2012), però aquestes fins al moment es ma-nifesten absolutament ineficients en el seu control poblacional.Al 2003, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal (European and Mediterranean Plant Protection Organization, EPPO) va recoma-nar la seva regulació com a paràsit en quarantena per tal de controlar el moviment de material vegetal possiblement infectat. Malgrat això, el risc fitosanitari al sud-oest europeu era molt alt, ja que l’expansió de D. kuriphilus, lluny de frenar, es perpetua amb la comercialització de castanyers i pues d’empelt procedents de zones infectades o en risc d’estar infectades. Per tant, era qüestió de temps que entrés a la península Ibèrica. Aquesta espècie ha estat col·lectada en castanyers de diferents poblacions de les següents comarques catalanes: Maresme, La Selva, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Osona i Vallès Oriental (Fig.3).Malgrat s’estan duent a terme molts esforços per a controlar aquesta plaga la realitat és que els resultats són o bé discrets o bé desiguals i sempre lents. L’espè-cie parasitoide que s’està usant és una espècie asiàtica que en la seva zona d’ori-gen ataca les larves de D. kuriphilus. Es tracta de Torymus sinensis Kamijo (Torymidae) espècie originària de la Xina amb una alta especificitat d’hoste. Mo-Figura 2. (a) Mostra d’una branca de castanyer atacada per Dryocosmus kuriphilus, (b) secció de la gala en la que es poden observar les cambres larvals i les pupes, (c) adult. Fotos d’Antoni Torrell.298  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. Rojoriya et al. (2003) apuntaven que després de la alliberació del parasitoide a dife-rents indrets del Japó, es va trigar entre 6-18 anys a controlar la plaga, ja que aquest torímid té una velocitat d’expansió variable entre menys d’un km a l’any fins als 60 km/any, mentre que la velocitat mitjana de dispersió de la plaga varia entre 8-24 km/any (Payne, 1981). Conclusions similars sembla que també s’esti-guin presentant als Estats Units i a Itàlia. Malgrat aquestes dades puguin semblar esperançadores s’ha vist que la introducció d’aquest hoste comporta o port com-portar efectes negatius causats per: (i) competir amb els parasitoides indígenes que han estat capaços d’atacar gales de D. kuriphilus (Shiga, 1999), (ii) atacar altres gales de cinípids autòctons entrant en competència amb les espècies parasi-toides autòctones, i (iii) la possibilitat de que l’espècie introduïda pogués hibri-dar-se amb espècies properes autòctones (Izawa et al., 1996; Toda et al., 2000).En resum en aquest estudi s’aporten les primeres localitats on s’ha detectat aquest insecte a la península Ibèrica (Fig. 3), el qual amb tota seguretat es propa-garà ràpidament per tot el territori com ja ho ha fet en altres països europeus. El castanyer és una font de recursos molt important al nostre país que aquest insecte cecidògen d’origen asiàtic podria malmetre. Cal per tant seguir l’evolució disper-siva de D. kuruphilus a la península Ibèrica. Properament es podran oferir noves dades sobre el parasitisme, per exemple.Superfície de boscEstacions dominants (1,02%)Resta d’estacions amb presència (1,31%)Zona infestadaZona no infestadaZona d’observacióZona barreraFigura 3. Comarques afectades amb Dryocosmus kuriphilus. Mapa de distribució del cas-tanyer a Catalunya (esquerra) obtingut a partir de http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Intro-duccio/Especies/MapaCastanyer.htm i detall de les àrees infectades (en vermell mapa de la dreta, font Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural a partir de les dades enviades).Primeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  299AgraïmentsAgraïm molt sencerament a totes les persones que han donat dades de la presència d’aquesta espècie al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya).BibliografiaAbe, Y.; Melika, G.; Stone, G.N. 2007. The diversity and phylogeography of cynipid gallwasps (Hymenoptera, Cynipidae) of the Eastern Palearctic and their associated communities. Oriental Insect 41: 169-212.Aebi, A.; Schönrogge, K.; Melika, G.; Alma, A.; Bosio, G.; Quacchia, A.; Picciau, L.; Abe, Y.; Moriya, S.; Yara, K.; Seljak, G.; Stone, G.N. 2006. Parasitoid recruitment to the globally invasive chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus. In: K. Ozaki, J. Yukawa, T. Ohgushi & P.W. Price (eds.) Galling arthropods and their associates; ecology and evolution. Springer. Tokyo. p. 103-122Aebi, A.; Schönrogge, K.; Melika, G.; Quacchia, A.; Alma, A.; Stone, G.N. 2007. Native and introduced parasitoids attacking the invasive chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus. OEPP/EPPO Bulletin 37: 166-171.Baker, R.; Candresse, T.; Dormannsné-Simon, E.; Gilioli, G.; Grégoire, J-C.; Jeger, M.J.; Karadjova, O.E.; Lövei, G.; Makowski, D.; Manceau, C.; Navajas, M.; Porta-Puglia, A.; Rafoss, T.; Rossi, V.; Schans, J.; Schrader, G.; Urek, G.; Coert Van Lenteren, J.; Vloutoglou, I. Winter S.; Zlotina, M. 2010. EFSA Panel on Plant Health (PLH); Risk assessment of the oriental chestnut gall wasp, Dryocosmus kuriphilus for the EU terri-tory on request from the European Commission. EFSA Journal 8(6):1619. doi:10.2903/j.efsa.2010.1619.Boutte, B. 2009. Organismes envahissants en forêt – Bilan des plans de surveillance 2009. Département de la santé des forêts, Pole interrégional Sud – Est. Information technique 65: 5-6.Brussino, G; Bosio, G.; Baudino, M.; Giordano, R.; Ramello, F.; Melika, G. 2002. Perico-loso insetto esotico per il castagno europeo. Informatore agrario, 37: 59-61.Cho, D.Y.; Lee, S.O. 1963. Ecological studies on the chestnut gall wasp, Dryocosmus ku-riphilus Yasumatsu, and observation on the damages of the chestnut trees by its insect (in Korean). Korean J. Plant Prot. 2: 47-54.Csóka, G.; Wittmann, F.; Melika, G. 2009. The oriental sweet chestnut gall wasp (Dryo-cosmus kuriphilusYasumatsu 1951) in Hungary. Növényvédelem 45(7): 359-360.Cooper, W.R.; Rieske, L.K. 2007. Community associates of an exotic gallmaker, Dryocos-mus kuriphilus, (Hymenoptera: Cynipidae) in eastern North America. Ann. Entomol. Soc. Am. 100: 236-244.Cooper, W.R.; Rieske, L.K. 2009. Sustainable management of the invasive Asian Chestnut Gall Wasp? Interactions between native and introduced natural enemies. The Nutshell 12-14.Knapicˇ, V.; Seljak, G.; Kolšek, M. 2009. Eradication campaign against oriental chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus in Slovenia. EPPO Workshop on Eradication, Con-tainment and Contingency planning 20-22.Izawa, H.; Osakabe, Mh.; Moriya, S.; Toda, S. 1996. Use of malic enzyme to detect hybrids between Torymus sinensis and T. beneficus (Hymenoptera: Torymidae) attacking Dryocosmus kuriphilus (Hymenoptera: Cynipidae) and possibility of natural hybridiza-tion. Jpn. J. Appl. Entomol. Z. 40: 205-208.300  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. RojoHellrigl, K.; Minerbi, S. 2012. Aktuelle invasive Pflanzenschädlinge in Südtirol. Forest observer 6: 99-116.Matoševic´, D.; Pernek, M.; Hrašovec, B. 2010. First record of Oriental chestnut gall wasp (Dryocosmus kuriphilus) in Croatia (in Croatian). Šumarksi List 9/10: 497-502.Moriya, S.; Shiga, M.; Adachi, I. 2003. Classical biological control of the chestnut gall wasp in Japan. Proceedings of the 1st international symposium on biological control of arthropods. USDA Forest Service, Washington 407-415.Murakami, Y. 1980. Current topics on the chestnut gall wasp - experience in China (in Japanese). Nogyo oyobi Engei (Agriculture and Horticulture) 55: 249-253.Murakami, Y., 1997. Natural enemies of the chestnut gall wasp (in Japanese). Kyushu University Press. Fukuoka.Payne, J.A.; Menke, A.S.; Schroeder, P.M. 1975. Dryocosmus kuriphilus Yasumatsu (Hy-menoptera: Cynipidae), an oriental chestnut gall wasps in North America. Cooperative Economic Intect Report 25: 49-52, 903-905.Payne, J.A.; Green, R.A.; Lester, C.D. 1976. New nut pest: an oriental chestnut gall wasp in North America. Annual Report of the Northern Nut Growers Association, 67: 83-86.Payne, J.A. 1978. Oriental chestnut gall wasp: new nut pest in North America. Proceedings of the American Chestnut Symposium. West Virginia University Press. Morgantown. p. 86-88.Payne, J.A. 1981. Asian Chestnut Gall Wasp in North America. In Proceedings of Ameri-can Chestnut Cooperators’ Meeting. US Forest Service, Broomall, PA, 14.Payne, J.A.; Jaynes, R.A.; Kays, S.J. 1983. Chinese chestnut production in the United States: Practice, problems, and possible solutions. Econ. Bot. 37(2): 187-200.Payne, J.A.; Menke, A.S.; Schroeder, P.M. 1975. Dryocosmus kuriphilus Yasumatsu, Hy-menoptera: Cynipidae), an Oriental chestnut gall wasp in North America. U.S. Depart-ment of Agriculture, Cooperative Economic Insect Report 25: 903-905.Quacchia, A.; Moriya, S.; Bosio, G.; Scapin, G.; Alma, A. 2007. Rearing, release and settlement prospect in Italy of Torymus sinensis, the biological control agent of the chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus. BioControl 53: 829-839.Quacchia, A.; Ferracini, C.; Nicholls, J.A.; Piazza, E.; Saladini, M.A.; Tota, F.; Melika, G.; Alma, A. 2012. Chalcid parasitoid community associated with the invading pest Dryocosmus kuriphilus in north-western Italy. Insect Conser. Diver (doi: 10.1111/j.1752-4598.2012.00192.x).Rieske, L.K. 2007. Success of an exotic gallmaker, Dryocosmus kuriphilus, on chestnut in the USA: a historical account. OEPP/EPPO Bulletin 37: 172-174.Shiga, M. 1999. Classical biological control of the chestnut gall wasp, Dryocosmus ku-riphilus: present status and interactions between an introduced parasitoid, Torymus sinensis, and native parasitoids. In: E. Yano, K. Matsuo, M. Shiyomi & D.A. Andow (eds.) Biological invasions of ecosystems by pest and beneficial organisms. National Institute of Agro-Environmental Sciences. Tsukuba. p. 175-188.Shirakami, T. 1951. Chestnut gall wasps and their control (in Japanese). Nogyo oyobi Engei (Agr. & Hort.) 26: 167-170.Tamura, M. 1962. Occurrence of the chestnut gall wasp in Korea (in Japanese). Kontyu 30: 251.Toda, S.; Miyazaki, M.; Osakabe, M.H.; Komazaki, S. 2000. Occurrence and hybridization of two parasitoid wasps, Torymus sinensis Kamijo and T. beneficus Yasumatsu & Ka-mijo (Hymenoptera: Torymidae) in the Oki Islands. Appl. Entomol. Zool. 35: 151-154.Ueno, W. 2006. Occurrence and control of chestnut gall wasp in Nepal (in Japanese). Shokubutsu Boeki (Plant Protection) 60: 510-512.Primeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  301Yasumatsu, K. 1951. A new Dryocosmus injurious to chestnut trees in Japan (Hym., Cyni-pidae). Mushi 22: 89-93.Zhu, D.-H.; He, Y.-Y.; Fan, Y.-S.; Ma, M.-Y.; Peng, D.-L. 2007. Negative evidence of parthenogenesis induction by Wolbachia in a gallwasp species, Dryocosmus kuriphi-lus. Entomol. Exp. Appl. 124: 279-284.

Nota entomològica : Primeres troballes a la península Ibèrica de Dryocosmus kuriphilus (Hym., Cynipidae), una espècie de cinípid d'origen asiàtic altament perillosa per al castanyer (Fagaceae)

Pujade-Villar, Juli

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 Orsis 27, 2013  295-301
ISSN 0213-4039 (imprès), ISSN 2014-9727 (en línia)
Nota entomològica
Primeres troballes a la península Ibèrica  
de Dryocosmus kuriphilus (Hym., Cynipidae),  
una espècie de cinípid d’origen asiàtic  
altament perillosa per al castanyer (Fagaceae)
Juli Pujade-Villar
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal 
Facultat de Biologia. Avda. Diagonal 645. 08026 Barcelona 
jpujade@ub.edu
Antoni Torrell 
Mariano Rojo
Generalitat de Catalunya 
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 
Dr. Roux, 80. 08017 Barcelona 
atorrells@gencat.cat 
mariano.rojo@gencat.cat
 Manuscrit rebut el setembre de 2012
Dryocosmus kuriphilus va ser descrita de Xina per Yasumatsu (1951), malgrat 
que al 1929 ja se’n coneixia la seva presència (Murakami, 1980). Es té constància 
que va ser introduïda accidentalment al Japó des del 1941 (Shirakami, 1951; Ya-
sumatsu, 1951). Posteriorment va ser trobada a Korea al 1958 (Tamura, 1962; 
Cho & Lee, 1963) a partir de la introducció de poblacions japoneses (Murakami, 
1997). Més tard, al 1974, es col·lectà als Estats Units (Payne, 1978, 1981; Payne 
et al., 1975, 1976, 1983; Rieske, 2007); al 1999, al Nepal (Ueno, 2006; Abe et al., 
2007), i en aquest segle a Europa: Itàlia (Brussino et al., 2002), França (Boutte, 
2009), Eslovènia (Knapicˇ et al., 2009), Hongria (Csóka et al., 2009), Croàcia 
(Matoševic´ et al., 2010) i Suïssa (Hellrigl & Minerbi, 2012); tot i que la seva 
presència en la majoria dels casos va ser detectada alguns anys abans de les pu-
blicacions esmentades (Fig. 1), segons s’indica a la web oficial de l’Autoritat 
Europea de Seguretat Alimentària (European Food Safety Authority, EFSA) 
<http://www.efsa.europa.eu/fr/scdocs/doc/1619.pdf>.
Ataca diferents espècies de castanyer i els seus corresponents híbrids (Backer, 
2010). Al Nepal ha estat recol·lectada en 7 de les 21 espècies de castanyer pre-
sents en aquest territori (Abe et al., 2007), a la Xina sobre Castanea mollissima 
Blume (castanyer xinès), al Japó sobre C. crenata Sieb. et Zucc. (castanyer japo-
nès), als Estats Units (Geòrgia, Carolina del Nord, Alabama i Tennessee) sobre 
296  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. Rojo
C. dentata (Marsh.) (castanyer americà), i a Europa sobre C. sativa Mill. (casta-
nyer europeu).
El seu desenvolupament gairebé no es pot reconèixer en la fase inicial de l’atac. 
Aquest comença durant els mesos d’hivern, moment en què les larves inicien el seu 
creixement en els borrons dels castanyers. Al maig, però, ja es poden observar de-
senvolupades les deformacions característiques, les quals consisteixen en inflaments 
de tonalitat verd-rogenca localitzats a les branques joves (Fig. 2a-b), pecíols i nervi 
central de les fulles. Cada deformació pot contenir fins a 30 larves. A finals de maig 
o al juny apareixen els adults (Fig. 2c). Cada femella col·loca una mitjana de 100 
ous. És una espècie univoltina que es reprodueix per partenogènesi telítoca, on en 
aquest cas l’absència de mascles és absoluta, la qual cosa encara la fa més perillosa 
ja que tots als adults són femelles i totes elles ponen ous que donaran lloc a larves. 
Aquest model de reproducció es comporta com a una agàmia indefinida, en la qual 
Wolbachia no és el causant de la pèrdua de mascles (Zhu, 2007).
Dryocosmus kuriphilus és especialment perjudicial per al cultiu del castanyer 
ja que en atacs massius disminueix dràsticament el vigor de l’arbre, fet que con-
diciona negativament la producció de fruit. Els valors de pèrdua de producció que 
s’assoleixen estan compresos entre el 70 i el 80% (Brussino et al., 2002). Per altra 
banda, aquest insecte associat a altres patògens pot causar la mort del castanyer, 
Figura 1. Distribució a la regió Paleàrtica de Castanea sativa en la que s’indica els països 
en els que es va detectar castanyers atacats per Dryocosmus kuriphilus (data entre parènte-
sis segons http://www.efsa.europa.eu/fr/scdocs/doc/1619.pdf) i quan es va publicar la in-
festació (dada sense parèntesis, referències al text). Mapa obtingut a partir de http://www.
euforgen.org/fileadmin/www.euforgen.org/Documents/ Maps/JPG/Castanea_sativa.jpg
Primeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  297
la qual també pot ser deguda per la pèrdua de vigor (Payne et al., 1975). Hi ha 
diferents espècies parasitoides que s’han obtingut a partir de les gales de D. ku-
riphilus a les zones afectades no autòctones (Aebi et al. 2006, 2007; Cooper & 
Rieske, 2007; Quacchia et al., 2007, 2012), però aquestes fins al moment es ma-
nifesten absolutament ineficients en el seu control poblacional.
Al 2003, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal 
(European and Mediterranean Plant Protection Organization, EPPO) va recoma-
nar la seva regulació com a paràsit en quarantena per tal de controlar el moviment 
de material vegetal possiblement infectat. Malgrat això, el risc fitosanitari al sud-
oest europeu era molt alt, ja que l’expansió de D. kuriphilus, lluny de frenar, es 
perpetua amb la comercialització de castanyers i pues d’empelt procedents de 
zones infectades o en risc d’estar infectades. Per tant, era qüestió de temps que 
entrés a la península Ibèrica. Aquesta espècie ha estat col·lectada en castanyers de 
diferents poblacions de les següents comarques catalanes: Maresme, La Selva, Alt 
Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Osona i Vallès Oriental (Fig.3).
Malgrat s’estan duent a terme molts esforços per a controlar aquesta plaga la 
realitat és que els resultats són o bé discrets o bé desiguals i sempre lents. L’espè-
cie parasitoide que s’està usant és una espècie asiàtica que en la seva zona d’ori-
gen ataca les larves de D. kuriphilus. Es tracta de Torymus sinensis Kamijo 
(Torymidae) espècie originària de la Xina amb una alta especificitat d’hoste. Mo-
Figura 2. (a) Mostra d’una branca de castanyer atacada per Dryocosmus kuriphilus, (b) 
secció de la gala en la que es poden observar les cambres larvals i les pupes, (c) adult. 
Fotos d’Antoni Torrell.
298  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. Rojo
riya et al. (2003) apuntaven que després de la alliberació del parasitoide a dife-
rents indrets del Japó, es va trigar entre 6-18 anys a controlar la plaga, ja que 
aquest torímid té una velocitat d’expansió variable entre menys d’un km a l’any 
fins als 60 km/any, mentre que la velocitat mitjana de dispersió de la plaga varia 
entre 8-24 km/any (Payne, 1981). Conclusions similars sembla que també s’esti-
guin presentant als Estats Units i a Itàlia. Malgrat aquestes dades puguin semblar 
esperançadores s’ha vist que la introducció d’aquest hoste comporta o port com-
portar efectes negatius causats per: (i) competir amb els parasitoides indígenes 
que han estat capaços d’atacar gales de D. kuriphilus (Shiga, 1999), (ii) atacar 
altres gales de cinípids autòctons entrant en competència amb les espècies parasi-
toides autòctones, i (iii) la possibilitat de que l’espècie introduïda pogués hibri-
dar-se amb espècies properes autòctones (Izawa et al., 1996; Toda et al., 2000).
En resum en aquest estudi s’aporten les primeres localitats on s’ha detectat 
aquest insecte a la península Ibèrica (Fig. 3), el qual amb tota seguretat es propa-
garà ràpidament per tot el territori com ja ho ha fet en altres països europeus. El 
castanyer és una font de recursos molt important al nostre país que aquest insecte 
cecidògen d’origen asiàtic podria malmetre. Cal per tant seguir l’evolució disper-
siva de D. kuruphilus a la península Ibèrica. Properament es podran oferir noves 
dades sobre el parasitisme, per exemple.
Superfície de bosc
Estacions dominants (1,02%)
Resta d’estacions amb presència (1,31%)
Zona infestada
Zona no infestada
Zona d’observació
Zona barrera
Figura 3. Comarques afectades amb Dryocosmus kuriphilus. Mapa de distribució del cas-
tanyer a Catalunya (esquerra) obtingut a partir de http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Intro-
duccio/Especies/MapaCastanyer.htm i detall de les àrees infectades (en vermell mapa de la 
dreta, font Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-
mentació i Medi Natural a partir de les dades enviades).
Primeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  299
Agraïments
Agraïm molt sencerament a totes les persones que han donat dades de la presència 
d’aquesta espècie al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació 
i Medi Natural (Generalitat de Catalunya).
Bibliografia
Abe, Y.; Melika, G.; Stone, G.N. 2007. The diversity and phylogeography of cynipid 
gallwasps (Hymenoptera, Cynipidae) of the Eastern Palearctic and their associated 
communities. Oriental Insect 41: 169-212.
Aebi, A.; Schönrogge, K.; Melika, G.; Alma, A.; Bosio, G.; Quacchia, A.; Picciau, L.; Abe, 
Y.; Moriya, S.; Yara, K.; Seljak, G.; Stone, G.N. 2006. Parasitoid recruitment to the 
globally invasive chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus. In: K. Ozaki, J. Yukawa, 
T. Ohgushi & P.W. Price (eds.) Galling arthropods and their associates; ecology and 
evolution. Springer. Tokyo. p. 103-122
Aebi, A.; Schönrogge, K.; Melika, G.; Quacchia, A.; Alma, A.; Stone, G.N. 2007. Native 
and introduced parasitoids attacking the invasive chestnut gall wasp Dryocosmus 
kuriphilus. OEPP/EPPO Bulletin 37: 166-171.
Baker, R.; Candresse, T.; Dormannsné-Simon, E.; Gilioli, G.; Grégoire, J-C.; Jeger, M.J.; 
Karadjova, O.E.; Lövei, G.; Makowski, D.; Manceau, C.; Navajas, M.; Porta-Puglia, 
A.; Rafoss, T.; Rossi, V.; Schans, J.; Schrader, G.; Urek, G.; Coert Van Lenteren, J.; 
Vloutoglou, I. Winter S.; Zlotina, M. 2010. EFSA Panel on Plant Health (PLH); Risk 
assessment of the oriental chestnut gall wasp, Dryocosmus kuriphilus for the EU terri-
tory on request from the European Commission. EFSA Journal 8(6):1619. doi:10.2903/j.
efsa.2010.1619.
Boutte, B. 2009. Organismes envahissants en forêt – Bilan des plans de surveillance 2009. 
Département de la santé des forêts, Pole interrégional Sud – Est. Information technique 
65: 5-6.
Brussino, G; Bosio, G.; Baudino, M.; Giordano, R.; Ramello, F.; Melika, G. 2002. Perico-
loso insetto esotico per il castagno europeo. Informatore agrario, 37: 59-61.
Cho, D.Y.; Lee, S.O. 1963. Ecological studies on the chestnut gall wasp, Dryocosmus ku-
riphilus Yasumatsu, and observation on the damages of the chestnut trees by its insect 
(in Korean). Korean J. Plant Prot. 2: 47-54.
Csóka, G.; Wittmann, F.; Melika, G. 2009. The oriental sweet chestnut gall wasp (Dryo-
cosmus kuriphilusYasumatsu 1951) in Hungary. Növényvédelem 45(7): 359-360.
Cooper, W.R.; Rieske, L.K. 2007. Community associates of an exotic gallmaker, Dryocos-
mus kuriphilus, (Hymenoptera: Cynipidae) in eastern North America. Ann. Entomol. 
Soc. Am. 100: 236-244.
Cooper, W.R.; Rieske, L.K. 2009. Sustainable management of the invasive Asian Chestnut 
Gall Wasp? Interactions between native and introduced natural enemies. The Nutshell 
12-14.
Knapicˇ, V.; Seljak, G.; Kolšek, M. 2009. Eradication campaign against oriental chestnut 
gall wasp Dryocosmus kuriphilus in Slovenia. EPPO Workshop on Eradication, Con-
tainment and Contingency planning 20-22.
Izawa, H.; Osakabe, Mh.; Moriya, S.; Toda, S. 1996. Use of malic enzyme to detect hybrids 
between Torymus sinensis and T. beneficus (Hymenoptera: Torymidae) attacking 
Dryocosmus kuriphilus (Hymenoptera: Cynipidae) and possibility of natural hybridiza-
tion. Jpn. J. Appl. Entomol. Z. 40: 205-208.
300  Orsis 27, 2013 J. Pujade-Villar; A. Torrell; M. Rojo
Hellrigl, K.; Minerbi, S. 2012. Aktuelle invasive Pflanzenschädlinge in Südtirol. Forest 
observer 6: 99-116.
Matoševic´, D.; Pernek, M.; Hrašovec, B. 2010. First record of Oriental chestnut gall wasp 
(Dryocosmus kuriphilus) in Croatia (in Croatian). Šumarksi List 9/10: 497-502.
Moriya, S.; Shiga, M.; Adachi, I. 2003. Classical biological control of the chestnut gall 
wasp in Japan. Proceedings of the 1st international symposium on biological control of 
arthropods. USDA Forest Service, Washington 407-415.
Murakami, Y. 1980. Current topics on the chestnut gall wasp - experience in China (in 
Japanese). Nogyo oyobi Engei (Agriculture and Horticulture) 55: 249-253.
Murakami, Y., 1997. Natural enemies of the chestnut gall wasp (in Japanese). Kyushu 
University Press. Fukuoka.
Payne, J.A.; Menke, A.S.; Schroeder, P.M. 1975. Dryocosmus kuriphilus Yasumatsu (Hy-
menoptera: Cynipidae), an oriental chestnut gall wasps in North America. Cooperative 
Economic Intect Report 25: 49-52, 903-905.
Payne, J.A.; Green, R.A.; Lester, C.D. 1976. New nut pest: an oriental chestnut gall wasp 
in North America. Annual Report of the Northern Nut Growers Association, 67: 83-86.
Payne, J.A. 1978. Oriental chestnut gall wasp: new nut pest in North America. Proceedings 
of the American Chestnut Symposium. West Virginia University Press. Morgantown. 
p. 86-88.
Payne, J.A. 1981. Asian Chestnut Gall Wasp in North America. In Proceedings of Ameri-
can Chestnut Cooperators’ Meeting. US Forest Service, Broomall, PA, 14.
Payne, J.A.; Jaynes, R.A.; Kays, S.J. 1983. Chinese chestnut production in the United 
States: Practice, problems, and possible solutions. Econ. Bot. 37(2): 187-200.
Payne, J.A.; Menke, A.S.; Schroeder, P.M. 1975. Dryocosmus kuriphilus Yasumatsu, Hy-
menoptera: Cynipidae), an Oriental chestnut gall wasp in North America. U.S. Depart-
ment of Agriculture, Cooperative Economic Insect Report 25: 903-905.
Quacchia, A.; Moriya, S.; Bosio, G.; Scapin, G.; Alma, A. 2007. Rearing, release and 
settlement prospect in Italy of Torymus sinensis, the biological control agent of the 
chestnut gall wasp Dryocosmus kuriphilus. BioControl 53: 829-839.
Quacchia, A.; Ferracini, C.; Nicholls, J.A.; Piazza, E.; Saladini, M.A.; Tota, F.; Melika, G.; 
Alma, A. 2012. Chalcid parasitoid community associated with the invading pest 
Dryocosmus kuriphilus in north-western Italy. Insect Conser. Diver (doi: 
10.1111/j.1752-4598.2012.00192.x).
Rieske, L.K. 2007. Success of an exotic gallmaker, Dryocosmus kuriphilus, on chestnut in 
the USA: a historical account. OEPP/EPPO Bulletin 37: 172-174.
Shiga, M. 1999. Classical biological control of the chestnut gall wasp, Dryocosmus ku-
riphilus: present status and interactions between an introduced parasitoid, Torymus 
sinensis, and native parasitoids. In: E. Yano, K. Matsuo, M. Shiyomi & D.A. Andow 
(eds.) Biological invasions of ecosystems by pest and beneficial organisms. National 
Institute of Agro-Environmental Sciences. Tsukuba. p. 175-188.
Shirakami, T. 1951. Chestnut gall wasps and their control (in Japanese). Nogyo oyobi 
Engei (Agr. & Hort.) 26: 167-170.
Tamura, M. 1962. Occurrence of the chestnut gall wasp in Korea (in Japanese). Kontyu 30: 
251.
Toda, S.; Miyazaki, M.; Osakabe, M.H.; Komazaki, S. 2000. Occurrence and hybridization 
of two parasitoid wasps, Torymus sinensis Kamijo and T. beneficus Yasumatsu & Ka-
mijo (Hymenoptera: Torymidae) in the Oki Islands. Appl. Entomol. Zool. 35: 151-154.
Ueno, W. 2006. Occurrence and control of chestnut gall wasp in Nepal (in Japanese). 
Shokubutsu Boeki (Plant Protection) 60: 510-512.
Primeres troballes de Dryocosmus kuriphilus a la península Ibèrica Orsis 27, 2013  301
Yasumatsu, K. 1951. A new Dryocosmus injurious to chestnut trees in Japan (Hym., Cyni-
pidae). Mushi 22: 89-93.
Zhu, D.-H.; He, Y.-Y.; Fan, Y.-S.; Ma, M.-Y.; Peng, D.-L. 2007. Negative evidence of 
parthenogenesis induction by Wolbachia in a gallwasp species, Dryocosmus kuriphi-
lus. Entomol. Exp. Appl. 124: 279-284.



Primeres troballes a la península Ibèrica de Dryocosmus kuriphilus (Hym., Cynipidae), una espècie de cinípid d’origen asiàtic altament perillosa per al castanyer (Fagaceae)

Nota entomològica : Primeres troballes a la península Ibèrica de Dryocosmus kuriphilus (Hym., Cynipidae), una espècie de cinípid d'origen asiàtic altament perillosa per al castanyer (Fagaceae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert