Presentem de manera esquemàtica el programa de les deu edicions que resumeixen l'evolució d'aquests deu anys de conferències de la Societat Catalana de Comunicaci

Martí, Josep Maria,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Presentació17X Conferència anual de la SCC 2000Especial Deu anys de conferències, deu anysd’investigacióPresentacióper Josep M. Martí i MartíPresident de la Societat Catalana de ComunicacióJosep M. Martí i Martí18La Societat Catalana de Comunicació és una entitat una mica pecu-liar; la tipologia dels membres que la componen és també força espe-cial. La intensa tasca acadèmica i professional de molts dels nostres as-sociats fa que participin poc en les activitats presencials que es vandesenvolupant al llarg del curs escolar a la seu de l’Institut d’Estudis Ca-talans; tanmateix, hi ha un cop a l’any en què aquesta tendència absen-tista es trenca, i és amb motiu de la Conferència de Girona.Els companys que fa deu anys pensaren a celebrar una trobada de laSCC varen encertar de ple. Escollir fer-la fora de Barcelona i més concre-tament a Girona va acabar de reblar el clau del seu èxit. Podem dir, ambla relativitat que fa al cas, que aquesta és l’activitat més important del’entitat, no solament per la participació que registra, sinó sobretot per-què està centrada en l’intercanvi d’idees i en la participació de la majo-ria dels seus membres.L’activitat de recerca, bé sigui acadèmica, bé sigui industrial, necessi-ta unes vies específiques de difusió; les més convencionals i a la vegadamés arrelades entre la comunitat científica són les publicacions de totamena. És evident que es tracta d’elements útils que tenen com a valorfonamental el fet que deixen constància hemerogràfica del treball realit-zat, la qual cosa és important des del punt de vista del reconeixementde les aportacions realitzades per cada investigador al coneixement cien-tífic. Tanmateix són experiències fredes des del punt de vista comunica-tiu: el ressò dels treballs i el seu impacte –o fins i tot la seva controvèr-sia– arriben  molt de temps després de la seva publicació, amb la qualcosa el debat no sempre és eficaç; al contrari, la trobada periòdica demembres d’una mateixa comunitat científica, ja sigui en un congrés,una jornada o qualsevol altra forma, permet una resposta molt més im-mediata a les propostes de recerca i, per tant, un debat molt més ric i di-recte.Molts han estat els beneficis de la Conferència de Girona per als quihi han pres part. La llista és força llarga: poder saber l’estat d’alguns tre-balls de recerca, conèixer línies d’investigació encetades de nou, inter-canviar informació i idees o, simplement, reprendre el contacte perso-nal, sempre necessari, entre els membres de la SCC.La trobada anyal ha anat evolucionant al llarg d’aquestes deu edi-cions, primer incorporant la discussió sobre un tema monogràfic, de-bats als quals han estat convidats en cada ocasió experts externs i socisconeixedors; també en els darrers quatre anys s’ha posat en marxa elbalanç sobre l’estat de la comunicació, una mirada global sobre els fetsmés remarcables que havien succeït en els darrers dotze mesos enaquest sector capdavanter de la nostra cultura, realitzat per professio-nals i experts.Aquest no és un balanç acrític i cofoi. Tant les diferents juntes quePresentació19van regir la Societat en els anys passats com l’actual creiem que es potmillorar la nostra Conferència, i en aquesta línia ja treballem per intro-duir canvis en la propera edició. Les idees i els suggeriments que ens fa-cin els nostres socis seran benvinguts, analitzats i posats en pràctica si escreuen convenients per a fer-la  avançar.Aquesta introducció al número 13/14 de Treballs de Comunicació nopot acabar sense un capítol d’agraïments que, a més de necessari, ésobligat. L’inici i la continuïtat de la Conferència de Girona es deu bàsica-ment a dues persones: per una banda, a l’alcalde de Girona, en JoaquimNadal, i per l’altra, al nostre consoci Lluís Costa. El primer ens ha acollitdes del primer dia i ens ha ofert una seu adequada i un bon allotjament;el segon ha tingut cura de les tasques sempre feixugues de l’organitza-ció i d’aquells detalls que fan fàcil i agradable l’estada i el treball. El meureconeixement a tots dos.Espero que el contingut de les properes pàgines faci justícia a tot allòque ha representat i representa per a la Societat Catalana de Comunica-ció la Conferència Anual de Girona.Josep M. Martí i Martí20Presentació21

Especial "Deu anys de conferències, deu anys d'investigació" : presentació

Martí i Martí, Josep Maria

Hemeroteca Cientifica Catalana

Catalan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Pr
es
en
ta
ci
ó
17
X Conferència anual de la SCC 2000
Especial Deu anys de conferències, deu anys
d’investigació
Presentació
per Josep M. Martí i Martí
President de la Societat Catalana de Comunicació
Jo
se
p 
M
. M
ar
tí
 i 
M
ar
tí
18
La Societat Catalana de Comunicació és una entitat una mica pecu-
liar; la tipologia dels membres que la componen és també força espe-
cial. La intensa tasca acadèmica i professional de molts dels nostres as-
sociats fa que participin poc en les activitats presencials que es van
desenvolupant al llarg del curs escolar a la seu de l’Institut d’Estudis Ca-
talans; tanmateix, hi ha un cop a l’any en què aquesta tendència absen-
tista es trenca, i és amb motiu de la Conferència de Girona.
Els companys que fa deu anys pensaren a celebrar una trobada de la
SCC varen encertar de ple. Escollir fer-la fora de Barcelona i més concre-
tament a Girona va acabar de reblar el clau del seu èxit. Podem dir, amb
la relativitat que fa al cas, que aquesta és l’activitat més important de
l’entitat, no solament per la participació que registra, sinó sobretot per-
què està centrada en l’intercanvi d’idees i en la participació de la majo-
ria dels seus membres.
L’activitat de recerca, bé sigui acadèmica, bé sigui industrial, necessi-
ta unes vies específiques de difusió; les més convencionals i a la vegada
més arrelades entre la comunitat científica són les publicacions de tota
mena. És evident que es tracta d’elements útils que tenen com a valor
fonamental el fet que deixen constància hemerogràfica del treball realit-
zat, la qual cosa és important des del punt de vista del reconeixement
de les aportacions realitzades per cada investigador al coneixement cien-
tífic. Tanmateix són experiències fredes des del punt de vista comunica-
tiu: el ressò dels treballs i el seu impacte –o fins i tot la seva controvèr-
sia– arriben  molt de temps després de la seva publicació, amb la qual
cosa el debat no sempre és eficaç; al contrari, la trobada periòdica de
membres d’una mateixa comunitat científica, ja sigui en un congrés,
una jornada o qualsevol altra forma, permet una resposta molt més im-
mediata a les propostes de recerca i, per tant, un debat molt més ric i di-
recte.
Molts han estat els beneficis de la Conferència de Girona per als qui
hi han pres part. La llista és força llarga: poder saber l’estat d’alguns tre-
balls de recerca, conèixer línies d’investigació encetades de nou, inter-
canviar informació i idees o, simplement, reprendre el contacte perso-
nal, sempre necessari, entre els membres de la SCC.
La trobada anyal ha anat evolucionant al llarg d’aquestes deu edi-
cions, primer incorporant la discussió sobre un tema monogràfic, de-
bats als quals han estat convidats en cada ocasió experts externs i socis
coneixedors; també en els darrers quatre anys s’ha posat en marxa el
balanç sobre l’estat de la comunicació, una mirada global sobre els fets
més remarcables que havien succeït en els darrers dotze mesos en
aquest sector capdavanter de la nostra cultura, realitzat per professio-
nals i experts.
Aquest no és un balanç acrític i cofoi. Tant les diferents juntes que
Pr
es
en
ta
ci
ó
19
van regir la Societat en els anys passats com l’actual creiem que es pot
millorar la nostra Conferència, i en aquesta línia ja treballem per intro-
duir canvis en la propera edició. Les idees i els suggeriments que ens fa-
cin els nostres socis seran benvinguts, analitzats i posats en pràctica si es
creuen convenients per a fer-la  avançar.
Aquesta introducció al número 13/14 de Treballs de Comunicació no
pot acabar sense un capítol d’agraïments que, a més de necessari, és
obligat. L’inici i la continuïtat de la Conferència de Girona es deu bàsica-
ment a dues persones: per una banda, a l’alcalde de Girona, en Joaquim
Nadal, i per l’altra, al nostre consoci Lluís Costa. El primer ens ha acollit
des del primer dia i ens ha ofert una seu adequada i un bon allotjament;
el segon ha tingut cura de les tasques sempre feixugues de l’organitza-
ció i d’aquells detalls que fan fàcil i agradable l’estada i el treball. El meu
reconeixement a tots dos.
Espero que el contingut de les properes pàgines faci justícia a tot allò
que ha representat i representa per a la Societat Catalana de Comunica-
ció la Conferència Anual de Girona.
Jo
se
p 
M
. M
ar
tí
 i 
M
ar
tí
20
Pr
es
en
ta
ci
ó
21


Especial "Deu anys de conferències, deu anys d'investigació" : presentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert