Hi ha molts sociòlegs que tracten la comunicació d'una manera més o menys marginal, però les teories sociològiques no la tenen en compte, amb les seves mediacions tècniques, com un àmbit definit de les estructures de la societat. Es crida l'atenció sobre els perills que comporta la molta recerca empírica que es fa sense tenir un marc teòric general prou clar. Els sociòlegs alemanys, començant per Max Weber, continuant amb els de l'Escola de Frankfurt, amb les seves diferents generacions, i acabant amb el funcionalisme sistèmic, són els qui més s'han ocupat dels temes referents a la comunicació. Però s'assenyala que han estat Jürgen Habermas i Niklas Luhmann els autors que més s'han acostat a tractar la comunicació tal com, al meu entendre, fóra de desitjar.Many sociologists view communication as a peripheral subject and sociological theories and their technical mediations don't treat communication as a defined field of social structures. The author emphasises the dangers entailed by the considerable amount of empirical research carried out without a clear enough general theoretical framework. German sociologists, beginning with Max Weber, followed by the Frankfurt School and its different generations, and culminating with systemic functionalism, have been dedicated to the subject of communication. The author specifies that, in his opinion, Jürgen Habermas and Niklas Luhmann are the two figures that approach this subject most successfully
