Fa quinze anys, a Europa existia un consens generalitzat a favor d'un sistema ràdio-televisiu que tingués el caràcter i les funcions definides pel que denominem servei públic, i amb un règim de regulació pràcticament en monopoli. Tanmateix, actualment, pràcticament en tots aquests països a la televisió pública li manca una justificació precisa. Les bases que legitimaven la seva hegemonia estan desapareixent i el seu futur es veu clarament amenaçat. Com a institució social, i en termes generals, la televisió pública ha anat declinant des del principi dels anys vuitanta
