Establir el cens històric de la premsa catalana és una labor necessària per a disposar d'eines culturals de base, important amb l'embranzida que prenen els estudis històrics de periodisme i la multiplicitat de temàtiques de recerca que obtenen dades a partir de la premsa, i, finalment, un repte pendent en l'hemerografia registral

Figueres, Josep M.

Diposit Digital de Documents de la UAB

INICI DEL CATÀLEG HISTÒRICDE LA PREMSA CATALANAJOSEP MARIA FIGUERES I ARTIGUESEstablir el cens històric de la premsa catalana és una labor necessàriaper a disposar d'eines culturals de base, important amb l'embranzida queprenen els estudis històrics de periodisme i la multiplicitat de temàtiquesde recerca que obtenen dades a partir de la premsa, i, finalment, un reptependent en l'hemerografia registral. Fa anys que maldàvem per la necessi-tat de disposar, del que anomenàvem el Torrent-Tasis, la nostra Biblia,com l'Alcover-Moll per als filòlegs o el Babor-lbarz per als químics, delTorrent-Tasis revisat, corregit i augmentat. Malentesos múltiples, i algun derelleu, com el recent de M. Cruells, D..Genovés, el Sumaríssim i el Brusi, nos'haurien esdevingut.Pensàrem que ho havia de fer una institució pública de recerca o d'in-vestigació, tipus Hemeroteca Nacional o similar. Tanmateix, encara no hancatalogat i publicat la relació dels seus fons; i com podrien aleshores fixar-se en una iniciativa d'aquesta envergadura? Ara bé, la labor de docència feiaque alumnes nostres elaboressin censos locals de premsa —Gavà, Vila-franca del Penedès, Castellbisbal, Rubí...— o censos temàtics —premsamusical, premsa clandestina...—; i, aleshores, es planteja una feliç coinci-dència. El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Universitat Autònomade Barcelona establiren un conveni marc, i fruit d'aquest fou l'edició de labibliografia sobre la comarca que aparegué editada. En tenir-ne esmentgràcies al seu director, el catedràtic Borja de Riquer, se m'acudí que s'haviatrobat el desllorigador del problema. A poc a poc, comarca a comarca, caliaestablir a més de la fitxa descriptiva la localització. I així es féu.En aquests moments (primavera del 1995) es va enllestint la recollida dedades de la primera comarca, l'esmentada del Vallès Occidental, i s'haentrat en contacte amb el Vallès Oriental, el Berguedà i l'Anoia pertal de fixarla comarca en la qual l'equip de documentalistes visitarà totes les bibliote-ques i tots els arxius el 1996 amb una feina que tot seguit descrivim.69ObjectiuElaborar l'inventari de les publicacions periòdiques existents a les bi-blioteques, a les hemeroteques i als arxius de la comarca, i també a la ciutatde Barcelona, i disposar-ne és una labor de la qual s'obtindrà un material bensuggerent i útil no sols per al coneixement abstracte de les eines importantsde la bibliografia, sinó també pel que significa de possibilitat d'incrementarels coneixements sobre els homes i les dones del nostre passat immediati les seves realitzacions, sobre les seves obres i els seus fets més desta-cats, i també sobre l'evolució del seu pensament, les seves aspiracions, elsseus ideals i anhels. En aquest sentit, la confecció dels censos de premsapossibilita que pugui incrementar-se el coneixement històric del passatatenent el fet que són una eina valuosa de treball bàsica per als investiga-dors que efectuen una recerca determinada o que pot possibilitar-ned'altres. Amb la premsa no s'obté només un conjunt de dades de caràctermaterial, és a dir, un material de font documental imprescindible per alconeixement històric, sinó que, a més, s'hi perceben el fenomen delpensament, la comunicació i la relació social en la seva plenitud tenint encompte que els egodocuments de confecció populars —epistolaris, memo-rial ística, etcétera— són de difícil elaboració i conservació en les mateixescapes populars. 1, com és sabut, la premsa és l'escenari natural deconfrontació ideológica d'una societat que expressa les seves tensions, lesseves aspiracions, els seus anhels i les seves Iluites en una premsa diversaque pot ser tant legal i clandestina com de concepció temàtica múltiple.Pràcticament tots els períodes històrics de l' època contemporània, de laindustrialització al noucentisme, de la Mancomunitat al franquisme..., itambé tots els corrents recents de pensament, de l'obrerisme anarquista alcatalanisme conservador, del regionalisme al sindicalisme, tenen a lespublicacions periòdiques una plataforma en la qual apareix la seva veu alcostat de les òbvies publicacions dedicades a l'associacionisme, al pensa-ment cultural, artístic i literari, a temes tan importants com el fet religiös,polític, etcétera, amb la qual cosa la premsa esdevé una font imprescindible,bàsica i fonamental per al coneixement de la realitat d'un territori espe-cífic. Només cal fixar-se en la bibliografia i les fonts: aviat aquest apartats'haurà de dir «Bibliografia, premsa fonts», atenent que l'apartat dedicat alsperiòdics consultats cada vegada pren més entitat, sigui per estudiar ellerrouxisme, sigui per estudiar la Guerra Civil; la premsa, com que ésmúltiple, des de les revistes de pensament i doctrina fins a les publicacionsque són portaveu d'agrupacions militars o polítiques, tot passant per lesrevistes d'informació, etcétera, abasta, doncs, un camp ideològic i socialamplíssim.En aquesta perspectiva, l'elaboració d'un cens esdevé una labor quepossibilita que hi hagi uns altres treballs posteriors a partir precisament de70la seva factura inicial. Gràcies a l'inventari, posem per cas, de la premsaescoltista o esportiva podrà efectuar-se una història d'aquests aspectesamb més intensitat. En el camp comarcal pren més importància atenent eldescuit sistemàtic dels historiadors i de les historiadores de les fonts localsi comarcals, els quals arriben a confondre la història de Barcelona amb lahistòria de Catalunya. Disposar d'aquestes eines ajudarà a tenir una visiómés completa del país.CaracterístiquesObtenir la relació de les capçaleres editades a les ciutats que formenl'àrea del Berguedà tot indicant les dades descriptives següents:títol i subtítol / data inicial i data final / periodicitat / pàgines,columnes i format / temàtica / ideologia / presènciad'il . lustracions o fotografies / ubicació de la col.leccióSeguim la metodologia que establí la Biblioteca Nacional de París, queencomanà una labor gairebé idéntica a la present tot efectuant la recerca deles publicacions departament francés per departament i obtingué així uninventari general de la premsa francesa editada al llarg de la història. Tambéutilitzem les dades de la nostra experiència com a director del programaBDC (Buidatge Diaris Catalans), en qué, per encàrrec de l'Institut d'EstudisCatalans, efectuàrem el buidatge d'un periòdic amb més de sis mil cèdulestractades informàticament amb el programa DBase Plus, que està en cursd'edició pel mateix IEC, buidatge del qual ens sentim orgullosos atenent elfet que és el primer, i per ara únic, que sapiguem, que s'ha fet d'un diari aCatalunya. També coneixem l'apartat teòric tenint en compte les diversesconsideracions que hem efectuat i hem donat a conèixer, estant en curs depublicació en la darrera i recent Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos(Cardona, 1994) amb el títol d'Aproximació metodològica pera l'elaboraciód'un inventario cens de caràcter temàtic o geogràfic. Una versió extensa deltreball està a lliure consulta dels usuaris de la biblioteca de la Facultat deCiències de la Comunicació (UAB).La fitxa que utilitzem és una versió recluida del model oficial de l'InstitutCatalà de Bibliografia (Departament de Cultura), organisme amb el qualcol . laborarem, precisament, orientant-lo en la inclusió de dades de caràcterhistòric dins de les estrictes dades descriptives, etcétera, en efectuar-se ieditar-se la fitxa de les publicacions periòdiques que ha de servir de modelde treball per a tots els censos o inventaris descriptius. Personalment hemefectuat un cens, el de Sant Cugat del Vallès, i ho hem fet com a contribuciópersonal a la vila que ens acull. Hi hem obtingut un centenar de publicacionsdes de l'origen de la premsa en aquesta població fins al 1984, data d'aparició71del treball. Hem dirigit també diversos censos d'estudiants que han estat fetscom a treballs de recerca, o el primer inventari de la sèrie de comarques(Vallès Occidental) i de la premsa clandestina a Barcelona (1939-1951).En l'elaboració d'aquest cens se segueixen, biblioteca per biblioteca, totsels centres de la comarca per saber qué hi ha a cada població. El conjuntde dades és tractat informàticament i es presenta en la forma usual en quées mostren les obres d'aquest tipus: presentació població per poblaciódins de cadascuna, alfabèticament, relació de títols, relació de biblioteques,etcétera.Ens plau d'aprofitar l'experiència que tenim del treball puntual que hemefectuat per a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Arxiu Nacional de Catalunya,el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, etcétera, en treballs decaràcter hemerográfic i a partir dels quals insistim en la necessitat de tre-ballar en obres d'aquest tipus d'acord amb la imprescindible necessitatde tapar tants i tants forats i llacunes que encara hi ha.S'indica també en la recerca dels documentalistes l'estat de conservacióde la collecció a les biblioteques i les hemeroteques amb la finalitat quel'usuari que vulgui consultar la publicació en qüestió sàpiga quins númeroshi trobarà en cas de no haver-hi la col . lecció completa. També s'hi especi-ficaré en quines biblioteques es troba el títol en qüestió.72

Inici del catàleg històric de la premsa catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

INICI DEL CATÀLEG HISTÒRIC
DE LA PREMSA CATALANA
JOSEP MARIA FIGUERES I ARTIGUES
Establir el cens històric de la premsa catalana és una labor necessària
per a disposar d'eines culturals de base, important amb l'embranzida que
prenen els estudis històrics de periodisme i la multiplicitat de temàtiques
de recerca que obtenen dades a partir de la premsa, i, finalment, un repte
pendent en l'hemerografia registral. Fa anys que maldàvem per la necessi-
tat de disposar, del que anomenàvem el Torrent-Tasis, la nostra Biblia,
com l'Alcover-Moll per als filòlegs o el Babor-lbarz per als químics, del
Torrent-Tasis revisat, corregit i augmentat. Malentesos múltiples, i algun de
relleu, com el recent de M. Cruells, D..Genovés, el Sumaríssim i el Brusi, no
s'haurien esdevingut.
Pensàrem que ho havia de fer una institució pública de recerca o d'in-
vestigació, tipus Hemeroteca Nacional o similar. Tanmateix, encara no han
catalogat i publicat la relació dels seus fons; i com podrien aleshores fixar-
se en una iniciativa d'aquesta envergadura? Ara bé, la labor de docència feia
que alumnes nostres elaboressin censos locals de premsa —Gavà, Vila-
franca del Penedès, Castellbisbal, Rubí...— o censos temàtics —premsa
musical, premsa clandestina...—; i, aleshores, es planteja una feliç coinci-
dència. El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Universitat Autònoma
de Barcelona establiren un conveni marc, i fruit d'aquest fou l'edició de la
bibliografia sobre la comarca que aparegué editada. En tenir-ne esment
gràcies al seu director, el catedràtic Borja de Riquer, se m'acudí que s'havia
trobat el desllorigador del problema. A poc a poc, comarca a comarca, calia
establir a més de la fitxa descriptiva la localització. I així es féu.
En aquests moments (primavera del 1995) es va enllestint la recollida de
dades de la primera comarca, l'esmentada del Vallès Occidental, i s'ha
entrat en contacte amb el Vallès Oriental, el Berguedà i l'Anoia pertal de fixar
la comarca en la qual l'equip de documentalistes visitarà totes les bibliote-
ques i tots els arxius el 1996 amb una feina que tot seguit descrivim.
69
Objectiu
Elaborar l'inventari de les publicacions periòdiques existents a les bi-
blioteques, a les hemeroteques i als arxius de la comarca, i també a la ciutat
de Barcelona, i disposar-ne és una labor de la qual s'obtindrà un material ben
suggerent i útil no sols per al coneixement abstracte de les eines importants
de la bibliografia, sinó també pel que significa de possibilitat d'incrementar
els coneixements sobre els homes i les dones del nostre passat immediat
i les seves realitzacions, sobre les seves obres i els seus fets més desta-
cats, i també sobre l'evolució del seu pensament, les seves aspiracions, els
seus ideals i anhels. En aquest sentit, la confecció dels censos de premsa
possibilita que pugui incrementar-se el coneixement històric del passat
atenent el fet que són una eina valuosa de treball bàsica per als investiga-
dors que efectuen una recerca determinada o que pot possibilitar-ne
d'altres. Amb la premsa no s'obté només un conjunt de dades de caràcter
material, és a dir, un material de font documental imprescindible per al
coneixement històric, sinó que, a més, s'hi perceben el fenomen del
pensament, la comunicació i la relació social en la seva plenitud tenint en
compte que els egodocuments de confecció populars —epistolaris, memo-
rial ística, etcétera— són de difícil elaboració i conservació en les mateixes
capes populars. 1, com és sabut, la premsa és l'escenari natural de
confrontació ideológica d'una societat que expressa les seves tensions, les
seves aspiracions, els seus anhels i les seves Iluites en una premsa diversa
que pot ser tant legal i clandestina com de concepció temàtica múltiple.
Pràcticament tots els períodes històrics de l' època contemporània, de la
industrialització al noucentisme, de la Mancomunitat al franquisme..., i
també tots els corrents recents de pensament, de l'obrerisme anarquista al
catalanisme conservador, del regionalisme al sindicalisme, tenen a les
publicacions periòdiques una plataforma en la qual apareix la seva veu al
costat de les òbvies publicacions dedicades a l'associacionisme, al pensa-
ment cultural, artístic i literari, a temes tan importants com el fet religiös,
polític, etcétera, amb la qual cosa la premsa esdevé una font imprescindible,
bàsica i fonamental per al coneixement de la realitat d'un territori espe-
cífic. Només cal fixar-se en la bibliografia i les fonts: aviat aquest apartat
s'haurà de dir «Bibliografia, premsa fonts», atenent que l'apartat dedicat als
periòdics consultats cada vegada pren més entitat, sigui per estudiar el
lerrouxisme, sigui per estudiar la Guerra Civil; la premsa, com que és
múltiple, des de les revistes de pensament i doctrina fins a les publicacions
que són portaveu d'agrupacions militars o polítiques, tot passant per les
revistes d'informació, etcétera, abasta, doncs, un camp ideològic i social
amplíssim.
En aquesta perspectiva, l'elaboració d'un cens esdevé una labor que
possibilita que hi hagi uns altres treballs posteriors a partir precisament de
70
la seva factura inicial. Gràcies a l'inventari, posem per cas, de la premsa
escoltista o esportiva podrà efectuar-se una història d'aquests aspectes
amb més intensitat. En el camp comarcal pren més importància atenent el
descuit sistemàtic dels historiadors i de les historiadores de les fonts locals
i comarcals, els quals arriben a confondre la història de Barcelona amb la
història de Catalunya. Disposar d'aquestes eines ajudarà a tenir una visió
més completa del país.
Característiques
Obtenir la relació de les capçaleres editades a les ciutats que formen
l'àrea del Berguedà tot indicant les dades descriptives següents:
títol i subtítol / data inicial i data final / periodicitat / pàgines,
columnes i format / temàtica / ideologia / presència
d'il . lustracions o fotografies / ubicació de la col.lecció
Seguim la metodologia que establí la Biblioteca Nacional de París, que
encomanà una labor gairebé idéntica a la present tot efectuant la recerca de
les publicacions departament francés per departament i obtingué així un
inventari general de la premsa francesa editada al llarg de la història. També
utilitzem les dades de la nostra experiència com a director del programa
BDC (Buidatge Diaris Catalans), en qué, per encàrrec de l'Institut d'Estudis
Catalans, efectuàrem el buidatge d'un periòdic amb més de sis mil cèdules
tractades informàticament amb el programa DBase Plus, que està en curs
d'edició pel mateix IEC, buidatge del qual ens sentim orgullosos atenent el
fet que és el primer, i per ara únic, que sapiguem, que s'ha fet d'un diari a
Catalunya. També coneixem l'apartat teòric tenint en compte les diverses
consideracions que hem efectuat i hem donat a conèixer, estant en curs de
publicació en la darrera i recent Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos
(Cardona, 1994) amb el títol d'Aproximació metodològica pera l'elaboració
d'un inventario cens de caràcter temàtic o geogràfic. Una versió extensa del
treball està a lliure consulta dels usuaris de la biblioteca de la Facultat de
Ciències de la Comunicació (UAB).
La fitxa que utilitzem és una versió recluida del model oficial de l'Institut
Català de Bibliografia (Departament de Cultura), organisme amb el qual
col . laborarem, precisament, orientant-lo en la inclusió de dades de caràcter
històric dins de les estrictes dades descriptives, etcétera, en efectuar-se i
editar-se la fitxa de les publicacions periòdiques que ha de servir de model
de treball per a tots els censos o inventaris descriptius. Personalment hem
efectuat un cens, el de Sant Cugat del Vallès, i ho hem fet com a contribució
personal a la vila que ens acull. Hi hem obtingut un centenar de publicacions
des de l'origen de la premsa en aquesta població fins al 1984, data d'aparició
71
del treball. Hem dirigit també diversos censos d'estudiants que han estat fets
com a treballs de recerca, o el primer inventari de la sèrie de comarques
(Vallès Occidental) i de la premsa clandestina a Barcelona (1939-1951).
En l'elaboració d'aquest cens se segueixen, biblioteca per biblioteca, tots
els centres de la comarca per saber qué hi ha a cada població. El conjunt
de dades és tractat informàticament i es presenta en la forma usual en qué
es mostren les obres d'aquest tipus: presentació població per població
dins de cadascuna, alfabèticament, relació de títols, relació de biblioteques,
etcétera.
Ens plau d'aprofitar l'experiència que tenim del treball puntual que hem
efectuat per a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Arxiu Nacional de Catalunya,
el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, etcétera, en treballs de
caràcter hemerográfic i a partir dels quals insistim en la necessitat de tre-
ballar en obres d'aquest tipus d'acord amb la imprescindible necessitat
de tapar tants i tants forats i llacunes que encara hi ha.
S'indica també en la recerca dels documentalistes l'estat de conservació
de la collecció a les biblioteques i les hemeroteques amb la finalitat que
l'usuari que vulgui consultar la publicació en qüestió sàpiga quins números
hi trobarà en cas de no haver-hi la col . lecció completa. També s'hi especi-
ficaré en quines biblioteques es troba el títol en qüestió.
72


Inici del catàleg històric de la premsa catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert