La ciència mèdica ha estat construïda durant segles pels homes, cosa que ha contribuït a reforçar una perspectiva androcèntrica en la construcció del coneixement mèdic en general i en la construcció del coneixement sobre el cos de les dones. Utilitzant el cas del ginecòleg Miquel A. Fargas Roca, de finals del segle XIX i principis del XX, aquest treball, realitzat al Centre d'Història de la Ciència de la UAB, ha provat de mostrar com al llarg d'aquests segles gradualment s'ha vist el cos de la dona com un cos patològic. Així, les funcions reproductives de les dones eren cada vegada més susceptibles d'intervenció mèdica i científica. D'aquesta manera també es mantenia el discurs hegemònic de l'ideal de dona preocupada per la procreació i la llar.La ciencia médica ha sido construida durante siglos por los hombres, lo que ha contribuido a reforzar una perspectiva androcéntrica en la construcción del conocimiento médico en general y en la construcción del conocimiento sobre el cuerpo de las mujeres. Utilizando el caso del ginecólogo Miquel A. Fargas Roca, de finales del siglo XIX y principios del XX, este trabajo, realizado en el Centro de Historia de la Ciencia de la UAB, ha intentado mostrar cómo a lo largo de estos siglos gradualmente se ha visto el cuerpo de la mujer como un cuerpo patológico. Así, las funciones reproductivas de las mujeres eran cada vez más susceptibles de intervención médica y científica. De esta manera también se mantenía el discurso hegemónico del ideal de mujer preocupada por la procreación y el hogar
