El artículo analiza un servicio destinado a la asistencia domiciliaria a la gente mayor im¬plementado en España a lo largo de la década de los noventa: la teleasistencia. El objetivo es hacer constar algunos efectos de su oferta pública sobre los servicios sociales y sanitarios, llamando la atención a formuladores de políticas y gestores sobre aspectos clave respecto a la organización de esos servicios en la cartera de prestaciones sociosanitarias. Para perfeccionar el actual modelo de telecuidado e identificar posibles consecuencias no previstas en los sistemas social y sanitario, se sugiere la ampliación del debate público y la adopción de modelos participativos de evaluación de esas tecnologías.L'article analitza un servei destinat a l'assistència domiciliària a la gent gran im-plementat a Espanya al llarg de la dècada dels noranta: la teleassistència. L'objectiu és es-mentar alguns efectes de la seva oferta pública sobre els serveis socials i sanitaris, tot cridant l'atenció a formuladors de polítiques i gestors sobre aspectes clau pel que fa a l'organització d'aquests serveis a la cartera de prestacions sociosanitàries. Per tal de perfeccionar l'actual model de telecura i identificar possibles conseqüències no previstes en els sistemes social i sanitari, se suggereix l'ampliació del debat públic i l'adopció de models participa¬tius d'avaluació d'aquestes tecnologies.The article analyzes the home health assistan¬ce for the elderly implemented in Spain during the 1990s: the virtual home health assistance. The aim is to state its impact on the social and health service public offer, underlining key aspects to policy makers and managers about the organization of those services in social and health benefits. In order to improve the existing virtual home health assistance and being able to identify unexpected impact in the social and health system, we recommend developing public debate and to implement participatory models for the evaluation of those technolo¬gies
