Obra ressenyada: Iñaki ZABALETA, Teoría, técnica y lenguaje de la información en televisión y radio : sistemas digitales y analógicos. Barcelona : Bosch, 200

Ferré Pavia, Carme,

Obra ressenyada: Iñaki ZABALETA URKIOLA, Tecnología de la información audiovisual : sistemas y servicios de la radio y televisión digital y analógica por cable, satélite y terrestre. Barcelona : Bosch, 200

Diposit Digital de Documents de la UAB

117Agenda: Crítica de llibresLa tecnologia com a sistemaZABALETA URKIOLA, I.Tecnología de la información audiovisual1a ed. Barcelona: Bosch, 2003, (Col·lecció Comunicación;27) ISBN 84-7676-823-0per Carme Ferré Pavia, professora titular del Departament dePeriodisme i Ciències de la Comunicació de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB)L’editorial Bosch –en la col·lecció on han aparegut elsclàssics de Raymond Williams i Jensen i Jankowski– hapublicat el manual d’Iñaki Zabaleta Tecnología de lainformación audiovisual, una obra ambiciosa que revisa elssistemes i els serveis de ràdio, televisió, internet i telefoniaanalògics i digitals, tant per cable com per satèl·lit iterrestres. En aquesta obra de 650 pàgines, amb una certavoluntat enciclopèdica, Zabaleta fuig de l’eufòria i deldeterminisme tecnològics que per a ell suposa el que s’haanomenat societat de la informació –societat xarxa deCastells inclosa– per la lògica que deslliga la tecnologia dela cultura.És clar, però, que una obra d’aquest tipus (que ultra elsfonaments teòrics també repassa els tècnics, les xarxes, elssistemes, la indústria i la seua regulació, així com latecnologia productiva que s’hi vincula) no pot evitar undecantament tecnologista important. Iñaki Zabaleta,catedràtic del Departament de Periodisme de la Universitatdel País Basc i director de documentals i informatiustelevisius, s’ha ajudat de la física i de l’enginyeria perquètotes les parts fossen d’una base sense màcula.És tranquil·litzador, això sí, que repasse els fracassostecnològics, cadàvers més o menys exquisits com ara elvideotext, pura arqueologia que els anys vuitanta va teniruna vida curtíssima. En l’horitzó proper de l’apagadaanalògica, tant aquesta revisió com la del funcionamentdels sistemes analògics col·loquen l’obra entre la història,l’estructura i la tecnologia dels mitjans audiovisuals. És enaquest context de pas a la Televisió Digital Terrestre (TDT)que el detall en l’explicació de conceptes com araconvergència, penetració o amplada de banda poden serútils a tots aquells que d’una manera o una altra estiguemvinculats al món de la comunicació.Des del punt de vista metodològic, Zabaleta busca suporten la teoria sistèmica per donar ordre al llibre, tan ramificat,i aplica el mètode comparatista en analitzar el retard de la implantació de la TDT i també en confrontar elssistemes europeus i els dels EUA. Això ajuda a lacomprensió, així com el glossari per moure’s en el magmade sigles que conformen les institucions, les empreses, els sistemes, les tecnologies i les lleis relacionades ambl’audiovisual. Tot plegat fa d’aquesta obra una guia útil en el camp de la prospectiva i de l’ensenyament del’estructura de la comunicació i de la tecnologia d’aquestmacrosector.Crítica de llibres

Crítica de llibres

Quaderns del CAC: Número 25Teoria, tècnica i ètica: la informacióradiotelevisiva en l'entorn multimèdiaZABALETA URKIOLA, I. Teoría, técnica y lenguaje de la información en radio ytelevisión1a ed. Barcelona: Bosch, 2005(Col·lecció Comunicación; 29)ISBN 84-9790-105-3per Carme Ferré Pavia, professora titular del Departamentde Periodisme i Ciències de la Comunicació de laUniversitat Autònoma de Barcelona Amb el subtítol “Sistemas digitales y analógicos”, Iñaki Za-baleta Urkiola, catedràtic del Departament de Periodismede la Universitat del País Basc i director de documentals iinformatius televisius, presenta aquesta segona obramagna publicada a Bosch, fruit de la recopilació de diversosanys de treballs i de dedicació al món de la comunicació desd’una perspectiva ben global.Si a Tecnología de la información audiovisual (Bosch,2003) revisava les tecnologies de l’audiovisual amb unabordament comparatista, sense caure en encaterinamentstecnologistes i preocupat per la concepció sistèmica de lacomunicació, en aquest volum la reflexió sobre lesimplicacions socials dels processos comunicatius és encaramés gran. La constant en el seu treball anterior dins de lamateixa col·lecció, amb què clarament es complementa, ésaquesta voluntat d’explicació sistèmica i englobadora, unabast totalitzador que inclou la teoria, la tècnica, lestecnologies, la indústria, la mirada en xarxa... Des d’un puntde vista docent, aquestes obres completen els recorregutsde teoria i estructura de diverses assignatures.Sempre una guiaAtenent a l’estructura de l’obra, aquesta –i evidentment perla seva extensió (736 pàgines)– també s’inicia amb guies delectura que ens condueixin per aquest llarg camí. Trobemen primer lloc un mapa conceptual (pàg.17) i també unmapa de navegació per l’obra (pàg.23), que ens mena d’allòmés global i bàsic, els fonaments teòrics de la informacióperiodística, a allò més concret i procedimental, com són lesunitats informatives en radiotelevisió.En les quatre parts de què es compon el llibre quedenexplicades la teoria, l’estructura, la programació i elsgèneres de la informació en ràdio i televisió. És a dir,filosofia, contenidors, productes i format d’aquesta ofertas’ordenen en els capítols d’aquests quatre esglaons: teoriade la informació periodística, tècnica de la televisió, tècnicaradiofònica i teoria del llenguatge audiovisual. Tant en laseva manera d’avaluar els gèneres periodístics com elconcepte de notícia, no deixa de divulgar per, al mateixtemps, fer aportacions que li resulten innovadores (pàgs.163 i 202).És aquest recorregut transversal el que la torna una obraespecialment adient per als cursos pont que han de fer elsestudiants que volen accedir a les carreres de comunicaciódes d’altres estudis.Canvi d’ordreLa preocupació per les implicacions socials quecomentàvem duu a un plantejament nou que trenca laclàssica tríada de conceptes “teoria, tècnica i estructura” i latrastoca per una “teoria, tècnica i ètica” que funciona com aconstant de l’obra. Hi trobem (pàg.25) un fragment inicial iaclaridor d’aquesta voluntat d’incloure la responsabilitatsocial dels mitjans com un dels pilars de la seva definició.L’extractem: “La naturaleza de una obra periodística es la de un biende la esfera pública que sirve a la sociedad; que seelabora como una obra periodística gracias a una teoría,técnica y ética adecuadas, que cumpla lascaracterísticas de un bien público; que recibe eltratamiento de producto periodístico en tanto querequiere un proceso productivo empresarial para suelaboración y producción, y que forma parte de loscontenidos de la programación informativa”.Malgrat que es tingui en compte la transició digital de laràdio i de la televisió això no fa variar la teoria de lainformació. Potser els rols dels professionals s’han vistafectats per aquesta muda tècnica, però no la funció degenerar una informació de qualitat, plural i objectiva. Perexemple, en el cas de les redaccions integrades (pàgs.40-41), veiem com ja és una realitat plena que els mateixosmitjans alimenten webs, portals, diaris en línia, canalstelevisius i publicacions escrites. Així han de ser depluridisciplinaris (no sempre individualment, però sí9495Agenda: Crítica de llibresglobalment i en potència) els professionals dels grupsGodó, Zeta o de Barcelona Televisió, que compten ambversions escrites, electròniques, informació que bolquen ales seves webs, mitjans d’entreteniment i d’informacióradiofònics i televisius, i, fins i tot, peces informatives quepassen a canals informatius com ara el de les pantalles delmetro de Barcelona.Ja en la primera part, la de la teoria de la informació,aborda els tipus de periodisme i la constant de les respon-sabilitats d’editors, empresaris i professionals (pàg.33).L’anotació que fa de l’objectivitat una actitud ètica, tant desdel punt de vista de com ho teoritza, com de les pers-pectives històrica, tècnica i d’anàlisi que aplica (pàgs.169-198), pot resultar molt útil en ensenyaments inicials depràctica periodística. És en la mateixa línia la inclusió delperiodisme cívic com un dels tipus que se citen (pàg.37).Potser més lligat a la seva denominació nord-americana (iper extensió llatinoamericana), el periodisme cívic no hacirculat tant entre nosaltres com les iniciatives ciutadanes ode participació. Encara que no significa el mateixconceptualment, en el nostre entorn la representacióciutadana ha emanat més dels col·lectius socials.Notícies sistèmiquesEn una altra de les característiques destacables de l’obra,la compensació entre la seva voluntat de compendi i lesaportacions innovadores en l’àmbit conceptual, ens trobemque estableix una divisió de la natura de la informaciósegons la seva relació amb el sistema sociopolític.Fixem-nos que sistema apareix com un terme polisèmicen l’obra de Zabaleta, que tant referencia la teoria quel’ajudava a ordenar internament el llibre anterior, com laxarxa política, econòmica i social que genera l’Administraciói els col·lectius que hi vinculen els seus interessos. Lesnotícies intrasistèmiques serien aquelles que es podenconsiderar inserides en aquest entramat i que responen arealitats no conflictives. Les sistèmiques, per contra,aquelles que suposadament poden fer perillar el sistemasociopolític o que són presentades com a tals.Zabaleta les considera periodisme de guerra, i atribueix alnomenament pseudopolític dels editors l’escorament de lainformació cap a la simple propaganda. Menciona ambvalentia (pàg.93) l’ocultació dels actes a Madrid de suport alprocés de pau a Euskadi. Es preocupa per caracteritzar, demanera clara, quina és la informació de qualitat en ràdio itelevisió (pàg.94) i tampoc no abandona la perspectivahistòrica en relatar quina ha estat l’evolució dels estilsinformatius (pàg.100) o les noves dades sobre l’origen del’aplicació de l’estructura de la piràmide invertida (pàg.234). Resulta interessant el recull dels pactes informatius icomunicatius que significa l’exercici del periodisme(pàg.133). Zabaleta planteja, precisament, l’ús de la càmeraoculta com una absència de pacte i proposa una matriu peranalitzar aquesta classe de, diguem-ne, periodisme (pàgs.118-120).Allò més tècnicLa revisió de la tècnica de ràdio i televisió i de la teoria delllenguatge audiovisual és, de la mateixa manera, extensa iacurada, encara que per la seva naturalesa no generaconceptes teòrics que dialoguen amb la societat. No s’hiescapa, però, la contínua reflexió ètica de l’obra, com en elpunt dels recursos tècnics i humans, en què para atenció al’aspecte de la fiabilitat de les fonts (pàgs.370-380).Hi podem trobar la descripció del sistema de TelevisióEspanyola i de les televisions autonòmiques (pàg.245) i, enla mateixa part, la polèmica qüestió de la mesurad’audiència televisiva en llengües minoritàries. En aquestsentit, i per posar un cas, s’ha hagut de negociar ambSofres un tracte més adequat, pel que fa a les televisionslocals i en català, que tingués en compte aspecteslingüístics. Tots els aspectes teòrics i tecnològics queafecten la ràdio i la televisió hi consten: des dels recursoscitats fins a la teoria del llenguatge, sense deixar d’anotaramb cura aquells que impliquen la gestió de la il·luminació,el color, el volum, el temps o el so.En definitiva, un compendi que completa l’obra anterior deZabaleta, que malgrat aquest interès d’explicació global nodeixa de fer aportacions personals, i que és útil aprofessionals, estudiosos o estudiants que hi trobaran unmón extens en un delicat ordre.

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2005/111387/quacac_a2005m5-8n22p117.pdf

Crítica de llibres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB