Precipitacions i escorrentia a les conques torrencials de Mallorca

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ La importància de les inundacions al món mediterrani és quelcom prou reconegut. Aquests fenòmens naturals són elements quotidians de la vida que, fins no fa molt, eren una eina útil per a les societats agràries. A l’actualitat, i amb els canvis demogràfics i urbanístics a la conca mediterrània, s’han convertit en uns factors de risc que convé estudiar per evitar danys i pèrdues materials i de vides humanes. L’estudi dels cabals punta implica analitzar la precipitació, com a factor que origina les inundacions, així com els trets més destacats de les conques escollides, trets que poden provocar la intensificació o atenuació de les torrentades. A Mallorca la forma d’inundació més extesa són els flash-floods o revingudes llampec. S’ha portat a terme una recerca metodológica respecte al seu estudi i s’ha fet una caracterització de la precipitació i la correntia a l’illa de Mallorca. Ja que les dades de cabals són poc conegudes per la manca de xarxes foronímiques, s’ha triat fer els càlculs per assolir el seu coneixement a partir de l’aplicació del mètode post-esdeveniment, que és considerat prou adient per aquest tipus de recerca. L’objectiu principal de la tesi és conèixer el funcionament de les revingudes a les conques estudiades així com els cabals punta associats a aquests esdeveniments. CONTINGUT S’ha desenvolupat un treball de camp consistent en la trobada de seccions amb bones dades de high-water marks, senyes que permeten conèixer l’altura de les aigües en el moment de la revinguda. Mitjançant l’ús de fòrmules geomorfològiques aplicades a les seccions mesurades s’ha pogut calcular el cabal punta de la conca a cada punt d’aforament. Aquesta metodologia s’ha aplicat a dues conques de la serra de Tramuntana de Mallorca, Sóller i Pollença, conques que al llarg de la primera década del segle XXI han patit diferents episodis torrencials de mitjana intensitat,. S’estudien els casos de desembre de 2004, novembre de 2005, desembre de 2006 i abril de 2007. Els resultats mostren com, malgrat les elevades quantitats de precipitació que originen alguns esdeveniments, les puntes de cabal no són gaire altes, en comparació amb altres casos estudiats arreu de Mallorca. Les puntes són de ràpida formació però el seu increment aigües avall és molt irregular. Una vegada coneguts els valors dels cabals s’ha optat per aplicar altres mètodes de càlcul de cabals per a fer una comparació dels resultats. En general, les mesures que s’obtenen dels mètodes empírics sobre-estimen de manera destacada les dades que provenen del treball de camp. Finalment, es fa una classificació dels tipus d’inundació en funció dels danys provocats. Els esdeveniments es reparteixen en ordinaris, extraordinaris i catastròfics segons el grau d’impacte que tenen sobre el territori afectat. CONCLUSIONS La pluja, sobretot la seva intensitat temporal i la seva distribució espacial, és el principal factor a l’origen de les inundacions i l’acció de l’home, per les modificacions fetes sobre la xarxa de torrents, juga un paper molt important en el desenvolupament de les crescudes. Els cabals assolits són sensiblement inferiors als que s’han donat a altres llocs de Mallorca, malgrat les precipitacions mostrin uns totals prou elevats. En canvi, l’aplicació d’altres mètodes de càlcul dóna com a resultat uns valors punta molt elevats, que no es corresponen als trets morfomètrics de les xarxes torrencials estudiades. Pel que fa al tipus d’inundació, en dos casos es considera catastròfica, un és extraordinària i en dos casos són inundacions ordinàries.[spa] La importancia de las inundaciones en el mundo mediterráneo es algo conocido. Estos fenómenos naturales son hechos cotidianos que, hasta no hace mucho tiempo, eren una herramienta útil para las sociedades agrarias. Actualmente, y con los cambios demográficos y urbanísticos en la cuenca mediterránea, se han convertido en unos factores de riesgo que conviene estudiar per evitar daños y pérdidas materiales y de vidas humanas. El estudio de los caudales punta implica analizar la precipitación, como un factor que origina les inundaciones, así como los rasgos más destacados de las cuencas escogidas para su estudio, rasgos que pueden provocar la intensificación o atenuación de les inundaciones. En Mallorca la forma de inundación más habitual son los flash-floods o avenidas relámpago. Se ha desarrollado una búsqueda metodológica respecto a su estudio y se ha hecho una caracterización de la precipitación y de la escorrentía superficial de la isla de Mallorca. Ya que los datos de caudales son poco fiables por la falta de redes de aforo, se ha decidido que los cálculos para conocer sus valores se hagan a partir de la aplicación del método post-event, que se considera adecuado para este tipo de investigación. El objetivo principal de la tesis es conocer el funcionamiento de las inundaciones en las cuencas estudiadas así como los caudales punta asociados a estos hechos torrenciales. CONTENIDO Se ha desarrollado trabajo de campo consistente en la localización de secciones con datos de high-water marks, marcas que permiten conocer la altura que alcanzan las aguas en el momento de la crecida. Mediante la aplicación de fórmulas geomorfológicas, aplicadas a las secciones medidas, se ha podido calcular el caudal punta en cada punto de aforo. Esta metodología se ha aplicado en dos cuencas de la serra de Tramuntana de Mallorca, Sóller y Pollença, cuencas que, durante la primera década del siglo XXI, han sufrido episodios torrenciales de mediana intensidad. Se estudian así los casos de diciembre de 2004, noviembre de 2005, diciembre de 2006 y abril de 2007. Los resultados muestran cómo, a pesar de las elevadas cantidades de precipitación recogidas, las puntas de caudal no son demasiado elevadas, comparadas con otros casos estudiados en Mallorca. Les puntas son de rápida formación pero el incremento de caudal aguas debajo de la cuenca es muy irregular. Una vez conocidos los valores de caudal se ha optado por aplicar otros métodos de cálculo de caudales para poder comparar los resultados. En general, los valores que se obtienen de los métodos empíricos sobre-estiman de manera destacada los datos que provienen del trabajo de campo. Finalmente, se ha desarrollado una clasificación de los tipos de inundación en función de los daños provocados. Los casos se dividen en ordinarios, extraordinarios y catastróficos según el grado de impacto que tienen sobre el espacio afectado. CONCLUSIONES La lluvia, sobretodo su intensidad temporal y su distribución espacial, es el principal factor en el origen de las inundaciones. Así mismo, la acción del hombre juega un papel muy importante en el desarrollo de las crecidas por las modificaciones aplicadas sobre la red de drenaje. Las puntas de caudal calculadas son sensiblemente inferiores a las que se han dado en otras zonas de Mallorca, a pesar que las precipitaciones presenten unos totales muy elevados. Por otro lado, la aplicación de otros métodos de cálculo da como resultado unos valores punta muy altos que nos se corresponden con los rasgos morfométricos de las cuencas torrenciales estudiadas. En lo que concierne al tipo de inundación, en dos casos se considera catastrófica, uno es extraordinario y en dos casos son inundaciones ordinarias.[eng] The aim of the thesis is to study the flood events and the flood peaks originated in the torrential catchments of Mallorca. The importance of flooding in the Mediterranean area is well-known. These natural phenomena are everyday elements of life and, until recently, were an usuful tool for agricultural societies. At present, and due to the demographic and urban changes in the Mediterranean basin, floods have become a risk factor that should be studied to prevent damages, the loss of property and human lives. The study of peak flows involves analyzing precipitation, as a factor that triggers flood events, and the main features of the selected watersheds, features that can increase or decrease the flood peaks. Since in Mallorca the most widespread form of flooding is the flashflood, there has been a research form a methodology about how to study flash floods. A characterization of rainfall and runoff in Mallorca has been developed. Data about flows is poorly known due to the lack of an extended gauging network and the use of a post-event study method was applied in order to calculate the flow levels. Post-event research has been widely accepted as an adequate system to do this kind of research. A field work research was done to find sections with good high water marks, marks that provide information about the level reached by the water at the time of the flood. This methodology has been applied to two basins of the Serra de Tramuntana range, basins that, in the first decade of the 21st century, have been affected by torrential episodes of medium intensity. Results show that, despite the large amounts of rainfall that caused these events, the flood peaks are not very high in values, especially when compared with other cases studied in Mallorca. The flood peaks have a short time of formation but its increase downstream is very irregular. Once the values of the peaks are known, it has been decided to apply other calculation methods in order to compare results. In general, the results obtained with the indirect methods prominently overestimate the values that have been calculated from the field work data. It is concluded that the rain, its intensity and spatial distribution, is the main factor in the origin of flood events and the man actions, mainly modifications of the stream network, play an important role in the flood development