D'ençá que es van endegar els processes d'automatització de les tasques que
es porten a terme a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona han sorgit una
sèrie de necessitats per a diversos centres pel que fa a l'aplicació d'uns llistats
de matéries adients per l'especificitat del camp temàtic de cada Faculta

Casadellà, Jordi

Miró Parella, Laura

Miró, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
mCreació d'uns
encapgalaments de
materia per a les
biblioteques cientffiques
de la Universitat de
Barcelona
per Jordi Casadellá * i Laura Miró **
D'encá que es van endegar els processes xi'automatització de les tasques que
es porten a terme a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona han sorgit una
serie de necessitats per a diversos centres peí que fa a Faplicació d'uns llistats
de matéries adients per l'especificitat del camp temátic de cada Facultat.
La centralització deis processos de catalogado, classificació i indexació im-
plica la creació i manteniment d'un cataleg coHectiu que agrupi el fons biblio-
gráfic de totes les biblioteques de Facultat en un sol fitxer informatitzat. Pero
peí que fa a l'aplicació de les matéries, aqüestes poden ser inadequades per satis-
fer les necessitats particulars de cada centre; també hem de considerar que com-
porta una gran dificulta! classificar llibres dels camps de les ciéncies si no es
té un cert coneixement d'aquestes matéries. De tots es conegut que precisament
la tradició ens mostra que el personal bibliotecari sol estar lligat a estudis de
les anomenades «branques» de lletres.
Per tant, els bibliotecaris que estavem mes acostumats a tractar llibres cientí-
fics ens trobávem amb certs problemes quant a l'aplicació de les matéries per
part dels Servéis Centrals. Aqueste potser no serien de gaire importancia si no-
més es tractés de fer un cataleg general de tota la Universistat, pero n'adquirei-
xen una mica quan es tracta de classificar mes acuradament llibres mes específics.
Jordi Casadellá es llicenciat en Ciéncies Biológiques i Diplomat en Biblioteconomia i Docu-
mentado i treballa a la Divisió de Ciéncies Experimentáis i Matemátiques com a Cap de Coordi-
nado d'informació bibliográfica, revistes i préstec interbibliotecari.
Laura Miró es diplomada en Biblioteconomia i Documentado i treballa a la Biblioteca de Físi-
ca i Química on s'ocupa del processament técnic de llibres i de la informació bibliográfica.
45
JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapqalaments de materia ...
Els principals son:
• Aplicado de matéries massa generals.
• Ús de termes provinents del llenguatge no científic.
• Ús de termes que actualment ja han estat substituíts per altres.
• Problemes provinents de la traducció literal de termes en angles.
Es va fer palesa, dones, la necessitat d'aplicar unes matéries mes adients al
fons bibliográfic d'algunes Divisions. En el cas de la Divisió de Ciéncies Ex-
perimentáis i Matemátiques aquesta necessitat era, potser, mes urgent.
• OBJECTIUS
L'objectiu principal de la creació deis encap?alaments es oferir punts d'accés
de matéries (aplicáis al fons de llibres de les Biblioteques de la Divisió III)
a partir d'un llenguatge controlat mitjancant relacions jerárquiques, associati-
ves i d'equivaléncia entre els termes utilitzats.
Al mateix temps també ha de servir com a pauta a seguir a l'hora d'escollir
encapsalamenls per part dels indexadors dels documents, ja que aquesta tasca
es fará des de cinc centres diferents, que corresponen a les cinc Facultáis de
la Divisió.
• METODOLOGÍA
Es plantejava, llavors, el dilema de si aplicar unes maléries ja desenvolupa-
des per alguna inslilució o biblioteca, o crear-les segons les propies necessitate.
En el primer cas era molí difícil Irobar algún llislal ja fel que coincidís ple-
namenl amb les maléries de Biología, Física, Química, Geología i Malemáli-
ques alhora i en el millor deis casos hauria estol necessari fer modificacions
que haurien complical molí el manlenimenl i l'aplicació de les matéries. Per
lanl es va decidir crear unes maléries a la mida de les noslres necessitate.
Com que en un principi els indexadors de cada biblioteca de Facultat havien
desenvolupal les maléries propies del seu fons bibliográfic segons les seves ne-
cessitols, quan es va decidir de crear un Thesaurus comú per la Divisió de Cién-
cies es van plantejar problemes. Aqueste suposaven, per una part, la unificació
de criteris a l'hora de crear termes comuns per a les diferente biblioleques i,
per l'altra, l'establimenl de les relacions semánliques adíente per a cada terme.
Per solventar aqüestes dificúltate es mantenen reunions periódiques enlre els in-
dexadors i a mes es recorre a la consulta de diccionaris científics, d'altres thesau-
rus, es rep Fassessorament del personal docenl de les diferente Facúltate, ele.
46
Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
Podem considerar que per a l'elaboració del Thesaurus se segueix un métode
mixte ja que tant es desenvolupen termes seleccionáis a priori com s'introdueixen
nous termes segons les necessitats del moment.
• ESTRUCTURA
Els termes utilitzats en aquests Thesaurus guarden entre ells les relacions se-
mantiques caracteristiques:
• de jerarquía: expressen les relacions de generalitat i especificitat en-
tre els termes.
EP FÍSICA EP FÍSICA NUCLEAR
TE FÍSICA NUCLEAR TG FÍSICA
• de substitució: relació que hi ha entra un terme acceptat i un o mes
sinónims no admesos.
EP MAMÍFERS EP MAMMALIA
UP MAMMALIA US MAMÍFERS
• associatives: relació que hi ha entre dos termes propers, pero que no
guarden una relació jerárquica.
EP CLOROPLASTS EP FOTOSÍNTESI
TR FOTOSÍNTESI TR CLOROPLASTS
• A mes també existeixen els anomenats complements de precisió, els
quals serveixen per a concretar el camp semantic al qual pertany el
terme.
EP TEMPS (FÍSICA)
Els símbols que expressen aqüestes relacions son els següents:
símbols emprats símbols anglesos signifícat
EP Entrada principal
TG BT Terme general
TE NT Terme específic
TR RT Terme relacionat
US US Useu
UP UF Useu per
NA SN Nota d'abast
47
JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapgalaments de inatéria ...
La nota d'abast (NA) s'usa per a fer algún comentad sobre el terme (EP) princi-
pal, com per exemple quan s'indica en quins casos es pot usar, etc, pero també
es fa servir, en aquest Thesaurus, per anotar el número de la CDU o els símbols
d'alguna altra classificació que faci servir la biblioteca com a topográfic deis seus
llibres:
EP ANATOMÍA HUMANA
NA BI 591.4:611
TG ANATOMÍA
TE ...
Aixó vol dir que a la Biblioteca de Biologia (BI) el decimal 591.4:611 es fa ser-
vir per classificar els llibres amb la materia ANATOMÍA HUMANA.
L'ordenació de cada entrada principal (EP) respecte a les altres, així com entre
els termes que formen part de les relacions semántiques, es alfabética:
EP AIGUA EP AIGUA-CONTAMINACIÓ
NA BI 577.356 NA BI 504.4.054
TE Aigua-contaminació TG Aigua
TE Aigua-metabolisme TG Contaminado
TE Aigua-microbiologia TR Aigües residuals
TR Pluja acida
TE Aigua-contaminació microbiana
TE Contaminado marina
• PROGRAMA INFORMATIC
Quan es va prendre la decisió de desenvolupar el thesaurus es va veure la neces-
sitat d'informatitzar-lo. Per tant, amb l'ajut del Centre de Cálcul de la Universitat
de Barcelona, es va crear un programa que, per una banda, permet el manteni-
ment del thesaurus (creació de nous termes, actualització, correcció, etc.) i per
l'altra, la consulta, mitjancant aquest, de la base de dades automatitzada de la Bi-
blioteca Universitaria, pero només del fons de la Divisió m.
a) Manteniment
Si volem introduir un nou terme (1):
48
Revista de Biblioteconomia i Documentació Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
Aplicació d'entrada i manteniment
Entrada
principal: Arrels
(EP)
01799 EP
01799
01799
01799
01799
01799
01799
01799
•
ARRELS
Entrada nova al Thesaurus
(1) (2).
el programa permet visualitzar-lo com a entrada nova i introduir les relacions
semántiqués que li corresponen en els espais en blanc (2). Automáticament el
programa crea les relacions inverses que li pertanyen.
El programa1 01800 EP ANATOMÍA VEGETAL
crea f 01800 TE Arrels
01799 EP ARRELS 1
01799 TG Anatomía vegetal J
01799 EP ARRELS j El programa} 01801 EP PLANTES-ABSORCIÓ
01799 TG ANATOMÍA VEGETAL) crea / 01801 TR Arrels
01799 TR Plantes-absorció )
01799 EP ARRELS . El programa} 01802 EP RIZOSFERA
01799 TG ANATOMÍA VEGETAL I crea / 01802 TG Arrels
01799 TR PLANTES-ABSORCIÓ j
01799 TE Rizosfera '
El número que apareix abans de cada terme s'assigna a cadascun correlativa-
ment a mida que es van creant.
b) Consulta:
Per una banda, mitjancant una fundó alternativa del teclat podem anar vi-
sualitzant les relacions semántiqués deis termes que apareixen a pantalla.
EP ANATOMÍA VEGETAL
TE ARRELS *
PF4 EP ARRELS *
TG ANATOMÍA VEGETAL
TR PLANTES-ABSORCIÓ
TE RIZOSFERA *
49
JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapgalaments de materia
Per l'altra, quan ja s'ha decidit quin terme defineix la recerca que s'estigui
fent, s'ha d'usar una altra funció que enllasa aquesta entrada amb els llibres
de les biblioteques de la Divisió que la teñen assignada.
EP RIZOSFERA * . 10012480: The rizosphere
mtro
TG ARRELS *
Una particularitat que trobarem en aquest módul de consulta es que a la dre-
ta d'algunes entrades apareix un asterisc (*). Aixó vol dir que aquest terme ja
ha estat utilitzat i que consultant la base de dades hi trobarem almenys un llibre.
Cal teñir present, pero, que aquest projecte es troba encara en els seus inicis
ja que es una tasca laboriosa i comporta un esfor? important de coordinado
entre les cinc biblioteques de la Divisió.
• BIBLIOGRAFÍA
• BATTY, David. Thesaurus Construction and Maintenance. A survival kit. «Da-
tabase» (February 1989), págs. 13-20.
• JANIK, Sophie; BRUNET, Lise. La mise a jour d'un thesaurus. «Documen-
taliste» (vol. 24, num. 6, novembre-decembre, 1987), pág. 215-229.
• THESAURUS of Engineering and Scientific Terms... New York: Engineers
Joint Council, 1969.
50


Creació d'uns encapçalaments de matèria per a les biblioteques científiques de la Universitat de Barcelona

Casadellà, Jordi, 1961-

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989mCreació d'unsencapgalaments demateria per a lesbiblioteques cientffiquesde la Universitat deBarcelonaper Jordi Casadellá * i Laura Miró **D'encá que es van endegar els processes xi'automatització de les tasques quees porten a terme a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona han sorgit unaserie de necessitats per a diversos centres peí que fa a Faplicació d'uns llistatsde matéries adients per l'especificitat del camp temátic de cada Facultat.La centralització deis processos de catalogado, classificació i indexació im-plica la creació i manteniment d'un cataleg coHectiu que agrupi el fons biblio-gráfic de totes les biblioteques de Facultat en un sol fitxer informatitzat. Peropeí que fa a l'aplicació de les matéries, aqüestes poden ser inadequades per satis-fer les necessitats particulars de cada centre; també hem de considerar que com-porta una gran dificulta! classificar llibres dels camps de les ciéncies si no esté un cert coneixement d'aquestes matéries. De tots es conegut que precisamentla tradició ens mostra que el personal bibliotecari sol estar lligat a estudis deles anomenades «branques» de lletres.Per tant, els bibliotecaris que estavem mes acostumats a tractar llibres cientí-fics ens trobávem amb certs problemes quant a l'aplicació de les matéries perpart dels Servéis Centrals. Aqueste potser no serien de gaire importancia si no-més es tractés de fer un cataleg general de tota la Universistat, pero n'adquirei-xen una mica quan es tracta de classificar mes acuradament llibres mes específics.Jordi Casadellá es llicenciat en Ciéncies Biológiques i Diplomat en Biblioteconomia i Docu-mentado i treballa a la Divisió de Ciéncies Experimentáis i Matemátiques com a Cap de Coordi-nado d'informació bibliográfica, revistes i préstec interbibliotecari.Laura Miró es diplomada en Biblioteconomia i Documentado i treballa a la Biblioteca de Físi-ca i Química on s'ocupa del processament técnic de llibres i de la informació bibliográfica.45JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapqalaments de materia ...Els principals son:• Aplicado de matéries massa generals.• Ús de termes provinents del llenguatge no científic.• Ús de termes que actualment ja han estat substituíts per altres.• Problemes provinents de la traducció literal de termes en angles.Es va fer palesa, dones, la necessitat d'aplicar unes matéries mes adients alfons bibliográfic d'algunes Divisions. En el cas de la Divisió de Ciéncies Ex-perimentáis i Matemátiques aquesta necessitat era, potser, mes urgent.• OBJECTIUSL'objectiu principal de la creació deis encap?alaments es oferir punts d'accésde matéries (aplicáis al fons de llibres de les Biblioteques de la Divisió III)a partir d'un llenguatge controlat mitjancant relacions jerárquiques, associati-ves i d'equivaléncia entre els termes utilitzats.Al mateix temps també ha de servir com a pauta a seguir a l'hora d'escollirencapsalamenls per part dels indexadors dels documents, ja que aquesta tascaes fará des de cinc centres diferents, que corresponen a les cinc Facultáis dela Divisió.• METODOLOGÍAEs plantejava, llavors, el dilema de si aplicar unes maléries ja desenvolupa-des per alguna inslilució o biblioteca, o crear-les segons les propies necessitate.En el primer cas era molí difícil Irobar algún llislal ja fel que coincidís ple-namenl amb les maléries de Biología, Física, Química, Geología i Malemáli-ques alhora i en el millor deis casos hauria estol necessari fer modificacionsque haurien complical molí el manlenimenl i l'aplicació de les matéries. Perlanl es va decidir crear unes maléries a la mida de les noslres necessitate.Com que en un principi els indexadors de cada biblioteca de Facultat haviendesenvolupal les maléries propies del seu fons bibliográfic segons les seves ne-cessitols, quan es va decidir de crear un Thesaurus comú per la Divisió de Cién-cies es van plantejar problemes. Aqueste suposaven, per una part, la unificacióde criteris a l'hora de crear termes comuns per a les diferente biblioleques i,per l'altra, l'establimenl de les relacions semánliques adíente per a cada terme.Per solventar aqüestes dificúltate es mantenen reunions periódiques enlre els in-dexadors i a mes es recorre a la consulta de diccionaris científics, d'altres thesau-rus, es rep Fassessorament del personal docenl de les diferente Facúltate, ele.46Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989Podem considerar que per a l'elaboració del Thesaurus se segueix un métodemixte ja que tant es desenvolupen termes seleccionáis a priori com s'introdueixennous termes segons les necessitats del moment.• ESTRUCTURAEls termes utilitzats en aquests Thesaurus guarden entre ells les relacions se-mantiques caracteristiques:• de jerarquía: expressen les relacions de generalitat i especificitat en-tre els termes.EP FÍSICA EP FÍSICA NUCLEARTE FÍSICA NUCLEAR TG FÍSICA• de substitució: relació que hi ha entra un terme acceptat i un o messinónims no admesos.EP MAMÍFERS EP MAMMALIAUP MAMMALIA US MAMÍFERS• associatives: relació que hi ha entre dos termes propers, pero que noguarden una relació jerárquica.EP CLOROPLASTS EP FOTOSÍNTESITR FOTOSÍNTESI TR CLOROPLASTS• A mes també existeixen els anomenats complements de precisió, elsquals serveixen per a concretar el camp semantic al qual pertany elterme.EP TEMPS (FÍSICA)Els símbols que expressen aqüestes relacions son els següents:símbols emprats símbols anglesos signifícatEP Entrada principalTG BT Terme generalTE NT Terme específicTR RT Terme relacionatUS US UseuUP UF Useu perNA SN Nota d'abast47JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapgalaments de inatéria ...La nota d'abast (NA) s'usa per a fer algún comentad sobre el terme (EP) princi-pal, com per exemple quan s'indica en quins casos es pot usar, etc, pero tambées fa servir, en aquest Thesaurus, per anotar el número de la CDU o els símbolsd'alguna altra classificació que faci servir la biblioteca com a topográfic deis seusllibres:EP ANATOMÍA HUMANANA BI 591.4:611TG ANATOMÍATE ...Aixó vol dir que a la Biblioteca de Biologia (BI) el decimal 591.4:611 es fa ser-vir per classificar els llibres amb la materia ANATOMÍA HUMANA.L'ordenació de cada entrada principal (EP) respecte a les altres, així com entreels termes que formen part de les relacions semántiques, es alfabética:EP AIGUA EP AIGUA-CONTAMINACIÓNA BI 577.356 NA BI 504.4.054TE Aigua-contaminació TG AiguaTE Aigua-metabolisme TG ContaminadoTE Aigua-microbiologia TR Aigües residualsTR Pluja acidaTE Aigua-contaminació microbianaTE Contaminado marina• PROGRAMA INFORMATICQuan es va prendre la decisió de desenvolupar el thesaurus es va veure la neces-sitat d'informatitzar-lo. Per tant, amb l'ajut del Centre de Cálcul de la Universitatde Barcelona, es va crear un programa que, per una banda, permet el manteni-ment del thesaurus (creació de nous termes, actualització, correcció, etc.) i perl'altra, la consulta, mitjancant aquest, de la base de dades automatitzada de la Bi-blioteca Universitaria, pero només del fons de la Divisió m.a) MantenimentSi volem introduir un nou terme (1):48Revista de Biblioteconomia i Documentació Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989Aplicació d'entrada i mantenimentEntradaprincipal: Arrels(EP)01799 EP01799017990179901799017990179901799•ARRELSEntrada nova al Thesaurus(1) (2).el programa permet visualitzar-lo com a entrada nova i introduir les relacionssemántiqués que li corresponen en els espais en blanc (2). Automáticament elprograma crea les relacions inverses que li pertanyen.El programa1 01800 EP ANATOMÍA VEGETALcrea f 01800 TE Arrels01799 EP ARRELS 101799 TG Anatomía vegetal J01799 EP ARRELS j El programa} 01801 EP PLANTES-ABSORCIÓ01799 TG ANATOMÍA VEGETAL) crea / 01801 TR Arrels01799 TR Plantes-absorció )01799 EP ARRELS . El programa} 01802 EP RIZOSFERA01799 TG ANATOMÍA VEGETAL I crea / 01802 TG Arrels01799 TR PLANTES-ABSORCIÓ j01799 TE Rizosfera 'El número que apareix abans de cada terme s'assigna a cadascun correlativa-ment a mida que es van creant.b) Consulta:Per una banda, mitjancant una fundó alternativa del teclat podem anar vi-sualitzant les relacions semántiqués deis termes que apareixen a pantalla.EP ANATOMÍA VEGETALTE ARRELS *PF4 EP ARRELS *TG ANATOMÍA VEGETALTR PLANTES-ABSORCIÓTE RIZOSFERA *49JORDI CASADELLÁ i LAURA MIRÓ Creado d'uns encapgalaments de materiaPer l'altra, quan ja s'ha decidit quin terme defineix la recerca que s'estiguifent, s'ha d'usar una altra funció que enllasa aquesta entrada amb els llibresde les biblioteques de la Divisió que la teñen assignada.EP RIZOSFERA * . 10012480: The rizospheremtroTG ARRELS *Una particularitat que trobarem en aquest módul de consulta es que a la dre-ta d'algunes entrades apareix un asterisc (*). Aixó vol dir que aquest terme jaha estat utilitzat i que consultant la base de dades hi trobarem almenys un llibre.Cal teñir present, pero, que aquest projecte es troba encara en els seus inicisja que es una tasca laboriosa i comporta un esfor? important de coordinadoentre les cinc biblioteques de la Divisió.• BIBLIOGRAFÍA• BATTY, David. Thesaurus Construction and Maintenance. A survival kit. «Da-tabase» (February 1989), págs. 13-20.• JANIK, Sophie; BRUNET, Lise. La mise a jour d'un thesaurus. «Documen-taliste» (vol. 24, num. 6, novembre-decembre, 1987), pág. 215-229.• THESAURUS of Engineering and Scientific Terms... New York: EngineersJoint Council, 1969.50

Creació d'uns encapçalaments de matèria per a les biblioteques científiques de la Universitat de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona