La lesió per cremada s'ha associat a l'augment de la concentració de molts mediadors inflamatoris. Aquests mediadors són importants en la fisiopatologia de la cremada, contribuint a la disfunció orgànica i l'aparició de complicacions sèptiques. També són útils en l'establiment del pronòstic i són importants en la fisiopatologia de situacions concretes com la cicatrització o la lesió per inhalació de fums. En conseqüència, alguns d'aquests biomarcadors també podrien ser considerats com a possibles dianes terapèutiques. Igualment, com que els tractaments també poden afectar els processos biològics, els biomarcadors poden ser útils per guiar l'ús de determinats tractaments i podrien ajudar a explicar perquè alguns tractaments no són útils a l'hora de millorar el pronòstic de determinats pacients. Per tant, la investigació en biomarcadors és una característica principal de la medicina translacional d'aquesta àrea de coneixement. La present tesi té l'objectiu de valorar la utilitat en la determinació del pronòstic dels pacients cremats dels biomarcadors implicats en l'eix IL33/ST2. De fet, es tracta del primer article que analitza la significació pronòstica d'aquests biomarcadors en pacients cremats i els resultats obtinguts demostren la relació existent entre la concentració de la fracció soluble de la proteïna supressió de la tumorigenicitat 2 (sST2) i la mortalitat d'aquests pacients. A més a més, nivells elevats de sST2 també es van associar a una major incidència de complicacions infeccioses i de disfunció orgànica, suggerint que podria tenir un paper significatiu en la gènesi de la disfunció orgànica associada a la cremada. Per tots aquests motius, la mesura de la concentració de sST2 podria, en un futur, ajudar en el procés de presa de decisions sobre el tractament indicat en cada pacient ja que ens permetria saber quins són els pacients amb més alt risc de patir una mala evolució i que, per tant, es podrien beneficiar d'un tractament més agressiu.Several inflammatory mediators have been shown to be increased after burn injury. They may be important in burn pathophysiology, contributing to organ dysfunction and sepsis apparition, and they may also predict outcomes. Moreover, they have been involved in pathophysiology of some special processes, such as inhalation injury or wound healing. Consequently, some biomarkers have been described as potential therapeutic targets. Importantly, as therapeutic interventions may also affect biological processes, biomarkers may be a useful tool to guide some treatments and may also explain why some treatments succeed or fail in improving outcomes. Therefore, investigation into biomarkers in severe burn patients is a key feature of translational medicine in this area of knowledge. Our aim was to analyze whether plasma levels of biomarkers involved in the IL33/ST2 axis might help to predict mortality in burn patients. This is the first study to show the prognostic significance of plasma levels of sST2 after burn injury. Indeed, higher plasma concentrations of sST2 were consistently associated with a higher risk of death, even after adjusting for different potential confounding. Moreover, higher levels of sST2 were also observed in burn patients who developed any infectious complication during their stay in the Burns Unit as well as in patients who presented MODS. In conclusion, the results of this study suggest that plasma sST2 levels predict mortality in burn patients and may be useful to help or guide physicians in the bedside decision-making process during patient management
