Estelrich Rigo, Tomeu

Biblioteca Digital de les Illes Balears

… el dogma que afirma que
l’enriquiment dels rics acaba
revertint a la societat no és
més que una mescla de
mentida intencionada i de
forçada ceguesa moral
Zygmunt Bauman
L
a Revolució Industrial va ge-
nerar canvis profunds en els
factors de producció i en les
condicions de vida dels treba-
lladors. El primer sindicat de
treballadors va sorgir a Londres el 1720.
S’aconseguí la primera llei laboral que
va reduir la jornada de treball infantil
en 12 hores. La jornada habitual era
com a mínim de 14 amb una disciplina
que s’aplicava a dones, homes i infants
que treballaven en unes condicions
precàries de lluita per la supervivència.
El turisme va començar essent un pri-
vilegi reservat només per persones ri-
ques i ocioses. Durant el segle XIX hi
ha una sèrie d’avanços tecnològics que
permeten millorar les comunicacions,
però no serà fins a mitjan segle XX
quan el turisme comença a democra-
titzar-se.
El primer servei regular de comunica-
cions marítimes entre Palma i Barcelo-
na va ser el 1837. Va facilitar l’arribada
a Mallorca d’un conjunt de personatges
il·lustres que per raons polítiques, cien-
tífiques o empesos per la curiositat, va-
ren visitar l’illa. Tenien interès en
conèixer paratges idíl·lics per fugir del
renou i el fum de les grans ciutats. Va-
ren escriure articles i llibres de viatge:
Dembowski, Jean J. Laurens, però sense
cap dubte, el llibre que més va divulgar
el coneixement de Mallorca dins l’Euro-
pa romàntica va ser un hivern a Mallor-
33PISSARRA 154 / febrer - abril 2019
DE LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL AL TOT INCLÒS:
QUATRE PINZELLADES SOBRE EL
TURISME A LES ILLES BALEARS
Fotograma del documental Overbooking
chopin i George Sand
Tomeu Estelrich Rigo
ca de George Sand, que el 1838 arribà a
Valldemossa acompanyada del músic
Frederic Chopin. Havien vingut a Vall-
demossa per canviar d’aires i per millo-
rar la salut del compositor. 
Un altre visitant il·lustre va ser l’arxiduc
Lluís Salvador d’Àustria. Era un
intel·lectual, políglota i gran viatger. Va
visitar Eivissa i Formentera per primera
vegada l’estiu de 1867. La seva obra mo-
numental die Balearen -Les Balears
descrites amb paraules i imatges- va
atreure nombroses persones que en di-
fongueren la imatge per tota Europa.
El 1914 esclata la I Guerra Mundial, que
aturà en sec l’arribada de turistes.
A França, en la dècada dels anys 30, les
mobilitzacions de treballadors reclama-
ven la implantació de la setmana laboral
de 40 hores, el dret a la representació
sindical i el dret a les vacances pagades.
Més de tres milions de francesos van fer
vaga i el país va quedar completament
paralitzat. El Govern va convocar la pa-
tronal i als sindicats. Els acords de Mati-
gnon són un dels punts de partida de la
universalització dels drets laborals i
també del que avui coneixem com l’Estat
del benestar. Aquest pacte va entrar en
vigor el 1936. Desenes de milers de tre-
balladors francesos van gaudir aquest
mateix estiu de les primeres vacances
pagades de la seva vida, dues setmanes
de vacances pagades que van passar a
ser quatre el 1968, enmig d’una gran eu-
fòria, ja que el que s’havia aconseguit
era impensable.
L’ any 1921, la Compañía Aeromarítima
Mallorquina s’adjudicà la línia postal
Barcelona-Palma, per al servei de la
qual utilitzava hidroavions que aterra-
ven al port de Palma.
El 1936 esclata la Guerra Civil espanyola
i el 1939 la II Guerra Mundial que es-
tronca l’arribada de turistes. Acabades
les guerres, es promociona la campa-
nya Luna de miel en Mallorca . 
Gràcies a la lluita sindical països com
Àustria, Finlàndia, Suècia o Itàlia varen
introduir el dret a les vacances retribu-
ïdes. A l’Estat Espanyol, durant la Sego-
na República, es va aprovar la Llei del
Contracte del Treball- que contemplava
un permís anual retribuït de set dies
per a tots els assalariats.
El boom turístic a les Illes Balears es va
produir els anys seixanta amb els Planes
de desarrollo durant la dictadura fran-
quista. El turisme va servir perquè el rè-
gim sortís del seu aïllament internacional
i abandonés l’economia autàrquica. La
pesseta estava devaluada i cada vegada
eren més els treballadors de classes mit-
ges britàniques o alemanyes que es po-
dien permetre el viatge a les Illes Balears. 
Una vegada feta la transició a la demo-
cràcia, s’anava consolidant la intensifica-
ció de l’explotació turística. Aquest
desgavell es coneix com la ”balearitza-
ció” , perquè sense cap planificació ni
gens de consciència mediambiental es
construiren vivendes i hotels de forma
anàrquica a vorera de mar. Durant
aquests anys la construcció i el turisme
atreien un gran nombre de treballadors
que venien d’altres indrets de l’Estat. Pro-
gressivament hi ha un transvassament
de treballadors del món agrari al sector
terciari. Passam del monocultiu de l’agri-
cultura al monocultiu del turisme i la
construcció. El 1960 arribaren 400.000 tu-
ristes i el 1970 n’arribaren 2.000.000. D’a-
quí ve el nom de boom turístic . 
A Menorca, el sector industrial té un
gran pes. L’any 1960, el 53,2% dels ocu-
pats treballava en el sector secundari.
Després de l’accelerada terciarització
experimentada per l economia menor-
quina a partir del 1985, el percentatge
d ocupats en el sector industrial conti-
nua sent superior a Menorca en compa-
ració a la resta de l‘arxipèlag balear. El
nou capital, majoritàriament de Catalu-
nya, va entrar a Menorca quan altres
zones turístiques ja estaven saturades.
Així, la construcció hotelera a gran es-
cala i la multiplicació d’urbanitzacions
es va fer amb més seny perquè s inicià
quan altres zones turístiques ja comen-
çaven a degradar-se.
La crisi del petroli del 73 va ser de llarga
durada a causa de l’alça sobtada dels
preus internacionals del petroli. Va pro-
vocar la devaluació del dòlar, la baixada
de la demanda i l’increment de l’atur. 
El 1977 hi havia gairebé 3,5 milions de
turistes i més de 200.000 places a Ba-
lears. El 1978 hi ha una recuperació de
les economies europees que, ajudades
per una segona devaluació de la pesse-
ta, afavoreixen el segon boom turístic.
Es produeix un gran augment de turis-
me britànic, i de nou, una forta immi-
gració de temporada a causa de la
manca de mà d’obra.
Entre el 89 i el 93 es produeix la segona
crisi perquè hi ha més oferta que de-
manda. La disminució dels preus no pot
evitar el tancament d’ alguns establi-
ments hotelers.
- La Guerra del Golf de 1990, provocada
per la invasió iraquiana de Kuwait, va
provocar la fallida de diversos TTOO
britànics.
Entre el 94 i el 2001 es produeix el ter-
cer boom turístic, entre altres causes,
per la devaluació de la pesseta fins a un
27% entre 1992 i 1995. S’intentaren po-
sar solucions a la massificació a les illes,
34 PISSARRA 154 / febrer - abril 2019
Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc
d'Àustria
mitjançant el Pla d’Ordenació de l’Ofer-
ta Turística (POOT), la Llei General Tu-
rística i la Llei d’Espais Naturals (LEN).
Durant aquests anys es dóna la dualitat
d’un turisme residencial, que aporta molts
diners amb el turisme del “tot inclòs” que
es caracteritza per tot el contrari.
Del 2002 al 2005 es produeix la tercera
crisi turística, entre altres coses per l’a-
tac contra les Torres Bessones de Nova
York l’11 de setembre de 2001, que va
crear pànic a volar i al terrorisme islà-
mic. Va marcar un punt d’inflexió en l’e-
conomia mundial i l’IBEX-35 perd un
60% del seu valor.
El gener del 2002, l’euro entra en circula-
ció, la qual cosa provoca un increment dels
preus. Es produeix la progressiva substi-
tució del turisme britànic per l’alemany.
Els empresaris hotelers s’enfronten al
Govern a causa de l’Ecotaxa.
Es percep un gran canvi en els hàbits
dels turistes. Les Illes Balears es van
convertint en una de les destinacions
més importants del Mediterrani per fer
vacances. El paisatge és la “matèria pri-
mera” del turisme. On no hi ha res a vi-
sitar, ningú no hi vol anar. La principal
motivació dels turistes és el el paisatge
i el bon clima, el turisme de sol i platja.
Les Illes són un lloc perfecte per des-
cansar i divertir-se. Hi ha més de 1.000
quilòmetres de costa, al voltant de 400
platges, cinc parcs naturals i una illa de-
clarada Reserva de la Biosfera per la
UNESCO: Menorca. 
A Eivissa les murades renaixentistes de
Dalt Vila són declarades Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco el 1999.Les
Pitiüses han tengut una evolució
històrica diferent a altres regions del
Mediterrani que van afavorir la creació
d’una imatge de destinació de llibertat i
vida alternativa. De la conservació
d’aquest paisatge en som responsables
tots.
“Fins aquí Hem Arribat”, de l’eufòria del
turisme a la turismofòbia
La saturació turística és el creixement
excessiu de visitants que fa que un lloc
es massifiqui i els residents pateixin les
conseqüències en els seus estils de vida,
el seu benestar social i el seu accés als
serveis i béns comuns. Aquestes mesu-
res, així com les denominades 5D (Des-
estacionalització, Descongestió,
Descentralització, Diversificació, Deluxe
Tourism), sovint són promocionades
com a solucions pal·liatives. Avui dia, el
turisme constitueix un dels fenòmens
socioeconòmics més importants en l’àm-
bit global. Barcelona, Berlín i Venècia,
tres de les ciutats més visitades d’Euro-
pa, presenten característiques diferents
però un escenari similar: la saturació tu-
rística i l’aparició d’un malestar que va
en augment per part dels residents. 
A Mallorca el vint-i-de setembre de 2017
hi va haver una manifestació organitza-
da per diversos grups activistes sota el
lema “Fins aquí hem arribat! Aturem la
massificació turística”.
QUINS SÓN ELS REPTES ACTUALS? 
 Els viatges de vacances són més
curts, però més freqüents. Els turis-
tes s’organitzen de forma indepen-
dent i fan tres o quatre viatges
anuals. 
 Hi ha un nombre creixent de turistes
molt preocupats per l’estat de con-
servació de l’entorn, que exigeixen
un major control sobre la qualitat del
medi ambient. 
 Els turistes cada vegada són més
exigents, també en la relació quali-
tat-preu exigint que les instal la-
cions i els serveis siguin plenament
satisfactoris.
 El major nombre de queixes dels tu-
ristes és sobre la falta de neteja a les
platges i llocs públics, la contamina-
ció acústica, la saturació de les carre-
teres, la mala qualitat de l’aigua, la
pressió humana a les platges, i la sa-
turació de l’aeroport.
 El major nombre de queixes dels re-
sidents és el preu del lloguer dels
habitatges, la gentrificació de barris
urbans, les condicions laborals
precàries, els darrers anys les Kellys
(les cambreres de pisos) s’organit-
zen per defensar i millorar els seus
drets. Amb el mantra que “el turisme
genera treball i riquesa”, la realitat
és que els treballadors de tempora-
da van de la feina a l’atur.
 Les Illes Balears tenen el 2018 una
població de 1.176.627 persones amb
una densitat de població mitjana de
236 habitants per Km2. Han arribat
segons les dades de l’Ibestat,
3.512.360 turistes per via marítima i
13.943.770 de passatgers arribats per
via aèria.
 On està el progrés, en les macro-au-
topistes a l’illa amb més cotxes per
habitants d’Europa i un transport pú-
blic nefast?
 Té sentit ampliar ports mentre la po-
sidònia mor?
 Quants de gasoductes, incinerado-
res, depuradores, embassaments i
dessaladores són necessaris si es
continua creixent en aquest ritme?
 Més turistes són més beneficis? On
van a parar aquests beneficis? Als
paradisos fiscals?
 Els lobies d’hotelers, constructors i
immobiliàries creuen en el turisme
sostenible o en el col·lapse suïcida. n
35PISSARRA 154 / febrer - abril 2019
S’arenal, als anys 50. última hora


De la Revolució industrial al tot inclós: quatre pinzellades sobre el turisme a les illes Balears

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2019_n0/154_p033.dir/Pissarra_2019_n0154_p033.pdf

De la Revolució industrial al tot inclós: quatre pinzellades sobre el turisme a les illes Balears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears