La Directiva de serveis constitueix un text complex i ambigu, però al mateix temps ambiciós i innovador, en aconseguir impulsar i codificar una liberalització horitzontal dels serveis, excloent aquells àmbits que es troben coberts per les diferents clàusules d'excepció. Imposa als estats membres, i molt especialment a totes les seves administracions públiques, la supressió d'un important nombre d'obstacles a l'accés i exercici de certes activitats econòmiques. Alguns obstacles s'aconsegueixen identificar clarament, però daltres s'identificaran progressivament, mitjançant instruments de vigilància, control i interpretació a les mans de les institucions europees. La seva originalitat resideix en la integració d'instruments de codificació, simplificació, harmonització, coordinació i cooperació interadministrativa, mitjançant noves exigències d'informació i comunicació electrònica entre les administracions dels diferents estats membres i en les seves relacions amb els operadors econòmics i amb els ciutadans i mitjançant noves tècniques organitzatives com les finestretes úniques. En la mesura que cada Estat dugui a terme un seriós replantejament d'adaptació dels diferents instruments de control de les activitats econòmiques als verdaders objectius que han de perseguir aquests controls, la Directiva de serveis pot convertir-se en un potent instrument per a la modernització de totes les administracions públiques a nivell de la Unió Europea
