Montserrat Ingla i Torné

Directory of Open Access Journals

LLENGUA CATALANA I IDENTITAT: ÚS I MODEL A LES TERRES DE L’EBREMontserrat Ingla i TornéTècnica de planificació lingüística de la Secretaria de Política Lingüística a les Terres de l’EbreSegons la divisió dialectal feta pel doctor Veny, les Terres de l’Ebre es-tan situades, lingüísticament parlant, en l’àrea nord-occidental de l’àmbitlingüístic català, on s’inclou el ribagorçà, el pallarès i el tortosí. El tortosí és el subdialecte que es parla estrictament a les comarquesdel Baix Ebre i del Montsià, però també en d’altres que són la transició delnord-occidental al valencià, i que es parla a les comarques del Matarranya(que administrativament pertany a l’Aragó); la Ribera d’Ebre i la Terra Alta(que pertanyen al Principat), i el Maestrat i els Ports de Morella (que per-tanyen al País Valencià).Les dades que sobre les habilitats lingüístiques ens dóna el cens lin-güístic del 2001 situen les Terres de l’Ebre com la zona de Catalunya on viuun percentatge més elevat de persones que coneixen el català. Tot i que calfer notar que la diferència amb les dades del cens del 1996 és a la baixa,aquesta àrea territorial continua tenint un 97,38% de persones que mani-festen entendre el català; un 87,60%, que el sap parlar; un 79,76%, que elsap llegir, i un 51,90%, que el sap escriure. A més, l’Enquesta d’usos lin-güístics feta recentment per la Generalitat de Catalunya també situa lesTerres de l’Ebre com les comarques on el català és la llengua habitual d’un89,4% de la població, mentre que un 88,9% la considera la seva llenguapròpia.Si es tenen en compte aquestes dades, no ha d’estranyar que la llenguacatalana sigui la llengua d’ús general en aquest territori: a la retolació, a lapublicitat, per exemple, registra un alt percentatge d’ús. La seva imatge pú-blica és en català, perquè és una zona majoritàriament rural a la qual no vaafectar la immigració que transformà moltes de les ciutats catalanes de les271Revista de Llengua i Dret, núm. 43, 2005.LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 271àrees industrialitzades. Les poques famílies que hi van arribar van ser assi-milades lingüísticament —només van mantenir el castellà persones que perla seva professió eren destinades a les Terres de l’Ebre o famílies benestantsque per motius ideològics o de moda van optar per la llengua castellana—,però, tot i tenir un bon percentatge d’ús en un període difícil, no existia unsentiment de pertinença a una col.lectivitat. La consciència lingüística delshabitants d’aquestes comarques no era la mateixa que a la resta del país,perquè l’Ebre, no només físicament, sinó també lingüísticament, s’ha sen-tit lluny en la manera de fer i en la forma de parlar de la resta del dominilingüístic. No hi havia (i avui ja es pot parlar en passat) la consideració deparlar una mateixa llengua, sinó de parlar rapitenc, ampostí o tortosí, «unacosa diferent», fet que en el període de la dictadura va ser utilitzat política-ment amb el foment d’un tortosinisme excloent, amb l’afany per part delscacics locals —que tenien com a punt de referència i d’influència Madrid ino Barcelona— de crear una consciència anticatalana que va fer fortunaamb l’eslògan «ni catalans ni valencians». Frase recordada quan una per-sona es presenta com a originària de l’Ebre, però que en realitat només va«triomfar» a la ciutat de Tortosa i l’àrea més pròxima. En qualsevol cas, ala resta del territori ebrenc no es reconeixia la varietat com a part de la llen-gua comuna (però tampoc es reconeixien com a parlants valencians o llei-datans), sinó com una barreja lingüística d’un no-res, òrfena d’un model dereferència.El 1985, des de la Direcció General de Política Lingüística, es va pro-gramar la campanya de sensibilització amb l’eslògan Depèn de tu «que aquí(i aquest aquí es referia al mercat, a un pati d’escola, a una oficina) es parlicatalà...». Les Terres de l’Ebre en van quedar bastant al marge per dos mo-tius: l’un, perquè en tots aquests llocs ja s’usava el català, l’ús de la llenguaparlada sempre ha tingut un percentatge molt elevat, com demostrarien elscensos lingüístics; l’altre, perquè tot just la reflexió era sobre el reconeixe-ment de la varietat com a català, contra els arguments dels qui deien que noes parlava. Repartir el material d’aquella campanya de sensibilització hauriacarregat de raons els «tortosinistes» per reforçar —encara— la seva teoria.Quan l’any 1986 es va fer el primer cens lingüístic, a la Direcció Gene-ral de Política Lingüística va sorprendre que un percentatge molt elevat depersones adultes declarés que no sabia parlar català, quan tot semblava in-dicar que l’ús de la llengua oral era més elevat. En canvi, com més jove s’e-ra, més català se sabia parlar. Fent una anàlisi d’aquelles dades, era evidentque alguns dels adults a qui se’ls preguntava si parlaven català responienque no, d’acord amb el convenciment que ells no parlaven com els de Gi-rona o els de Barcelona; però a la pregunta referida als fills responien que272LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 272sí que el parlaven (cal recordar que els padrons no els contestava el ciutadà,sinó que era un enquestador qui posava la creu a la casella corresponent).Sembla no gens desencertada l’argumentació que la seva contestació res-ponia al fet que els fills l’aprenien a l’escola i els consideraven capaços deparlar-lo. És un argument que en un estudi posterior, fet per estudiants desociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va poder compro-var: els estudiants sentien que parlaven el «seu» català, mentre que elsadults manifestaven que parlaven una «barreja que no era català ni res». Elcens lingüístic ens permet constatar per primera vegada la percepció dellunyania que té un parlant de l’Ebre en relació amb els parlants de més alnord, als qui considera que parlen català. Cal tenir en compte que, encaraavui, les persones grans, quan es volen referir a una persona a qui identifi-quen com a parlant de Barcelona, que parla amb català oriental, ho fanamb el nom «un català». Tampoc no se sent pròxim als parlants del sud, ésa dir, als valencians, però amb una interessant consideració: quan el parlantde l’Ebre manifesta que no parla valencià, no pensa en els seus veïns delnord de Castelló, sinó en els parlants de les comarques de València.Actualment, l’Enquesta d’usos lingüístics ens aporta dades noves queens demostren que la percepció de la població ha canviat: nou de cada deuhabitants de les Terres de l’Ebre declara que el català és la llengua pròpia.És evident que l’ensenyament i la influència dels mitjans de comunicació hihan tingut un paper molt important i ens n’hem de felicitar. Aquest reco-neixement de pertinença va més enllà del fet merament lingüístic: el clamreivindicatiu «som catalans» en una visita del president de la Generalitatara fa 4 anys ho posava de manifest. El moviment social sorgit en contra delPla hidrològic nacional ha provocat un canvi d’actituds en molts aspectesque, sens dubte, els sociòlegs hauran d’estudiar.Sentiments i reconeixements a banda, la veritat és que una anàlisi acu-rada de l’entorn ens retrata un ús de la llengua desigual, segons l’àmbit o elsector que s’observa: en el sociocultural, per exemple, l’ús de la llengua ca-talana és exclusiu, cosa que no passa en el socioeconòmic. Tot i no dispo-sar d’estudis recents i objectius que descriguin quina és la situació real d’a-quest àmbit, hom pot percebre que els comerços tenen el català com allengua de comunicació; en canvi, un estudi específic sobre les empresesdonava un argument de negocis amb l’Aragó i amb la resta de l’Estat comun dels motius pels quals la llengua empresarial era la castellana (certa-ment, caldria actualitzar aquest informe per saber si aquesta posició hacanviat); un cas particular és l’àmbit de la restauració, en el qual es detectaun retrocés en l’ús de la llengua escrita, però no en l’ús de l’oral, cosa quepassa en altres llocs.273LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 273No es poden descriure tots els àmbits del sector socioeconòmic, però atrets generals i d’una manera global el català s’utilitza més en les empresesmés properes al territori, és a dir, en les que en aquest sector es coneixencom a petita i mitjana empresa; en canvi, fan un ús força estudiat del catalài del castellà les que són delegacions de grans empreses, bancs i grans su-perfícies; però usen més el castellà, no tant en la publicitat com en les co-municacions personals, empreses de serveis com, per exemple, les assegu-radores o les cases especialitzades en la revisió d’ascensors.Tot i aquesta anàlisi, el cert és que hom pot percebre que a l’Ebre es viuen català. Aquesta, almenys, és la sensació que s’endurà un visitant; però elsqui hi viuen també saben que hi tenen els seus «forats negres», perquè hiha espais on senzillament la llengua catalana no hi és: el cinema, la justíciao l’Administració de l’Estat ignoren sistemàticament el català. En un terri-tori on la població declara en un 97,38% que entén la llengua, enfront del2,62% que declara que no l’entén, i on un 88,9% manifesta que el català ésla llengua pròpia, és —com a mínim— sorprenent que en els seus cinemesno es projectin ni les pel.lícules infantils en català; que només un jutjat delsnou que hi ha al territori treballi en català o que a l’Administració de l’Es-tat no hi hagi manera d’aconseguir l’imprès de la declaració de l’iva en ca-talà... Un retrat ben diferent del descrit anteriorment és el que mostren elsmitjans de comunicació, que —com a la resta de Catalunya— han tingut unpaper molt important en el procés de normalització lingüística. La premsalocal i comarcal va fer una aposta decidida per la llengua, alguna publica-ció va nàixer amb vocació catalana i altres es van anar catalanitzant pro-gressivament, fins a arribar gairebé al 100% de la premsa escrita en català.Quant a la premsa diària, és a dir, que informi d’una manera específicade les Terres de l’Ebre, hi ha El Punt, diari en català, i el Diari de Tarrago-na, que empra el català i el castellà, però aleatòriament, sense un criteriaparent. S’editen dos setmanaris: La Veu de l’Ebre i Més Ebre, exclusiva-ment en català; sis de gratuïts, dels quals cinc tenen el 90% de text en ca-talà i un, el 95% en castellà; aquest únic en castellà és editat i ens arriba desde Vinaròs. S’editen revistes municipals que, des de fa molts anys, van ferl’opció catalana.Sobre els mitjans de comunicació orals, emeten a l’Ebre vint-i-tresemissores de ràdio, quinze de les quals són municipals amb connexionsamb emissores institucionals, i vuit són privades. L’ús de la llengua catala-na hi és l’habitual, llevat d’aquelles emissores privades que són d’àmbit ge-neral, però que fan en català la programació local. Pel que fa a la televisió,el Canal 21 i Visió 3 es veuen a les comarques del Baix Ebre i del Montsià;274LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 274es podia parlar d’un 100% en català fins que van signar un conveni amb elConsorci de Comunicació Local i el Consorci Local i Comarcal de Comu-nicació perquè, a partir d’aquell moment, les televisions locals poden pas-sar pel.lícules, però —sorprenentment— són molt poques les doblades alcatalà; en conseqüència, aquest fet fa davallar el tant per cent d’ús. Curio-sament, no passa el mateix amb els documentals. Hi ha, a més, deu televisions locals, normalment municipals, que quanemeten ho fan en català, inclosa la publicitat.Un altre aspecte d’aquest sector és saber quin mitjà d’abast generaltrien els ciutadans de les Terres de l’Ebre, sigui oral o escrit, sobre la qualcosa no hi ha dades; però, quant als mitjans d’abast territorial, el ciutadà noes pot ni plantejar el dubte, perquè tots emeten o escriuen en llengua cata-lana.Als mitjans de comunicació, no des dels consumidors, sinó des delpunt de vista dels comunicadors, el debat no és quina és la llengua, sinóquin és el model de llengua. Els professionals de la comunicació, conscients de la seva importància,de l’efecte multiplicador del seu mitjà al territori i de la seva participaciócom a difusors d’un model, estan fent un gran esforç de formació en varia-ció lingüística i aposten clarament per l’ús de la varietat occidental.Aquest plantejament és també el debat en l’àmbit educatiu. Si fem unamica d’història, en el moment que es reprèn l’ensenyament de la llengua ca-talana en el currículum escolar, treballen a l’ensenyament uns professionalsque han rebut una formació en castellà, però que fan un gran esforç de re-ciclatge, tant de la llengua com del coneixement de la didàctica i del país,un aprenentatge de la llengua estàndard, de l’estàndard, que reproduiranmimèticament a les escoles, per la qual cosa tot allò que sona a castellà ésrebutjat i només es considera «bo» allò que es troba als llibres. Els llibresno mostren el polimorfisme de la llengua, per això els educadors entren enuna contradicció, perquè a les escoles no s’aprofundeix en l’estudi de la vo-cal neutra; però, alhora, es rebutgen per a la llengua escrita paraules compalometa per papallona; calcetí per mitjó; arena per sorra; granera per es-combra, mentre que en la llengua oral, considerada informal, són tolerades.Aquest rebuig porta cap a la substitució d’algunes paraules genuïnes, alho-ra que comporta l’ús de determinats mots que fa uns anys eren consideratsforans, com poma per maçana; llimona per llima; mitja per calça i, en defi-nitiva, a una tendència uniformadora.Aquesta actitud dels docents davant la llengua ha generat unes postu-res que encara perduren, tot i que actualment s’han suavitzat força: enfrontd’un cert recel a acceptar l’estàndard, identificat amb el barceloní, allunyat275LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 275de la varietat geogràfica pròpia, hi ha un rebuig a la pròpia varietat perquèno es considera prou correcta.Tal com afirma el doctor Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili,aquests dos fenòmens relacionats entre si, però completament oposats, hanestat generats per un mateix motiu: el mínim coneixement de la llenguaestàndard i el poc aprofundiment en l’estudi de la varietat geogràfica.Des de fa uns anys, aquesta tendència s’ha «frenat» a causa d’una ma-jor formació en llengua catalana del professorat. L’aparició de treballs fetssobre el tortosí per professors com Pere Navarro, Albert Aragonés, Ànge-la Buj, Joan Beltran o Josep Panisello i la formació de filòlegs per la Uni-versitat Rovira i Virgili ha donat coneixement i ha generat estudis que hanpropiciat una actitud canviant respecte a l’ús d’aquesta varietat. La creaciód’un seminari de professors de secundària, coordinat per l’antic sedec,amb l’objectiu de treballar sobre el model de llengua docent, és un bonexemple d’intencions.Tot i aquesta conciliació entre l’estàndard i la varietat, hi continua ha-vent un col.lectiu prou nombrós que defensa un estàndard únic i general,sense polimorfismes per a la llengua escrita, perquè consideren que el ca-talà encara no és una llengua prou forta, prou normalitzada, i argumentenque introduir variants en aquest estàndard —en l’àmbit nacional— potafectar la unitat de la llengua i —en l’àmbit local— pot portar al renaixe-ment del tortosinisme excloent. Així doncs, el debat sobre el model de llen-gua a l’ensenyament és obert i encara no s’ha arribat al consens quant almodel, perquè hi ha docents que pensen que tot s’hi val perquè és propi ique s’ha de rebutjar tot allò que es considera forà, i d’altres que volen unestàndard general i únic.És possible que el treball Cruïlla i Aïnes de Panisello i Beltran, editatara fa dos anys per Alambor, ajudi a l’estudi i l’aprofundiment i, en defini-tiva, al coneixement de la varietat dialectal i faciliti l’aprenentatge d’unestàndard que admet varietat de formes sense incomplir la normativa.Aquest debat sobre quin és el model de llengua és tan viu que en lesJornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona, que van tenirlloc a Tarragona i Reus el novembre de 2002, amb l’objectiu de fer una anà-lisi comparativa de l’evolució de la llengua des de 1992 a les comarques me-ridionals, es va veure la necessitat d’incloure-hi un nou àmbit: el de modelsde llengua; les comunicacions d’aquestes Jornades han estat recollides en elllibre Una radiografia social de la llengua catalana editat per Cossetània edi-cions l’any 2003.Les dades diuen que a les Terres de l’Ebre la llengua catalana té un bonestatus. Un dels motius pels quals s’ha preservat un bon ús de la llengua ca-276LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 276talana ha estat la poca afluència d’estrangers, però actualment el fenomende la immigració també inclou aquestes comarques. És una realitat que potfer que les bones dades de la situació de la llengua catalana a les Terres del’Ebre es modifiquin en un període de temps breu. La fesomia dels muni-cipis ha canviat substancialment; així, poblacions com ara Tortosa o Ullde-cona, que registren un 16% i un 26% d’immigració, respectivament, o l’A-metlla de Mar, amb un 22% de persones nouvingudes, són un exemple viud’aquesta realitat canviant. La immigració ara sí que ha arribat de formamassiva. És una immigració vinguda d’arreu, amb les seves llengües prò-pies i les apreses a l’escola, però a qui tothom pressuposa un coneixementdel castellà i és en la llengua amb què tothom se’ls adreça.Aquesta actitud tan generalitzada, i que tothom veu tan natural, és ne-gativa per a la nostra llengua. D’altra banda, si en aquesta actitud de co-municació ciutadana hi afegim que aquests nouvinguts s’han d’adreçar al’Administració de l’Estat per fer tot els seus tràmits legals i només els po-den fer en castellà, tornarem a estar en aquella situació de diglòssia tan pocdesitjada per a una llengua, a banda d’un retrocés en l’ús.L’entorn, a les Terres de l’Ebre, és favorable, però tot i això les institu-cions i els ciutadans han d’assumir responsabilitats i compartir complici-tats, no només socials, sinó també lingüístiques. Probablement trigarem uns quants anys a aconseguir que el 88,9% delshabitants del nostre territori sentin el català com a llengua pròpia, però queno augmenti el 2,62% de persones de les comarques de l’Ebre que no en-tenen el català és en mans de tots.277LLENGUA I DRET 43-03  28/7/05  10:24  Página 277

Llengua catalana i identitat: ús i model a les Terres de l'Ebre

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/download/788/n43-ingla-ca.pdf

Llengua catalana i identitat: ús i model a les Terres de l'Ebre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals