Anna Fayos i Molet

Directory of Open Access Journals

EL PLA D’ÚS DEL CATALÀ A LES OFICINES JUDICIALS Anna Fayos i MoletResponsable del Pla d’ús del català en l’àmbit judicial.Direcció General de Relacions amb l’Administració de JustíciaSumari1. L’ús de la llengua pròpia de Catalunya en l’àmbit de l’Administració de justícia 1.1. Els estats plurilingüesEls estats que tenen diversitat de llengües dins el seu territori han optatper diferents fórmules per regular-ne l’ús. Existeix el patró d’admissió detota la diversitat lingüística del territori versus el patró d’opció per declararl’oficialitat d’una sola d’aquestes llengües, generalment la d’utilització ma-joritària. Es tracta, en aquest cas, de la declaració d’una única llengua ofi-cial que serà l’única que tindrà validesa com a llengua de comunicació oralo escrita amb els poders públics. Per contra, en el cas dels estats plurilin-gües existeix més d’una llengua, amb caràcter de cooficialitat, i totes sónvàlides en els actes de comunicació amb els poders de l’Estat. No obstantaixò, el règim jurídic d’ús pot adoptar diverses formes i els criteris aplica-bles poden ser el territorial o el personal. S’hi ha d’afegir, a més, l’estructura política que hagin adoptat els estatsplurilingües. En el cas de l’Estat espanyol ha estat adoptat el model d’Estatde les autonomies, a partir de l’aprovació de la Constitució de 1978 (ce),165Revista de Llengua i Dret, núm. 39, 2003.1. L’ús de la llengua pròpia de Catalunyaen l’àmbit de l’Administració de justícia.1.1. Els estats plurilingües.1.2. El poder judicial i l’Administra-ció de justícia en l’ordenament ju-rídic espanyol i en la jurisprudèn-cia del Tribunal Constitucional.1.3. Obstacles i problemes que trobal’ús de la llengua pròpia en l’àm-bit de l’Administració de justícia.2. Actuacions del Departament de Justíciade la Generalitat en matèria de norma-lització lingüística en l’àmbit judicial.2.1. L’experiència pilot de 1992.2.2. El Programa de normalització lin-güística en l’àmbit judicial: 1993-2000.3. El pla pilot de funcionament en catalàde 40 oficines judicials: 2000-2002.Consolidació del Pla d’ús del català.l’opció feta és la de dret lingüístic territorial, i l’estatut jurídic de les llen-gües és el de cooficialitat, amb remissió a allò que estableixin els estatutsd’autonomia respectius.1L’Estatut d’autonomia de Catalunya (eac) va establir que, dins la coo-ficialitat de llengües proclamada per la ce, el català tenia la consideració dellengua pròpia de Catalunya.2 Quant a la regulació legal, el Parlament ca-talà ha aprovat successivament dues lleis de normalització lingüística: laLlei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística de Catalunya, ila Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.1.2. El poder judicial i l’Administració de justícia en l’ordenament jurídicespanyol i en la jurisprudència del Tribunal ConstitucionalLa unitat del poder judicial que estableix la ce impedeix l’existènciad’un poder judicial propi de Catalunya. A més, l’article 149.1.5 determinaque l’Administració de justícia és competència exclusiva de l’Estat. Tan-mateix, el poder judicial no podia ser aliè a la profunda transformació quesuposava la nova estructura territorial de l’Estat, i això explica que l’article152.1 ce, paràgraf segon, prevegi l’existència d’un Tribunal Superior deJustícia que culmini l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la co-munitat autònoma i permeti la participació de les comunitats autònomesen l’organització de les demarcacions judicials. L’eac va desenvolupar les previsions de la Constitució pel que fa a l’e-xistència d’un Tribunal Superior de Justícia (tsj). Aquest Tribunal és l’òr-gan en el qual culmina l’organització judicial a Catalunya, i es configuracom la màxima autoritat en matèria de dret propi autonòmic. Tot i així, noés un òrgan propi de la Generalitat, tal com ben aviat va tenir ocasió deprecisar el Tribunal Constitucional (stc 38/1982). D’altra banda, l’eac va atorgar determinades competències a la Gene-ralitat en matèria d’Administració de justícia, tot i la dificultat aparent quesuposava l’article 149.1.5 ce, que atribueix aquesta matèria a la competèn-cia exclusiva de l’Estat.3La Llei orgànica 1/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (lopj), en matè-1. Art. 3 ce.2. Art. 3 eac.3. L’apartat 1 de l’article 18 eac estableix que correspon a la Generalitat exercir totesles competències que la lopj atribueix al Govern de l’Estat (és l’anomenada clàusula subro-gatòria), i l’apartat 2 del mateix article disposa que la Generalitat fixa les demarcacions judi-cials i n’estableix la capitalitat.166ria de provisió de mitjans materials als jutjats i tribunals només va preveurela possibilitat que les comunitats autònomes assumissin facultats de gestió,condicionades a la decisió del Govern de l’Estat (quan es tracta de recursosestatals), o bé a determinats requisits de procediment (quan es tracta de re-cursos propis). En matèria de demarcació judicial, va rebaixar notablementles previsions de l’eac: en particular, la competència de «fixar» les demar-cacions es va transformar en una simple proposta no vinculant.Les stc 56/1990 i 62/1990 van aclarir la distribució competencial enmatèria d’Administració de justícia. Aquestes sentències van adoptar les te-sis «autonomistes», segons les quals la clàusula subrogatòria estatutària po-dia ser plenament operativa en l’àmbit anomenat de «l’administració del’Administració de justícia». Aquesta matèria inclou la provisió i la gestiódels mitjans materials i del personal no jurisdiccional dels jutjats i tribunalsi no s’integra en el concepte estricte d’Administració de justícia, que l’arti-cle 149.1.5 de la Constitució reserva a l’Estat de manera exclusiva.1.3. Obstacles i problemes que troba l’ús de la llengua pròpia en l’àmbitde l’Administració de justíciaL’Administració de justícia té uns trets característics que es poden sin-tetitzar de la manera següent:• Es tracta d’un poder únic per a tot l’Estat. • Els cossos que integren l’Administració de justícia (jutges, secreta-ris, metges forenses, oficials, auxiliars i agents) són cossos «nacio-nals». • L’estructura organitzativa de l’Administració de justícia provocauna gran compartimentació de l’organització administrativa delsòrgans judicials. La independència jurisdiccional s’ha fet extensivaals usos lingüístics.• La participació de molts més agents que en procediments adminis-tratius (jutge, secretari, altres funcionaris, representació, defensa iacusació de les parts, administració, etc.).• El material de treball és essencialment en castellà: la normativa (lle-vat de la catalana), la jurisprudència, les monografies i els manuals,etc.Per regular l’ús del català en l’Administració de justícia mitjançant unallei d’ús de les llengües oficials cal:167a) Distingir els àmbits de competència propis de la Generalitat (dinsels quals s’aplica el règim propi de la Generalitat) i els que són de l’Estat(Govern i Consell General del Poder Judicial).b) Dins l’àmbit de competències que l’Estat deté per raó de la matè-ria, seria possible incidir-hi de la manera següent:— Exigència d’uns determinats resultats respecte al ciutadà (creació exlege de drets lingüístics per als ciutadans que es relacionen ambl’Administració de justícia).— Mesures de promoció: convenis amb els organismes competents perpromoure el català en l’Administració de justícia, com ara el que jaexisteix per a la publicació de normes estatals i autonòmiques, enllengua catalana, al boe).2. Actuacions del Departament de Justícia de la Generalitat en matèria de normalització lingüística en l’àmbit judicial2.1. L’experiència pilot de 1992L’experiència pilot de 1992 va néixer a partir d’un conveni de coo-peració signat entre la Generalitat i el Consell General del Poder Judi-cial (cgpj) que va permetre l’entrada a vuit oficines judicials d’assessorslingüístics, que hi col.laboraven directament. Un cop aprovat aquestconveni, es va demanar l’aquiescència de vuit jutges per admetre-hi lacol.laboració dels assessors lingüístics, la missió principal dels quals erala traducció sistemàtica de tota la documentació que sortia d’aquests jut-jats.L’experiència va obtenir un resultat immediat molt bo: van sortir en ca-talà el 90 % dels documents dels jutjats que hi participaven. No obstantaixò, acabada l’experiència (amb la subsegüent retirada dels assessors lin-güístics), l’ús del català va tornar a ser inferior al 10 %.2.2. El Programa de normalització lingüística en l’àmbit judicial: 1993-2000Aquest Programa, que s’ha desenvolupat des de l’any 1993 fins a l’any2000, comportava un canvi de filosofia en la línia d’actuació. L’objectiuproposat era aconseguir que jutges, secretaris i personal funcionari al ser-168vei de l’Administració de justícia tinguessin la competència lingüística sufi-cient per treballar en català de manera autònoma.Així, la principal línia d’actuació va ser facilitar l’assistència a cursos decatalà a tot el personal judicial per tal que assolissin els coneixements neces-saris per utilitzar el català en la documentació. Durant aquest període es vanorganitzar al voltant de 350 cursos, als quals van assistir aproximadament5.000 funcionaris, i es va estimular l’ús del català entre el personal dels jutjats. L’avaluació del Programa de normalització no va donar els resultats es-perats, atès que es va demostrar que la capacitació lingüística del personalno era suficient per garantir-ne l’ús habitual en la documentació i les ac-tuacions orals.2.3. El Pla pilot de funcionament en català de 40 oficines judicials: 2000-2002. Consolidació del Pla d’ús del catalàEl Pla pilot de funcionament en català de 40 oficines judicials es va ini-ciar l’octubre de l’any 2000, amb la finalitat de demostrar que era possibleusar el català en l’àmbit de l’Administració de justícia sense causar retardsni dilacions indegudes i, naturalment, sense provocar indefensió a les parts,amb la consegüent vulneració de l’art. 24 ce.Els objectius del Pla pilot són els següents:• Aconseguir que un gran nombre d’oficines judicials de Catalunyagenerin tota la documentació en català.• Demostrar que el català es pot utilitzar amb normalitat en l’Admi-nistració de justícia.• Fer canviar les inèrcies del castellà.• Estendre progressivament aquesta experiència a altres oficines ju-dicials: vam començar amb 40 oficines a l’octubre de 2000, i ac-tualment n’hi ha 106 d’inscrites.• Estructurar el Pla en tres fases de diferent grau de participació.Requisits per participar-hi:• La inscripció ha de ser voluntària. Hi han d’estar d’acord, almenys,el jutge, el secretari i el 50 % del personal de l’oficina judicial.• Cada mes les oficines inscrites han de presentar un informe sobrel’ús del català a la seva oficina.• Totes les oficines inscrites tenen accés a un programa de traduccióautomàtica i a l’assistència permanent d’un lingüista.169• El Departament de Justícia dóna una compensació econòmica de601 i al semestre a totes les persones que hagin complert els requi-sits que estableix el Pla.• Els fiscals i els metges forenses que donin suport al Pla pilot i tre-ballin en català també s’hi poden inscriure.Segona fase• Les oficines inscrites tenen la possibilitat de continuar-hi partici-pant sis mesos més. • En aquesta fase es pretén que els funcionaris treballin en català demanera autònoma.• Es van plantejar dues opcions de continuïtat:— continuar en el Pla amb l’ajut permanent del lingüista, peròpercebent el 50 % de la gratificació rebuda en la primera fase, o bé— continuar en el Pla treballant en català amb l’ajut només pun-tual del lingüista i percebent el 100 % de la gratificació rebudaen la primera fase.• Amb un compromís del 70 % de producció en català.Consolidació del Pla d’ús del català: tercera fase del Pla i requisits de participació• Les oficines judicials que ja faci dos anys que estan inscrites al Pla ique hi vulguin continuar participant al 100 % hauran de complirels requisits següents:a) Gestionar directament la documentació que obtinguin del tra-ductor automàtic.b) Fer-se càrrec de la postedició de tots els documents que eme-tin.Per tant, no s’admetrà la participació desigual del personal de l’oficinajudicial i del jutge o magistrat, i, en cas que no es compleixin els requisitsestablerts, tota l’oficina s’integrarà en la modalitat de participació al 50 %.170Resultats del Pla pilot per al 2001Atès que el primer semestre de 2002 s’han fet 12.934 sentències en ca-talà (xifra que significa més del doble de les que es van fer l’any anterior enel mateix període), la previsió és acabar l’any amb 25.000 sentències dicta-des en català, cosa que suposa un 86 % del total de sentències emeses pelsòrgans inscrits al Pla. Igualment, el nombre d’interlocutòries ha augmentatde manera proporcional i n’esperem una xifra de prop de 150.000 en ca-talà, la qual cosa significaria un 88 % del total.Aquest Pla es va iniciar l’octubre de 2000 amb 40 oficines judicials, i,després de dos anys de funcionament, a finals de 2002 el nombre d’oficinesinscrites ja és de 106. L’interès per participar-hi augmenta cada dia, ja queel personal dels jutjats s’adona que és possible treballar en català i que dis-posa dels mitjans per fer-ho.171Sentències emeses el 2002Barcelona Barcelona Girona Lleida Tarragona Totalciutat comarquesGener 708 75 432 108 422 43 280 67 141 72 1.983 365Febrer 743 147 631 78 528 104 279 72 136 120 2.317 521Març 674 76 458 74 506 80 250 73 160 101 2.048 404Abril 754 91 603 76 482 22 258 56 127 121 2.224 336Maig 735 101 640 116 482 71 288 91 128 70 2.273 449Juny 717 135 791 84 358 163 325 98 223 47 2.414 527Juliol 787 209 714 126 444 61 312 137 264 26 2.521 559Agost 33 9 59 15 64 2 33 10 6 2 195 38Set. 611 97 752 95 341 77 278 93 135 21 2.117 383Oct. 742 293 1.053 197 402 159 378 96 195 22 2.770 767Nov. 818 233 764 65 446 97 232 57 240 15 2.500 467Des. — — — — — — — — — — — —Total 7.322 1.466 6.897 1.034 4.475 879 2.913 850 1.755 617 22.362 4.846% 83 17 87 13 84 16 77 23 74 26 83 17

El Pla d'ús del català a les oficines judicials

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/download/454/n39-fayos-ca.pdf

El Pla d'ús del català a les oficines judicials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals