Oliver, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C I N E M A P E R I O D I S M E 
El 
E l primer testimoni del cinema és periodístic, la primera pel·lícula dels germans Lumière, El regador regado i altres films que tractaven de trans-metre la realitat, són testimonis que 
poden definir-se com a periodístics. 
Després hi ha hagut històries de periodis-
tes i films bassats en relats periodístics. E l 
tema es pot abordar, doncs, des d'una tri-
ple perpectiva. La primera seria el docu-
mental, "la dimensió temporalitzada de la 
informació icònica", segons una definició 
de tantes. La segona entraria en la gran 
quantitat de films sobre temes periodístics 
—Luna Nueva, Ciudadano Kane, fins les 
darreres com Intimo y personal— i el gran 
reportagte com a font per guions cinema-
togràfics, per exemple A sangre fría de 
Truman Capote va servir a Brooks per fer 
una bona pel·lícula. 
El gènere documental ha donat grans 
obres d'art com Nanuk el esquimal, Moana, 
Los hombres de Aran. És més antic que la 
pel·lícula de ficció. E l corrent documenta-
lista ha estat sempre latent a la historia del 
Drifters d e j . Grierson 
cinema i s'ha de fer una especial referència 
al realisme i a diferents tendències com el 
"cinema ull" soviètic, el "cinema verité", 
"free cinema" i el "underground" nord-
americà que parteixen tots ells de la base 
de que s'ha de mostrar la realitat indepen-
dentment de qualsevol el.laboració subjec-
tiva. Al llarg de la historia, en una o altra 
tendència, el corrent realista ha tengut 
manifestacions interessants. 
Alguns dels principals realitzador s'han 
iniciat amb el cinema documental. No 
obstant això, de les escoles cinematogràfi-
ques que l'han utilitzat com a mitjà d'ex-
pressiò la més important es la britànica. 
L'Escola Documental Britànica la crea 
l'any 1929 el sociòleg John Grierson. 
E l primer documental que varen fer va 
esser Drifters sobre la pesca de l'arengada 
en el Mar del Nord. L'objetciu d'aquests 
films era mostrar com vivien les classes 
treballadores i donar el missatge que el tre-
ball ennobleix. Drifters es va estrenar a 
Londres com a complement de La caida de 
la casa Usher i de la versió anglesa de El 
acorazado Potemkim. 
No obstant això, el membres de l'Escola 
lluiten contra la idea de fer de les seves 
pel·lícules, patrocinades pel Govern i fir-
mes comercials, una mera exaltació del 
treball. Alberto Cavalcanti és un altre dels 
mestres d'aquesta escola i el seu documen-
tal més conegut és Cara de carbó. Comú 
nocturn mostra com viuen els treballadors 
del tren de Londres fins a Escòcia de Basil 
Wright i Harry Wat. 
Dins el context de l'Anglaterra dels anys 
vint s'explica que el Govern laborista 
impulsas la producció de documentals en 
un temps de crisi política i econòmica 
grans amb la recent guerra civil 
irlandesa i la fallida mundial de 
l'economia de 1929. 
La realització dels documentals 
estava basada en un muntagte 
"dialèctic" que combina plans 
generals i altres concentrats en 
elements concrets, donant la sen-
sació de gran agilitat. Escriptors 
com Aldoux Huxley i H . G . 
Wells varen recolzar el movi-
ment documentalista britànic 
com a forma de conscienciació 
social. E l grup de realitzadors de 
Grierson col·labora en una revista de cine-
ma "Cinema Quaterly" i més endavant 
creen una revista mensual cinematogràfica 
anomenada "Empire Journal". 
Dels principals realitzadors, mereix una 
especial atenció el nord-americà Robert 
Joseph Flaherty i autor de Nanuk el esqui-
mal. Realitzador independent, després de 
realitzar aquesta pel·lícula va als mars del 
Sud per rodar Moana, interpretada per 
nadius de Samoa. L'obra mestra de 
Flaherty és Hombres de Aran, on relata la 
duríssima vida d'una familia a una inhòs-
pita illa de les costes irlandeses. 
Un aspecte que s'ha de resaltar és la 
influència del documentalisme en el cine-
ma convencional comercial. Alguns direc-
tors britànics, entre ells Korda, s'inspiren 
en ells i situen els arguments en petites 
comunitats en paisatges naturals i exòtics. 
L'americà W.S . Van Dyke dota d'argu-
ment el documental i filma liistòries en 
paissatges naturals, encara que amb actors 
tradicionals i seguint una línia més lírica. 
La influència es més que clara posterior-
ment en el neorrealisme italià i quasi un 
calc en Stromboli de Roberto Rossellini. 
Hi ha altres aspectes d'aquest tipus de 
cinema que conta també amb obres de 
gran qualitat. El documental de tipus polí-
tic ha donat obres com Morir en Madrid 
de Frederich Rossif (1963) i altres més 
recents com La Batalla de Chile de 
Guzman (1977). 
Endemés del cimena polític hi ha un ves-
sant educatiu i divulgatiu àmpliament uti-
litzat per la televisió. Només basta tenir en 
compte les sèries del National Geographic 
àmpliament divulgades per totes les cade-
nes de televisió o el reportatge televisiu, 
hereu directe del documental, encara que 
en un llenguatge diferent des del punt de 
vista de la imatge, però, bàsicament, utilit-
zant la mateixa tècnica. 
A tot això s'hi ha d'afegir el documental 
bèl.lic i propagandístic a càrrec dels 
governs en tots els règims polítics. Els 
millors directors de cinema nord-ameri-
cans varen fer documentals de guerra, des 
de John Ford, Raoul Walsh, etc. També la 
"revista cinematogràfica" amb fort contin-
gut ideològic, tipus "Nodo", ha estat pre-
sent a l'Estat Espanyol. En definitiva, és 
un dels gèneres amb què s'està més fami-
liaritzat, en especial si es té en consideració 
la influència de la televisió. Aquest resum 
no és ni tant sols una aproximació al gène-
re que es caracteritza per una gran varietat 
de concepcions i estils. Des del lirisme més 
pur fins a un tipus de pel·lícula propagan-
dística. Una varietat de registres que han 
enriquit la història del cinema des dels 
mateixos orígens ja llunyans i que ha 
acomplert el primer segle d'una fructífera 
existència. La informació "icònica", la 
influència de la imatge, ha donat lloc al 
tret més diferencial de la cultura actual. I 
tot va començar, en definitiva, quan algú 
fa filmar un regador o la sortida dels obrers 
d'una fàbrica. • 
Per fer un personatge n'hi ha prou amb un poc d'instint, una mica d'intel·ligència 
i sempre succeeix alguna cosa. 
M. M. 


El documental

Leclercq, Jean-Paul

Repository of the University of Namur

Mathématiques pour l'informatique (1e partie):1e Bac en informatique

Mathématiques pour l'informatique (2e partie):2e Bac en informatique

Mathématique pour l'informatique (2e partie):: 2e bac en informatique à horaire décalé

Mathématique pour l'informatique (1e partie):: 2e Bac en informatique à horaire décalé

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1997_/n0029_01/1.dir/tm_1997_n0029_011.pdf

El documental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur