Gautier Dallons

Isabelle Pollet

Patrick Heymans

Dallons, Gautier

Heymans, Patrick

Pollet, Isabelle

Repository of the University of Namur

A Template-based Analysis of GRL

Abstract. The goal-oriented paradigm is widely popular in Require-ments Engineering. However, the central notion of goal remains one of the most controversial in the field. A possible cause might be that research has devoted too little attention to studying the ontological foundations of goal-oriented languages. In this paper, we have studied the case of GRL, the goal-oriented requirements language being standardized by the ITU. Our analysis followed the template-based approach proposed by Opdahl and Henderson-Sellers. After defining a metamodel for GRL, we have applied the template to each of its constructs to extract and formalize detailed syntactic and semantic information. The semantic part of the template focuses on establishing a mapping between a construct and its meaning, defined in term of the Bunge-Wand-Weber ontology. Evalua-tions of both GRL and the template are provided as well as suggestions to improve them. 

CiteSeerX

A template-based analysis of grl

Ferrer Miserol, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

31 John Ford i L'home que mata Liberti} Mance 
F e r r e r m i s e r a i 
J A M E S 
WAYNE 
P r o d u c t i o n „ 
TheManWhoshotLioertyVaïance 
"VERA LEE 
M AND Y KEN D.rícted by JDHH FORO - Preduced by W U J S GOIDBECK PARAMOUNT IL to IV1AKV N • U DKItN • DEVINE-MURRAY ^ l m * m M W * u * * m w m m & 
ohn Ford possiblement sigui 
el cineasta mes contradictori 
que hagi existit mai; perô 
aquesta contradicció és mes 
aparent que real. E l que ver-
taderament succeeix és que la 
seva consciència podia esser 
fàci lmenttraïdapels seusgrans amors. 
Fossin aquests, Irlanda, la religió ca tó -
lica, aspectes nacionalistes americans, 
l 'exèrcit, la familia etc. Perô davant 
tôt aixô hauríem de saber destriar i 
veure que, per exemple, entre el ca to -
l icisme de The fugitive i el positivis-
me de Seven vjomen en hi ha diferen-
cies abismáis. Men t re s en el primer la 
seva "fe" és sols externa, formal i obl i -
gada peí tema de la peldícula, per la 
seva educació i el seu passât que per 
les seves creences reals; en el segon es 
nota una autenticitat en tôt el que diu. 
É s mes creíble el seu esquerranisme 
de Thegrapes of zurath, de quan eli es -
tava en la seva plenitud física i m e n -
tal, que no les seves coldaboracions a 
fdms de propaganda militar america-
na. Estudiant a fons la seva obra mi -
litarista es pot constatar que la gran 
admiració que sentía per l 'exércit ve 
fonamenta lment creada pel compan-
yonia i la disciplina que allá s'hi do -
nava. Companyonia que a la seva vi-
da real i professional va practicar fins 
a les darreres conseqüéncies i disci-
plina que admirava per semblar-se 
tant a la seva; estricta en els rodatges 
i un desgavell en els moments d'oci. 
Però no cal recorrer tota la seva fil-
mografia per estudiar-lo perqué hi ha 
una peldícula on se retrata sense ama-
gatalls i és The man iuho shot Liberty 
Valance. Fou durant molts d'anys ma-
durada i estudiada i no la va rodar fins 
que va gaudir de totes les possibilitats 
de fer-la tal com eli volia. Vegeti i es -
coltau aquesta obra mestra, la més per-
sonal de tota la seva obra. 
A Liberty Valance no hi ha repré-
sentants de la religió ni de l 'exèrcit. 
N o perqué argumentalment no hi ca -
bessin, sino perqué no són fonamen-
tals en el seu món; malgrat les seves 
parcials admiracions cap a ells, més 
formais i anecdòtiques que essencials 
i profundes. E l nacionalisme america 
està mol t diluït i el desenvolupamcnt 
polític seriosament questionai, fins el 
punt que el protagonista ha arribat a 
senador gracies a una gesta que eli re-
alment mai no havia fet. E l que sí hi 
ha és la familia, la natura, el possibi-
lisme de molta gent, la dignitat mol t 
significativa d'alguna altra, i sobretot 
l 'amor, allò que està per damunt l ' in-
terès i l 'intercanvi, possiblement l'eix 
fonamental d'aquesta peldícula i de 
A N Y W E S T E R N 
Liberty Valance és un compendi de tot el món interior 
de John Ford i a la vegada un resum de tota la seva estètica 
tota l 'obra fordiana. Però no hem d'o-
blidar que també hi ha l 'admiració pel 
periodisme primitiu, que publicava la 
veritat posant fins i tot en perill la 
propia vida i contrastant fortament 
amb el periodisme m o d e m , que ama-
ga la veritat per no molestar les c re-
ences dels seus lectors. Liberty Valan-
ce conté les filies i fòbies del J o h n Ford 
més profund, les més essencials, però 
deixa de banda les més superficials. 
J o h n Ford veu com el progrés neces -
sita de la Ilei i de l'ordre, però eli c o n -
fia més en la calor dels homes i les 
dones, malgrat tots els seus errors, que 
en la fredor de la Ilei i dels politics 
que la fan. É s una mirada nostàlgica 
a un món que, a la seva manera, en -
cara va poder tastar i que veu com és 
desplacat per un altre de més segur, 
més culte, més opulent, perô que esta 
basât en l'engany, per mol t que a 
aquest engany se l ' anomeni llegenda. 
L u n i c que demana és que quan tor-
nem a veure les sèves peldfcules, quan 
ell j a sigui mort , dediquem una flor, 
encara que sigui de cactus, al seu re-
cord. C o m a h o m e i com a cineasta, 
és a dir, com a artista. 
Liberty Valance és un compendi de 
tôt el m o n interior de J o h n Ford i a la 
vegada un resum de tota la seva estè-
tica. Cons ta d'un prôleg, de la h is to-
ria prôpiament dita contada en flash 
back, i d'un epi leg.Tota ella és un mag-
nifie exemple del seu estil. J o h n Ford, 
jun tament amb el japonès Ozu , son 
els unies capaços d'expressar amb un 
sol pla fix, on res es mou, on sols hi 
ha objectes inanimats, el que en pin-
tura diriem una natura morta , senti-
ments , fins i tot, amb més profundi-
tat, que a tota la resta de la peldicula. 
Ma lg ra t l a seva aparent quietud és com 
si fossin una explosió, una cu lminado 
de tots els sentiments de l 'obra o d'u-
na part d'ella. E n el pròleg hi ha un 
pia fix del baiil on hi reposen les res-
tes de T o m . Malg ra t a una primera V i -
sio pot passar desapercebut, quan j a 
coneixes la historia, sents com alla hi 
ha tots els sentiments cap el m ó n pri-
mitiu america tan est imât per Ford, 
m ó n que j a és mort . A l'epíleg es veu 
el mateix baiil amb el cactus fiorit da-
munt, depositai alla per Hall ie . Sents 
el mateix món, però aquí j a és estimât, 
recordat i honorât pel m ó n m o d e m . 
E s la imatge despullada que ha sabut 
parlar. • 
