Dricot, Amélie

Hirozane-Kishikawa, Hao T

Lamesch, Philippe

LI, S

Rual, Jean-Francois

Vandenhaute, Jean

Vidal, Marc

Jiménez, Xavier

Biblioteca Digital de les Illes Balears

7Abril 2008 papers de cinema
Una gran part de la història monumental del ci-nema nord-americà, conjuntament amb la seva 
idiosincràsia —mescla d’èxit, ús i oblit—, va quedar 
enregistrat per sempre al mític títol de Sunset bou-
levard (El crepúsculo de los dioses, Billy Wilder; 
1950), i més en concret sobre l’enigmàtic cos d’una 
actriu anomenada Gloria May Josephine Svensson 
—Gloria Swanson—, una de les veritables estrelles 
de l’etapa muda de Hollywood al costat de Lilian 
Gish, Mary Pickford, Douglas Fairbanks o Harold 
Lloyd; i que el 4 d’abril d’ara fa 25 anys, va morir a 
l’edat de 86 anys.
La vida de Gloria Swanson va ser la vida de Nor-
ma Desmond, del seu alter ego al cinema, una vi-
da plena d’èxits i reconeixements, però on també 
varen tenir cabuda els períodes de crisi i la pèrdua 
de memòria per part del públic, particularment 
dur entre el temps que va transcorre a les dècades 
dels trenta i quaranta del passat segle, fins que la 
mestria de Billy Wilder, va provocar el seu retorn 
triomfal als escenaris cinematogràfics. Aquest re-
trobament amb el cinema, que va representar-li un 
nou inici al món de la televisió fins a l’any 1975, va 
provocar una influència per partida doble, tant en 
el camp de la interpretació femenina —bordant un 
paper que es movia entre la teatralitat i una atmos-
fera barroca—, i per una altra banda, la denúncia 
directa i sense concessions que Wilder evidenciava, 
mitjançant la carrera real de la pròpia Swanson, de 
les vísceres de la indústria de Hollywood, i com en 
el cas personal de l’actriu —degut a la no adap-
tació de l’arribada del so al cinema—, fet que va 
provocar-li un arraconament quasi etern, per esde-
venir, a partir de 1930, en un element del passat 
dins el nou sistema que es configurava.  
Fins arribar a aquest punt, la carrera de l’actriu 
havia estat una de les més brillants dins la història 
del cinema mut nord-americà, una trajectòria artís-
tica que es va desenvolupar de forma paral·lela, a 
l’establiment del cinema com a indústria econòmi-
ca i d’entreteniment a dins dels EUA, un fenomen 
que es va iniciar amb les primeres passes  de di-
rectors com Edwin S. Porter i el seu The great train 
robbery (Asalto y robo a un tren), de l’any 1903, 
Xavier Jiménez
Gloria Swanson (1897-1983). El retrat d’un ascens i un 
desterrament cinematogràfic
Gloria 
Swanson i 
Cecil B. DeMille
8 temps moderns núm. 142
Thomas H. Ince o l’indiscutible primer forjador d’un 
cine global (espectacle, llenguatge cinematogràfic, 
decorats...) com va ser D. W. Griffith.1
Gloria Swanson debutarà oficialment a l’any 
1915 a través de la productora Essanay, funda-
da a Chicago a l’any 1907 per George K. Spoor 
i Broncho Billy Anderson, l’actor protagonista de 
The great train robbery de Porter. Noms com el de 
Ben Turpin o Wallace Beary varen formar part de 
la nòmina d’integrants d’aquesta productora, on 
per exemple Charles Chaplin va desenvolupar una 
part fonamental de la seva carrera a partir de 1914. 
Les primeres passes de la carrera de Swanson es 
mogueren a la seva ciutat natal de Chicago, uns 
orígens allunyats de la ebullició que es fargava a 
Califòrnia, on només en un any, va aconseguir el 
salt de qualitat pel començament de l’enlairat de 
la seva carrera. 
Una vegada finalitzat el període Essanay, Glo-
ria Swanson va arribar a la Keystone, on treballarà 
durant el binomi 1916-1917. La Keystone va ser 
fundada pel productor, actor i director d’origen ca-
nadenc Mack Sennett a l’any 1912, i sota la seva 
empara, la carrera de l’actriu va aprofundir en una 
evolució, que, entre d’altres registres i gèneres, es 
va apropar a les denominades comèdies slapstick,2 
una varietat del gènere inventada per Sennet, i que 
Gloria Swanson va treballar, per exemple, al títol 
Teddy at the throttle del 1917.     
L’any 1918 arriba novament un canvi de produc-
tora en direcció cap a la Triangle, nom resultant de 
la primera gran unió de tres dels directors fona-
mentals de la història del cinema mut, tant en po-
der d’influència com en èxit de públic, com varen 
ser Thomas H. Ince, D. W. Griffith i Mack Sennett.3 
En termes generals, Swanson va dibuixar durant 
l’any 1918 unes interpretacions que es defineixen 
entre aventures melodramàtics i arguments de co-
mèdia, sense un patró definit ni encara cap èxit a 
destacar.
I després de protagonitzar multituds de curts-
metratges entre 1915 i 1919, Gloria Swanson va 
aconseguir a la fi pujar l’esglaó de la fama, gràci-
es a l’estreta col·laboració que va mantenir amb 
tres directors al llarg de la seva etapa de màxim 
esplendor —dècada 1919/1929—, com varen ser 
Cecil B. DeMille, un altre dels pioners fonamentals 
dins el procés d’experimentació i assentament del 
cinema a nord-amèrica i vertader descubridor de 
l’actriu, Sam Wood i Allan Dwan. Va treballar bàsi-
cament entorn a aquests realitzadors, encara que 
al llarg de la seva trajectòria, també va estar a les 
ordres de mestres com Raoul Walsh (Sadie Thopm-
son, 1928), Erich von Stroheim (Queen Kelly, 1929), 
Mervyn LeRoy (Tonight or never, 1931) o Leo Mc-
Carey (Indiscreet, 1931).
Amb Cecil B. DeMille, i una productora com la 
Paramount —que de forma conjunta amb la Uni-
versal, formava el front de poder del primer Ho-
llywood—, Gloria Swanson va rodar un total de sis 
pel·lícules, en què els seus arguments continuaven 
marcant-se entre les comèdies romàntiques i els 
melodrames, encara que sempre amb una moral 
en consonància total amb la societat del moment.4 
Per exemple, a Don’t change your husband (1919), 
Swanson es divorciava del seu marit per anar-se’n 
amb un playboy, llavors la seva antiga parella es 
reformava i recuperava el seu amor. O a For better, 
for worse (Abnegación, 1919), un títol en què els 
dos protagonistes masculins lluitaven per l’amor de 
l’actriu a la pantalla, amb l’exèrcit i l’honor com a 
rerefons del film, relacionat de forma molt directa 
amb l’època, una vegada la Primera Guerra Mun-
dial acabava de finalitzar, i el seu record encara era 
recent.
9Abril 2008 papers de cinema
A mode de definició, i segons Alberto Boschi a 
Significado de un nuevo star system,5 el paper de 
Gloria Swanson a l’etapa de postguerra america-
na era el d’una playmate provocadora i aparent-
ment transgressora, però que no acaba infringint 
realment els tabús, i al final es revela perfectament 
adequada a les virtuts americanes.
L’any 1921, Gloria Swanson canviarà de mentor, 
i passarà a rodar una sèrie de pel·lícules —fona-
mentalment drames— amb Sam Wood, conegut 
amb posterioritat per la seva llarga i fructífera col-
laboració amb els germans Marx. Amb The great 
moment (1921), s’inicia una carrera d’un binomi 
que destacarà especialment per Beyond the rocks6 
(Más fuerte que su amor, 1922), la primera i única 
participació conjunta en un mateix film de Gloria 
Swanson i Rodolfo Valentino, dues de les estrelles 
preferides del gran públic d’aquell temps. Narra la 
història d’una noia (Swanson), que és obligada a 
casar-se per conveniència a causa de la greu situa-
ció econòmica que travessa la seva família, encara 
que ella està enamorada del latin lover Rodolfo Va-
lentino. Quan el marit, interpretat per Robert Bol-
der, s’assabenta del fet, decideix anar-se’n, i deixa 
oberta així la possibilitat que l’amor es consolidi en 
la jove parella. 
La tercera part de la seva filmografia es troba 
relacionada amb el director Allan Dwan, refutat re-
alitzador que havia treballat a començaments dels 
vint en una sèrie de pel·lícules d’aventures al cos-
tat de Douglas Fairbanks; era per tant una figura 
de notable importància i influència, i que se’n va 
encarregar de la part final de la carrera de l’actriu. 
Els papers interpretats per Gloria Swanson continu-
aven escapant d’un estereotip establert, i els seus 
personatges es redefinien pràcticament a cadascu-
na de les seves pel·lícules. Sobre la resta de títols, 
destaca un de l’any 1925 com és Stage struck (De 
la cocina al escenario, 1925), una comèdia romàn-
tica sobre una parella ambientada als coneguts di-
ners del EUA.
A partir de l’any 1925, Gloria Swanson empren-
drà una carrera en solitari, i s’enrola en la creació 
de la Gloria Swanson Pictures Corporation, amb 
el suport a la distribució de la United Artists, on 
aconsegueix amb Sadie Thompson (La frágil volun-
tad, 1928) un dels èxits més reconeguts de la seva 
carrera, on interpretava a una ballarina d’un club 
nocturn, propera al concepte vamp. Era un film 
basat en un relat de William Somerset Maugham 
titulat Rain, que després va tenir altres adaptacions 
de la mà de Joan Crawford a Rain (Lluvia, Lewis 
Milestone; 1932) o Rita Hayworth amb Miss Sadie 
Thompson (La bella del pacífico, Curtis Bernhardt; 
1953). 
En els albors de la dècada dels trenta, Gloria 
Swanson va debutar al cinema sonor amb el tí-
tol The trespasser (La intrusa, Edmund Goulding; 
1929), on va ser nomenada als premis de l’Acadè-
mia de Hollywood per segona vegada,7 encara que 
tampoc es va alçar en aquesta ocasió amb l’estàtua 
guanyadora. L’experiència, que a priori semblava 
positiva, no va satisfer les expectatives dipositades 
per l’actriu, i poc temps després va abandonar el 
cinema, per una mescla de pèrdua d’interès i d’ex-
pulsió forçosa.   
Una vegada establert el so al cinema, innova-
ció tècnica que a l’any 1930 estava plenament 
instaurada dins el funcionament de la indústria 
americana, nombroses actrius i actors entraren en 
una dinàmica decadent iniciada arrel de la nova 
casuística que es plantejava, i que va provocar una 
renovació quasi total d’aquesta precursora gene-
ració,8 que va atorgar a Hollywood una gran part 
de la seva llegenda de fàbrica de somnis, i que 
Gloria 
Swanson amb 
Warwick Ward 
a Madame 
Sans-Gêne
10 temps moderns núm. 142
alguns, com Gloria Swanson, no varen trobar un 
espai adequat per a les seves necessitats i gloriós 
passat.
La primera fornada de l’star system de Ho-
llywood, va rebre un homenatge, com anunciàvem 
al començament de l’article, de la mà de Gloria 
Swanson i del talent de Billy Wilder, en una de les 
autèntiques obres d’art del cinema com és Sunset 
boulevard (1950). Com si es tractés d’una corte-
sia per part de la història, com si el destí estigués 
esperant el seu torn, Swanson ens va ensenyar a 
aquell film fins on pot arribar la malaltia de l’es-
trellat, quin nivell de bogeria pot assolir i quins 
traumes pot traspassar la maquinària de l’estrellat 
cinematogràfic. 
Va ser una pel·lícula i una interpretació que ens 
va mostrar d’una manera manifesta i taxativa com 
és el cinema que no es veu, com és la vida priva-
da dels seus protagonistes i com són les persones 
que hi ha darrera dels personatges, com és el cas 
de Norma Desmond / Gloria Swanson, una antiga 
estrella del cinema mut oblidada per tothom, i que 
viu arraconada a la seva vella mansió, enganyada 
pel seu majordom —que interpreta Eric von Stro-
heim, el director de Quenn Kelly—,9 i que la manté 
dins una bombolla de fantasia fent-li creure que el 
món encara està pendent d’ella, que la gent somia 
amb les seves interpretacions i amb la seva antiga 
presència a la pantalla.
La ficció i la realitat es varen donar la mà en 
una pel·lícula que va representar, a més de tots 
aquests postulats, la més feroç crítica cap a una in-
dústria i un món on la imatge que es projecta sig-
nifica benefici, vendes, publicitat, i que, fins l’any 
1950, com si es tractés d’un submarí que emergís 
des de dins del seu propi territori de control, no 
s’havia vist encara atacada. Gloria Swanson, amb 
l’inestimable ajuda de Billy Wilder, es varen encar-
regar de desmitificar-lo a través d’una pel·lícula, 
que a més del retrat de l’ocàs de les estrelles i 
el seu abandonament social, funcionarà eterna-
ment com una al·legoria autocrítica i revisionista 
entorn a la naturalesa innata de Hollywood, i que 
va establir a més les bases d’un cinema que par-
lava del propi cinema, dels seus protagonistes, de 
les seves vides i de les seves misèries, sent Gloria 
Swanson la originària impulsora d’aquesta tendèn-
cia, per moments documental, per moments ficció, 
que al llarg de la història s’ha anat desenvolupant 
en altres títols,10 però amb la certesa que mai no 
s’han presentat amb la força interior que emana-
va la seva protagonista Norma Desmond, una ac-
triu posseïda per un instint innat, incontrolable, i 
que depèn del reconeixement d’un públic, d’una 
crítica o d’un comentari per continuar vivint, per 
continuar pensant que els seus records realment 
varen succeir. n
(1) Per una consulta detallada de la història dels precursors cinema-
togràfics nord-americans, Il cinema americano, compilació a càrrec 
de Gian Piero Brunetta. Editorial Giulio Einaudi, Torí, 1999. Volum I, 
pàgs. 199-257.
(2) Modalitat del gènere de comèdia que implica una exageració, una 
hipèrbole del càstig físic.
(3) La productora Keystone, propietat de Sennett, va quedar establerta 
dins l’estructura d’aquest nou estudi.
(4) Una de les primeres mesures adoptades pel nou cinema nord-ame-
ricà va ser el control de les pel·lícules, tant en el tema referent a l’ar-
gument, el tractament de les imatges… en aquell moment imperava 
a Hollywood una llei impulsada per la Motion pictures producers and 
distributors of America (MPPDA). Per aprofundir Historia general del 
cine, Volum IV: América (1915-1928). Cátedra, Madrid. Pàgs. 34-35. 
(5) A Historia general del cine, Volum IV: América (1915-1928). Cáte-
dra, Madrid. Pàg. 351.
(6) Al 2005, una còpia trobada gràcies a una donació al museu del cine 
d’Holanda, va permetre recuperar i editar en suport DVD la pel·lícula 
original, considerada perduda des de pràcticament l’any de la seva 
estrena. Publicat a El País, Fernando de Luis (12-04-2005).
(7) La primera va ser per Sadie Thompson, a la primera cerimònia cele-
brada el 16 de maig a l’any 1929.
(8) Per ampliar, consultar el capítol “Sistema de estrellas”, a Desde la 
creació al primer sonido. Historia del cine americano / 1 (1893-1930. 
Homero Alsina Thevenet. Laertes, Barcelona, 1993. Pàgs. 103-116.
(9) Com a curiositat, és el film que Norma Desmond reprodueix en la 
sala cinematogràfica de la seva mansió a Sunset boulevard (1950). Un 
dels estudis més complets sobre aquesta pel·lícula el podem trobar en 
el llibre Erich von Stroheim y Hollywood, de l’historiador cinematogrà-
fic Richard Koszarski. Verdoux, Madrid, 1983. Pàgs. 195-237. 
(10) Alguns exemples heterogenis van des de All about Eve (Eva al des-
nudo, Joseph L. Mankiewicz; 1950), Le mepris (El desprecio, Jean-Luc 
Godard; 1963), Barton Fink (Joel Coen; 1991) fins The player (El juego 
de Hollywood, Robert Altman; 1992) o Ed Wood (Tim Burton, 1995).
La reina Kelly


Gloria Swanson (1897-1983). El retrat d’un ascens i un desterrament cinematogràfic

Repository of the University of Namur

Human ORFeome version 1.1 : a platform for reverse proteomics

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2008_/n0142_p0/07.dir/tm_2008_n0142_p007.pdf

Gloria Swanson (1897-1983). El retrat d’un ascens i un desterrament cinematogràfic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur