Obrador, Joan

Schyns, Michael

Repository of the University of Namur

Introduction à l'informatique. 2e partie

Biblioteca Digital de les Illes Balears

El hija ie la novia La vida ES bella.. Els límits dE la comedia? 
J O J I I o sé per quina rao m estimo 
l'Argentina, possiblement 
el meu sentiment és résul-
tat d'una identificado irra-
cional amb els pobles anihi-
lats pels seus governants. 
k Amb la tirania militar deis 
anys setanta i principis dels vuitan-
ta aquest poble pati tota la crueltat 
del feixisme. La democracia que re-
torna de la mà d'Alfonsin no fou ca-
paç ni de crear un ordre economie 
nou ni fer justicia amb les mares de 
la Plaza de Mayo. La renovada Ili— 
bertat, com a minim, permetrà que 
el cinema mostri les aberracions del 
passât immédiat amb films com No 
habrá más pena ni olvidos (1983) o 
La historia oficial (1985) . Però els 
argentins ja no poden mirar el pas-
sât... fins i tot, la nova crisi econò-
mica ha fet desaparèixer les mares 
de la Plaza de Mayo i ha creat un 
nou concepte economie, propi d'un 
poble tan invendu com l'argenti: el 
cori-alito. El présent argenti es me-
reixia un nou cinema denùncia, 
però, en el seu Hoc, ens arriba un 
melodrama amb un final rosa com 
El hijo de la novia. 
El guió, creat per Juan José Cam-
panella -el mateix director - i Fer-
nando Castets, està farcit de matisos: 
al drama social, que ha provocai l'a-
parició de la pobresa en un deis paï-
sos més rics del món, s'hi afegeix l'im-
mens drama familiar que suposen el 
mal d'Alzheimer i els accidents de cir-
culado. Tot això, adobat amb els ti-
pies problèmes de l'home contempo-
rani. El més curios és que, a partir 
d'aquest cóctel de desgracies, no neix 
el drama absolut, sino el que podrí-
em anomenar "comedia existencial". 
La conclusió és clara: si la vida no és 
més que una immensa mierda -vull 
dir, merda en argenti-, l'unie que po-
dem fer és fer cas als nostres autèn-
tics sentiments, estimar de debò i 
somriure... 
Aquest film navega per les aigües 
més difícils de totes: no és drama ni 
comedia i, alhora, té la capacitai de 
provocar el riure i la reflexió més pro-
funds. Però, per aconseguir aquest 
efecte, a més del guió, es fa impres-
cindible una interpretado convin-
cent. Norma Alejandro dona vida a 
Norma Belvedere, una andana que 
paterx el mal d'Alzheimer. La inter-
pretado d'Alejandro és magistral per-
qué, no només es mostra perfecta-
ment fora del món, sino que demos-
tra una dolçor característica d'aquests 
malalts, quan es troben a punt de tra-
vessar la darrera frontera de la racio-
nalitat. Héctor Alterio és Nino Bel-
vedere, un immigrant italià, fet a si 
mateix, a l'Argentina pròspera del 
passât i queja només posseeix una dé-
ria, acomplir l'únic desig de la dona 
que l'ha acompanyat tota la vida i que 
no va fer realitat: unir-se a ella amb 
un matrimoni com Déu mana. Alte-
rio mostra un registre allunyat de la 
duresa característica del seu rostre; en 
la peli de Nino, els seus ulls blaus cel 
mostren l'amor de veritat. Ricardo 
Davín interpreta el fili de la nòvia qui, 
mòbil en ma, lluitarà contra totes les 
adversitats per defensar el negoci fa-
miliar. Durant la primera part del 
film, Davín mostra amb mestria la in-
seguretat, el no saber estar, caracte-
... davant d'una realitat que no ens agrada, el millor quepodem fer 
e's emprar la riostra imaginado i construir una alternativa ficticia. 
rístic de l'home occidental. No sap re-
lacionar-se amb els seus pares i no en-
tén les dones que l'envolten: la seva 
exdona, la seva companya sentimen-
tal... fins i tot, la seva filia i la mare 
sense ànima, li mostren el carni que 
ha de seguir, però eli no escolta. L'u-
nie terreny que sembla dominar Ra-
fael és el seu restaurant. Rafael acon-
segueix un triomf paradoxal en l'àm-
bit deis negocis, cree que la paradoxa 
forma part essencial de l'anima ar-
gentina, perqué l'acabarà venent a la 
multinacional de torn. 
Quan mes confits es troba el fili de 
la nòvia, apareix Juan Carlos disfres-
sat de policia corrupte. Aquest per-
sonatge, interprétât per Eduardo 
Blanco, sembla secundan. Però és eli 
qui obre els ulls de Rafael i l'ajudarà 
a reconèixer els seus sentiments. A 
mes, la interpretado de Blanco mos-
tra l'autôntic tarannà d'aquest film. El 
hijo de la novia manté un curios pa-
rablelisme amb una altra producció 
que aconseguí l'Oscar a la millor 
peHícula estrangera: La vida es bella 
(1999) de Roberto Benigni. I no par-
lo simplement de la semblança física 
entre factor argenti i el comic italià, 
sino que els dos films plantegen la 
mateixa situado: davant d'una reali-
tat dura, la comedia ens ajudarà a so-
breviure -no la comedia co m a gène-
re cinematografie, sino entesa com 
una manera de viure. La boda que, en 
contra de la voluntat de la jerarquía 
eclesiástica, el fili regala ais seus pa-
res se situa en el mateix tipus de rea-
litat que la que Benigni volgué cons-
truir per al seu fili, perqué no desco-
brís l'atrocitat del camp de concen-
trado nazi. Quan vaig veure La vida 
es bella em va colpejar un greti pre-
gunta: és legítim fer una comedia em-
marcada en el mal absolut del nazis-
me? No hi ha cap dubte que la crisi 
econòmica argentina no és compara-
ble a l'olor deis forns crematoris de la 
Segona Gran Guerra, però l'estraté-
gia de J . J . Campanella és la mateixa 
que la de R. Benigni: davant d'una 
realitat que no ens agrada, el millor 
que podem fer és emprar la nostra 
imaginado i construir una alternati-
va ficticia. 
Però, Campanella a El hijo de la 
novia, tal vegada, va un pas mes enllà 
que Benigni; mentre que l'italià plan-
teja el recurs a la imaginado com una 
salvado individual, l'argenti planteja 
el recurs a la fantasia com una possi-
ble salvado coblectiva. Es en aquest 
sentit que s'ha d'cntendre el recuts 
metalingüístic -el cine dins del cine-
de la seva darrera producció. Si Juan 
Carlos, una vegada que ho ha perdut 
tot, es refugia en la professió d'actor 
secundan, no és només per una qües-
tió de supervivencia personal, sino 
perqué, sembla ser que Túnica indus-
tria productiva, enmig de la profun-
da crisi argentina actual, és el cine-
ma. Segur que podeu trobar altra si-
tuado histórica en qué una profunda 
crisi econòmica va suposar una clara 
empenta creativa per a la industria del 
sete art. • 
