Figuera, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

14 
flntanï Figuera 
Escenes de caça a Tanganika 
(En suahili, Hatari vol dir "perill") 
a recent i afortunada lectura del 
meravellós llibre de Javier Reverte 
El sueño de África (Los mitos blancos 
¡del continente negro), m'ha duit a 
I revisar una vegada més aquella 
admirable i deliciosa obra mestra de 
Howard Hawks que, a pesar de les dèca-
des que han passat d'ençà de la seva 
estrena, em segueix semblant Hatari! 
Si el llibre de Javier Reverte és alhora 
crònica de viatges i novel.la d'aventures, 
assaig etnogràfic i antropològic i relat 
èpic, al·legat anticolonialista i testimoni 
crepuscular d'un romanticisme desapare-
gut, el film de Howard Hawks és també 
cinematogràficament un compendi de 
gèneres en el qual es creuen i juxtaposen 
el dramatisme de l'èpica i el saníssim 
humor de la comèdia, alhora que es con-
verteix en document i reportatge sobre 
les condicions de rodatge del propi film i 
de les relacions de companyonia i feina 
que varen sorgir entre els protagonistes 
que hi varen intervenir: el que en defini-
tiva podríem qualificar com "la pel·lícula 
dins la pel·lícula". 
Parlar del cine de Howard Hawks supo-
sa parlar del reconeixement moral a la 
professionalitat com a forma de vida; de 
la consciència estricta del deure i de la 
responsabilitat cap al treball a realitzar 
sense assumir riscos innecessaris, tot i 
que resolent amb eficàcia i enteresa els 
que se'n derivin del seu exercici (es 
poden confrontar, en aquest sentit, obres 
com Sólo los ángeles tienen alas, Río Bravo 
i El Dorado, entre altres). 
En el cas concret de Hatari!, la professió 
a la qual s'entreguen els protagonistes, 
amb la dosi justa de temperament heroic 
i sornegueria lúcida , és la caça i captura 
d'animals salvatges amb vista a la seva 
distribució als zoològics d'arreu del món. 
(Excepcionals, des d'aquest punt de 
vista, les escenes de cacera del rinoce-
ront, puntuades per la també excepcional 
música de Henry Mancini; sense obli-
dar-nos dels recessos lírics de Hoagy 
Carmichael i el seu formidable "Just for 
tonight") Però Hatari! no és només això: 
un impressionant i vertader documental 
a l'entorn de la caça, sinó un entranyable 
film sobre les relacions humanes (amor, 
amistat, gelosia, camaradería) que van 
sorgint a la vegada que les tasques pro-
fessionals quotidianes. 
Com deia José Luis Guarner ja fa molts 
d'anys: no es tracta només d'una pel·lícu-
la d'aventures, sinó d'una aventara feta 
pel·lícula. Aventura, a més, com ja va 
quedar apuntat, en una doble direcció: la 
que ens "narra" argumentalment i la dels 
propis actors i equip de rodatge filmat "al 
natural" i "en directe", que descobreixen 
ells mateixos l'inenarrable plaer de sen-
tir-li glatir el pols a la immensitat de la 
sabana africana, com un vi generós bai-
xant impetuós pel cos i reclamant des 
d'Azusha la seva part d'emocions a la 
mida de l'home. 
Si hi ha un altre film al qual Hatari! 
remeti directament és sens dubte La 
reina dAfrica de John Huston: el mateix 
alè creador i narratiu exhalen totes dues 
obres: el del "rodatge" d'un film que se 
superposa en tots dos casos al de L'aven-
tura" personal viscuda in situ pels actors i 
reflectida igualment a la pantalla (aspec-
te que, en el cas del film de Huston, va 
saber recrear amb posterioritat 
intel·ligentment Clint Eastwood al seu 
Caçador blanc, cor negre). En el cas de 
Hatari!, el ritme del rodatge s'hi afegeix 
al de la cacera, amb la qual cosa -per tor-
nar a citar Guarner- el film recolleix 
"tota la pulsació, tots els temps morts, els 
punts de màxima activitat i de total 
indolència d'una temporada de caça." 
Dins del particular microcosmos humà 
que Hawks ens proposa, els personatges 
adquireixen entitat pròpia, curiosament, 
pels seus simples noms -la peculiar 
manera que tenen tots de nòmer-se entre 
ells, i que obeeix a un acord tàcit del 
grup- o bé per alguna simple frase que 
els defineix amb encert: Dallas, Brandy, 
Chip, Sean Mercer (l'home que "en certa 
ocasió es va cremar els dits en un afer de 
faldes"); Kurt Sthal, el caçador que, 
segons com estigui d'avançada la tempo-
rada, alterna aquesta professió amb la de 
corredor automobilístic; l'Indio, a qui els 
seus pares no haurien posat el malnom 
de "petit llop" si haguessin arribat a saber 
com seria de major, desitjós sempre 
d'una botella de whisky, si és possible de 
la millor marca, i d'unes prominents 
anques de dona dignes de batcular... 
Els protagonistes de Hatari! conformen 
un grup humà tan poc desarrelat com es 
pugui concebre. Tot i que la seva manera 
de viure i comportar-se correspongui, en 
certa manera, a una forma "despresa" 
d'entendre la vida. I no ho són perquè 
estiguin dotats d'una esglaiadora habili-
tat, fruit més de la reflexió que no de la 
intuïció, per adaptar-se a les circumstàn-
cies sense deixar de ser ells mateixos. 
Així, Pockets -Red Buttons- podrà sen-
tir por davant els animals i, alhora, viure 
contínuament al seu costat sense que la 
situació li provoqui excessius transtorns, 
de manera que quan avanci amb el jeep 
entre ells llançats al galop, s'imaginarà 
que està conduint el seu taxi -groc com 
les girafes- pels carrers de Nova York, 
esquivant obstacles. 
Es ben cert que Hatari!, tonificant obra 
mestra, s'aparta de dues opinions molt 
difoses a l'època de l'estrena: una, per 
fregar només epidèrmicament el fons del 
que el film es proposa; una altra, per pre-
tendre veure-hi, ridículament, més que 
no hi ha. Ja que si per un costat no és 
encertat pensar que Hatari! val només 
per les escenes de caça, i tota la resta 
seria només pur "farciment", anècdotes 
per enfilar una trivial història al voltant 
del quefer d'uns caçadors; també resulta 
poca-solta arribar a considerar Hatari! 
"A la seva manera, els protagonistes de Hawks accepten amb esportivitat les regles 
que eljoc de la vida els imposa, enfrontant-s'hi sense embuts." 
gairebé com un tractat metafísic o de 
teologia. Hi va haver, però, qualque crí-
tic que degué quedar tan ample en afir-
mar que "en els cels fotografiats a Hatari! 
gairebé s'hi podia veure reflectida la mà 
de Déu." Ben segur que si hagués sentit 
aquesta estupidesa Hawks, les seves ria-
lles haurien resultat eixordadorament 
homèriques. 
Sí pot afirmar-se, amb total rotunditat, 
que la pel·lícula presenta una unitat 
d'estil envejable: les diferents escenes 
tranquil·les que se succeeixen entre jor-
nada i jornada de feina -el que en podrí-
em dir "moments de transició" entre les 
periòdiques escenes d'acció que li 
donen suport- resoltes en clau de comè-
dia o amb el més desopilant humor-
constitueixen una perfecta síntesi entre 
intencions i resultats; en especial en tot 
el que es refereix al gradual i progressiu 
intent -i només intent- de seducció a 
què serà sotmès el recelós i desconfiat 
Sean Mercer (John Wayne) per una per-
sistent i meravellosa Dallas (Elsa 
Martinelli). 
El que sí es podrà argüir (però pens que 
no precisament en detriment seu) és 
que, llevat de les magnífiques escenes 
de caça, no passa res al film, si no és la 
vida mateixa: no és poca cosa. ¿Que 
importa molt que els seus protagonistes 
passin les seves rutinàries vetlades 
bevent, comportant-se com a adoles-
cents gelosos, tocant l'harmònica o el 
piano, improvisant unes passes de ball o 
jugant a cartes per matar el temps? Les 
seves vides, en aparença posades entre 
parèntesis, a l'espera del moment deci-
siu de llançar-se novament rere els ani-
mals, en realitat es troben sempre en 
tensió, a punt per saltar davant el menor 
estímul vital, a enriquir-se mútuament 
amb noves confidències, gestos i mira-
des que en la seva diàfana naturalitat i 
diamantina transparència, sonen a les 
orelles i als ulls de l'espectador que les 
sent i contempla, com si els estàs sen-
tint i veient per primera i única vegada, 
de tan despullats i desprovistos de tot 
artifici com són. 
A la seva manera, els protagonistes de 
Hawks accepten amb esportivitat les 
regles que el joc de la vida els imposa, 
enfrontant-s'hi sense embuts. Els seus 
personatges són gent racionalment 
madura -fins i tot en les "ninades" de les 
seves estones de descans- en el sentit 
que (i sol ser un tret de tot el cine de 
Hawks) el profund respecte que senten 
cap al seu arriscat ofici no deixa de ser 
compatible amb la seva manca de res-
pecte a la por que poguessin provocar-
los els perills que afronten. A tot això no 
és aliena, a més, la solidaritat del grup, 
la consciència que el mitjà en el qual 
professionalment viuen no és un vedat 
fet només a la mida de les seves necessi-
tats personals, sinó un espai dc con-
vivència obert. Hawks concedeix als 
seus protagonistes el dret a equivocar-se, 
sempre que l'error o la imprudència no 
afecti la solidaritat del grup. D'aquesta 
manera Hatari! és, en darrera instància, 
un compendi de llibertats travades mit-
jançant un marc geogràfic en el qual el 
sentit mateix de l'aventura, la boja febre 
dels "treballs i els dies" compartits, per-
met descenyir tots els fermalls, traspas-
sar totes les fronteres, convertir la 
immensitat dc la planura africana en 
l'espai físic i emocional més apte perquè 
cadascú hi sàpiga trobar el seu propi 
Kilimanjaro. 
Per acabar, se'm permetrà un petit 
homenatge "africà" conjunt al film de 
Howard Hawks i al llibre de Javier 
Reverte esmentat al començament de 
l'article. 
Diu Ernest Hcmingway a l'inici de Les 
neus del Kilimanjaro: "El Kilimanjaro és 
una muntanya coberta de neu que té una 
elevació de més dc 6.000 peus d'altitud i 
que es considera la més alta d'Africa. 
Prop de la seva part oest s'hi veu l'esque-
let ressec i congelat d'un lleopard. Ningú 
ha pogut explicar què cercava cl lleopard 
en aquestes altures." 
Ni El sueño de Àfrica ni Hatari! són els 
esquelets ressecs i congelats d'un vell 
somni narratiu i cinematogràfic les pet-
jades dels quals varen ser esborrades per 
la neu; sinó les petjades sigiioses i els ulls 
a l'aguait de dos felins incansables i més 
vius que mai ensumant, poderosos, en la 
distància. • 


Escenes de caça a Tanganika

Henrard, Jacques

Repository of the University of Namur

A Survey of Poisson Series Processors

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1998_/n0044_p0/14.dir/tm_1998_n0044_p014.pdf

Escenes de caça a Tanganika

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Repository of the University of Namur

Repository of the University of Namur