El propòsit d'aquest treball és informar d'una forma exhaustiva sobre els orígens i formació d'un poble al voltant d'una peça, les característiques de la qual i altres elements poden correspondre a un conjunt cultural i ens donen idea aproximada de la seva evolució: una sivella de cinturó

Pons i Brun, Enriqueta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENRIQUETA PONS i BRUN 
Una Sivella de cinturó de placa hexagonal ¡ taló rectangular trobada 
al jaciment de Porqueres (Banyoles) 
En el terme municipal de Porqueres i prop de l'Església de Santa Maria es co-
neix de fa temps, l'existència d'un jaciment de característiques ibèriques i que 
segons els seus materials, desenvolupament i evolució, arriba fins l'època impe-
rial i l 'Edat Mitjana. 
La zona arqueològica de Porqueres està ubicada en plena comarca de Banyo-
les. 
El propòsit d'aquest treball és informar d 'una forma exhaustiva sobre els orí-
gens i formació d'un poble al voltant d 'una peça, les característiques de la qual i 
altres elements poden correspondre a un conjunt cultural i ens donen idea apro-
ximada de la seva evolució: una sivella de cinturó. 
Aquesta sivella de cinturó forma part d 'un conjunt cultural uniforme situat en 
el NE de Catalunya i es caracteritza essencialment per tenir diferenciat el taló de 
la placa, per uns apèdixs laterals que van units al taló i formen per tant unes 
perforacions (l); aquesta peça està lligada amb altres elements d'origen distint, i 
aporten amb això, una datació relativa que correspon a l'Edat del Eçrro i els orí-
gens de la formació del poblat ibèric de Porqueres. L'anàlisi d'aquests materials 
porten a la comprensió del problema. 
La sivella de cinturó El lloc de procedència al propi jaciment de Porqueres és 
desconegut. L'objecte consisteix en una placa de bronze i consta de tres parts es-
sencials: un taló rectangular a la base, amb tres forats que comporten un sistema 
de fixació de remblament, una placa hexagonal ampla amb apèndixs laterals 
units al taló i que formen unes perforacions laterals, i quatre garfis que surten de 
la placa, fragmentats. La peça ha sofert l 'aplicació d 'un punxó resseguint una lí-
nia incisa seguida que volta la peça (fig. l i foto). 
Pel n° de garfis aquesta peça és única dintre del grup de sivelles de cinturó tro-
bades en el NE de Catalunya, però la seva tècnica decorativa aplicada es troba 
formant línies dobles però també seguides, a la necròpolis de la Muralla NE. 
d'Empúries i a la necròpolis de Peralada, ambdues datades de la segona meitat 
del segle VI. 
Les mides d'aquesta sivella són les següents: E(longitud màxima) 6,9cm., 
L(amplada del taló) 6,7cm.,l(altura del taló) 2cm., D(diagonal màxima de la pla-
ca) 6,3cm., i d(diagonal mínima) 3,4cm. 
En relacionar les mides E/L (longitud-Ampiada) d'aquesta sivella de cinturó 
amb totes les sivelles d'aquest tipus trobades al NE de Catalunya, s'han obtingut 
els resultats relatius següents: 
A - Que els basaments del poblat ibèric de Porqueres quedem molt dis-
tanciats dels formats per la necròpolis de la Muralla NE d'Empúries. 
B - El poblat de Porqueres s'aproxima al subtrat indígena representat per 
la necròpolis d'Agullana. 
C - Els orígens del poblat ibèric de Porqueres està molt distanciat dels 
formats per les necròpolis de Peralada i del poblat d'Ullastret,i 
D - Totes aquestes dades s'han de tenir en compte segons la relació E/L i, 
per dins un context d'aquesta classe de sivella de cinturó. 
La representació gràfica de la relació E/L de les sivelles de cinturó en el NE de 
Catalunya, en altres jacimente catalans i del SE francès informa sobre l'aproxi-
mació de semblança cultural que existeix entre ells; (fig. 2) (2). 
No és únicament aquest element sol, sinó d'altres els que poden donar-nos 
una aproximació a l'ambient cultural en el qual es va desenvolupar el poblat de 
Porqueres, en la seva incipient formació. Aquests elements, alguns d'ells amb 
més informació arqueològica, pogueren conviure i correlacionar-se, donant unes 
característiques especials d'allò que serà el subtracte cultural d'aquesta població. 
Els més importants són: 
Un calze doble: n° inv. SP. 268, de terra cuita, feta a mà. Color: gris-fosc. Aca-
bat espatulat per fora. Acabat polit per dintre. Consta de dos recipients iguals de 
15 cms. de 0 . units per una barra de 6,2cms. d'altura i 4 cms. de 0. Les vores 
d'ambdues copes sofreixen un aplanament cap enfora, i sobre el llavi presenta 
una decoració incisa amb motius de ziga-zaga. No existeix diferència alguna en-
tre els dos recipients (fig. 3). 
El calze doble es va trobar a la sitja n ' 1 d'un Camp de Sitges, situat a l'Oest 
del Mas del Castell, en la part més alta del pujol de Porqueres; el camp s'inclina 
suaument en direcció oest-nord-oest. La sitja n°l va ésser feta a la terra verge i 
està constituïda per un sol estrat uniforme de quasi cendra; entre altres objectes 
s'hi troba barrejat amb el calze doble, ceràmica campaniana i de color gris, dita 
aquesta darrera emporitana (3). 
Malgrat la discontinuïtat de la sitja n°l, el calze doble podria formar part d'un 
conjunt antic de formació del poblat de Porqueres, perquè la pasta, la manera de 
fabricació, l'acabat de la peça i la seva tipologia ens ho diuen. Quasi no es tro-
ben elements ceràmics semblants a aquesta peça extraordinària de Porqueres, 
però cap al Bronze Final i molt als voltants de l'Edat del Ferro, no és estrany 
trobar copes amb peu alt, recipients amb més de dues funcionalitats, i a vegades 
tres, com és el cas de la necròpolis d'incineració Parrallí d'Empúries (4). Les co-
pes amb peus alts só d'aquestes necròpolis comporten sivelles de cinturó, les 
quals tenen diferenciat el taló de la placa. 
La sitja n°6 d'aquest Camp de Sitges, feta també a la terra verge, va donar dues 
llances de ferro i una virolla de javelina, així com altres objectes d'aquest mate-
rial, que formarien tot plegat part d'un armament (5). La llança de forma de fulla 
de salze i amb el mànec cònic i tubular sense cap escanyament estre ell i la fulla, 
té paral·lels a les necròpolis de Peralada i a la necròpolis de la Murella NE 
d'Empúries. Aquesta última va parèixer a la incineració n.° 9 al costat d'un lebes 
gàmic i un kilix àtic, datats exactament als voltants de l'any 550 a. de C. (6). 
La llança de forma flamígera només es troba a Porqueres i pertany a un con-
text més avançat de l'Edat del Ferro. 
Altres objectes de ferro, d'importanció antiga, podrien ésser un fragment de 
punta rómbica (n° inv. SP. 272) amb paral·lels a la necròpolis de Peralada (n'inv, 76), 
i als poblats de Puig de Sant Andreu-Ullastret (n'inv, 3017) i al de la Crehueta (n° 
inv. de Girona 147,414). Tots tenen la punta rómbica amb aletes i un forat al mig (7). 
Malgrat que els objectes de ferro siguin bastant relatius per a donar considera-
cions concretes, entren a formar part d'un conjunt significatiu per a la formació 
d'allò que serà més tard el poblat de Porqueres. 
Aquest poble va ésser format i realitzat per l'assimilació d'un grup d'homes 
que s'establiren allí, d'estirp mediterrània, barrejat amb altres pobles d'influen-
cies transpirenaiques principalment, i més tard d'origen ibèric, que aportà al po-
blat elements d'importació mediterrània. 
Fou la introducció de l'element ibèric el màxim impulso del desenvolupa-
ment extraordinari que va gaudir el poblat de Porqueres, presentant-se com un 
poble pacífic que s'intal.là als voltants de l'estany i que disfrutà segurament d'un 
clima favorable per a la caça i la pesca. 
ENRIQUETA PONS i BRUN 
NOTES 
1.- Enriqueta Pons i Brun, Unes sivelles de cinturó de taló rectangular i placa poligonal, trobades al 
NE de Catalunya, Cypsela2. 
2 - E. Pons i Brun, Unes sivelles de cinturó, ob. cit. 
3.- Salvador Sarquella, Porqueres inici de l'excavació d'un Camp de sitges. Revista de Gerona n°53, 
1970; Fig. 7, pàg.64. 
4 - Martín almagro Las necrópolis de Ampurias, vol II, n"3 de Monografías Ampuritanas. Necrópo-
lis indígenas; Barcelona, 1955. Incineració n°l 1 fig. 335,4 pag. 352. 
5 - Salvador Sarquella, Porqueres ob. cit, pag, 63, fig. 5. 
6.- José Barberà, Limites cronológicos de influencia helénica en Ampurias a través de los ajuares de 
sus nedrópolis. Simposio de Colonizaciones, Barcelona-Ampurias 1971, Barecelona 1974, p. 63. 
7 - Ma del Vilar Vila El armamento prerromano de la provincia de Gerona. Tesi de Licenciatura, Se-
tembre de 1975 (no publicada). 
OBRES CONSULTADES: 
Pericot, Corominas. Oliva, Riuro i Palol, La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Ar-
queológicas de Gerona, durante los años 1942-1948, Informe y memorias n°27, Madrid, 1952. 
R. Torrent, Beseda, poblado ibérico de Bañólas. Cuaderno de Estudios Comarcales de Bañólas, No-
viembre de 1956. 
Ma Carmen Domenech Puig, Aportación al estudio del yacimiento de Porqueres (Gerona), Menoría 
de Tesi de Licenciatura llegida el juny de 1975 (no publicada). 
•li . I,I n I I llimi ••••BBM—W—PWPW^W»^* , * 0 : p ) 
I » , . • 
l . i A i - - . . - ' 
Fig. 1 : Sivella de cinturó trobada al jaciment de Porqueres. 
O Per* 
# Erripjft. .dS 
O 
g A^ulLini 
* ?e'z 
4 fo»Wí<« 
m Re*.Ue\o>^ ut 
jf Cin C«*nyi 
4 U SoUell 
Oo 
a 



Una sivella de cinturó de placa hexagonal i taló rectangular trobada al jaciment de Porqueres (Banyoles)

https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/download/352068/443287

Una sivella de cinturó de placa hexagonal i taló rectangular trobada al jaciment de Porqueres (Banyoles)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert