El objetivo del presente trabajo es registrar la diversidad de la fauna parasitológica de nemátodos en la cucaracha americana Periplaneta americana (L.) (Blattodea, Blattidae) en la ciudad de La Plata, Buenos Aires, Argentina

Camino, Nora Beatriz

González, Sandra Elizabeth

Reboredo, Guillermo

Rosales, Matías Nicolás

Salajan, Alisa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenya de la jornada sobre aspectes registrals del llibre sisè del codi civil de Catalunya

Centro de Servicios en Gestión de Información

DIVERSIDAD DE NEMÁTODOS DE PERIPLANETA AMERICANA, CUCARACHA DOMICILIARIA EN LA CIUDAD DE LA PLATA  Nora B. Camino*, Sandra E. González, Guillermo R. Reboredo y Matías N. Rosales  * Investigador CIC. Centro de Estudios Parasitológico y de Vectores CEPAVE, Boulevard 120 s/n entre 61 y 62, La Plata, Buenos Aires, 0221 4232140 int. 36. nemainst@cepave.edu.ar  El objetivo del presente trabajo es registrar la diversidad de la fauna parasitológica de nemátodos en la cucaracha americana Periplaneta americana (L.) (Blattodea, Blattidae) en la ciudad de La Plata, Buenos Aires, Argentina  El aspecto más importante de la plaga urbana cosmopolita sinantrópica, la cucaracha americana P. americana (Fig,1), es el daño que se deriva de la costumbre de este insecto en alimentarse y refugiarse en lugares húmedos y sucios, por lo que contaminan los alimentos. Estos organismos transmiten enfermedades por microorganismos como bacterias, protozoos y virus, que se hallan en distintos puntos del cuerpo de las cucarachas. Las diferentes formas de gastroenteritis (disentería, diarrea) parecen ser las principales enfermedades transmitidas por esta cucaracha, bacterias que se ubican en sus patas. Excrementos de cucarachas y las cutículas (mudas) también contienen una serie de alérgenos, a la que muchas personas presentan respuestas alérgicas como erupciones en la piel, los ojos llorosos, congestión nasal, asma y estornudos.  Las poblaciones de nemátodos estudiadas pertenecen a la familia Thelastomatidae y fueron halladas parasitando el intestino de ninfas y adultos de la cucaracha americana Periplaneta americana. Las especies de nemátodos encontradas corresponden a los géneros Blattophila Cobb, Leidynema Schwenk, Hammerschmidtiella Chitwood y Thelastoma Leidy. Existen dificultades para la identificación taxonómica de las especies de los géneros de la familia Thelastomatidae, hasta el presente no se ha propuesto un análisis molecular para el estudio de la filogenia, por lo que hasta el presente para la identificación de los nemátodos hallados nos basamos en la revisión del grupo de Adamson y Van Waerebeke.   Juveniles ninfales y adultos de P. americana (n = 80) (Fig, 2) fueron recolectadas durante la primavera-verano en casas de diferentes sitios de la ciudad de La Plata, Buenos Aires, Argentina. Las recolectas de las cucarachas se realizaron utilizando una trampa de captura que consta de una botella de plástico cortada en la mitad, la porción superior se coloca sobre la inferior a modo de embudo invertido, por lo que las cucarachas pueden entrar y no pueden salir, también se coloca un cebo en la parte inferior de la botella (trozo de pan y azúcar). Los insectos fueron disecados en placas de Petri llenas de agua destilada bajo un microscopio estereoscópico. Una incisión transversal se realizó a lo largo del extremo posterior del abdomen y del tracto digestivo se eliminó para obtener los parásitos. Los nemátodos se hallaron en el intestino medio o mesodeo del insecto (Fig. 3). Se extrajeron y fueron sacrificados colocándolos en agua destilada a 60°C durante 2 min. Luego fueron fijados en una solución de TAF al 50% durante 48 horas y después en TAF puro (2% de trietanolamina, 7% de formaldehído, 91% de agua destilada).                                              Figura 1: adultos de Periplaneta americana  Figura 2: ninfas y adultos de Periplaneta americana, obtenidas en una captura.   Figura 3: Hallazgo de nemátodo en el intestino de la cucaracha   El primer grupo de nemátodos hallado corresponde al género Blattophila (Fig. 4), se caracteriza por presentar ocho papilas cefálicas, el estoma muy corto con una placa y un diente, anfidios pequeños, el ala lateral visible a lo largo del cuerpo, que se origina cerca del extremo anterior del intestino y que termina en la base del apéndice caudal, el esófago consiste en un corpus claviforme fuerte y muscular que se ensancha ampliamente en el extremo anterior y ligeramente ensanchado en la parte posterior, un istmo estrecho, y el bulbo basal con valvas, el poro excretor se ubica cerca de la base del bulbo basal, el anillo nervioso situado en el extremo anterior del corpus. Intestino dilatado en el extremo anterior. Vulva situada anterior al punto medio del cuerpo, protuberante, con un labio desarrollado. Una larga vagina unida a un útero único común situado anterior a la mitad del cuerpo. Dos ovarios, dirigidos hacia delante y reflejados  posteriormente. Huevos ovoides con uno opérculo polar simple. Apéndice caudal largo y filiforme. Hallamos dos especies de este género.    Figura 4: Extremo anterior de una hembra del género Blattophila    Del género Leidynema (Fig. 5) encontramos tres especies, cuyo diagnóstico es de presentar un cuerpo robusto y anillado. El primer anillo pequeño lleva un par de anfidios pequeños con un poro anfidial circular y piriforme. El segundo anillo es más grande que el primero, y luego le sigue una serie de anillos medianos que recorren todo el cuerpo. Estoma de pared gruesa, sin ninguna estructura dental. Esófago con un corpus cilíndrico, un istmo corto y un bulbo basal con valvas. El ala lateral está presente. Excretor de poro se ubica a nivel del comienzo del intestino. Anillo nervioso de posición anterior al corpus. Intestino ensanchado anteriormente formando un cardias, e inmediatamente forma un largo ciego. Vulva situada cercana a la mitad del cuerpo, anfidelfica. Los huevos ovalados. El apéndice caudal largo y delgado.     Figura 5: Extremo anterior de una hembra del género Leidynema.    La otra especie encontrada pertenece al género  Hammerschmidtiella (Fig. 6)con dos especies diferentes, presentando la extremidad cefálica redondeada de ocho papilas. Cutícula estriada con anillos a lo largo de todo el cuerpo. El primer anillo pequeño con ocho papilas labiales, y con los anfidios pequeños y piriformes. Cápsula bucal corta y ancha con dos placas en un lado del mesostoma. Esófago corto y fuerte, el corpus con valvas, el istmo es cilíndrico, termina en un bulbo basal redondeado, musculoso y con valvas. Poro excretor está situado donde comienza del intestino. El anillo nervioso se ubica por encima del corpus. La vulva no es protuberante y se encuentra en el tercio anterior del cuerpo. Vagina larga y musculosa. Prodelfico Didelfico. Los huevos son ovalados, con la cáscara lisa. El apéndice caudal muy largo y delgado.        Figura 6: Extremo anterior de una hembra del género Hammerschmidtiella.    Finalmente la cuarta especie encontrada fue Thelastoma domesticus Camino & Quelas (Fig. 7), la hembra con un cuerpo fusiforme y grueso. Extremo anterior del cuerpo formado por un anillo peribucal y un segundo anillo ensanchado. Boca rodeada por ocho papilas labiales. Anfidios pequeños y piriformes. El estoma con una única pared gruesa, muy cuticularizada, formando tres pares de nodos en dos filas, sin dientes. Corpus esofágico cilíndrico, con un corto istmo y bulbo basal posterior con valvas. El poro excretor de poro se ubica a nivel del inicio del intestino. Vulva protuberante que se encuentra cerca de la mitad del cuerpo, vagina muscular, paralela al eje longitudinal del cuerpo y que se divide en dos porciones: la vagina vera y la vagina muscular, anfidelfica, dos ovarios. Los úteros divergentes. Los huevos ovalados, con la cáscara lisa, sin ornamentación, dispuestos individualmente en forma desordenada, y no embrionados. El apéndice caudal es largo y filiforme.    Figura 7: Extremo anterior de una hembra de Thelastoma domesticus     Se observó el parasitismo de poblaciones nemátodos  thelastomátidos que parasitan a la cucaracha americana P. americana. La prevalencia parasitaria considerada fue a nivel genérico y correspondió a un  35% para Blattophila, Leidynema, Hammerschmidtiella, y Thelastoma domesticus.   Todos los nemátodos son parásitos obligados del intestino del hospedador y la transmisión es por la ingestión de huevos que son eliminados en las heces, y la culminación del ciclo de vida de estos thelastomátidos requiere una íntima asociación espacial entre hospedadores infectados y no infectados. Nuestros estudios indican que estos cuatro géneros de nematodos que viven en la ciudad de La Plata, y que parasitan el intestino medio de las ninfas de la cucaracha americana, se superponen sus ciclos de vida sin competencia interespecífica.   P. americana es una cucaracha plaga cosmopolita y sinantrópica, existen muchos trabajos sobre el hallazgo de especies de thelastomátidos parasitándola. En cuanto al daño al hospedador observamos que si bien no hay claras evidencias de ser un agente patógeno, es decir  como efecto del parasitismo ningún nemátodo logró matar a la cucaracha; sin embargo se observaron notorios cambios comportamentales del insecto, que se vuelve más lento y por lo tanto susceptible a ser capturado por las mascotas o las personas de la casa que fácilmente las pisan, por ejemplo. El tamaño y el número que estos nemátodos se encuentran en el intestino provocan una alteración en el metabolismo reduciendo su locomoción.   Los datos de la abundancia específica no son considerados en este estudio, debido a la altísima intensidad de la infección, sumado a los altos niveles de la riqueza específica del parásitos, que pueden resultar de factores de autorregulación, con el fin de que la presión de competencia por el espacio vacío que se produciría en un sistema con un parásito habitando el intestino sin ningún tipo de inmunidad activa, lo que indica una disminución general de los efectos de la interferencia interespecífica; el lugar donde habita el insecto es considerado un espacio confinado donde las cucarachas se reproducen y son fácilmente infectadas por nemátodos thelastomátidos. Observado este comportamiento de no superposición de nicho interespecífico como modo de supervivencia específica teniendo en cuenta que el género Periplaneta es parafilético (Kambhampati), y por lo tanto los nemátodos pertenecientes a la familia Thelastomatidae son también un grupo parafilético.  

Diversidad de nemátodos de Periplaneta americana, cucaracha domiciliaria en la ciudad de La Plata

Hemeroteca Cientifica Catalana

204 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 19 (2018) RESSENYA DE LA JORNADA SOBRE ASPECTES REGISTRALS DEL LLIBRE SISÈ DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA L’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya va celebrar el dia 21 de març de 2018 al Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, la Jornada sobre Aspectes Registrals del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya. L’objectiu de la Jornada era aportar elements d’anàlisi i de reflexió sobre els aspectes registrals de les modificacions contingudes en la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya (en endavant, CCCat), relatiu a les obliga- cions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.Van participar com a ponents, registradors de la propietat de diferents partits judicials del territori català. La conferència inaugural de la Jornada va anar a càr-rec de la Sra. María del Carmen Florán Cañadell, degana autonòmica dels registra- dors de Catalunya. La primera ponència la va desenvolupar la Sra. María Tenza Llorente, responsa-ble del Registre de la Propietat de Barcelona número 16, que es va centrar en l’anàlisi de l’article 621.8 del llibre sisè del CCCat, relatiu a les arres. La ponent va iniciar la seva exposició indicant els tipus d’arres i la seva finalitat: prova o senyal de la celebra-ció del contracte, garantia del compliment del contracte o mitjà lícit per a deslligar les parts del contracte. Però acabà assenyalant que, en realitat, les arres no exerceixen una funció de garantia, sinó una pressió per al compliment del contracte, i són les arres penals les que veritablement exerceixen aquesta funció.En relació amb aquestes últimes, la ponent va indicar que són les úniques que accedeixen al registre; segons la jurisprudència, però, la pràctica d’assentaments de la resta de classes d’arres queda a l’arbitri de les parts. En qualsevol cas, si accedeixen al Registre, s’entenen penitencials; en cas contrari, el lliurament ha de considerar-se bes-treta del preu. A continuació, la ponent va exposar alguns dels problemes o qüestions dubtoses que pot plantejar el precepte pel que fa a la constància registral de les arres —ella opta per la pràctica d’una nota marginal. Pel que fa al títol per a practicar l’assentament, Tenza no aprecia cap obsta-cle per a aplicar altres tipus de documents públics aptes per a la seva formalització. Així mateix, exposa que caldria plantejar-se si en un supòsit de condemna a elevar a públic un contracte privat de compravenda, articulat per la via de l’article 708 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, seria possible que la consignació judi-cial de les arres convingudes en el contracte pogués fer-se constar mitjançant la resolu-ció judicial prevista en els articles 98 i 99, que constitueixen el capítol ii del títol v, de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de jurisdicció voluntària. Tenza posa també en relleu que, Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 19 (2018), p. 204-207ISSN (ed. impresa): 1695-5633 / ISSN (ed. digital): 2013-9993http://revistes.iec.cat/index.php/RCDP / DOI: 10.2436/20.3004.02.123MISCEL·LÀNIARevista Catalana de Dret Privat, vol. 19 (2018) 205 per a les finques que siguin objecte d’un concurs de creditors, és aplicable l’exigència de pronunciament del jutge concursal o dels administradors concursals en el cas que es tinguin restringides o suspeses les facultats patrimonials, de conformitat amb l’arti- cle 40 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, ja que es constitueix una afecció de naturalesa real sobre la finca, encara que no hi hagi disposició efectiva del bé.Pel que fa a les anotacions preventives de la demanda de resolució de l’adquisició de qui ara és venedor, com que no tanquen el registre, no impedeixen la pràctica de la nota marginal, sens perjudici de la cancel·lació de la nota en cas d’estimació de la demanda. La ponent es planteja també, en considerar l’objecte del negoci jurídic i en el cas que aquest comprengui diverses finques, l’exigibilitat de la distribució o especi-ficació entre elles, per analogia amb el que disposa l’article 11 de la Llei hipotecària, o, per contra, si podria defensar-se practicar les notes marginals per la totalitat i entendre que les finques afectades responen del tot, però defensa que els principis d’especialitat registral i de determinació s’inclinen per considerar que la distribució de quantitats entre finques és un requisit necessari per a l’accés al Registre.Un dels punts més importants que considera la ponent és l’efecte de garantia per al comprador que es té davant de tercers, ja que el precepte planteja la incògnita de les possibles conseqüències en la qualificació registral i, en general, en les vicissituds jurídiques ulteriors de la finca. La ponència de la Sra. Adauca Aparicio Sanz, encarregada del Registre de la Pro-pietat de Badalona número 3, es va centrar en l’estudi de les especialitats de la compra-venda de béns immobles, que deriven de la previsió de finançament per un tercer o de situacions de comunitat en la venda d’immobles en construcció o rehabilitació. Pel que fa a la previsió de finançament per un tercer, la ponent ve a dir que en una compravenda de béns immobles en la qual es prevegi el finançament de tot el preu o una part per una entitat de crèdit, el comprador, llevat de pacte en contra, pot desistir del contracte si justifica documentalment, en el termini pactat, la negativa de l’entitat designada a con-cedir el finançament o a acceptar la subrogació del comprador en la hipoteca que grava l’immoble, llevat que la denegació es derivi de la negligència del comprador.El fonament de la ponència es troba en la compravenda de pisos sobre plànol. En aquests casos, el venedor, que disposa de cert finançament per a l’execució de l’obra, té la seguretat que la transmissió es consumarà tan bon punt s’acabi l’edificació. Així, el nou article 621-49 CCCat sembla que ha intentat donar major cobertura o protecció a aquests contractes. No obstant això, l’article va molt més enllà d’aquests contractes privats de promesa de venda, precontracte o arres, i estableix a favor del comprador una autèntica facultat de desistiment o resolutòria d’un contracte de compravenda perfecte, consumat i fins i tot inscrit.En primer lloc, Aparicio va analitzar l’àmbit d’aplicació i l’abast de la facul-tat atorgada al comprador de béns immobles. En la conclusió de la seva ponència es va centrar en les conseqüències derivades de l’exercici de la facultat del comprador d’acord amb el que disposa el paràgraf segon del precepte esmentat. Quant a l’àmbit MISCEL·LÀNIA206 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 19 (2018) d’aplicació, la ponent opina que estem davant de compravendes perfectes i en principi consumades, i pel que fa a les parts del negoci jurídic, no es distingeix entre persona física i persona jurídica. Un dels punts més controvertits de l’article analitzat per la ponent és el referent a si es pot exigir que la part del preu que serà objecte de finançament sigui un percen-tatge mínim; per exemple, ¿la falta de finançament d’un 10% del preu pot atorgar al comprador la facultat de desistir del contracte, amb els importantíssims efectes que es derivaran d’aquest fet per al venedor i fins i tot per als possibles tercers registrals? Sembla que el legislador català no ha tingut en compte aquesta qüestió o, almenys, no l’ha considerat mereixedora de control. La segona part de l’exposició d’Aparicio va versar sobre les situacions de co-munitat en immobles en construcció o rehabilitació previstes en els articles 621-51 a 621-53 CCCat. Pel que fa a aquestes premisses, sembla que la norma dona solució a una de les mancances més importants que presenten aquests contractes en l’actualitat, ja que atorga caràcter obligacional al dret del comprador o cedent, almenys fins que la construcció futura s’executi. Doncs bé, es recull la possibilitat d’establir un règim voluntari en el qual les parts poden acordar constituir una comunitat sobre el solar quan el que és objecte del contracte és un element privatiu que s’integrarà en un edifici que s’ha de constituir en propietat horitzontal.La ponència següent va ser a càrrec del Sr. Santiago Ruiz Martínez, encarregat del Registre de la Propietat de Barcelona número 23, i va versar sobre la regulació de la condició resolutòria i, en concret, l’article 621-54 CCCat. El ponent es va centrar a exposar la innovadora regulació de la condició resolutòria a través d’un procediment notarial i la previsió de la facultat de desistiment en cas que el contracte consideri la previsió del finançament de tot el preu o una part per una entitat de crèdit, en els con-tractes de compravenda assenyalats anteriorment. Aquest procediment notarial de resolució com a conseqüència de l’exercici d’una condició resolutòria explícita, possibilita al venedor la inscripció del domini de l’im-moble al seu favor i la cancel·lació de la inscripció de la condició resolutòria exercida i la de tots els assentaments de càrregues, gravàmens i drets consignats en el Registre de la Propietat amb posterioritat a la inscripció de la compravenda, excepte els relatius a litigis sobre la vigència o l’exercici de la mateixa condició resolutòria. Aquest meca-nisme que instaura el legislador català pretén posar fi a la problemàtica registral que suscitava la resolució de la compravenda immobiliària per la via de l’article 1504 del Codi civil espanyol i la seva inscripció. L’última ponència de la Jornada va anar a càrrec de Raquel Serrabassa Ferrer, encarregada del Registre de la Propietat de Barcelona número 14, que va fer una ex-posició basada en la cessió d’una finca o un aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, en concret en els articles 621-58 i següents del CCCat.La ponent es va centrar, essencialment, en l’anàlisi de la naturalesa del contracte de cessió de finca. En el règim civil estatal, aquest tipus de contracte no es troba regu-MISCEL·LÀNIARevista Catalana de Dret Privat, vol. 19 (2018) 207 lat de manera específica, per això es considera un contracte atípic, reconegut i acceptat per la pràctica. Pel que fa a la jurisprudència, el Tribunal Suprem sol encaixar el negoci en la figura de la permuta. Així, fins ara aquest contracte estava regulat per la Llei 23/2001, de cessió de fin-ca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura, en la qual es percep certa protecció al cedent, cosa que s’observa també ara en el llibre sisè CCCat, atès que, a causa de la cessió, el cedent queda desproveït totalment o parcialment de la seva propietat a canvi d’una cosa per fer, de manera que és el cessionari qui, en general, assumeix el control de la promoció immobiliària. El llibre sisè també exigeix que el contracte determini els habitatges, locals o altres edificacions que s’han de lliurar, i afegeix «que es faci la seva descripció d’acord amb la normativa de la propietat horitzontal, indicant cada un dels adjudicataris» (art. 621-58 CCCat).La ponent va posar èmfasi en l’obligació de formalitzar el règim de propietat ho-ritzontal en atorgar el contracte, cosa que és considerada exagerada per la doctrina, ja que, inter alia, és impossible en els casos en què l’obra que s’ha de lliurar estigui sobre una finca que encara no és de l’adquirent del solar, o en què la permuta és de part del solar que integrarà el futur edifici.Alisa SalajanAdvocadaCol·laboradora de la Clínica Jurídica en Dret Immobiliari i Mediació Residencial

Catalan

https://digital.cic.gba.gob.ar/bitstream/11746/6651/1/Camino.pdf

Diversidad de nemátodos de Periplaneta americana, cucaracha domiciliaria en la ciudad de La Plata

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Centro de Servicios en Gestión de Información

Hemeroteca Cientifica Catalana