Obra ressenyada: Mònica MIRÓ ; Xavier ESPLUGA, La literatura llatina. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2006

Torné i Teixidó, Ramon

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Faventia 32-33, 2010-2011 357d’infraestructures hidràuliques, fonamentals per al correcte aprovisionament d’aigua de Roma. La darrera contribució d’aquest apar-tat dedicat a qüestions jurídiques i del llibre, a càrrec de Franco Salerno («Opus manu factum, natura agri et l’utilisation de l’eau de pluie dans la jurisprudence romaine», p. 271-275), refl exiona sobre l’actio aquae pluviae arcendae, a partir de la revisió de diversos passatges del Digest. S’observa una evolució d’aquesta institució, que, a banda d’estar orientada a prevenir els danys que podia ocasionar l’aigua de pluja, en va organitzar l’ús en benefi ci de les necessitats econòmiques de les comunitats.El llibre acaba amb un apartat de conclu-sions, a càrrec de Luigi Labruna («Rome et le droit de l’environnement», p. 277-280) i d’Ella Hermon («L’Empire romain: un paradigme interprétatif?», p. 281-288), que articulen i posen en connexió els conceptes i les problemàtiques principals plantejats al llarg de les contribucions que integren la publicació. Val a dir que l’edició esdevé impecable i que, en la major part dels casos, els textos estan acompanyats per pràctics mapes i fotografi es (en blanc i negre), com també per exhaustius apèndixs documen-tals i bibliogràfi cs que augmenten el valor de les contribucions. En defi nitiva, creiem que Vers une gestion intégrée de l’eau dans l’Empire romain constituirà una obra de referència per a tots aquells investigadors que estiguin interessats a estudiar la gestió dels recursos hídrics en època romana.Isaías Arrayás MoralesUniversitat Autònoma de Barcelonaisaias.arrayas@uab.catAquest manual és un resum que posa a l’abast del gran públic els materials —també preparats pels mateixos autors— de l’assignatura Llengua i Cultura Llatines impartida a la Universitat Oberta de Catalunya. Dels quinze capítols que conté el mòdul primigeni dels materials de la UOC, però, n’han quedat exclosos el teatre, la prosa (història, biografi a, geografi a, fi losofi a i retòrica) i la literatura cristiana. Per tant, ens les havem ara amb un conjunt de vuit capítols que abasten, els dos primers, una introducció als gèneres i als tòpics literaris, mentre que la resta desgranen els gèneres poètics que es conrearen a Roma: l’èpica, la poesia bucòlica, la lírica, la sàtira, la poesia elegíaca, la poesia didàctica i la faula. A partir d’uns versos d’Horaci (Art poètica 73-85) i de l’enfocament sobre els gèneres literaris que fa Quintilià (Institució oratòria X, 85-131), els autors escometran la producció de les lletres llatines atenint-se a aquestes pautes (per bé que autors com ara Virgili hi siguin esmentats tres vegades ben diferents), tenint present, doncs, que l’acostament es fa des de la perspectiva del gènere literari i no pas seguint el fi l crono-lògic de la història literària de Roma. Sobre les pàgines dedicades als tòpics, hom podria dir que es concentren en quatre temes que, a més de tenir una transcendència especial en el patrimoni literari d’Occident, seran recu-rrents en els capítols posteriors: el motiu del vi com a inspiració poètica, la lloança de l’edat d’or i els horacians carpe diem i beatus ille.El capítol sobre la poesia èpica se cen-yeix a l’Eneida de Virgili i a Les metamor-fosis d’Ovidi. S’hi tracta la temàtica mítica i patriòtica, així com les tècniques composi-MIRÓ, Mònica; ESPLUGA, XavierLa literatura llatinaBarcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2006, 104 p. Vull Saber; 31 ISBN: 84-9788-436-1358 Faventia 32-33, 2010-2011 RessenyesLo primero que llama la atención de este libro es su título y su temática: la narración de los acontecimientos que ocurrieron en el año 428. Tal y como justifi ca su autor, tives respectives i llur infl uència —sobretot en el Renaixement. En el capítol sobre la poesia bucòlica, se’ns forneixen les dades més bàsiques sobre l’origen del gènere tot estudiant les Èglogues virgilianes i el tòpic del locus amoenus (i derivats, com ara arbo-re sub quadam o la fi  del dia que coincideix amb la fi  del poema).El torn de la poesia lírica introdueix les personalitats poètiques de Catul i Horaci: l’expressió del sentiment amorós, el des-doblament del jo poètic o el recurs de les preguntes retòriques com a fi gura d’estil hi són explicats amb profusió d’exemples (Cat. Carm. 5, 8, 11, 31; Hor. Od. I, 31). Pel que fa a la poesia satírica, el manual aborda les Sàtires i les Epístoles horacianes, l’obra de Juvenal (incidint sobretot en el retrat dels vicis socials que són «el desencadenant principal de la inspiració poètica», p. 70) i els fi blons epigramàtics de Catul i, princi-palment, de Marcial.Els poetes elegíacs Tibul, Properci i Ovidi ocupen un nou capítol d’aquesta Literatura llatina. El tractament subjectiu i fortament personal de la temàtica eròtica (exemples mitològics, frivolitat, idealitza-ció literària, paròdia del «manual del bon amant», etc.) s’acompanya de textos esco-llits ad hoc i es clou amb unes breus i aclari-dores notes sobre la pervivència de l’elegia (sobretot l’elegia d’exili arran dels poemes ovidians) en la literatura universal, exempli-fi cades amb el plant medieval, les Elegies romanes de Goethe o l’Elegía a Ramón Sijé de Miguel Hernández. És llàstima que no s’hi esmentin les Elegies de Bierville de Riba.Per acabar, el darrer capítol aplega els gèneres poètics didacticomorals. Hi tenen cabuda el De rerum natura de Lucreci i les Geòrgiques de Virgili, l’un amb continguts científi cs i fi losòfi cs, l’altre amb preceptes sobre el conreu dels camps (on no manquen tampoc digressions geogràfiques, exem-plifi cades amb Georg. II 136-150, o mito-lògiques). L’altre gènere, més moralista i popular, és la faula, de la qual Fedre és el capdavanter, si bé es conreà durant tota l’edat mitjana i tingué plena vigència fi ns al segle XVIII.El llibre es clou amb un breu recull bibliogràfic, molt general. En conjunt, el volum assoleix els objectius previstos: un repàs de les lletres llatines dividit per gène-res, analitzant-ne les obres més represen-tatives amb unes notes, sempre breus, que il·lustren el desenvolupament dels tòpics més representatius. El seu maneig, molt còmode, es pot veure minvat pel fet de no incorporar la citació dels nombrosos passat-ges traduïts (un criteri de la col·lecció, que defuig la citació com a sistema), però això no impedeix que l’obra sigui del tot aconse-llable, en l’àmbit català, per a qualsevol que s’iniciï en les beceroles de les lletres llatines.Ramon Torné i TeixidóInstitut Matadeperartorne@xtec.catTRAINA, Giusto428 después de Cristo: Historia de un añoMadrid: Akal, 2011, 207 p. + 10 mapas + 13 fi gurasAkal Universitaria. Serie Historia Antigua 309. Trad. cast. de la versión original: 428 dopo Cristo. Storia di un anno, Laterza: Roma-Bari, 2007, a cargo de Manuel J. Parodi Álvarez. Prólogo a cargo de Ramón TejaISBN 978-84-460-2791-1

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/faventia_a2010-11v32-33/faventia_a2010-11v32-33p357.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB