Obra ressenyada: Aurora LUQUE MORENO, Safo: Poemas y testimonios. Barcelona: El Acantilado, 2004. LLABRÉS RIPOLL, Maria Rosa, Safo: Cants. Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés Ripoll. Barcelona: La Magrana, 2006

Torné i Teixidó, Ramon

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Faventia 32-33, 2010-2011 343equivalentes, como -ar-ḿi y -en-ḿi (p. 58). De paso, diré que también se podrían haber añadido algunos índices que recogieran los principales sufi jos que aparecen repartidos por los nombres (-te, -ki, -ka, -(i)ke, -ko, -ar, -en, -ḿi, -(a)uni(n)...), dado que, en un estudio antroponímico de este tipo, no es únicamente importante la distribución de las raíces.Para finalizar, debo aclarar que, inde-pendientemente de mis opiniones persona-les, queda claro y manifi esto que el trabajo merece ser incluido entre las obras funda-mentales sobre onomástica y que, con toda seguridad, nos servirá como libro de consul-ta útil en adelante.José María Vallejo RuizUniversidad del País Vasco -Euskal Herriko Unibertsitateajosemaria.vallejo@ehu.esEl gran buit que deixaven Anglada i Capellà pel fet de no incloure la desena musa en els reculls respectius de poetesses gregues ha estat cobert recentment per Maria Rosa Llabrés, amb una nova versió dels Mέλη, mot literalment recollit en el títol català: Cants. De fet, avui per avui, ens quedava un xic llunyana la versió de M. Balasch (1973), amb text grec al costat, de vegades potser excessivament lliure o poc transpa-rent. I més lluny encara, però no sempre, la versió que Carles Riba deixà inèdita dels fragments de la poetessa (vegeu Faventia, 24/1, 2002, p. 161-178), de vegades exces-sivament literal.De fet, Maria Rosa Llabrés ja havia publicat una antologia de fragments de lírica grega en la mateixa col·lecció («L’Esparver Clàssic; 33», cf. EClás 115, 1999, p. 172-173) i era d’esperar que arro-donís el corpus de la monodia grega amb Safo, poetessa absent d’aquella antologia. Aquesta vegada ha optat també pel vers lliure, fent servir un to molt transparent i proper a l’original grec, seguint l’edició canònica de Voigt, però sense donar títol a cap dels poemes, tal com havia fet anterior-ment. Sí que ha proveït, però, el seu llibre d’un ampli estudi introductori (p. 7-58), on tracta amb deteniment els problemes bio-gràfi cs que afecten la poetessa i el seu cer-cle de Mitilene, aspectes variats de la seva poesia (des de Terpandre fi ns a la tradició poètica lèsbia i edicions antigues a càrrec dels alexandrins), a més de resumir els seus temes preferits (divinitats i culte, amor i virginitat/matrimoni, bellesa i natura, cons-ciència de poeta i memòria). Clou aquest estudi amb un apartat força complet del que ha estat la recepció de Safo en la cultura occidental. En aquest apartat, Maria Rosa Llabrés recull moltes dades d’interès, des de les purament erudites, antropològiques o fi lològiques (a la pàgina 48, s’al·ludeix al llibre de K. J. DOVER [1978]. Greek homo-sexuality, publicat a Nova York, que no s’esmenta a l’assortida bibliografi a fi nal), fi ns a les que tracten vies diferents per les LUQUE MORENO, AuroraSafo: Poemas y testimonios Barcelona: El Acantilado, 2004, 190 p. ISBN: 84-96136-69-8LLABRÉS RIPOLL, Maria RosaSafo: Cants. Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés Ripoll Barcelona: La Magrana, 2006, 106 p. L’Esparver Clàssic; 57ISBN: 84-7871-710-2344 Faventia 32-33, 2010-2011 RessenyesEsta obra, que ahora aparece publicada en la importante serie «Manuales y Anejos de Emerita» del CSIC, es una excelente edi-ción, acompañada de un extenso y meritorio estudio fi lológico, de los epigramas helenís-ticos de Creta, fruto de varios años de tra-bajo del autor. El estudio de Ángel Martínez represen-ta un trabajo que, desde un punto de vista metodológico, es sistemático y de recopi-lación. Parece oportuno señalar que este estudio se basa no sólo en la autopsia de las inscripciones, sino también en la con-centración y el examen de las ediciones y las interpretaciones anteriores. De la lectura del libro, resulta claro que esta investiga-ción se apoya en una rica y amplia docu-mentación bibliográfi ca. Conviene además quals hom ha fet perviure Safo —o, si hom volia, «el mite sàfi c»— en la literatura, la música, les diferents arts (a més dels gra-vats que enumera a les pàgines 50-51, s’hi podria afegir el quadre de Joan Brull [1863-1931], Safo), fi ns i tot un repertori guia molt complet de traduccions a diferents llengües (entre les quals es podrà incloure X. GAGO [1985]. Safo. Poemes y fragmentos. Versión asturiana del orixinal griegu, entamu y notes por X. G. Llibrería Académica, 4. Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana). Quant a l’edició de la professora Aurora Luque, val a dir que sembla que la seva intenció és una altra. L’any 2000 ja va publicar una antologia, també bilingüe, Los dados de Eros, sobre poesia eròtica grega. Aquesta vegada tenim tot el corpus de la poetessa acompanyat d’una selecció de testimonia veterum, tot en edició bilingüe, que prové de l’edició, també bilingüe, de D. CAMPBELL (1982, reimpr. i corr. 1990. Sappho and Alcaeus. Londres-Cambride Mass.: Loeb). De fet, ja hi ha traduccions de Safo al castellà força reeixides (esmen-tades a la pàgina 188 i on trobem a fal-tar l’antologia del professor A. GARCÍA CALVO [1987]. Poesía antigua. Madrid), però el repte que suposava per a ella rejo-venir (p. 9) aquests poemes antics ha estat motiu suficient per emprendre el treball. Les seves notes, totes incloses al final del llibre (distintes si són notes als poe-mes, p.169-181, o notes als testimonis, p. 182-186), manifesten, més d’una vegada, un estil de lectura ben personal (p. ex. ad frr. 5, 11, 18; ad test. 15), però s’hi pale-sa, també, un bon coneixement de la crítica fi lològica. Cada poema és encapçalat per un títol breu que serveix de lema al fragment. La traducció és feta en vers lliure, amb un registre que evita l’ús de cultismes però bus-cant mots elegants i propers a l’estàndard, procurant una lectura molt còmoda.Confiem, en fi, que properes edicions d’aquests dos llibres incorporin el nou poema de Safo inclòs dins del llarg fr. 58, que avui ja sabem que s’ha de dividir en quatre parts independents i que ha donat, també, un altre poema complet (cf. M. GRONEWALD i R.W. DANIEL [2004]. ZPE, 147, p. 1-8; ZPE, 149, p. 1-4; R. TORNÉ [2006]. Faventia, 28/1-2, p. 199-200).Ramon Torné i Teixidó Institut Matadeperaramon.torne@xtec.catMARTÍNEZ FERNÁNDEZ, ÁngelEpigramas Helenísticos de CretaMadrid: Consejo Superior de Investigaciones Científi cas, 2006, 352 p. y LIII láminas. Manuales y Anejos de Emerita; XLVIIIISBN 978-84-0008-469-1

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/faventia_a2010-11v32-33/faventia_a2010-11v32-33p343.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB